sábado, 23 de febrero de 2008

Què fem?


De los pájaros que vuelan, el que más me gusta es el cerdo.
Anit, després d'un bon sopar a l'estil germànic (amb companyia sana), vaig arribar a casa a l'hora exacta per veure allò que diuen "espacios electorales gratuitos", o siga, publicitat dels distints partits polítics que es presenten a les generals del dia 9. No els vaig comptabilitzar, però, de segur que n'hi havia més d'una vintena. Curiosament, abans d'anar-me'n a sopar, havia comprovat la quantitat d'acadèmies i similars dedicades a tractar la nostra llengua. I també en vaig trobar una bona quantitat. Entre una cosa i l'altra (amb la col·laboració de l'embotit alemany i una ampolleta de vi de les terres bàvares), vaig considerar la possibilitat de fundar:
a) Un partit polític.
b) Una acadèmia de la llengua.
I pensareu: o aquest paio se'n va de la trona o els productes alemanys tenen algun ingredient al·lucinògen. La segona cosa, no. I la primera...? Crec que tampoc o, almenys, no massa.
Personalment, crec que hi ha més possibilitats amb allò de l'acadèmia perquè, he comprovat alguns dels llistat dels acadèmics i tenen de filòlegs la mateixa proporció que jo puga tenir d'especialista en balls de saló. A més, pel fet de muntar una barraqueta així, tenen una subvenció que "caga el basto", dret a anomenar-se Il·lustríssim i entrades de gorra a qualsevol esdeveniment esportiu o cultural.
I, per què no una agrupació política? Doncs, perquè cal una quantitat de signatures, inventar unes sigles (i ja estan totes inventades, crec), tenir un cap de llista fotogènic i atractiu, i bastant mala llet. O siga, que a la segona opció no li trobe massa possibilitats.
Emperò, allò de l'acadèmica em fa goig. Fins i tot, havia pensat en el lema que envoltaria l'escut: De los pájaros que vuelan, el que más me gusta es el cerdo. En castellà i amb tan poc d'entrellat? Exacte. Les acamèmies subvencionades editen les publicacions en castellà, presenten lemes tan incongruents com el que us popose i els "caretos" són igual de lletjos que nosaltres..., o més encara.
L'organitzem? Interessats: contactar amb V.K. (el proposaríem com a President) o amb L'Home del Carrer (el proposaríem com a President d'Honor.)
Va, col·legues, que no és cap broma. Us imagineu que, a més d'un bon sou sense pegar ni brot, us presentaren a "los fastos" amb allò d'Il·lustríssim? La mare que va! M'esborrone només de pensar-ho!

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Digueu-me VK, digueu-me il·lustríssim senyor president de l'acadèmia.

En primer lloc, he de confessar que m'havia esglaiat, tal com havies començat, jo dic...ja està, este tio vol fundar una comissió fallera o un pas de setmana santa, perquè per a "chirigota" de Cadis hem arribat un poc tard.

Però bé, m'imagine que això de la Fundació ja se us ha quedat xicotet i es trobeu amb forces per encetar un projecte de major envergadura.

En segon lloc, necessite quatre coses:
1. Un nom per a l'acadèmia, tenim lema, però si el seguim fil per randa, anomenar-nos "los puercos voladores" no em sembla massa digne. Però i si li peguem la volta"Si los puercos volaren a toda hora estaria nuboso".

2. Ens calen un bon grapat d'acadèmics. Si fa falta muntarem un càsting.O esmorzar de treball que fa més goig. Per cert, compte ja de fet amb l'Espectador i amb Urbà (que sembla que si tenim en compte cap on va el seu blog podríem dir que està tirantfotitzant-se per la via ràpida).

3. Un òrgan d'expressió (osti com sona!). Fins que el tinguem i sobretot, fins que el puguem sufragar continuarem utilitzant aquesta mena de calaix de sastre que és aquest blog.

4. Una mica de temps per a què interioritze el repte que l'home del carreró em proposa.

Continuarem informant

Anónimo dijo...

L’Espectador, que encara acaba de fer un xicotet comentari a l’entrada del dissabte, està confós. Raons?
A) Serà compatible el càrrec que se m’ofereix amb el de Vocal de Partit Minoritari Abocat a la Roïna. Càrrec, per cert, que mol dignament ostente?
B) Podré dir que parle un idioma més ( a part del tartamut i per telèfon )? Ho dic pel currículum.
C) Serà remunerat o ens partirem les subvencions? Ho dic per hisenda.
D) Per últim, crec que m’agrada més senyoria, monsenyor... No son tan llamatius com il·lustríssima i a l’hora de signar queda millor.
Monsenyor l’Espectador.

Anónimo dijo...

Sabia que tard o d'hora arribaria el dia de la glòria. (Òsti! Que guapeta ha quedat la primera frase!) DEsprés de fallera major, honor al qual fa temps que vaig renunciar, res no ansiejava més que arribar a president de l'ACA. Era un secret que guarda al racó més íntim del meu cor i que prompte veuré acomplert! CAGUENTOT! Res del que passe a partir d'ara tindrà importància. Ja he aconseguit el que buscava.
I la primera tasca a què em dedicaré serà, precisament, a incloure aquesta paraula, genuïna com cap altra, al diccionari: CAGUENTOT!
La segona, serà anar al senyor cardenal a agrair-li la seua intercessió per haver rebut aquest do. I és que, des del moment en què em vaig deixar orientar el vot, no hi ha dia que no em passe alguna cosa bona. Estrany, no?
També pensava proposar-li fer una traducció de la bíblia al valencià, però crec que de moment aparcaré aquesta idea.

L'HOME DEL CARRER DE L'ACADÈMIA.

Anónimo dijo...

Molt bé, però es dóna per fet que si alguna cosa teniu els escriptors són paraules i la meua Acadèmia (eixa que l'Home del carreró ha creat a la nostra mida) porta dos dies d'existència virtual i encara no compta amb cap nom que la intitule.

I no us mentaré a Saussere però us recorde la importància que té el significant en tot aquest assumpte.

Per cert, l'Acadèmia K (anava a ficar X però algú pensaria que es tracta d'un establiment de contactes) és una associació col·lectiva, riberenca i que compta amb un president, és a dir, com la Mancomunitat de la Ribera.

Doncs no sé si em seguiu però la seua flamant nova presidenta cobra un grapat d'euros a l'any així que...