SEU I DE LA PÀTRIA
Josep Bausset, als seus 96 anys, continua actiu. D’altra manera no seria Bausset. Un no se l’imagina aturat, estàtic, en stand-by. Els seus hàbits i les seues aficions continuen ocupant la jornada diària a l’Alcúdia. La passejada a pel diari, la lectura a la rebotica, tornada a casa per a dinar, aguaitar al casino per veure una partida al xamelo, xarrada amb algun amic, ex-alumne, o simplement amb algun veí o veïna. I això durant la setmana. Perquè dissabtes, Bausset ha d’acudir a la cita setmanal al Trinquet Pelayo, a València, per assistir a la partida de pilota. I els dilluns, no cal dir-ho, Bausset té una cita amb la Filharmònica, abans al Principal i ara al Palau, a la qual no falta des que es va apuntar com a soci. Però abans del concert, els dilluns tradicionalment era el dia de la tertúlia. I encara. Vull dir, la TERTÚLIA amb majúscules, la reunió a la que tradicionalment assistien Joan Fuster, Vicent Ventura, Sanchis Guarner, per citar tan sols alguns dels més rellevants companys seus. Els familiars i amics més arrimats intenten fer-li veure que a la seua avançada edat és un risc anar-se’n tot sol a València. Ell sempre contesta que no pot desaprofitar l’ocasió de viure davant mateix de l’estació del tren. “És tan còmode! Estic tan propet!”
Prompte, com cada any en arribar aquestes dates, es repetirà la mateixa escena. Toquen a la porta, vas a obrir i te’l trobes amb un somriure de xiquet trapella mentre amolla: “Açò sí que té collons! Que el mestre vinga a visitar l’alumne!” A la mà portarà un sobre amb una felicitació de Nadal. Ja dins de casa, obriré el sobre i trauré una targeta impresa per una cara amb uns versos —clàssics, contemporanis, lletres populars, etc.—, que haurem triat un o dos mesos abans. A la cara posterior hi haurà la felicitació que ha mantingut des del primer dia:
En ocasió d’aquestes festes de Nadal, Any Nou i Reis, te el gust de felicitar-lo i d’oferir-se seu i de la Pàtria.
Josep Bausset, als seus 96 anys, continua actiu. D’altra manera no seria Bausset. Un no se l’imagina aturat, estàtic, en stand-by. Els seus hàbits i les seues aficions continuen ocupant la jornada diària a l’Alcúdia. La passejada a pel diari, la lectura a la rebotica, tornada a casa per a dinar, aguaitar al casino per veure una partida al xamelo, xarrada amb algun amic, ex-alumne, o simplement amb algun veí o veïna. I això durant la setmana. Perquè dissabtes, Bausset ha d’acudir a la cita setmanal al Trinquet Pelayo, a València, per assistir a la partida de pilota. I els dilluns, no cal dir-ho, Bausset té una cita amb la Filharmònica, abans al Principal i ara al Palau, a la qual no falta des que es va apuntar com a soci. Però abans del concert, els dilluns tradicionalment era el dia de la tertúlia. I encara. Vull dir, la TERTÚLIA amb majúscules, la reunió a la que tradicionalment assistien Joan Fuster, Vicent Ventura, Sanchis Guarner, per citar tan sols alguns dels més rellevants companys seus. Els familiars i amics més arrimats intenten fer-li veure que a la seua avançada edat és un risc anar-se’n tot sol a València. Ell sempre contesta que no pot desaprofitar l’ocasió de viure davant mateix de l’estació del tren. “És tan còmode! Estic tan propet!”
Prompte, com cada any en arribar aquestes dates, es repetirà la mateixa escena. Toquen a la porta, vas a obrir i te’l trobes amb un somriure de xiquet trapella mentre amolla: “Açò sí que té collons! Que el mestre vinga a visitar l’alumne!” A la mà portarà un sobre amb una felicitació de Nadal. Ja dins de casa, obriré el sobre i trauré una targeta impresa per una cara amb uns versos —clàssics, contemporanis, lletres populars, etc.—, que haurem triat un o dos mesos abans. A la cara posterior hi haurà la felicitació que ha mantingut des del primer dia:
En ocasió d’aquestes festes de Nadal, Any Nou i Reis, te el gust de felicitar-lo i d’oferir-se seu i de la Pàtria.