Dins el darrer blau

La Comunitat Valenciana pierde siete banderas azules (Las Provincias)
Barberá recurrirá la retirada de la bandera azul de la playa de la Malvarrosa (Las Provincias)
Cataluña anuncia un pacto para intercambiar Canal 9 y TV3 (El Mundo)
La Comunitat y Cataluña unen fuerzas para mejorar la financiación de la sanidad (Levante-EMV)

Què ens està passant?
Europa comença a eliminar les banderes blaves de la Comunitat Valenciana, d’ací quatre dies podrem veure TV3 sense problemes i a Camps li ha pegat ara per començar a pactar amb els catalans.

Però aquesta sorprenent nova política conciliadora amb els nostres veïns del nord no acaba ací.
Nuevo contacto del Barça por Silva (Sport)
Sembla que el València CF està disposat a desprendre’s del seu millor jugador per tal de facilitar al Barça que es renove i presente un equip de garanties. Aquest sí que és una prova contundent del canvi de rumb diplomàtic.

De fet la delegació valenciana ha oferit la seua experiència en grans eventos al govern català. Un alt càrrec de la Conselleria no ha dubtat a afirmar:
- Si el President Montilla ens ho permet, ens emportem rajola a rajola la Sagrada Família cap a València i em tres mesos li l’acabem, li adossem una urbanització, un circuit i uns camps de golf i lloguem al Papa per a què la inaugure.

VK

al maig, cada dia un raig

Bon dia i bona setmana.
Hui mentre caminava cap a casa abans de dinar he tractat de mirar d'assajar alguna entrada per aquest blog que últimament (per motius de feina) tinc una mica abandonat. Finalment he parat esment en quatre situacions paradoxals que m'agradaria compartir amb vosaltres.

La primera.

Hi ha una mena de dita que afirma que si vols saber vertaderament com és una persona, només has de donar-li poder. Realment quan es recorre a aquest proverbi es fa sempre amb la intenció, no de ponderar una actuació, sinó de criticar-la obertament. Doncs, observant el kaos popular propagat intencionadament a bombo i platerets, caldria reformular aquesta sentència per tal d'aplicar-la a la dreta espanyola: Si vols saber vertaderament com és una persona de dretes (reformista o no) només has de llevar-li el poder (econòmic, polític i mediàtic) del qual gaudia fins no fa molt.

La segona

Lligada amb l'anterior. El PP espanyol sembla una cabina marxista (tranquils, no russa sinó la famosa cambra dels germans Marx), i el PSOE sembla estar vivint una època de serenor i bonança. Però a casa nostra el PP valencià continua ben segur dels seu domini total i a més es creu peça indispensable per acabar de resoldre el trencaclosques popular a nivell estatal. Espanya és diferent i València és diferent a Espanya. Algun nacionalista ja estarà pegant bots d'alegria.

Anem a pams:

1a hipòtesi de treball: el PP valencià és menys dolent que el PP nacional (la rebutgem directament perquè el PP valencià és el més nacional de tots)

2a hipòtesi: el PSOE valencià és més dolent que el PSOE estatal (ah, però hi ha PSPV?)

3a hipòtesi: ací continuem sense enterar-nos de res, Benvinguts a Mesinfotland!

4ahipòtesi tenim una classe política de 2a regional. Govern mediocre i oposició virtual.

Sincerament crec que es tracta d'una barreja de tot plegat.

La tercera

Sobre el fenomen Chikiliquatre. Decididament, la vida amb tots els arxius que porta adjunts (família, feina, preocupacions...) és una cosa massa seriosa com per a no prendre-se-la a broma. La gent necessita sovint no-pensar, deixar-se dur i simplement gaudir-ne; recerca vàlvules d'escapament i el bon humor és una de les més barates, simples i eficaces.

La quarta

Aquestes últimes setmanes per motius de treball he hagut de fullejar alguns dels últims exàmens del nivell mitjà de la JQCV. Dues conclusions:

- Per què no opten directament per canviar el nom de la Junta pel de Tribunal de la Inquisició? I de cap de la tribu al tio que dissenya les proves, perquè pitjor és impossible fer-ho.

- Si pretenen promocionar el valencià així, que ho deixen estar...només estan afavorint la desafecció lingüística; i si aquesta plataforma juntament amb C9 forma part d'una programa que té com a objectiu que els valencians avorrisquen la seua llengua, enhorabona! Indubtablement han encertat el camí.

VK

Antídot sabatí contra el chiki-chiki

Tirant a Fotre amb la (bona) música

Agenda cultural (Cita inexcusable)

Qui? Alfred Garcia. D’origen carletí i neoadscripció algemesinenca. Un fenomen. Compositor i pianista. Es fa acompanyar d’un piano de nom Clemente (sí, com l’entrenador basc) i no d’una guitarra anomenada Luciana.

Què? Un concert ben íntim (és un dir, més que res per l’atmosfera, home, espere que en siguem més de vint) on oferirà les seues darreres composicions, la majoria arreplegades a “Sagnant” el seu últim disc.

Quan? El proper dissabte 24 de maig. A les 19:30 hores.

On? A la Casa de la Cultura d’Alzira.

Per què? Perquè és un músic com un piano de cua (mai millor dit) i encara que no sigues cap melòman gaudiràs amb la interpretació de l’obra d’aquest jove compositor riberenc. Per cert, t’avise que aquest tio ni vesteix rotllo cobrador de morosos ni pretén abstraure’ns amb virtuoses peces clàssiques (encara que si s’ho proposa ben segur que ho aconseguiria).

Com? Apropant-se a escoltar-lo. No se m’ocorre millor manera de passar una vesprada de dissabte tranquil·la, amena i per a tots els públics (bo, potser sí, per aquesta també n’és una). A més l’oratge ja indica que el dissabte una borrasca amb prou mala llet arruixarà bona cosa i amb eixe temps què feu vosaltres pel carrer. A més a la Casa de la Cultura estareu sota sostre i les butaques són prou còmodes.

VK

Casi la mitad de los españoles no se ducha a diario y sólo un 14% lo hace cuatro veces por semana (Levante)
Clamorós èxit popular de les campanyes mediàtiques de sensibilització per a l’estalvi d’aigua. Espanya contribuieix personalment a la lluita contra la sequera.

Lo Rat Penat arremete en su 130 aniversario contra la Acadèmia Valenciana de la Llengua
Enric Esteve, presidente de la entidad, dice que el idioma que utiliza Canal 9 "no es valenciano" (Las Provincias)
Mai pensava que arribaria a dir-ho, però coincidisc plenament amb Enric Esteve. Efectivament la llengua emprada a C9, és castellà o una varietat col·loquial amb força vulgarismes, però mai, el valencià estàndard que hauria de ser.

RTVV tendrá el próximo año un contrato-programa que revise su modelo financiero (Levante)
L’espai en qüestió portarà per títol 3D (Destarifat Deute Descomunal).

9 CANAL SUR

Hui és un d’eixos dies on has de plantejar-te dues vegades no presentar-te al PROP més proper i quan el funcionari públic et pregunte què vols, no abocar-li:
- Doncs mire, m’agradaria que em lliurara els impresos per a apostatar de ser valencià.Perquè ja estic fins els nassos.

La premsa, fins i tot la més propera al règim, ens confirma que Canal 9 és un forat negre que no para d’engolir milions d’euros, hores de programació en valencià i una audiència penitent que s’entesta (per allò que és la nostra) a continuar perseverant en el martiri catòdic.

Per altra banda, l’educació està pitjor que mai, que ja és dir. El conseller no sap cap on pegar, la pensada de l’Education for the ciutadations ha esdevingut un embolic del qual ningú no es fa responsable i els docents, que no saben cap on mirar, van més perduts que un coll verd per l’albufera en dia de tronà.

A més Paco Camps ha dimitit del maldecap de ser President i ja porta setmanes amb el piloto automàtic de la governabilitat ficat i més preocupat del que passa a Gènova que del que passa a casa nostra mentre com a bona núvia nerviosa espera impacient el convit congressual de juny per tal d'oferir noves glòries a un partit cada cop més impopular per als seus. Deu pensar “ a río revuelto (i cabalós per a un bon transvasament) ganancia de ppescadores”.

Ah, i per descomptat a l’altra vora, al marge esquerre, no hi resta ningú ni se l’espera. Els socialistes ja deuen estar de vacances i els nacionalistes continuen en una perenne refundació galantejant forces desunides i ecològiques.

Doncs bé, per a postres. Em conten que C9 per tal d’eixir de la crisi (o desacceleració) mediàtica en la que està submida ha encetat l’emissió d’un programa anomenat ALMA DE COPLA que pretén llançar a l’estrellat nous valors de la copla. No m’ho crec. Com a broma no està malament. Ací promocionem la copla i a Sevilla les albaes. Però força encuriosit em llance al buscador i com no, ensopegue amb el programa en qüestió. Ací teniu el propòsit del mateix amb les seues pròpies paraules:
En Televisión Valenciana hemos empezado a buscar a una joven y esperamos que futura estrella de la copla. Diez concursantes y ocho aspirantes nos han mostrado ya sus dotes como cantantes dentro de este género. Ya tenemos, por tanto, a los 14 primeros concursantes, pero nos faltan dos.

Ja ho sabeu, comboieu a la veïna , agafeu la guitarra i cap a Burjassot. O bé espereu al proper esperpent, aquesta vegada exportat de TeleMadrid: "cohe la rachola que nos sobra y vente a bailà un chotis". Així, més xulos que un 8, o millor dit, que un 9.

VK

11 contra 11

Compromís pregunta a Blasco si firmarán los futbolistas el contrato de integración (El Mundo)

Crec que Compromís erra en aquesta ocasió, doncs el problema en la major part dels clubs radica més en un excés d’integració que en una manca d’adaptació a la societat del club que els acull.

Abans fins i tot de vindre ja coneixen perfectament tots els ets i uts del sistema econòmico-financer del país al qual emigren i fins i tot han pactat un horari de treball força flexiu i còmode, molt en simtonia amb els costums laborals autòctons.

I un cop ací, comencen per assaborir els rics plats de la seua gastronomia, continuen coneixent els indrets més atractius del territori i acaben fins a altes hores de la nit congeniant amb tota la jovenalla que es creua al seu pas als garitos i clubs de marxa.

Fins i tot sovint el procés d’incorporació és tan exitós que provoca que molts esportistes siguen homenejats amb pasdobles de la terra i acaben muntant negocis i aconseguint la doble-nacionalitat.

La AVL edita un 'Vocabulari de futbol' (Levante-EMV)

El pamflet es subtitula el balonpeu segons Canal 9 i inclou un vocabulari futbol-C9-valencià. On per exemple trobem mots com: delanter, centrecampiste, autopase, paradó, palco, orsai, camillers... i expressions com patà i amunt, el baló fa un ciri, remat al pal, la grada s’ompli de mocaors o s’ha endut per davant cavall i picaor.

Per cert, ens informen que l’AVL ja té ha començat ha treballar en un nou projecte lexicogràfic: Vocabulari dels bous. Aquest treball estarà coordinat pel Soro que a més ha sigut l’encarregat d’escriure el pròleg titulat: Xe, berenem?

VK

Això em passa per llegir el diari

Rita Barberá: "los valencianos van a pelear hasta la última gota de agua" (Levante)

Altra volta pum!. Que una persona amb un càrrec polític important utilitze els mitjans per fer soflames de tipus bel·licista: pelear, hasta la última gota... està malament, és immoral i diu ben poca cosa del tarannà de qui les profereix. Però allò que vertaderament em molesta és la tendència de molta gentola a la generalització, o parlant en plata, eixe ús i abús del “los valencianos”.

Quins “valencians”? Tots? Potser ens ho han preguntat? O només és una intuïció?
Val, d’acord, no anem a ser malpensats, m’ho crec. Anem per feina. Sóc valencià, així que almenys que ens ho fiquen fàcil. De quin tipus de conflicte bèl·lic estem parlant? Guerra de guerrilles, de trinxeres o només fent harca? On cal allistar-se? Estem tots obligats o hi ha un mínim per família? I un cop aconseguim l’última gota de l’aigua catalana i ens quedem sense arguments polítics, què fem? Ens n’inventem uns altres? “Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres” (Groucho Marx dixit)

Llàstima (ho he pensat més d’una vegada) que l’Ebre no passe per València i que els catalans no siguen els qui ens reclamen els transvasaments, perquè més d’un ensenyaria l’orella. Ja m’imagine quin seria el sentiment majoritari d’aquesta gent: “Primer me la bec jo tota fins que m’ofegue o els renyons em suren que els done a eixos una gota. Que comencen per l’aigua, continuen per la llengua i d’ací dos dies penetren per l’Albufera per tal de conquerir-nos”.

Tresserras reclama a RTVE una cadena en catalán para Cataluña, la Comunitat y Baleares (Levante)

Des que es féu pública la notícia tres carros d’aques ja porten hores descarregant llenyaa a la plaça de bous de València. La foguera inquisidora estarà enllestida demà al matí. Només cal que la policia valenciana atrape al tal Tresserras i després d’un juí sumaríssim li siga aplicada la pena capital. Unes declaracions tan irreverents, un atac tan furibund a la idiosincràsia valenciana, mereixen un càstig públic i exemplaritzant. O no li serví d’escarment el tancament dels repetidors de TV3. Hi ha pecadors que no escarmenten.

Los promotores valencianos acusan a Solbes de "irresponsable" por negar apoyo al sector

O siga que fins fa quatre dies els caps de la rajola es forraven i repartien solidàriament tots els seus guanys entre tota la societat prioritzant els sectors socials més desfavorits. I ara és clar, com que ja no bufen bons vents i els beneficis han minvat i no els eixen els comptes pretenen que en contraprestació per tot allò que han aportat a la societat de forma altruista se’ls retorne en forma de lleis, ajudes, contractes, etc. Doncs, encara els passa poc!

Rajoy dice que tendrá colaboradores del PP valenciano "muy cerca" de él, como González Pons (Levante)

Si tot el procés de refundació popular consisteix a substituir les velles joies del govern Aznar per personatges com González Pons serà (m’imagine) per alguna oculta raó. Però pensant-ho bé se me n’ocorren algunes:

1. Considera que tot l’estat espanyol és tan mesinfot com País Valencià que ho acceptem tot i permetem any rere any continuar governats per la matixa troppa. Perquè no ens enganyem, el mèrit del PP valencià és relatiu, és molt fàcil esdevenir un davanter sensacional si tot l’equip juga per a tu, i el rival, a més, opta per jugar amb les cames nugades i prescindir del porter.

2. Rajoy està ben enfadat amb el PP i les seues plataformes mediàtiques pel tracte que li han dispensat en el tema successori i ha decidit rotllo kamikaze destruir tot l’aparell amb ell a dintre.

3. Rajoy cobra de PRISA o bé ZP li ha promés una ambaixada en algun país del Carib.

4. Per tal d’augmentar el seu carisma ha decidit posar en pràctica la dita “en el país dels cecs el borni és el rei” i ha optat per envoltar-se de tipus més grisos que ell per així destacar ni que siga una mica.

DE totes formes advertim a Rajoy que la fórmula González-Pons no li garanteix l’èxit: perquè RTVE no és Canal 9, l’”agua para todos” no li permetrà recuperar vots a Catalunya, País Basc, Aragó, Andalucía i en altres territoris on els resultats no li han estat favorables i , per sort, tot l’Estat no pateix la síndrome del “Vestit nou de l’emperador” que tan arrelat està a València.

Així i tot, gràcies per emportar-te algunes “penyores” cap a la Vila y Corte (podria fer un pack: per cada 2 adquisicions li regalem un tercer assessor) perquè ens estalvia haver de patir-los només ací i perquè així s’evidencia ben a les clares les ànsies boges que molts d’ells tenen per abandonar la seua estimada terra valenciana i fer les amèriques prop de la Castellana.

VK

LA BONA SORT

Eren les 9: 45 h del matí, des de les 9 del matí realitzava un examen en una classe de 2n d’ESO. Quedaven pocs minuts per a què la sirena donara per acabada l’hora. Alguns alumnes, a mesura que acabaven, anaven lliurant-me l’examen. Tot seguit s’asseien i treien llibretes, es repassaven l’agenda, i fins i tot, algun agosarat s’atrevia a exhibir públicament algun llibre que semblava estar llegint-se. La major part d’aquest últims optaven pel llibre de lectura recomanada (visca l’eufemisme!) corresponent a aquesta tercera avaluació.

Força encuriosit m’he apropat a un alumne que llegia amb força interés un llibre que sorprenentment no coincidia amb la lectura recomanada, amb cap de la sèrie de Harry Potter, ni amb cap obra de terror. Amb un moviment de celles li he demanat permís per conéixer el títol del text que tantes expectatives li pareixia haver despertat (a més, un punt de lectura situat més enllà de la meitat del llibre mostrava ben a les clares que ja li havia dedicat unes quantes hores)

Ell, ben orgullós, m’ha mostrat el títol que hi figurava en la portada: LA BUENA SUERTE. Las claves de la prosperidad.

No sé per què, però en tot el dia no he pogut desfer-me d’un rostre d’evident perplexitat.

VK