jueves, 30 de noviembre de 2006


SEU I DE LA PÀTRIA

Josep Bausset, als seus 96 anys, continua actiu. D’altra manera no seria Bausset. Un no se l’imagina aturat, estàtic, en stand-by. Els seus hàbits i les seues aficions continuen ocupant la jornada diària a l’Alcúdia. La passejada a pel diari, la lectura a la rebotica, tornada a casa per a dinar, aguaitar al casino per veure una partida al xamelo, xarrada amb algun amic, ex-alumne, o simplement amb algun veí o veïna. I això durant la setmana. Perquè dissabtes, Bausset ha d’acudir a la cita setmanal al Trinquet Pelayo, a València, per assistir a la partida de pilota. I els dilluns, no cal dir-ho, Bausset té una cita amb la Filharmònica, abans al Principal i ara al Palau, a la qual no falta des que es va apuntar com a soci. Però abans del concert, els dilluns tradicionalment era el dia de la tertúlia. I encara. Vull dir, la TERTÚLIA amb majúscules, la reunió a la que tradicionalment assistien Joan Fuster, Vicent Ventura, Sanchis Guarner, per citar tan sols alguns dels més rellevants companys seus. Els familiars i amics més arrimats intenten fer-li veure que a la seua avançada edat és un risc anar-se’n tot sol a València. Ell sempre contesta que no pot desaprofitar l’ocasió de viure davant mateix de l’estació del tren. “És tan còmode! Estic tan propet!”
Prompte, com cada any en arribar aquestes dates, es repetirà la mateixa escena. Toquen a la porta, vas a obrir i te’l trobes amb un somriure de xiquet trapella mentre amolla: “Açò sí que té collons! Que el mestre vinga a visitar l’alumne!” A la mà portarà un sobre amb una felicitació de Nadal. Ja dins de casa, obriré el sobre i trauré una targeta impresa per una cara amb uns versos —clàssics, contemporanis, lletres populars, etc.—, que haurem triat un o dos mesos abans. A la cara posterior hi haurà la felicitació que ha mantingut des del primer dia:
En ocasió d’aquestes festes de Nadal, Any Nou i Reis, te el gust de felicitar-lo i d’oferir-se seu i de la Pàtria.

miércoles, 29 de noviembre de 2006

Habemus pactum

O així ho asseguren les dues parts d'aquest "matrimoni" polític. En 15 punts, alguns d'ells i al meu parer, un tant pintorescos, EUPV i el Bloc han posat per escrit aquest projecte unificador de cara a les properes eleccions. A vilaweb podeu trobar la informació. Al blog http://tirantalcap.blogspot.com/ , els quinze punts i la declaració de principis. Alea jacta est.

lunes, 27 de noviembre de 2006

Es busca...


Tan sol dispose d'aquesta foto. A més, sé que sol vestir amb classe (sol emprar els colors verds tipus civiler), que darrerament es talla el cabell a l'estil romà imperial, escriu novel·les, articles d'investigació, contes, etc. Organitza blogs i, tot seguit, pren una forma allargada i aigualosa (transformació guadianera, crec que es diu aquest procés), assisteix a sopars literaris de caràcter metafísic i, per evitar ser reconegut, sol tapar-se la cara com es pot veure a la foto que encapçala aquesta entrada. Si teniu cap notícia d'aquest personatge, poseu-se en contacte amb els guàrdies forestals o amb els carabiners de la Reggio Calàbria. En últim cas, podeu contactar amb aquest blog. Avís important: les nits de lluna plena mossega els turmells mentre canta la Violetera acompanyant-se d'unes maraques.

Buenafuente

Amb tots els respectes per als admiradors del Buenafuente: em sembla que li cal una bona repassada de ganxos. Alguns dels personatges (Corbacho, el Neng, per exemple), es repeteixen més que l'all i l'estructura general del programa resulta, ja, repetitiva. Encara com que Antena-3 passa a mans del grup que presideix l'Aznar, amb la qual cosa al Buenafuente li queden tres tallades de cabell en aquest canal de televisió. Si això serveix per fitxar per un altre canal i renovar el format, benvinguda siga la notícia. Idea per al grup que presideix l'ex-president, aplicable a la nova Antena-3: un serial protagonitzat per Jiménez Losantos amb el títol Ganarse la vida mareando la perdiz.

domingo, 26 de noviembre de 2006

Josep Lozano

Divendres a la nit, Josep Lozano rebé el Guardó d'Or del Bloc Nacionalista Valencià. Parlar de Lozano és una obvietat. Tan sols diré que es mereix aquest guardó i moltes altres coses. Però, em va crida l'atenció un aspecte que considere, si més no, un poc estrany. Tractaré d'explicar-me: el fet de rebre el guardó per part del Bloc significa que les altres forces polítiques ja no podran retre-li cap homenatge ni cosa semblant? Comentà Enric Morera en el seu parlament que es tractava d'un reconeixement honest, sentit, per a un autor i una persona extraordinària. És Lozano un autor i una persona extraordinària només a per a un grup polític? O es tracta de mantenir barraquetes estanques i que cada organització tracte de captar guardonats de mèrit per a unflar el seu llistat? Desconec com estan muntades aquestes parafernàlies, però crec que seria saludable que les altres forces polítiques i socials feren acte de presència o recolzaren, d'alguna manera, les persones que, com Josep, han dedicat bona part de la seua vida i de la seua obra a dignificar la seua terra i la seua gent.