Curs Levante-EMV de llatí. Locucions

Fabra aboga por recuperar el prestigio de la clase política «porque no somos sinvergüenzas» --> Excusatio non petita, acusatio manifesta

Giner edita un libro con la normativa antigua de la RACV, sin acentos --> Deus ex machina

El Consell tendrá que esperar a que la sanción contra TV3 sea firme para cerrar los repetidores --> Ad calendas graecas

Info TV ejercerá acciones contra Lina Insa por suspender sus emisiones --> Dies airae

El arzobispo arremete contra las escuelas católicas que ignoran la línea de la Iglesia --> Dura les, se lex

VK

Matant ecologistes a canonades

A la secció Comunitat Valenciana del Levante.-EMV trobem pràcticament de forma consecutiva aquestes dues notícies:

Greenpeace sitúa a Valencia como ejemplo de la degradación litoral
Su buque insignia, el Rainbow Warrior, llegó ayer al puerto de Sagunto

Una bomba de la Guerra Civil paraliza el tráfico marítimo en el puerto de Valencia
La Armada trasladó el artefacto de 500 kilos al mar para explosionarlo

Home, el Govern Valencià hauria de ser una mica més tolerant, tenir una major capacitat d’autocrítica (auto...què, ha comentat un dels Consellers) i optar pel diàleg en cas de no compartir el diagnòstic mediambiental elaborat pels ecologistes.

Per a tirar mà de l’exèrcit sempre estem a temps i si a la fi s’opta per l’atac, doncs no cal ser sapastre, es compren bombes noves d’última generació i ja està, que tirar mà de l’arsenal de la Guerra Civil és una mica trist.

I és que allò que importen són les “formes” i no cal arribar a aquests extrems. S’envia una patrullera de la Guàrdia Civil, s’informa als ocupants del vaixell que la seua presència en aigües valencianes no és gens grata i se’ls convida amablement a aixecar l’àncora i continuar la seua travessia.

Per un altre costat si els de Greenpeace (aquests paios tenen nom de cervesa) m’hagueren consultat jo els haguera proposat (aprofitant el context) un pla alternatiu, això sí molt més discret i efectiu:

Es tunneja una mica l’embarcació (logotipus i propagandes en el casc i en les veles de la nau: Iberdrola, Louis Vuitton, BMW...), es disfressa a la tripulació amb roba cara i tots igualets com la xufa cacauet (bermudes, calcetinets, xupetí, gorra, bronzejat...) i s’adopta un accent entre “pijo” i indesxifrable.

Actuant així s’aconsegueix ser ben rebut (fins i tot per alguna autoritat), aparcament (crec que es diu “amarre” ) de bades i un dinar pel morro en la torre de control “Veles i Vents”.

Una vegada acaba l’àpat i ja amb la panxa plena i amb mig Canal 9 cobrint l’acte es munta una roda de premsa i es descobreix el pastís: llavat de cara al Govern Valencià que damunt corre amb totes les despeses.

Interpel·lat per una periodista el Conseller del ram (òndia com el lleixiu!) no dubta a afirmar: No cal estressar-se, tot camina com estava previst, la Comunitat continua sent un exemple per a Espanya i el món i a més segur que aquest vaixell de hippys desficiosos porta matrícula de Barcelona.

VK

Teniu cura amb l'amo. Signat: el gos

En les facultats de periodisme s’acostuma a dir que “no és notícia que un gos mossegue a un home, però sí que un home mossegue a un gos”.
Doncs fent una aplicació taxativa d’aquesta màxima sembla que després de molts mesos sense cap novetat noticiable avui ha acabat aquesta sequera informativa.
D’aquesta bona nova es fa ressò l’edició digital del País:
Un hombre muerde a un perro hasta matarlo

La Catedral no cobrará la celebración de la misa (Levante-EMV)
Enhorabona als socis de d’Atlhètic Club de Bilbao perquè a partir de setembre podran assistir debades a veure els partits del seu equip. Sembla que la directiva basca ha adoptat aquesta decisió per combatre el desànim que s’havia estés entre els aficionats blaquirojos que religiosament omplen tots els diumenge el camp i que porten vàries temporades sense poder celebrar cap títol.

Los científicos descubren que el Cristo de Santa Bárbara de Alzira es cien años más antiguo
El grup de científics de la Universitat de València encarregats de l’assumpte han justificat la datació errònia anterior al·legant que “ni fumava, ni bevia i a més feia molt d’esport, i per tant per a l’edat que tenia es conservava la mar de bé”

VK

ètica subsahariana

Llig fa un moment aquest article publicat avui al diari el País:

"En el trabajo lo único que hago es leer el diario"
30 asistentes de ministros keniatas escriben una carta al presidente quejándose de que no tienen nada que hacer en la oficina
"Los ciudadanos deben saber que nuestro sueldo es desproporcionado con lo que hacemos", explican los asistentes en la carta.

Tot seguit em fregue els ulls i a continuació em dispose a rellegir la notícia. Doncs no, no m’he enganyat, la informació és tal qual l’havia entés la primera vegada.

I jo que pensava que honradesa i govern eren termes excloents. Perquè si només fóra un ajudant de ministre qui es queixara ho comprendries (un brot individual de masoquisme, un tractament de psicoanàlisi hipnòtic, un cas d’enajenació mental transitòria...) però 30!. A què pot obeir aquest plaga de sinceritat i coherència professional i a més entre un col·lectiu tan desprestigiat com el dels funcionaris ministerials?

Imagineu un cas com aquest a la nostra terra? Ja sé que és molt difícil, quasi impossible, però feu-se la imatge mental:

El meu nom és Anacleto (he optat per ocultar la meua vertadera identitat) i treballe a Conselleria ben a prop de La FE, he llegit aquesta informació i no puc sinó tindre un munt de remordiments. Així que he decidir entonar el mea culpa, a més el meu cas encara és més greu que el dels meus col·legues africans, perquè ells almenys aprofiten el temps de desfici per a llegir el diari, però jo ni això ja que implica massa esforç i concentració, així que jo em limite a polsar el botó del comandament a distància per poder escoltar la ràdio.Pregue sapigueu disculpar la meua actitud, promet baixar el volum de l'aparell per evitar molestar els despatxos veïns, intentaré iniciar-me en la lectura repassant el munt d'emails que col·lapsen diàriament el meu correu electrònic, ara, de baixar-me el sou ni pensar-ho, que amb tant de temps d'oci que tenim comptem amb un grapat de despeses.

VK

ANAR DE PAELLA AJUDA A CONSERVAR EL MEDI

Ho sabíem. N’estàvem segurs: les paelles de diumenge al camp ajuden a conservar el medi natural. Si Man*** no haguera anat de paella amb els amics, com fa cada diumenge, què hauria sigut d’aquest poll de xoriguer? El mateix Man*** ho contava així:

Acabant de dinar, i de sobte, un poll de xoriguer (això em sembla que és ) aterra als ferros dels aparcaments i jo, ja coneixeu la meua predilecció per aquest tipus d'animals, comence a acostar-me a ell, molt poc a poc fins que arribe a posar-li els dits a la panxa per a que pujara a la meua mà, i... va i puja, tu ! Realment emocionant. Després de "posar" per als fotògrafs va alçar el vol tranquil·lament. Emocionant, tio.

El que no conta el nostre amic, sempre tan discret, és la conversa que mantingué amb l’animal
abans que aquest alçara el vol. L’ocell, valencianoparlant, per suposat, va confiar a Man*** un secret, amb la promesa que no el desvetllaria fins que arribara el moment. Tanmateix, fonts de tota confiança, asseguren que té a veure amb el títol d’un llibre del conegut Quim Monzó “El per què de tot plegat”. Posats a cavil·lar, no tindrà res a veure amb el proppassat 27 de maig? Man***, conta’ns-ho, please.