martes, 27 de noviembre de 2007

Pans i peixos

El presupuesto del Consell «parla poc en valencià» (Levante-EMV)

Una vegada s’han fets públics els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent podem constatar una vegada més que al govern popular la promoció del valencià li interessa entre molt poc i gens.

Com si es tractara d’un funcionari més a qui l’antiguitat els impedeix fer fora, la dotació assignada només augmentarà l’equivalent a l’IPC. Si fa no fa, el mínim per a evitar que la nostra llengua continue perdent valor adquisitiu.

Però si examinem aquesta partida pressupostària de manera global, observem que aquest ridícul augment és un 56% inferior al que experimenten la resta de comptes públics. És a dir, que ni la grossa de nadal (que ja sabem a què es destina) ni tan sols la “pedrea”. Només li tornen els diners i l’any que ve a tornar a provar sort.

Per allò més curiós és la forma com s’hi va a repartir aquesta subvenció. Una bon pessic per a les Universitats per a promocionar-lo a l’estranger, en imaginem que en forma de cursos de postgrau dins l’epígraf de “Llengües ibèriques mortes”.

Si continuem amb aquest repartiment dels pans i dels peixos (el marisc i els dolços se’ls emporten altres) observem que per a l’edició de llibres van a parar quatre duros (ens imaginem que arribarà a Bromera una cartereta del Vidal amb segell de la Generalitat i quatre euros a dintre i un paperet amb l’advertència “Qui guarda quan pot, gasta quan vol”).
Ara que els que ja poden anar muntant una associació de damnificats són els dobladors (de pel·lícules, sèries i documentals) i la gent del teatre valencià (que si damunt treballen com a dobladors, ja és per a morir-se).

I qui s’emporta la pasta, doncs? Molt senzill, els amics de l’”ecònomo”: entitats culturals i veïnals afins al règim, la Ciutat de les Arts i les Ciències (serà per anar tapant forats?), comissions de festes per als llibrets de falla i “altres publicacions que exalten la idiosincràsia festera del poble valencià” (o siga que tots els “xiringuitos” de la Malva-rosa rebran ajudes per retolar els cartells de “se sirve paella de verdura, pollo y conejo o marisco a elegir” en valencià)

Per cert, (i açò no és cap broma), un col·lectiu tan necessitat d’incentius econòmics com el dels notaris també s’emportarà duro per pesseta per a què escripturen i alcen acta en valencià.

Sí, ja ho estem veient, milers i milers de notaris fent cua a les llibreries del Cap i Casal esgotant totes les existències de diccionaris, vocabularis i flexions verbals.
Ara, una vegada és fiquen mans a l’obra, que comencen per alçar acta de tot aquest desficaci...
VK

sábado, 24 de noviembre de 2007

La quadratura del cercle


El xativí Alfons de Borja sembla que ens els seus (imaginem) freqüents atacs d’ira abandonava l’encorsetat llatí de la cúria pontificía pel més col·loquial i familiar català. Cal recordar que el català era llengua oficial a la Corona d’Aragó i que Calixt III abans d’ingressar en la Cancelleria Reial d’Alfons IV el Magnànim fou professor a l’Estudi General de Lleida.

A més tenint en compte que una vegada anomenat Papa no tardà a envoltar-se de servidors procedents de la Corona catalanoaragonesa pareix prou normal que el català fóra una de les llengües vehiculars a la Cort Papal.

Cinc-cents cinquanta anys després, una altre “valencià”, aquest d’adopció, s’incorpora a l’executiva catòlica. Benet XVI ha designat l’arquebisbe de València, García-Gasco, nou cardenal de l’església.
García-Gasco debuta en Roma en una reunión de cardenales con Benedicto XVI

En aquest cas dubtem que el nou cardenal permute el llatí pel castellà (la seua llengua materna), estiga seré o força enutjat. Del valencià ni somniar-ho.

Però allò que resulta més simptomàtic no és que no empre el valencià a Roma sinó que durant el grapat d’anys que ha encapçalat l’església valenciana tampoc ho haja fet (ni tan sols intentat).
El comandament episcopal al Cap i Casal no sols no ha permés cap incursió lingüística ni en la litúrgia ni en els textos, sinó que a més s’ha oposat amb força a què qualsevol iniciativa promoguda des de dintre dels mateix estament donarà algun fruit.I sí, n'ha donat algun: el de la poma de la discòrdia, ja que qualsevol proposta normalitzadora ha sigut tallada de soca-rel. Com a mostra, el tracte (per omissió) que atorgà al projecte de Bíblia valenciana elaborada per Saó.
VK

jueves, 22 de noviembre de 2007

Incompetència lingüística

Diagnóstico crítico del valenciano (Levante-EMV)
Ahir l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (Asolc) féu públic un estudi intitulat “La situació sociolingüística en els territoris de parla catalana en l’inici del segle XXI” (Caram!, quin títol més llarg per a un treball tan breu!)

Entre les conclusions que s’hi esmenten jo en destacaria tres:

a) La Comunitat Valenciana presenta la taxa d’ús més baixa d’entre els territoris que tenen la ”innombrable a casa nostra” com a llengua oficial. Ens precedeixen Andorra, Catalunya i les Illes.

b) La Comunitat Valenciana compta amb l’índex més baix de penetració de la llengua pròpia en els mitjans de comunicació. (Ja, cap sorpresa, no?)

c) Tanmateix, malgrat la situació real de la nostra llengua, els valencians no deixem de banda la idiosincràcia autòctona i som el poble que té una concepció més positiva de l’evolució del seu ús en els últims anys. Quasi la meitat els enquestats creu que s’empra més enfront de només una cinquena part que considera que està en retrocés.

Per cert, no deixa de ser sorprenent que comptem amb l’índex de competència lingüística més baixa, fins i tot, per sota del de l’Alguer. Només la meitat dels enquestats afirmen saber llegir en valencià i únicament un 27% saber escriure’l.

Possiblement si alguna publicació del Cap i Casal se’n fa ressò de la notícia no dubtarà a encapçalar l'article amb aquest titular: “En Valencia ya no se habla catalán. Sólo algunos irreductibles indaptados continuán hablándolo en la intimidad, pero sólo por joder
VK

miércoles, 21 de noviembre de 2007

Paradisos artificials


S’apropen les eleccions i arriba l’hora de tornar a agitar el fantasma pancatalanista. Tradicional, simple i efectiva operació demoscòpica. La nostra massa electoral confia cegament en nosaltres, fem allò que fem (i mira que en fem de ben grosses!) així que anem a intentar arrabassar uns quants vots més en els ja exigus caladors regionalistes que en les estatals això del vot útil pot obrar miracles.

La dreta ací a València mirant de cua d’ull el seu extrem més distant i els nuclis retenidors de l’essència pàtria mentre a la resta de l’Estat opta per recercar en l’armari propagandístic un vestit molt més modern i centrista.

Quin panorama! Vilipendiats, amenaçats, menyspreats...i damunt quina gran ofensa, col·loquen per València i Alacant com a caps de llista dos ministres valencians i socialment valorats, serà possible! Fins ací podríem arribar. Quina gentola, forasters vindran que de casa ens trauran...

El poder valencià, o és popular, o no és poder! (Ricardo Costa, Genetista valencià, crec que dixit).

Una isla artificial frente a Valencia (Levante-EMV)
ZP ens arracona, caldrà imaginar nous paradisos artificials mar enllà, inventarem un estat idíl·lic on poder-nos refugiar, somniar, balafiar sense mesura. Un oasi oligàrquic de llum i pirotècnia. Allí escoltarem el dolç xiuxiueig de milers de cavalls mecànics i esperarem asseguts a la balconada l’arribada d’un vaixell que no arriba...


VK

domingo, 18 de noviembre de 2007

Crònica ( a petició de V.K.)

Divendres passat se celebrà l'acte oficial de lliurament dels premis Ciutat d'Alzira.
En conec un que des de les set de la vesprada, amb un fred que talla el cutis, ja està col·locat al Rex Natura. Creia arribar el primer, però no. N'hi ha des de cambrers a tècnics de so i d'imatge (Info TV i Teleribera. No, no. Canal 9 no hi era.), passant pel personal de Bromera i de l'Ajuntament d'Alzira. Un formiguer de persones que tracten de preparar tot el que cal per acollir més de 900 persones. Després del primer assaig, quan la cosa sembla a punt, es presenta un amic (en forma de Tirantalcap) dient que cal fer unes remodelacions sobre el guió. O siga, a ratllar el guió i començar de nou; però bé, els amics i els collons són per a les ocasions. Més fred i escasses possibilitats de fumar-se un cigarret per trencar la tensió sense perill de quedar-te a la porta del carrer. De seguida, els components del grup Alcolp. Bona gent, de veritat. Primers dubtes tècnics: l'Anna i tu sou tan menuts que a penes us poden veure des de baix. Solucions: o cresqueu de seguida o us posen una banqueta als peus. Advertències: si puja alguna persona més alta, estireu del micro cap amunt. Val, perfecte. Comença a presentar-se la gent. Ascensió Figueres, de les més puntuals (ens fumem un cigarret? Val, però a tota pastilla que tinc les orelles congelades.) No em pot enxufar en l'AVL perquè no l'ha palmada ningú. Vaja! El Jordi Sierra i Fabra i la Dolors Garcia vénen junts. Com va? Uf, nerviosos. Què se sol dir en aquests casos? Home, que t'ho conte la Dolors que ja té experiència... Més gent que ve des dels aparcaments soterranis. Ah, però n'hi ha aparcaments soterranis? Més gent, moltíssima més gent. Amics i amigues, coneguts i conegudes. Gent que no havia vist en ma vida. Posa't bé la corbata i no faces gepa. Home, gràcies. Comença sonar la música d'Alcolp i comencen a veure's llumetes per tots els llocs. Atenció, Anna, que hi ha potes de ferro per tots els llocs i fils de la llum per terra. Si no anem en compte, ens pegarem una bescollada. A veure, que porten un ciri, que no veiem res. Vinga, menys històries i amunt. I comença la nit. Bé els primers tràngols. Puja la regidora de cultura i explica allò del premi desert de teatre i assegura que a l'any que ve la dotació serà doble. Bé. Seguim. Puja el jefe i Dolors. I el jefe clava les banderilles negres a qui vulga escoltar-lo. Tot seguit, Pep Catalunya (ens coneguem des de fa mil anys i continuem rient-nos cada vegada que ens veiem i això que no tinc ni un euro en Bancaixa) i el Jordi. Pep Catalunya explica que l'any que ve la dotació dels premis s'iguala a la de la Universitat i Jordi diu que el premi va íntegre a la Fundació que té a Colòmbia. Parada i fonda. A sopar! I una vegada a taula, a saludar els amics i les amigues. Pepito Franco, Manolo Baixauli (el cabrit que guanyà un pastó a les Illes), el campió del món de ciclomàster, Miquel Alandete, Voro, Lina, Àngels, Ferran, Amparo, Jose, Mercé Viana, Marçal, Verònica Cantó (que també es fuma damunt), Josep Lluís Doménech (acadèmic fumador i fluix de pròstata com jo), la meua xica Glòria Marcos (hem estudiat cinc anys junts i l'he vista de fallera major.), l'incombustible Isidre Crespo, Vicent Campos (hui no pixem o què?), Xelo, Carlets Cano, Pep (i la Maria Dolors? Allà està, tranquil·leta.), dom Giusseppe Millo (elegant i sense el cabell pentinat a l'estil neronià), Mari Carme, Isabel Clara-Simó (podré pujar les escales?. Sí, dona.), Llorenç Giménez (jo no em connecte al messenger, tio, és la meua dona.), Rafa, Mati, Joan Terenti and family (no pixem?, Au.), el Rector Francisco Tomàs (No t'havia vist. Home, que no sóc tan menut com tu.), Josep Ballester... Eh, no xarres tant que anem a seguir. Val. Ostris, i el café? Segona eixida i enganxada amb un dels ferros. La mare que va. Un poc més i me'n vaig contra l'escenari. Puja Salvador Bataller i Víctor Labrado (el vaig conéixer a Vilafranca, ja veus si la cosa té pelendengues, allà pel 1992. Ah! Ara ha perdut el Gómez pel camí.). Salva ens parla de poesia i Víctor d'algun aspecte de la seua obra. Puja el Rector i el premiat (ho sent, ara no me'n recorde del nom.). El Rector, sembla que la cosa de la Universitat no pirula massa bé, perquè pega fort i al bescoll. El premiat dóna les gràcies i capeja el temporal. Pausa i interpretació a fosques del grup Alcolp. Tan sols es veuen les baquetes blaves dels músics. La peça s'anomena Curtcuit i resulta al·lucinant, de debò. Toca la novel·la i puja l'alcaldessa i Isabel Clara-Simó. Tenia raó amb allò de les escales. Necessita Déu, ajuda i els braços de l'alcaldessa. Sense més problemes i s'acaba la sessió abans de la una. La gent sembla tenir ganes de xerrar mentre els premiats es fan les fotos de família, riuen contents i, de tant en tant, responen les preguntes d'algun periodista. Eixim de la sala faltant poc per a les dues. Don Giusseppe i jo concretem cosetes que tenim pendents amb La Cubana (i no és cap broma.) La meua dona, Mari Carme, Anna i el Jordi encara vénen rere de nosaltres. La noche es joven segons per a qui.

sábado, 17 de noviembre de 2007

Alzira no té cobertura

Mediàtica, és clar.
Hui mentre dinava en casa dels meus pares he pogut seguir el Telenotícies de Canal 9. No era una prova d’autoimmolació personal o de fília masoquista sinó tan sols per pura curiositat crematística.

Anit es lliuraven els guardons dels premis literaris ciutat d’Alzira i tenia interés per saber si aquest esdeveniment sociocultural tindria algun tipus de ressò en els butlletins informatius d’un canal que en el seu DNI tenia (i m'imagine que continua tenint) com a màxima prioritat la promoció i dignificació del valencià.

Així que mentre dinava he seguit a cua d’ull el noticiari.
Les notícies que han gaudit de major atenció durant la primera mitja hora han estat:
La clausura de la cimera sobre canvi climàtic, un reportatge sobre els parcs naturals valencians i la seua contribució a la lluita contra el canvi climàtic, la visita del màxim dirigent de les nacions unides al centre de comunicacions de l’onu a Quart de Poblet, les repercussions d’aquesta nit tan gèlida a la nostra terra(l’oratge, tot un clàssic de la casa), la declaració davant el jutge dels detinguts per l’assassinat d’un taxista a Aldaia i la detenció d’una banda que venia cotxes de luxe furtats
Després han vingut les seccions de nacional, internacional i economia. Pel moment, dels premis, ni rastre. Publicitat i "El Camp".

Els presentadors, tot seguit, han donat pas a una secció anomenada La Revista. Una mena de calaix de sastre informatiu abans d'Els Esports on hi cap des d’una desfilada de models amb vestits de xocolate a un concurs provincial d’arròs en fesols i naps celebrat a Castelló, passant per un festival internacional de milotxes a la Malva-rosa.

Avui però, han començat dedicant un ampli reportatge (i ja en van més de trenta) a la gran expectació que està generant l’exposició de Sorolla al centre cultural Bancaixa, han continuat amb una fira de celebracions festives que té lloc a la Vall d’Uxó, l’homenatge que la banda de música de Cullera ha lliurat als components de l’agrupació que fa 50 anys guanyaren el 1r premi en la Secció Especial del Certamen de Bandes i per cloure la secció, tantatatxan! El sopar dels premis ciutat d’Alzira.

No us feu il·lusions, només 20 segons (els Octubre gaudiren d’uns poc més). Una imatge de Víctor Labrado pujant a recollir el seu guardó, unes paraules de Isabel-Clara Simó i prou.

Ni mig minut d’atenció a un dels premis literaris amb major dotació econòmica i més nombre de modalitats a concurs de tot el País Valencià.

Allò que m’estranya però, no és els menyspreu de la cadena autonòmica cap a la literatura (i la cultura) en valencià i els esforços per la seua promoció, és a dir, res nou sota el sol; sinó també la desídia cap a les institucions amfitriones de l’acte, l’Ajuntament d’Alzira i la Mancomunitat de la Ribera Alta, totes dues en mans del PP.

Tal volta interessa poc difondre un acte de reivindicació del valencià, però sembla, que encara interessa menys, que es puga relacionar al Partit Popular amb l’organització d’un acte d’aquest tipus. Indubtablement, no és políticament correcte. Canal 9 es deu al PP i aquest, als seus votants.

Com comentava al principi, Alzira i La Ribera (malgrat ser “populars”) no tenen cobertura o com dirien els mafiosos "ho fem, però que semble un accident".

VK
PS. Aquest humil proletari espera, desitja, confia en què el gerent d'aquest blog ens delecte amb una crònica entre bambolines del Sopar de lliurament de premis, perquè segons tinc entés pogué seguir la cerimònia de ben a prop.

viernes, 16 de noviembre de 2007

Minuts d'or

Mentre navegue una mica desorientat per la xarxa entropesse amb les dades d’audiència televisiva d’ahir dijous. Sota l’epígraf “Minutos de oro” s’enumeren els programes televisius que comptaren amb una favor majoritari de l'audiència. També apareix la cadena a què pertanyen, el minut més vist i el nombre aproximat d’espectadors.
1.
Escenas de matrimonio (Tele 5) 22:14 h. Espectadores: 6.722.000
2.
Cuéntame como paso (TVE) 22:41 h. Espectadores: 5.350.000
3.
Gran hermano (Tele 5) 23:20 h. Espectadores: 5.220.000

Crec que no fa falta ser cap analista ni cap especialista en estudis sociològics per a extraure a simple vista uns titulars ben cridaners d’aquestes dades.

Desconec l’audiència que va obtenir l’entrevista que Buenafuente li féu anit a Zapatero, però m’imagine que la seguírem, tres o quatre més i jo. Independentment de la teua sintonia amb el President del govern sempre és un exercici d’higiene mental escoltar les seues respostes a les preguntes d’un periodista tan poc “convencional”.

Ho dic perquè aquestes preferències televisives també son conegudes i interpretades pels partits. Per tant no ens hauríem d’estranyar en contemplar determinades declaracions o actuacions polítiques aparentment excessivament histriòniques o sobreactuades. Els polítics com els actors es deuen al seu públic i bé que ho saben. Encara ens passa poc.
VK

jueves, 15 de noviembre de 2007

Entre dos aigües

Reproduïsc pel seu interés, el titular i un fragment d’una de les notícies aparegudes ahir al diari Levante:
El PP rechaza la ´Declaración de Ares´ para el uso del valenciano en la Administración
Sin embargo, el diputado del PP Fernando Giner no cree "necesario" aprobar una Declaración "de la que se hace una aplicación concienzuda", como tampoco alcanzar un "gran pacto" que "ponga fin a la discriminación de los valencianos en esta autonomía".
Giner aduce que, como valencianohablante, nunca se ha "sentido discriminado", y considera que "si no se ha avanzado más, es por los que, insistentemente contra el sentido mayoritario del pueblo, han pretendido imponernos una lengua extraña, una denominación falsa y una cultura que no es la nuestra".
Asegura que Compromís pretende defender con su iniciativa la "identidad" de los Països Catalans, quienes "nos quieren hacer desaparecer como pueblo" y, por ello, le advierte de que "por muchos subterfugios que busquen apoyando una Declaración que el Gobierno hace día a día, no vamos a caer en su trampa saducea".

El mateix dia i al mateix diari, una altre titular d’impacte:
Rita Barberá: "Valencia quiere ser el mar de Madrid" (levante-EMV)

Fernando, que no t’enteres. Ja no cal tenir por de l’imperi català i menys ara, que ja hem esdevingut el nou litoral de la Meseta.
Fora les carasses, més clar, aigua.
VK

miércoles, 14 de noviembre de 2007

Test de "valenciania"


Clar, el PP esgrimeix un motiu de pes per a desautoritzar a una candidata d’un altre partit a presentar-se per un territori que consideren ja poc més que un latifundi senyorial. Com podeu observar, tot molt lògic. Tractant-se a més d’una vicepresidenta del govern, que a més de ser repetidament la integrant del govern més valorada, presenta a més, com dirien els bascos, RH autòcton.


Quantes voltes pega la vida, els populars parafrasejant discursos d'enginyeria genètica del ja retirat Arzallus.
I és que el PP valencià fonamenta la seua opinió en motius força objectius: que la candidata no és “vertaderament valenciana”.


I és que efectivament, De la Vega ha obtingut un 0 (patetero!) en el test de valenciania al qual l’ha sotmés el govern valencià, i així, amb semblant qualificació, com gosa aguaitar per aquestes contrades?. Menuda ofensa per al poble valencià. I no, el qüestionari no era d'anar per casa, li agrada la paella?, en estiu beu orxata amb fartons?, acudeix a veure les mascletades a la Plaça de l'Ajuntament?...no, no, tot molt més complex i subliminal.

El test, com ja hem dit, constava de sis ítems que es detallen tot seguit:

Marca amb una X la resposta correcta:
1
. Simpatitza, milita, vota o forma part del PP: Sí NO
2. Es mostra favorable al transvasament de l’Ebre i considera que els aragonesos i catalans són pobles insolidaris i que és un càstig celestial compartir eternament veïnat territorial amb aquesta gentola: Sí NO
3. Creu que ZP i el govern socialista tenen un odi ancestral als valencians i per això ens marginen i agreugen contínuament: Sí NO
4. Considera que la possessió única de la veritat rau només en Déu, en el Papa quan parla excàtedra, en el govern valencià i en els informatius de Canal 9: Sí NO
5. Pensa que el futur dels valencians pren forma únicament de vaixells de competició i bòlids de Fórmula 1 i que, per tant, creu encertadament que l’educació, les infraestructures i la sanitat no són serveis prioritaris:
Sí NO
6. Opina que redactar aquest fullet en valencià és un error, perquè, quin valencià de bona fe va a trobar cap problema en emplenar-lo si únicament està en “perfecto castellano”: Sí NO

VK
PS. Per cert, més de la meitat de candidats autonòmics del PP han nascut fora de la Comunitat.
Però almenys hauran aprovat amb matrícula el test.

lunes, 12 de noviembre de 2007

De la Costa de Castelló a la Carlet catalana

El PP descalifica a Bernat Soria por "andaluz que habla catalán" (Levante-EMV)

Un dels cap dels populars valencians, el seu secretari regional, Ricardo Costa no dubtà a firmar en una acte del seu partit celebrat a Alacant que "Nadie se explica todavía por qué se ha nombrado candidato [del PSOE] por la provincia de Alicante a un andaluz que habla catalán".


Cal recordar que Bernat Sòria nasqué a Carlet (La Ribera) i parla valencià. I cal afegir que malgrat ser un científic de prestigi internacional i investigador capdavanter en el camp de les cèl·lules mare, hagué d’abandonar l’estiu de 2005 la Universitat Miguel Hernández d’Elx per culpa dels nombrosos entrebancs que el Consell li posà per a prosseguir amb els seus estudis.

Llavors acceptà l’oferta de la Junta d’Andalusia per a dirigir un centre d’investigació molecular i medicina regenerativa. A hores d’ara compatbilitza aquest càrrec amb en el de ministre de sanitat.

Aquestes declaracions però esdevenen tot un bumerang que retorna, i amb força, cap al dirigent popular.
Perquè, vol dir el Costa (del Azahar, m’imagine) que un andalús o d’altra regió de l’estat no pot optar a presidir la Comunitat Valenciana? Doncs que tire d’hemeroteca perquè els dos presidents populars anteriors nasqueren uno a Múrcia i l’altre a Castella la Manxa.

Vol dir que a Carlet i per extensió a totes les comarques valencianes es parlà català? Doncs molt bé, sembla que El PP valencià s’hi ratifica en la unitat de la llengua. Però arriba una mica tard. Fins i tot, més tard que Las Provincias, que ja fa mesos que ho admetia de manera implícita.

Per cert cal recordar que Costa (Cruceros) no sap parlar valencià (així que Manolete, si no saber torear pa que te metes!)

I per últim, com pot una persona que actua en un míting de teloner de Fabra atacar així l’oposició.
Ja que té ganes d’estirar de la manta perquè no comença per explicar, com ha suggerit hui un dirigent del PSPV, les seues connexions i de la seua família amb el president de la Diputació de Castelló imputat per nombrosos delictes contra l’Administració?

VK

viernes, 9 de noviembre de 2007

Nou rècord Guiness valencià

L’alacaiguda afició esportiva del Cap i Casal té un nou motiu per sortir de l’oceà de frustració en què l’ha submergida els dos equips de futbol de la ciutat.

Alegrem-nos i prenguem el carrer per festejar una nova fita de l’esport mundial aconseguida a terres valencianes.

I no, no estem parlant de confirmació de València com a sèu organitzadora d’una nova edició de la Copa de l’Amèrica ni del traçat del circuït urbà que avança a velocitat supersònica (per cert, contrasta la celeritat en la construcció d’aquest circuit urbà amb la parsimònia en què s’està portant a terme l’obra de la CV-35).

El nou motiu de joia prové de les terres de l’interior i en forma de disciplinat soldat de l’exèrcit de les infraestructures de l’Estat:
Una tuneladora del AVE logra el récord mundial de perforación en las obras del tramo de Buñol (Levante-EMV)

Ara que semblava que els catalans s’havien avançat en aquesta cursa frenètica per obrir clots XXL, els valencians hem respost superant, i de bon tros, la capacitat perforativa dels nostres veïns del nord.

Esperem que accepten la seua derrota amb esportivitat, reconeguen el mèrit valencià i no opten per retrucar-nos amb una nova reedició d’”El Carmel”, revisada i ampliada.
VK

miércoles, 7 de noviembre de 2007

Un,dos,tres, recalifica otra vez

Per tres-centes setanta-quatre pessetes, digueu-nos el nom de clubs esportius de la Comunitat Valenciana que seguint l’exemple del València CF i del Llevant, ja pensen en sanejar els seus comptes corrents acudint a la Generalitat a què els cuine un bon “pelotazo”. Un, dos, tres, responda otra vez?
El Pamesa exige una recalificación como el Valencia y el Levante (Levante-EMV)

El negoci és redó. Algun del milers d’especuladors que pul·lulen per les nostres terres compra un club esportiu. Si tot eix bé, es forra. Si tot eix malament i a més enfonsa l’equip, també. Com? Manipulant el sentiments dels aficionats que en matèria esportiva són molt passionals i adreçant-los no contra ell, vertader culpable de tot l’embolic, sinó contra les autoritats polítiques. Si aquesta maniobra és amanida amb un poc de greuge comparatiu amb l’equip rival o amb una mica de politització esportiva, ja ho tens. Terrenys per requalificar i la butxaca una altra volta plena per tornar a començar.
VK

lunes, 5 de noviembre de 2007

Guanyar-se el cel

Sembla que els terrenys edificables al País Valencià estan cada volta més disputats.
Però també sembla que està més que contrastat que en això de les adjudicacions dels espais hi ha classes i classes.
Així una institució amb tanta història com la Guàrdia Civil ha de patir estretors mentres s’amplia i força l’espai habilitat per al golf.
Denuncian que los efectivos de la Guardia Civil trabajan hacinados en el circuito de Cheste (Las Provincias)
El campo de golf más grande de España empezará a construirse en junio en Burriana (Levante-EMV)

Però el problema de la manca d’espai pareix que no és exclusiu d’aquest planeta. L’altre món sembla que també està de gom a gom. El seu portaveu, Sant Pere, s’fa ficat en contacte amb el Govern Valencià per a manifestar-los la necessitat d’una requalificació celestial urgent per tal de solucionar el problema. A l'hivern en pugen més i tenen els núvols plens a caramull, a més, amb la desaparició del purgatori s'han agilitzat els tràmits per a l'ascensió.

El govern popular els ha dit que ni pensar-ho, que el sòl només es regalarà en forma de PAI i que als promotors el cel no els interessa gaire. “Ni hi ha bones comunicacions, ni està l’aigua garantida” ha manifestat un dels empresaris del sector.

Així que el Totpoderós s’ha vist obligat a limitar els accessos als seus dominis. Les mesures restrictives s’aplicaran des de l’1 de gener. Entre les mesures destaca la implantació en el Paradís de “números clausus”. Els tests per puntuar als candidats correran a càrrec de l’Administració que ja ha començat a realitzar les primeres proves entre els candidats.
La Generalitat pregunta a enfermos crónicos por sus creencias religiosas en un cuestionario (Levante-EMV)
VK

jueves, 1 de noviembre de 2007

Llàgrimes de cocodril

Un vecino encuentra un cocodrilo del Nilo en un camino rural de l´Alcúdia (Levante-EMV)

Per facilitar la seua identificació s'adjunta la fotografia del rèptil trobat al terme de l'Alcúdia.

L'exemplar en qüestió té una longitud de tres centímetres escassos i les poblacions més properes es localitzen a bord de cotxes cars i als vestuaris de clubs de tennis.
Es prega al propietari de la bestioleta que no tarde en personar-se en el quarter de la Guàrdia Civil per tal de recollir-lo.
Francesc Signes exalcalde de l'esmentada ciutat i responsable de Medi Ambient del PSPV ha advertit del perill de submergir l'animalet en agua calenta perquè tendeix a encollir.

VK