No llores por mi, Argentina... (I)

Esperava amb tota la gana la crònica egípcia de l'Home del Carrer; però, pel que es veu, encara no s'ha recuperat de la impressió de caminar a la gatamèu per dins de la piràmide de Kufu.

Així doncs, mentre esperem la crònica del gran ajatollah, tractaré de parlar-vos, ni que siga un poc, d'algunes de les sensacions que he viscut després de passar quinze dies per les terres argentines. De primeres, comentar-vos que la foto que he seleccionat correspon a un xicot de les terres on la puna és l'ama i senyora, de manera que per a circular, hem tirat mà de les fulles de coca. El xicot es dedicava a fabricat forquetes amb fusta de cactus i, acompanyat d'un indi descendent directe dels inques, regentava una mena de parada en un poblet de la quebrada de Uamaca, a més de 3000 metres per damunt del nivell del mar. Sí, clar, he vist el Perito Moreno, Iguazú, Buenos Aires, he viscut en viu o en directe la cacerolada i he estat en contacte amb les mares de la plaça de Mayo; però, tot i això, si haguera de triar entre un dels llocs que he visitat, em quedaria amb Salta, Jujuy i les terres que limiten amb els Andes i Bolívia. Potser, perquè no hi havia guiris (ni tan sols espanyols), per la senzillesa de la seua gent, perquè és una terra encara no massa atacada pel turisme i perquè, d'una manera o d'una altra, crec que representa la cultura més interessant d'una Argentina pobra, però altiva. Una terra on els elements culturals occidentals queden difuminats totalment per la Mamapacha, pels poblats inques, pel gauchito Gil o per la difunta Correa. Allò dels glaciars, Iguazú, la selva i Buenos Aires (amb Caminito, la Bombonera, Gardel, Puerto Madero i tota la pesca) està molt bé, resulta interessant i, alhora, distint; però, Salta i tota aquella extensa contrada m'ha resultat realment impactant. Si alguna vegada decidiu anar-hi, tot i que els tours operators us diguen que allò està fora de les rutes, doneu-se una volta. No està massa lluny de Buenos Aires: 1600 quilòmetres que, en aquell país, és com un passeig.

Passatemps dominical

Agudesa visual
Completa la següent fotografia amb el President Autonòmic que hi falta.

Et donem una pista: la instantània correspon a un moment del parlament del President de Catalunya, José Montilla, aquest matí al Monestir de Poblet, durant la commemoració del vuit-cents aniversari del naixement de rei Jaume I. Les persones que apareixen assegudes al darrere són Francesc Antich, President del Govern Balear, Marcelino Iglesias, President del Govern Aragonés i Josep Alegre, abat del monestir de Poblet.

Des de l'àtic s'hi veia a la plaça un xiquet que plorava perquè el catxirulo no se li empinava

La princesa compromesa

Letizia habla en perfecto catalán (Las Provincias)

--> Com s’ho hauran pres els d’ERC? És clar, si encara hi resta algú.

--> Podem afirmar que es tracta del primer cas de deferència lingüística del poder central cap a Catalunya o pel contrari cal atorgar aquest honor a Aznar que ja fa anys que el parlava en la intimitat?

--> Si presideix una acte d’aquest tipus a València, també repetirà aquesta gest? O per atenció a Rita, Camps i al Cardenal obrarà com de costum i realitzarà el seu parlament en castellà?

--> Això del “perfecto” em mosqueja. Què intenta donar a entendre l’autor de la notícia, que la princesa (la reial no la de Sabina) descura les seues activitats protocol·làries per tal d’ acontentar l’establishment català?

--> La infanta Cristina treballant per a la Caixa, Urdangarín, exjugador del Barça i ara Letízia parlant en català: davant aquest greuge comparatiu, es declararà el Consell Valencià republicà i acusarà la Corona de pancatalanista, insolidària i annexionista?

--> Qui li haurà donat les classes de català: Jordi Pujol, Urdaci o l’haurà aprés amb el Club Súper 3?

--> Una vegada comprovada la seua competència lingüística, ací a València, li exigiran el requisit lingüístic (ja que és funcionària i treballa per a l’Estat; o millor, l’Estat treballa per a ella), li homologaran els títols o haurà d’assistir als cursos de la RACV?

--> El fet de parlar en català no haurà sigut el fruit d’un vil xantatge per part d’ El Jueves a canvi de no tornar a traure-la en portada?

L'àtic està envoltat de grues

Però això que val?

El alcalde de Genovés invita en su casa a varios cargos del PP y carga la cena al ayuntamiento (LEvante-EMV)

Indubtablement es tracta d’un terrible malentés.

Si fa no fa, la vetllada s’hagué de desenvolupar de forma molt correcta i protocol·lària fins que arribaren les postres.

Entre puros, cafés, copes i afluixaments de corbates, algú dels convidats degué fer la tradicional pregunta: Voleu que us conte un acudit?

A partir d’aquest moment el postsopar esdevingué una versió casolana costerana de “Noche de Fiesta”: imitacions de Raphael i Chiquito, anècdotes de la mili i de l’escola, xafarderies municipals i autonòmiques...

Fins que per tal de cloure la festa, l’amfitrió, l’alcalde del Genovés, volgué cloure l’espectacle oferint als seus convidats el seu número preferit: la imitació de Xavi Castillo en el paper del Capità Moro d’Alcoi. El punt àlgid de la representació arribà amb la proclamació del seu famosíssim crit de guerra:
Però a vore, això què val? Doncs tranquils, que açò ho pague jo!

Aleshores tots els càrrecs populars li prengueren la paraula, s’alçaren de la cadira, s’acomiadaren de la muller de l’alcalde i amb un somriure en la cara abandonaren la casa mentre comentaven que el poble podia estar content de poder comptar amb un alcalde tan esplèndid.

VK okupa de nou l'àtik

PS. En els prolegòmens del partit de tornada que enfrontava el València i el Barça, una reportera de C9 entrevistà els dos presidents dels clubs que es trobaven a la llotja. El president del Barça òbviament parlà en català, el president del València el Sr. Morera ho féu en castellà.

Minuts després a peu de gespa un reporter demanava unes paraules al segon entrenador del València, l’exjugador basc Bakero, aquest realitzà el seu anàlisi tàctic en català.
Ni la intervenció de Laporta ni la de Bakero foren subtitulades...la del President del València, tampoc.

Per culpa teua tinc el cor encés en flama

Dilluns 17 de març.
Deu minuts abans de les 2 del migdia.
A la tele de casa els meus pares, Canal 9 (pilot automàtic d’una gran part dels televisors valencians). Un mena de magazine matinal previ a la mascletà ocupa la pantalla .

Salomé entrevista a Javier Vila, un cantant valencià que sembla que és conegut pel gran públic arran de la seua aparició en un programa de la televisió valenciana que s’emeté fa alguns anys.

El motiu de la seua presència és doble. Per un costat, promocionar el seu nou disc “A Valencia con amor” (que només conté 4 cançons i totes de temàtica fallera, ja tardeu a descarregar-se’l !). I per una altra banda, rendir un merescut homenatge als cantants valencians que l’han precedit en les últimes dècades.

Jo pense, ja era hora que la televisió pública dedicara alguns minuts a gent com Raimon, Ovidi Montllor, Els Pavesos, Lluís El Sifoner, Paco Muñoz...

Clar! Com la Junta Central Fallera a proposta del Bloc havia comunicat que apostaria per la música valenciana a les falles...doncs canal 9 ha decidit col·laborar-hi.

De fet aquesta campanya ha estat ben rebuda pel públic i la gent a la Plaça de l’Ajuntament ja taral·lareja de memòria les contundents lletres d’Obrint Pas, les sentides trobes de Feliu Ventura o esclata en una tancada ovació cada volta que sona pels altaveus la coneguda tornada del Tio Canya d’Al tall.

Doncs no, el llistat de músics homenatjats com a la “flor i nata” de la música valenciana comença irremeiablement amb El Titi, continua amb Vicente Ramírez i clou amb Pepe Marqués. Quasi res a l’aparato...

El millor de tot és que l’esmentat Javier Vila (cantant, sociòleg i etnòleg) no té pèls en la llengua a l’hora d’afirmar que “eixe tipus de cançons és l’autèntica música valenciana (és a dir, que és conscient que hi ha una altra de blasfema i apòcrifa); i ho és perquè la gent vol coses senzilles, en la llengua del carrer (ja m’explicareu de quin, perquè si és la del carrer Colón, serà el castellà) i que li toquen el cor i, a més a més, anima a les institucions per tal que augmenten la seua promoció, ja que és una part fonamental de la nostra cultura (Clar, el Tirant, la Muixeranga, el Sexenni de Morella, el Misteri d'ELx i ...Vicente Ramírez)"

Així que ja ho sabeu, agafeu “l’artista de la família” li enllestiu una bona lletra (la essa sonora, per exemple) que barrege amb gràcia els mots València, flores, hermosa i fallas, li endosseu una tonadeta ben apegalosa i a triomfar, a fer un grapat de bolos de falla en falla, sota l’auspici de les institucions i amb l’espenteta mediàtica dels de sempre.

Si la idea de promocionar la música en valencià en aquestes falles era aquesta, sincerament, pagava la pena no meneallo.

La nit de Sant Josep, de l'àtic, només en restaren les cendres

Education for the ciutadations

Ciudadanía se dará en inglés en 2008-09 y con opción para objetores (El Mundo)
A més a més, els alumnes que, malgrat tot, opten finalment per cometre la greu irresponsabilitat de cursar-la, assistiran a les classes a la pota coixa, amb els ulls embenats, amb les mans ben nugades i amb una cullera amb un ou en la boca que hauran de procurar mantenir en perfecte equilibri.

Costa tacha de "muy positivo" impartir en inglés Educación para la Ciudadanía (Levante-EMV)
Clar! Tenint en compte el nivell d’anglés de la major part d’alumnes valencians, tan fa que l’assignatura s’impartisca en anglés que en suajili, no van a entendre ni pruna.

El Consell facilitará la objeción a Ciudadanía con una asignatura alternativa (Levante-EMV)
I quina serà l’altenativa? Ens imaginem que el Consell proposarà algunes matèries que, alhora que estiguen arrelades en la particular idiosincràsia autòctona, ajuden els alumnes a comptar amb una base acadèmica més sòlida per acarar la seua posterior inserció laboral. Per si van curts de temps o d’idees, els en oferim unes quantes:
Educación para la programación, promoción y posterior subvención pública de grandes eventos.
Educación para la detección de insolidaridades territoriales a cuenta del trasvase del Ebro.
Educación para el control, manipulación y uso propagandístico de los medios de comunicación públicos
Educación para la especulación inmobiliaria y permutación oculta de suelo rústico por urbano.

El ciutadà que viu a l'àtic no té educació

PS. Per tal de cloure amb aquest tema us oferisc un titular aparegut hui a la premsa que intenta sintetitzar allò més important de la notícia i ja, en comentaris, podeu trobar un (jo he rebatejat l’autor amb el nom de Citizen Kane) que he trobat i que intenta aportar una poc més de llum sobre aquest tema i que exemplifica clarament que notícies com aquesta, malgrat el sentit comú, continuen comptant amb un públic fidel i militant.
El Consell impedirá que los alumnos estudien el matrimonio gay como modelo de familia (Las Provincias)

Astèrix a PPàlia

El PP alcanza cotas históricas al ganar en 36 de los 47 municipios de la comarca (Levante-EMV)

Estem en l’any 2008 després de Jesucrist. Tota la Ribera Alta està ocupada per majories electorals del PP...Tota? No! Uns quants municipis poblats per irreductibles votants d’esquerres resisteix encara i sempre l’invasor.

Entre els pobles que integren aquesta nova mancomunitat de neonumantins valencians es troben Benimodo, Senyera, Alcàntera de Xúquer, Manuel, Sumacàrcer, Beneixida, Gavarda, Sant Joan d’Ènova i L’Àlcúdia.

VK

Balcons interiors

Hui he dinat a casa dels meus pares i com allí tenen el costum de tenir el televisor encés, doncs no n’he tingut un altra que seguir l’emissió de cua d’ull.

Primerament he escoltat amb atenció una tertúlia d’eixes d’actualitat política que feien en una televisió privada. La decisió de Rajoy de seguir al capdavant del partit i les hipòtesis sobre de quina gent s’envoltarà per opositar durant aquesta nova legislatura han centrat el debat.

Tots els periodistes coincidien en què una de les potes sobre les quals es recolzarà el proper projecte popular serà el PP valencià. Paco Camps serà sense cap dubte la seua mà dreta, Costa dirigirà el grup parlamentari al congrés i (pràcticament amb total seguretat) González Pons substituirà Zaplana (mireu per on van els tirs) com a portaveu al Parlament; això si Esperança (més desesperançada que mai), no acaba per imposar a Pizarro per ocupar aquest càrrec.

Ara que, amb aquesta parella de showmans a l'hemicicle, ja m’imagine en els seus torns de rèplica la versió valenciana del Duo Sacapuntes (GonzálezPons/ Martínez Pujalte) fent de les seues:
- Dime, dime, Llanterna, cómo estaba la Castellana el sábado durante la manifestación contra el gobierno?
- Qué cómo estaba me preguntas? Pues estaba abarrotà!
- I la gente, y la gente con sus pancartas, cómo se sentía?
- Qué cómo se sentía me preguntas? Pues se sentía encabronà!

Ja assegut al sofà, i una vegada el simbolet de Canal 9 ja ocupava el racó inferior de la pantalla, m’he disposat a rellegir el diari del diumenge.

De sobte, un: marededéu quina tropa! m’ha fet centrar la meua atenció en allò que ocorria a la pantalla.

Doncs es podeu fer una idea: Eren les 2 menys uns minuts, connexió en directe amb la Plaça de l’Ajuntament per assistir a una nova mascletà, i presidint aquesta cerimònia pagana de soroll i fum: Rajoy, Camps, Rita i Valcárcel. Per a pegar a fugir!

Es tractava sense cap dubte d’una estudiada posada en escena, d’una demostració de poder i de gratitud per la magna contribució valenciana als resultats electorals obtinguts pel PP. Una manera d’evidenciar que l’eix Madrid-Múrcia-València esdevindrà el nucli dur del contraatac, una mena de darrera trinxera, una evidència de l'amb nosaltres no podreu o del molt duodinàmic: Resistiré!

Repetisc: Madrid-Múrcia-València, i nosaltres som els que no volem subordinar-nos a ningú, els del “no mos fareu catalans, però populars i mesetaris , ja tardem!.

I com a esclat final d’aquesta arravatadora passió popular, l’anunci amb bombo i platerets que el proper Congrés del PP es celebrarà en juny i a València, així que aneu preparant els cobertors per col·locar-los al balcó, les banderetes, les bandes de música, la pólvora i el major desplegament mediàtic de Canal 9 en la seua història.

Com deia Karina, no, no somos ni Romeo ni Julieta, ni estamos en la Italia medieval, però la superstició, la por, la ingenuïtat, la curtesa de mires, el faraonisme encisador, la piconadora televisa... han provocat que València haja esdevingut un feu, un latifundi nobiliari, a força d’exigir-ho els nous vassalls que proclamen amb força les innombrables obres i miracles dels seus senyors.

El xicon de l'àtic creu que el pitjor de tot és que l'esquerra i el nacionalisme valencià encara no han tocat fons i que en eixa caiguda constant al buit estan arrossegant una bona part de la societat valenciana que tardarà molt (moltíssim) a refer-se'n

PS. Ah, per a l’Home del Carreró: i sí, fas bé, que després de les autonòmiques recomanava exiliar-se a Polinyà, però ara, que fins i tot en aquest poble ha guanyat el PP, doncs això, només ens resta agafar els trastos i fer les Amèriques. Bon vent i barca nova!

A punta palestra

M’he estat fixant i ahir i hui són precisament els caps del diaris més llegits a l’estat i els tertulians i columnistes més reputats els que ixen a la palestra mediàtica per tal de mirar d’assajar una anàlisi ben certer dels resultats electorals.

Així que jo m’he dit, per què no fem el mateix? En primer lloc, he buscat al diccionari el significat de “palestra mediàtica”, i com no l’he trobat, us propose una definició: Palestra mediàtica: Mot compost (pala +destra). Eina amb un mànec robust de fusta i una base plana de ferro que serveix per fer un forat al terra o per soterrar d’amagat algun cadàver. En l’accepció “palestra mediàtica” s’especifica que és un tipus de pala per a persones dretes anuciada a TV.

En segon lloc, com a TaF no tenim res paregut a Pedro J., Mª Antonia Iglesias o Inaki Gabilondo, crec que pertoca als dos fars espirituals (les llargues o les curtes, vosaltres trieu) d’aquest blog: Abdón i Senén A&S (jo dec ser la pedra, i com diuen que tota pedra fa paret, doncs això em reconforta..) enllestir una bona anàlisi. La crònica esportivometaforicaelectoral d'ahir pot servir d’arranc.

En tercer lloc, considere que podríeu encetar les vostres públiques disquisicions intentant resoldre aquests dos dubtes que tinc.

Primera incertesa: He triat tres pobles a l’atzar: Algemesí, l’Alcúdia i Bonrepòs i Mirambell (aquest darrer és tot uno). A la primera població el PP aconseguí el 58% dels sufragis (sona a nom propi d’un oncle de Soria), el PSOE el 33%. A l’Alcúdia el PSOE obtingué el 54% dels vots i el PP el 41%. I per últim a Bonrepòs i Mirambelles es produí un empat tècnic a 44%. Aquesta darrera dada és la que realment m'intranquil·litza. Com podeu justificar aquests resultats?

Segona incertesa: Cregueu que hauríem d'aconsellar a qualsevol persona que tinga pensat formar un grup polític al PV que a l'hora de batejar la seua formació política comence per desestimar noms que facen referència al concepte de col·lectiu, aplec, conjunt..? Ho dic perquè després dels "èxits" de les Unitats, Enteses, Blocs... és per a pensar-s'ho dues voltes.

Gràcies anticipadament per la vostra altruista col·laboració. Una abraçada.

VK

Polibàsquet

Croniqueta d'un partit ( o de dos, segons es mire.)
Diumenge, al pavelló nacional, s'enfrontaren el ZPbàsquet club contra el PP boys bàsquet club, els dos equips que aspiraven al campionat després d'eliminar en semis l'EUminibàsquet i l'ERClub de bàsquet. Després d'una dura competició, el ZPbàsquet club s'imposà per 169 a 153 i es proclamà campió. En declaracions a la premsa, el trainer guanyador manifestà que "entavía hemos ganao de poquito pa los méritos aconseguíos. Ensima, hemos jugao con pelotas trucadas y con la sistella més pequeña". Per la seua banda, el perdedor declarava que "hemos ensistellao más que ellos, pero los rojos han ponío un tabique en la sistella y el árbitro no ha querío verlo. Semos los ganadores morales y, ensima, los más chulos de tóos". Els dos equips eliminats en semis no han fet cap declaració. No els han deixat ni el micro.

La franquícia mesetària

Bona vesprada. M’imagine que espereu que dedique aquesta entrada vespertina a comentar els resultats electorals d’ahir.

Doncs lamente decebre-vos però no serà així. I no perquè no tinga ni idea de política, fet imprescindible per a poder parlar-ne amb fonament, sinó perquè des d’ací mateix aprofite per a encomanar-los aquesta tasca als dos components de la CEHVU. Sí, no em mireu (o millor dit no em llegiu) així, no tenim peles per a pagar a IPSOS, Sigma 2 o Demoscòpia, així que he decidit que siguen els nostres dos tertulians de guàrdia (la Coalició d’Éssers Humans de les Vies Urbanes) els encarregats de fer l’anàlisi. Restem expectants.

Allò que volia contar-vos és un fet que he patit hui mateix. Tinc una imatge que em bull en el cap i necessite exorcitzar-la.

Caminava cap a casa per a dinar quan (com quasi sempre) he fet escala en l’aparador (tot ell envidrat) d’un bar que hi ha de camí. I no, el motiu d’aquesta rutinària parada no ha estat fer-me una cerveseta, de fet, ni tan sols he entrat, sinó recollir alguna de les perles lingüístiques amb què sol delectar-me (m’imagine) el seu propietari.

Encara resta en un costat de l’aparador de manera perpètua un cartell amb el menú del del dia (cite tal qual):
Ansala valensiana o entre mesos (falta que explicite quins, tal volta entre juny i setembre)
Lenteges o sopa
Peix o carn
Postres y cafens

La novetat però, m’esperava en la porta d’entrada que es situa tot just al costat de l’aparador.

Us avise que ja la porta en si mateixa ja és un museu de l’horror ortogràfic. En el vidre superior hi figuren dos cartells: un d’aquests en retolador negre sobre full de llibreta a ratlles: EL DUMENCHE NIA SUG DE ANGUILA; l’altre, un pam més amunt, en bolígraf: ES FAN DESPEDIDES Y CUMPLEAÑOS. Impagable, veritat?

Doncs bé, com us deia, i per si encara algun dels clients no ho tenia prou clar, en el marc metàl·lic de la porta, entre un full i un altre, a mitja altura (per a què fóra impossible no ensopegar amb ell), hui apareixia apegat ben orgullosament tot un clàssic dels adhesius blavers, eixe que ens adverteix amb fons quadribarrat creuat per una franja blava que NO MOS FAREU CATALANS. Ja, amb una resistència tan ferotge és per a plantejar-se dues vegades la imminent conquista.

Així que d’acord, molt bé, si no voleu ningú us clavarà en una centrifugadora ideològica creada per Pujol i administrada per ACPV, però, i si ens unim (ni que siga ho intentem) per a fer fora l’analfabetisme.

L'àtic és una república assembleària i jo el seu coordinador general

PS. Ho lamente, però no puc acabar sense fer-hi esment. Després d'observar durant uns instants el mapa autonòmic de majories electorals, només puc afegir que lamente que València esdevinga cada cop més mesetària i que la Ribera es consolide com a la perifèria de Madrid.

Per les terres de Lleida

Algunes anotacions.
He estat uns quants dies per les terres de Lleida. He comprovat, una vegada més, que pel fet de ser valencià no m'han marcat a ferro viu i m'han llençat cap escopinyada física ni psicològica. Més encara, m'han tractat com sempre, amb gentilesa i educació exquisida. En aquesta ocasió, mentre jo marxava, m'he trobat al J.C. que tornava d'allà amb la mateixa sensació que apunte. He comprovat, a més:
Que cada vegada hi ha més valencians que treballen per aquelles terres i, tot i que troben a faltar les arrels, estan encantats amb els recursos que tenen i la facilitat per desenvolupar les seues tasques.
Que les biblioteques escolars cada vegada estan més dotades i més actualitzades.
Que el tarannà general els impedeix veure'ns com enemics i, sovint, tracten de consolar-nos per la nostra situació.
Que es parla castellà i català (o a l'inrevés) i cap de les persones va marcada pel fet d'utilitzar les dues llengües.
Que les mongetes i el caragols a la llauna, si estan ben fets, és cosa seriosa.

Tot i això, tenia gana de tornar a casa per tal de seguir, ben al prop, aquestes eleccions i saber, d'una vegada, si he d'exiliar-me més enllà del Sènia o puc viure en un país en què es respecten altres maneres de pensar. També, per poder participar en aquest bloc que, per una cosa o per una altra, tenia bastant abandonat. Encara com que els dos co-propietaris, seriosos i treballadors, omplin les meues "fallanques".
Ah! Tasteu l'oli de les Garrigues, col·legues. Uf, boníssim.

Combregar amb rodes de molí

L’atzar, la curiositat i el desfici (per què no dir-ho) em porten a escorcollar en la xarxa a la recerca d’una bateria de declaracions sobre la llengua que li recorde al candidat Pons quan era Conseller d’Educació i Ciència (sí, encara que no ho recordeu, fou conseller d’educació, fet que demostra que ací a València tot és possible).

Doncs bé, ensopegue amb elles, i d’entre d’altres titulars ben sucosos us en rescate alguns: González Pons dice que Educación rechazará la homologación de catalán y valenciano - Sostiene que el nuevo Estatuto permite desoír la sentencia del Supremo- González Pons dice que no estaban dispuestos a permitir la entrada de "catalanistas" en las Cortes Valencianas...

Abans però de gaudir amb aquestes sucoses declaracions, havia trobat un blog (en periodista digital.com)on el candidat popular fins fa uns mesos escrivia (en castellà, clar està).

Doncs bé la llista de temes tractats en el seu blog que apareixia en una columna a la dreta és aquesta (la cite tal qual):

Temas
Comunidad Valenciana: Estatuto Francisco Camps PSPV
Medios de Comunicación: Amenazas a la libertad de expresión
Nueva Tecnologías
Política : Estatuto Catalán Montilla Pancatalanismo Rodríguez Zapatero
Sociedad de la información y la comunicación

Fixeu-se quins temes engloba l’apartat Política: Estatuto catalán, Montilla, Pancatalanismo y Rodríguez Zapatero.

Crec que no cal afegir res més… (bo, sí, podria dir que amb Canal 9 a les esquenes, parlar d'amenazas a la libertad de expresión sona una mica a acudit dolent.

Digueu-li obsessió, mania persecutòria, que no son gigantes sino molinos amigo Sancho o com vulgueu…

Però amb aquest candidat i una bona part de la societat valenciana, sense cap dubte, s’han ajuntat la fam i les ganes de menjar.Amb polítics com aquest Coalición Valenciana no cal ni que es presente, que amb aquest ja compten amb una immillorable representació.

El xicon de l'àtic considera que la política és l'opi del poble i que els polítics pretenen (caiga qui caiga) acabar ben col·locats.

Entrada sense nom

On vas quan ja l'infant

no pot mirar

ni el blau del mar

ni aquell cel clar

i ets tu qui el robes?

Vicki Espe: La niña de tus ojos

Rajoy bautiza a su niña en Valencia como "Victoria Esperanza" (Levante-EMV)
I al seu nebot per part de son tio Fraga com a “Derrota Gallardón”

Rajoy: "Quedan poquitos días para que la niña gane las elecciones" (El País)
I no, no és que Mariano siga un aficionat al tarot, a la quiromància o a la lectura dels grans de café. És que ell i tothom en el seu partit sap que efectivament, està tot lligat i ben lligat.

El fets presumiblement s’esdevindran (pam amunt pam avall) així:
- Rajoy no eix elegit president del govern.
- Ell malgrat acceptar la derrota, s’aferra al pont de comandament com a líder de l’oposició.
- Comença el soroll de sabres al quarter popular. Si has perdut, te’n vas, “a la una i el turno” comencen a xiuxiuejar.
- Ganivetades, bastonades i robatoris de cadira.
- S’enceta el debat successori, congrés extraordinari i habemus jefus!
- Decisió final: Victòria (per KO tècnic per a) Esperança.
- La “xiqueta fadrina” ha resultat la guanyadora, encara que com ella mateixa reconeix, no li ha calgut massa esforç, després d’haver-se carregat a l’aspirant a tot Gallardón, la resta d’espàrrings han sigut pa amb tomaqueta.

Així que feu-li cas, “la niña” Esperança guanyarà les eleccions, però les del seu propi partit, i sinó temps al temps.

El xicon de l'àtic al·lucina amb els destrellats lingüísticocavernaris que Pons amolla cada volta que se li apropa un micròfon, així que ha optat per incorporar a l'Acapèdia el mot ponsat (expressió espontània gens meditada i contrària al sentit comú però a la qual se la pretén dotar d'expressió raonada i fonamentada en els coneixement amb què a priori compta qui la profereix) com a sinònim de sense sentit, destrellat o destarífol.

El canalnovitzador desemmascarat

González Pons: "Haríamos bien en trasladar el modelo de Canal 9 a Televisión Española" (Levante-EMV)
Doncs no, hui no és 28 de desembre i encara estem en campanya electoral.

És a dir, que aquesta superdeclaració del candidat Pons ni deu ser una broma, hui no és el dia dels innocents, ni deu prendre’s d’una forma massa seriosa, ja que amb les urnes a només uns dies, amollar un disbarat com aquest no deu afavorir massa els interessos del seu partit, ja que en aquest moment deuen ser ja molts pocs els valencians (no votants del PP, és clar) que no consideren Canal 9 qualsevol cosa excepte allò que hauria de ser, una televisió de qualitat, plural i, sobretot, en valencià.

Així que com a declaració de cara a la galeria popular em sembla perfecte, però si pretén sumar alguna nova adhesió a la causa conservadora, crec que ha errat el camí. València tindrà un fum de coses exportables, però sense cap dubte C9 no és una d'aquestes. És més, és per a guardar-la amb pany i forrellat i mantenir-la ben lluny de l'atenció de qualsevol incaut televident.

Però ficats a somniar o a malsomniar, imaginem que el PP guanya les eleccions amb majoria absoluta (no pot ser amb majoria simple, perquè ja me diràs amb qui pacta) i que en agraïment per la seua ingent dedicació el candidat Pons és cridat a la Villa y Corte per ser nomenat ministre. Imaginem a més, que d’ell depén RTVE i que fidel a la seua paraula, s’afanya a complir la seua promesa: Canalnovitzar Televisió Espanyola.

Esteu preparats, doncs allà va.
Primer dia d’emissió PP (Post Pons). Sintonia:TA-TA TA-TA TA-RA-TA TA-TÀ... (sublliminal i apegalosa)

Apareix un plató buit decorat amb colors blaus i taronja. Bo, això dels colors us ho dic jo, perquè els telespectadors no poden apreciar-ho, ja que a partir d’aquest moment TVE emetrà només en blanc i negre. Digues-ho política d'empresa.

Des sobte irrompen a la sala, tres cares (sense mala intenció) ben conegudes per als televidents valencians: Manu Ríos, flamant nova presentadora del Telediario, acompanyada per Carlos Dávila, nou conductor d’Informe Semanal i de Lluís Motes, nou responsable de Documentos TV. Tots tres després de saludar el nou director de la cadena, Alfredo Urdaci, es disposen a avançar quins seran els eixos vertebradors de la nova programació.

Ara, mentre tot açò s’esdevé, en un cantonet de la pantalla, apareix sobreimpressionat el logotip de TVE i en l’altre la paraula: Plublireportaje
Crec que no paga la pena continuar, us en podeu fer una idea.

Líders de les formacions polítiques valencianes: no cal que els valencians siguem tan generosos, no cal fer partícips la resta de l’Estat d’eixa meravella de la comunicació audiovisual de fabricació autòctona, i més ara, que la cadena compta amb els índexs més baixos d’audiència de la seua història i que ha esdevingut una nova eina esgrimida pel poder per a dividir, una mica més, els valencians.

Jo estic convençut que no es pot gestionar una cadena tan malament, crec que s'està fent " a posta" i amb mala idea. És com si des del pont de comandament del govern valencià algú, mentre es parteix el cul vient el Notícies9, cridara: No queríais televisión en valenciano, pues toma, ahí tenéis dos tazas!

Ah! I al candidat Pons, que santa Llúcia li conserve la vista, perquè s’ha quedat ben a gust. Demà amb què ens soprendrà, amb la idea de muntar franquícies de Terra Mítica per tota Espanya?

El xicon hui no ix de l'àtic, que fa massa vent i la gent major diu que fa embogir

DEBAT A BAT

Mentre la secció Lexicogràfica de l’ARTE (per cert, aquesta secció ja compta amb una alineació que ni la del Barça del Dream Team: Els Homes de les vies urbanes i Gínjol) continua treballant a bon ritme en l’Acapèdia (esperem tindre-la enllestida per a la propera primavera), jo, prou saturat per la quantitat de notícies que apunten cap aquest mateix punt: El debat d’aquesta nit, m’he dit: si l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión munta tot aquest sarao, perquè nosaltres que tant tenim en comú amb aquesta (també som una Acadèmia, encara que a ciència certa no està massa clar i responen al nom d’ARTE), no en muntem un altre.

Així que, pensat i fet. La forma de participar és més simple que el mecanisme d’un sonall: trieu algun dels titulars de hui dilluns que us oferisc, opteu per una postura (no, vull dir, que us posicioneu a favor o en contra) i tot seguit, intenteu argumentar (no massa, això sí) les vostres paraules.

a) Pons defiende a 'la niña' de Rajoy (Levante-EMV)
Tenint en compte l'aprofitament ideològic que el líder de l'oposició està fent de la figura d'aquesta tendra criatura, estem davant d’un cas evident d’explotació infantil, sí o no?

b) Los vecinos niegan que el circuito de Fórmula 1 sea de interés general (Levante-EMV)
Si no és general, de quin tipus és l’interés: especulatiu, particular o no arriba ni a general, es quedà en “cabo chusquero”?

c) Cuando Zaplana recibió a Raúl Reyes (Levante-EMV)
Quan Zaplana rebé al número 2 de les FARC, aquest portaveu guerriller a qui representava: A UNICEF, a la Conferència Episcopal o al Movimiento de Liberación de las Tierras Colombianas

d) El PP se despega aún más en la CVA (El Mundo)
Ha muntat el PP una companyia aèria de baix cost que opera des de Manises o una cadena televisiva d’alt cost que manipula des de Burjassot?

Dades tècniques de l’enquesta:
Realització del treball de camp: l’enquesta ha sigut realitzada per l’ARTE el dia 3 de març.
Recollida d’informació: mitjançant aportacions escrites dels lectors del blog
Univers: La Via Làctia o Camí de Sant Jaume. Universo, Miss: una xica prou mona.
Àmbit geogràfic: La Ribera (no l’hospital clar!)i comarques adjacents.
Mesura de la mostra: tres milions d’entrevistes aproximadament.
Error mostral: pam amunt pam avall d’un 5% per a un marge de confiança del 100% que ací tothom es bona gent i al meu poble diuen que no es fia no és de fiar.

Per cert, aneu triant la vostra cadira de boga que ja en queden menys i us tocarà seure a terra.

VK