Anàlisi postelectoral seriós, objectiu i rigorós

Han estat moltes les excuses esgrimides per les forces progressistes valencianes des del dilluns per tal de justificar la seua debacle electoral:

- fallos en el disseny de la campanya

- desencert en la tria de candidats

- errades en el "buzoneo electoral"

- la tibiesa de l'oposició portada a terme pel PSPV al llarg d'aquesta legislatura rematada amb l'esquizofrènic suport que aquesta formació donà a la reforma del pseudoestatut. La foto Camps/Pla (molt somrient ell) el dia de la signatura significà (si ja no ho havia fet abans) el seu harakiri polític.

- la crítica a la projecció de València com a escenari ideal per a grans esdeveniments religiosoludicoesportius.

- manca de carisma i "tiró mediàtic" dels caps de llista

- la imatge que Camps ha venut de victimisme respecte a Madrid

- la descaradíssima parcialitat de Canal 9 (òrgan de difussió massiva de la campanya popular).

- falta d'idoneitat en alguns dels pactes signats i incomprensió de no haver-ne realitzat altres molt més "naturals"

- l'excessiva fragmentació de l'esquerra valenciana (en Alzira hi havia fins a 6 candidatures de centre-esquerre).

.....................................................

Tanmateix totes aquestes justificacions han quedat en un segon Pla (broma fàcil) quan avui mateix el Levante ha donat en el clau. És a dir, en el vertader motiu pel qual el PP ha agranat i el PSOE i quadrilla no han arreplegat ni les de terra.

No es tracta però d'una explicació social, política, mediàtica, ni tan sols ideològica sinó (i allà va la primícia) de tipus endocrínic.

Així que ni Canal 9, ni Madrid, ni la Copa Amèrica, ni Ratzinger, ni Rita la cantaora, el triomf del PP s'ha gestat al bell mig dels nostres cossos, ben a prop dels budells, i si no, al tanto amb el titular: Expertos señalan al progreso como enemigo de la dieta mediterránea

visèkimé

Benvinguts a Polinyà

Des del mateix moment en què anit es conegueren els resultats electorals la centraleta de l’ajuntament de Polinyà del Xúquer no parà de traure fum.
Els empleats municipals que aqueixes hores encara es trobaven al consistori local acabant de desmuntar les meses electorals i els electoconfessionaris desplegats per a l’ocasió no donaven l’abast.
Telefonades, emails, telegrames, senyals de fum des de l’altra banda del Xúquer..., fins i tot caravanes de gent muntades corrents.
Milers de militants socialistes, del bloc i d’esquerra unida (i republicana, que sembla que hi ha algun) es presentaren a les portes de l’ajuntament polinyaner exigint de forma immediata sol·licituds d’empadronament entre plors, laments i gemecs.
Després d’assegurar-se que els resultats als comicis locals eren ben certs (EU:ACORD: 5; PSOE: 4; PP:2), fins i tot més d’un els immortalitzà amb la càmera del seu mòbil, demanaren parlar amb l’alcalde José Daniel Martí.
Els nouvinguts (alguns encara portaven banderes, pegatines i carpetes d’interventors) exposaren l’obligació moral que tenia l’alcalde d’acollir-los després de la desfeta protagonitzada per les seues formacions a la Ribera, la província i la resta del País.
Alguns dels militants socialistes abjuraren públicament de Joan Ignasi (el pocachicha) i de Carmen (la moderna) i es mostraren disposats a abandonar els seus respectius municipis (hi havia alzirenys, algemesinencs, suecans, xativins i d’altres pobles de la contornà) i a empadronar-se ipso facto en Polinyà.
L’alcalde encara sorprés ha muntat temporalment un coberta amb plàstics de melonar al camp de futbol mentre intenta mobilitzar alguns dels treballadors de l’ajuntament per tal d’habilitar una zona d’acampada que aculla com cal els milers de militants i simpatitzants progressistes que s’esperen en els pròxims dies.
La població local que assisteix aclaparada a l’arribada massiva de personal que demana asil polític comenta esglaiada la seua por a què es produïca el temut “efecto llamada” i militants d’altres indrets d’Espanya (sobretot madrilenys que encara ho tenen més agre) agarren els bàrtuls i canvien la Meseta per la fèrtil Ribera del Xúquer.

visèkimé

Es convertirà aquesta simpàtica vila de la Ribera del Xúquer en una nova reserva espiritual de l’esquerra riberenca i per extensió del País Valencià?

PS. Per a Paco (l'amfitrió) i per a Pau (el nouvingut)

REFLEXIÓ, A ESTES HORES?

La foto que il·lustra aquest post presenta els amiguets Plató i Aristòtils a l'entrada d'un col·legi electoral a Atenes, disposats a votar. El missatge de Plató sembla ben clar: "Voteu amb coneixement. Només un vot ens salvarà del desastre que anuncia l'oracle. Però sobretot, recordeu els fariseus propagadors de l'apocalipsi que encara no han aconseguit presentar-se davant de vosaltres amb la conciència i les mans netes. O, el que és igual, els gestors de Gescartera, Irak,Prestige, Yack-42, Terra Mítica, Atocha 11-M, teories conspiratòries i altres crispacions incontrolades... I això, per no parlar de l'urbanisme destructor i especulador que inspiren personatges amb vidres negres i mirada oculta. O, el que és el mateix: personatges tan sinistres com aquell que confessà : "Si me he metido en política és para forrarme." Aristòtil també sembla tindre-ho clar.

Així, doncs, imiteu els savis i no feu l'haca o es passareu quatre anys més en el lado oscuro, fins que un matí a l'eixir de casa us veureu embestits per un bòlid de F-!.

Una borrasca penetra pel llevant

Estava consultant l’edició digital del Levante i he polsat la secció de la Comunitat Valenciana esperant trobar informació sobre la insipidíssima campanya electoral valenciana, quan va i ja en la segona notícia ha botat la sorpresa.

L’encapçalament de la notícia diu així (reproduïsc textualment):
La borrasca permanecerá hasta las elecciones

Ho he tornar a llegir vàries vegades, però no, el titular és aquest, lletra per lletra.
Que tu ho penses i dius, clar!, aquests del Levante estan farts de no rebre un duro del Consell, de ser fins i tot menyspreats i atacats públicament per integrants (i integristes) del govern local i sembla que han dit “ja en tenim prou” i han entrat “a saco” i allà va, cavall i picaor?
Home, comparar el període de govern Camps amb una època de mal oratge i baixes pressions no és el que es diu molt innovador i periodístic, però almenys queda clara la idea que volen transmetre i la seua aposta pel canvi de signe polític. Però allò que em sembla vertaderament agossarat és confiar en què el proper diumenge una vegada coneguem els resultats la cosa pintarà millor.
Que acàs aquest diari maneja enquestes més optimistes per a les forces progressistes i per això es llancen tan alegrement a la piscina?
Continuant amb aquesta dinàmica optimisticoperiodística possiblement trobarem demà a la portada un titular com aquest: "A partir del dilluns un potent anticicló portarà una pujada considerable de les temperatures, el bon oratge es mantindrà almenys fins la pròxima cita electoral".

Per cert, més avall el Mercantil Valenciano continua el seu “acoso y derribo” popular amb una nova càrrega de profunditat, molt més subliminal i amb molta més mala llet:
Rosita Amores, la «vedette» electoral del PP
(el titular no ofereix cap comentari, encara que la comparació amb el suport que Norma Duval oferí al govern Aznar resulta inevitable)

visèkimé

PS. Notícia en el portal Terra:
Dos flamencos gays se convierten en padres

en l'entradeta de la notícia s'aporta una mica més d'informació:
Carlos y Fernando adoptaron un huevo abandonado
Faran els Chunguitos una nova versió del In the Navy dels Village People?

Com una comèdia de Lope

Acte I. Dilluns 14. Els perills de conduir per l’esquerra o la Fúria de Tritó
"Ripoll exige la destitución del director de Terra Mítica tras declararse de izquierdas"
John Fitzgerald afirma que los únicos culpables de la corrupción son los políticos

Acte II. Dimarts 15. Més val sol que mal acompanyat o El vol del Fènix
"Pla defiende al director de Terra Mítica frente al PP"
El líder del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, salió ayer en defensa del director de Terra Mítica (en la foto, ambos en Benidorm, ayer) frente a los ataques del presidente del PP de Alicante, José Joaquín Ripoll, que llamó a Fitzgerald «inútil» después de que éste se declarase de izquierdas.

Acte III. Dimecres 16. Atura’t i marxa rere o Magnus Colossus
"Ripoll pide «disculpas» al director de Terra Mítica tras pedir su cese por declararse de izquierdas"
Reconoce que los «políticos, y cualquier persona, deben respetar las parcelas privadas »

VK

PS. Gutiérrez, no se esconda que le veo

Dilluns. Guti "El Barcelona tiene un problema mental"

Dimecres.Guti "El Barça sólo está tocado"

Divendres. Guti "El Barça parece ____________ " (omplir aquest buit amb l'adjectiu amb què el jugador blanc qualificarà la situació de l'equip blaugrana en la propera roda de premsa. Us en proposem alguns: foll, trastocat, desequilibrat, desvariat, forassenyat...)

Una altra de la Isabel

DE FIL DE VINT
Tupinada
Isabel-Clara Simó
¿Sabeu que atempto contra els drets humans per parlar en català? ¿Sabeu que sóc estúpida i manipuladora si dic que l'espanyol és un idioma nacionalista? ¿Sabeu que imposar el castellà per la força de les armes no té importància, però que intentar salvar el català d'una mort segura és una vilesa? No ho diu un analfabet ni un boig, i ara! Ho diu un acadèmic de la llengua espanyola, Don Gregorio Salvador, i un escriptor de renom, Arturo Pérez Reverte. Una pregunta, senyor Pérez: per què ha consentit que les seves novel·les siguin traduïdes a una llengua tan vil com el català? Una altra, senyor Salvador: com és que defensa l'ensenyament en espanyol a Estats Units, essent l'anglès molt més parlat? Més encara: per què defenseu tan ardidament totes les llengües maternes (quines penques, acadèmic: per què no es posa al dia i deixa això de maternitats quan estudiï lingüística?) excepte el català? Més: ¿sabíeu que el mateix dia que insultàveu la llengua catalana aquesta estava marginada a la Feria de Abril de Catalunya?
Si aquest és l'enemic, doncs tranquils. "Sin que se note el cuidado"? Coi, si s'arriba a notar, ens tornàveu a bombardejar. Quina pàtria és aquesta vostra que només sap viure excloent les altres pàtries?
Ara bé, la nota de debò l'ha donada el magnat de Fórmula 1 Bernie Ecclestone, que ha dit que València tindrà el circuit d'aquesta famosa cursa si hi guanya el PP. Recordeu com s'ho feien els cacics? Enviaven els seus sicaris a les cases dels treballadors i els deien, si no voteu Don ***, us quedareu sense feina, i si el voteu tindreu paga extra per Nadal. Es diu comprar vots, és a dir, tupinada.

INFORME SETMANAL

Els meus caps sembla que han tornat amb força. Jo per tal de relaxar un poc l’ambient (massa “cultureta”) que no som el blog de la RAE ni del Museu de la Il·lustració us oferisc alguns titulars que he anat recopilant al llarg de l’última setmana.

Barberá proclama que Valencia «es la sucesora de Mónaco»
Ja, i ella substituirà Grace Kelly, Zaplana a Rainero i Camps al Príncipe Alberto.
Ara, el tradicional Ball de la Rosa (nomenclatura massa sociata) que es celebra al Principat monegasc caldrà substituir-lo pel de los “Pajaritos” i el Gran Casino de Montecarlo pel Palau de la Generalitat.

Alfonso Rus: «En Xàtiva sin mí aún iríamos en burro»
Sense comentaris. Simple associació d’idees.

El PP usa como sede electoral un local de uno de los principales promotores de Alzira
I tenint en compte el panorama, on està la notícia?

Algemesí volverá a tener serenos si Gregori repite como alcalde
Titular amb dues lectures:

a) la "malpensà": Està volent dir el periodista que si el PSOE es fa de nou amb l'Alcaldia, aquesta serà un cau de funcionaris que s'apliquen sobretot en horari nocturn ?.

b) la "benpensà": Si revalida la majoria absoluta dins el Programa de Recuperació de la Memòria Història que ha encetat l’Ajuntament continuarà aquest projecte amb la reimplantació de pregoners i “esmolaors”

Rus: «Cullera es una mina y Sanjuán (PP) va a multiplicar su categoría»
Deixarà d’extraure’s carbó a prop del faro i se faran noves prospeccions per buscar algun jaciment de diamants. Serà una mina cinc estrelles. Els turistes també podran gaudir gratuïtament d’aquesta activitat ja que el Consistori ha habilitat un ascensor per descendir i ha condicionat una galeria on es poden adquirir pics i pales de record. Indispensable casc i no patir cap problema pulmonar.

visèkimé

Un "meme" més

Des del bloc amic “Tirant al cap” del qual començàrem plagiant fins i tot nom, se’ns convida a participar en un “meme”. Sí, sí, com sona: “meme”. Quan veus la parauleta de marres, et quedes una miqueta paraet, i penses: “Ja m’han tornat a pillar en off-side”. Encara com, l’amic JC explica tot seguit que es tracta d’una mena de cadena literària en què s’hi reprodueix el segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre que estàs llegint en aquell moment. I ara ve allò de quin/s llibre/s estic jo llegint. Resposta facileta: dos. Un no el diré perquè em fa vergonya perquè… (que no, Cristo, que no vull parlar-ne!), i l’altre és Diumenge de Glòria, del meu paisà Vicent Ortega. Diu així:

"El segon, més tranquil i amb un somrís sorneguer a la cara, reposava una mà sobre un barret de vellut amb plomall, jugant amb les plomes, mentre amb l'altra premia amb força l'ansa del vas com si algú li'l poguera furtar. Bevia amb una ànsia que no era només set. Hi havia alguna cosa més en aquella manera de prémer i de veure del vas. Es percebia, es veia l'esgotament i el cansament de l'home, potser més esperitual que no físic. Potser fóra la primera parada que féien i, potser, amb la seguretat de trobar-se a recer, l'oficial deixava esvair-se la tensió del viatge... Així i tot, cap soldat en missió de vigilància gosaria emborratxar-se de servei."

I com la gràcia d'açò, si és que en té cap, és passar la pilota i continuar fent la bola gran, convide als amics de xativa-i-progres.blogspot.com/ a dir la seua. TAmbé podríem enviar la invitació a.... Teniu cap suggeriment? Recordeu que estem en campanya electoral.

Crònica

Crònica des de Madrid
Com que les meues possibilitats econòmiques no es poden comparar amb les de V.K., us envie una crònica des de la capital del imperio, que queda bastant més apropada que New York:

Després d'una sessió de tres hores amb el Tintoretto (pregunteu-me i sabreu si he aprés o no) i una revisió al Greco, Velázquez i Goya, se'ns creuaren els cables i anàrem a veure, sense parar a fumar ni a fer un cafenet, una obra de teatre d'aquelles que els tècnics classifiquen com a "experimental". Exacte. Així és deia la cosa: Me acordaré de todos vosotros. I tant que me'n recordaré! Me acordaré de todos vosotros i de la mare que vos...No he vist en tota ma vida una cosa tan estranya, tan llarga i sense tan poc entrellat. I, damunt, no repartírem plànols per tal d'entendre ni una sola frase de les poques que digueren. Recomanable per als enemics més rancuniosos que pugueu tenir. Teatre de la Abadía (sic). Encara com que l'endemà rematàrem amb un cafenet com Déu mana al Gijón, una passejadeta per la fira del llibre vell i d'ocasió (em vaig gastar 7 euros, col·legues, que la cosa està xunga) i una visita al museu Sorolla que, curiosament, està en la capital del reino. Molt aconsellable. Madrid segueix dinamitat de dalt a baix i tots els peixos grossos continuen pul·lulant por aquellos andurriales. Ja ho veieu: de tant en tant, donem informació cultural. No massa, perquè ubi non habet matam, non habet patatam.

ALGEMESÍ, CIUTAT SALUDABLE

Levante- EMV. Dimarts, 8 de maig. Secció La Ribera:

"El Ayuntamiento de Algemesí aporta 100.000 euros para financiar el nuevo órgano parroquial"

El Doctor Girbés Ferrer cap de la Unitat de Cardiologia de l’Hospital de la Ribera encarregat de l’operació ha afirmat a aquest blog:

" Era tot un repte portar a bon port el trasplantament de l’òrgan més car de la història. Sense cap dubte es tracta d’un bon exemplar de cor, jove, sa i que bombeja la sang de forma enèrgica i a bon ritme. Esperem que el pacient assimile amb èxit el nou òrgan i que en poques setmanes puga desenvolupar una vida completament normal.

Aprofite l’oportunitat que em doneu per agrair al Consistori algemesinenc l’important esforç econòmic realitzar per tal d’adquirir aquest múscul de primera categoria, inversió que per una altra banda no ens estranya, ja que la Corporació riberenca sempre s’ha distingit per prioritzar la salut i el benestar físic dels seus parroquians".

visèkimé

Per cert, pel seu valor periodístic us oferisc un article d'opinió publicat al diari EL PAÍS amb què he ensospegat fa uns moments:

ETIMOLOGÍA DEL APELLIDO AZNAR

Según la obra Ensayo histórico, etimológico y filológico sobre los apellidos castellanos de don José Godoy Alcántara, Madrid, 1881, el apellido Aznar proviene de asinarius, palabra que en latín designaba al criador de asnos, o bien al guía o conductor de estos inteligentes animales.

Renuncio, por demasiado fácil, a poner en relación esta noticia erudita con acontecimientos recientes.

M'he quedat bocabadat. I després resulta que açò és la premsa seriosa, però si han acabat per copiar-nos l'estil!. Sembla que el Tirafotisme s'estén. Visca!

FLORS, CIRERES I LLIBRES

El mes de les flors? Maig no m’ha assemblat mai el mes beato que algunes tradicions s’entossudien a presentar-nos. Ben al contrari, maig trenca amb les boires de l’hivern i explota definitivament de llum i de colors amb una concupiscència irresistible. Maig va ser el mes de la primera escapada secreta a nadar a la séquia, quan encara era un infant, el de les primeres cireres que furtàrem a l’hort del veí i el d’altres descobriments inconfessables. Ara, anys després d’aquelles escaramusses, maig és el mes en què m’agrada descobrir les floretes minúscules i anònimes quan passege per la muntanya. Una cosa semblant a quan entre en una llibreria i, entre la muntanya de llibres de les prestatgeries, en descobreixes un, una mica arraconat, que sembla mirar-te amb ulls especials i, pressentint que has fet un descobriment, l’agafes i te l’emportes a casa.

entrada nº 100 (i no d'una autopista)

Estem indubtablement en una setmana d’efemèrides.

Ens trobem immersos en plena commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa.
Aquesta setmana també es recorda que ara fa 200 anys (el 1807) va desaparèixer el regne d’Etrúria, que tot siga dit, tingué una efímera vida.
I hui, precisament hui, i amb aquesta mateixa entrada, celebrem el primer centenari d’aquest blog. JA N’HEM FET 100. Mira, igualet, igualet que el Barça fa uns anys.

Per tal de festejar-ho què millor que seguir ampliant aquest espai d’intercanvi de pensaments, més o menys seriosos, aquesta àgora riberenca, amb noves entrades que retraten aspectes de la fructífera actualitat sociopolíticocultural de la nostra comarca i del nostre País.

Primera notícia.
La Junta veta «Ja en tenim prou» en locales municipales y la Universitat
Dice que es un acto electoral que la ley sólo permite a partidos . Autoriza las vallas de Sanidad alegando que Madrid revocó la suspensión de los anuncios de TVV
Després de nombrosos manifests, actes de protesta i tancaments per part dels representants del sector audiovisual valencià el Consell ha decidit fer-los cas.

Per explicitar aquest nou canvi de rumb en les relacions amb el cinema en valencià, el Govern de Camps s’ha implicat en primer persona en la realització, producció i posterior difusió del documental “Ja en tenim prou”.

Les diferents Conselleries s’han encarregat de dotar d’argument el film col·lectiu i la Junta Electoral ha tirat una maneta en la seua promoció decidint censurar la cinta. Mesura que com tot el món sap assegura l’èxit i una àmplia repercussió del producte cultural censurat.

Segona notícia
El gerente del hospital de la Ribera justifica que va en la lista del PP de Sueca para hacer frente al tripartito
De Rosa dice que el Compromís «es un batiburrillo de comunistas, catalanistas y republicanos»
Almenys el senyor De Rosa no tindrà cap problema amb les llistes d’espera del seu propi hospital a l’hora de rebre el tractament adequat en la planta especialitzada en deliris, paranoies, al·lucinacions i altres trastorns comPPulsius.

Tercer i última
Los partidos de Alzira reclutan candidatos en las fallas
Ja, i després resulta que quan eixen elegits tothom els insulta: que si ninots, estan tots cremats, menuda petarda, tots a la foguera...

visèkimé

PS. Possiblement aquesta entrada centenària hauria d'haver estat signada per algun dels meus dos caps. Espere em disculpen aquesta gosadia i que l'entenguen com el que és, un humil reconeixement a la seua mervallosa tasca com a creadors d'històries que em premetem ser una mica més feliç