La Fe editarà llibres i Bromera trasplantarà renyons (continuació)

Benvolgut poble tirafotedor, no ens ho podeu negar, Tirant a Fotre, fidel al seu compromís amb la més rabiosa actualitat, us avançà ahir abans que cap altre mitjà una de les grans notícies de l’any.
Aquest terratrèmol informatiu (un 8 almenys en l’escala de L’Oratge a C9) tingué el seu epicentre a la capital de la Ribera i la seua ona expansiva ha afectat de ple la tan inabastable ciutat de València. Alguna cosa està canviant en l’univers sanitari valencià i de retruc en la plutonitzada galàxia literària valenciana.
Com era d’esperar, no hem hagut d’esperar ni vint-i-quatre hores per a comprovar les primeres reaccions a l’acord signat entre Edicions Bromera i l’Hospital de la Ribera i que ha ficat cap per avall la comatosa estabilitat sanitarioeditorial del nostre País.
Ens apunten des del Cap i casal que Rafael Blasco, Conseller de Sanitat, encara no s’ho creu, conspirant contra ell i damunt els seus propis conciutadans!, a partir d’ara ja pot fer ben seua la dita que ningú és profeta a la seua terra.
Fins i tot el periòdic valencià amb major difusió encapçalava la seua portada de hui amb el següent titular: "La Fe, Peset y Arnau se quedan sin camas de UCI y derivan los enfermos a la privada". A més en pàgines interiors s’aprofundia més encara en aquest assumpte i no es dubtava a afirmar “Los intensivistas no pueden dar a los enfermos de alta porque no hay más medios en los centros”.
A Edicions Bromera ja es freguen les mans i des d’ahir mateix ja es començaren a realitzar les primeres entrevistes al munt d’aspirants que feien cua a la porta de la seu des de primeres hores del matí. Es recorda als interessats que les vacants que cal cobrir amb caràcter més urgent són les de cirurgià, infermer, zelador i anestesista per tal d’afrontar amb total garantia les primeres operacions que degut a l’arribada dels primers pacients cal iniciar de manera immediata.

Per una altra banda, però també en la mateixa direcció, ens comenten que des de l’Ajuntament riberenc també s’espera amb impaciència el tret que marque l’eixida de la cursa electoral per tal d’anunciar a so de bombo i platerets la signatura de l’acord entre Edicions Bromera i la Universitat Catòlica que permetrà que els estudiants que cursen estudis d’Infermeria a la seu que la Universitat Catòlica té a Alzira puguen realitzar les pràctiques al quiròfan situat a l’editorial i així neutralitzar els problemes de desplaçament que els alumnes poden patir.

(adjuntem com a exclusiva mundial la primera fotografia del quiròfan situat a la planta baixa d'Edicions Bromera)

visèkimé

La Fe editarà llibres i Bromera trasplantarà renyons

En el diari del passat dilluns vaig llegir que, segons ha informat la Generalitat a través d'un comunicat, la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés de l'Hospital Infantil de La FE de València ha editat un còmic explicatiu destinat als més menuts.
Aquesta primícia segons m'ha assegurat un bon amic meu ha sigut rebuda a Edicions Bromera com un poal d'aigua freda. Lluny de provocar indiferència, el titular periodístic ha encés tots els llums d'alarma.
Fins i tot m'ha confessat que pels passadissos de l'editorial riberenca un dels seus màxims responsables cridava "Clar, es comença amb els còmics, es continua amb els llibres juvenils i s'acaba per enllestir diccionaris i adaptacions del Curial e Güelfa. Així que o plantem cara o en menys d'un any a fer la mà els encàrrecs i les subvencions. Segur que el Conseller està darrere d'aquesta traïció".
Per tal de neutralitzar aquesta invasió de competències, que a més sembla que compta amb el vistiplau del President del Consell, en Bromera ja s'han ficat mans a l'obra. El meu confident em jura que aquesta mateixa vesprada alguns dels escriptors de la casa s'afanyaven a habilitar un quiròfan convenientment esterilitzat al despatx de la Fundació per tal de començar a realitzar demà mateix els primers trasplantaments d'òrgans.
En aquesta mateixa direcció, demà a primera hora, i gràcies a la intervenció inestimable de l'alcaldesa d'Alzira, es signarà un acord entre Josep Gregori i el Cap d'intervencions quirúrgiques de l'Hospital de la Ribera per tal d'iniciar el desviament de malalts i així alleugerir la llarga llista d'espera que pateix el centre sanitari per un costat, i per l'altre començar a nodrir de pacients la nova sala d'operacions bromerenca.
Un representant de l'Ajuntament es felicitava ja hui mateix per l'acord aconseguit i insistia que la proximitat física entre la seu de l'editorial i l'hospital, el fet que les dues empreses siguen un emblema per a la localitat i l'aposta decidida que la corporació muninicipal ha fet per la sanitat i la cultura de la ciutat han sigut claus per tal de tancar l'acord de forma tan immediata.

visèkimé

SIL·LOGISME CAMPSIÀ

Proposició 1a: Si el passat divendres s'escenificà l'acord que ha donat lloc a la coalició Compromís pel País Valencià i poques hores després Paco Camps De Regates el saludà despatxant-se així:"con éstos y Pla, el diluvio universal".

Proposició 2a: Si el Diccionari Valencià defineix diluvi com a pluja molt intensa. I des del PP es porta anys fent bandera electoral i contundent ariet d'atac de l'assumpte de la sequera i de la necessitat vital que tenim d'aigua, fins i tot, castigant-nos amb l'arxiconegut eslògan "agua para todos" i "Sí, al trasvase"

Proposició 3a: Aleshores Paco Camps De Paddel no ha fet sinó explicitar amb les seues declaracions que acull amb força entusiasme i incontenible satisfacció el possible Pacte progressista i fins i tot que el considera una solució immillorable per als problemes d'aigua que pateix la nostra terra.

Moralitat: Que el llenguatge antictestamental emprat pel nostre President no ens impedisca aplaudir l'esportivitat i sensatesa amb què el seu partit i ell s'hi disposen a afrontar les properes eleccions autonàmiques.

visèkimé per a TAFSI

Pilar Rahola i la seua visió sobre l'estat de la llengua

Un article de Pilar Rahola que m'ha semblat interessant...

No sóc la primera que va llançant -segurament al vent- l'alarma sobre la llengua. A més de les preocupacions històriques, generalment sorgides dels àmbits universitaris, els darrers temps hi ha hagut veus diverses que han enviat un SOS preocupat respecte a la salut del català. M'afegeixo, amb trist convenciment, a aquesta veu coral que intenta generar alguna mena de reflexió i, no cal dir-ho, d'actuació intel·ligent. El català agonitza. Aquest titular estrident, que podria formar part de l'estètica grandiloqüent del periodisme actual, és fonamentada en un rotund seguit d'indicadors que, tots ells, situen la fletxa en davallada. És cert que el miratge d'una realitat amb televisions pròpies, escriptors d'anomenada, un teatre força dinàmic i reeixit, i una vida política majoritàriament en català -si més no al Principat-, podrien fer creure que no n'hi ha per tant, que el català va fent, amb tanta pena com glòria, i que els temps no poden donar més de si. Aquesta idea, que és força majoritària, parteix d'una deliberada -o inconscient- ignorància sobre la situació real de l'idioma, i no fa altra cosa que rubricar la pitjor de les conclusions: que si el català agonitza, no sembla que vulguem fer res per impedir-ho.Quins són aquests símptomes que permeten una afirmació tan pessimista? Totes les que determinen l'estat d'una llengua i la seva prospectiva. En resum, aquestes: ús social del català, en davallada permanent. Desaparició completa de l'idioma en algunes zones, com ara illes idiomàtiques senceres del País Valencià. Desprestigi en altres àrees, on encara es parla de manera cada vegada més residual, amb Ciutat de Mallorca com a paradigma. Davallada en l'ús que en fan les noves generacions, amb la foto del pati d'escola del Principat com a exemple d'escolarització en català, però jocs, relacions i complicitats en castellà. Desprestigi creatiu, fins al punt que cantar, escriure o fer qualsevol disciplina creativa en català esdevé un acte d'estranya resistència. Represtigi de tots els aspectes de la vida fets en castellà a les àrees catalanoparlants, on es practica un autoodi tan patològic que sovint es valora com a rellevant un autor pel sol fet d'haver escrit en l'idioma forà. Baixa autoestima dels discursos polítics favorables a l'enfortiment del català, en coincidència amb un desacomplexament arrogant dels discursos anticatalans. Incapacitat absoluta de penetrar en els fluxos migratoris, els quals, de manera aclaparadora, s'apunten al castellà. I, finalment, un enfortiment del castellà com a llengua d'estat democràtic, clarament confrontat amb un català que rep algunes almoines, però que pateix la manca de sobirania política, la tebior dels seus representants, la indiferència ciutadana i les lleis de l'estat que li són obertament contràries. I el panorama podria seguir. No hi ha, doncs, ni un sol indicador que permeti l'optimisme. Aleshores, per què aquesta indiferència? El català pot desaparèixer. O comencem a dir-ho, o ens lleparem les ferides quan hagi esdevingut un idioma exòtic.

FUTUR PLUSQUAMPERFECTE

Una nota d’agència informa que la foto que il·lustra aquestes línies ha acabat de donar la volta al món. Des que ens va arribar un dia per e-mail fins a hui, —que m’ha tornat a arribar—, haurà transcorregut quasi un any. O en són dos? Tant hi fa. Allò realment important és el trajecte, més que el temps invertit. La primera vegada no portava allò de “Reenvia aquesta imatge a deu contactes o en cas contrari…” . No va fer falta amenaces més o menys encobertes. Ho férem motu propio. Hi havia en ella alguna cosa simpàtica que ens invitava a la seua difusió: un crit de protesta, una rebel·lia, una denúncia… I, a més, hi havia el fet de la llengua: estava en valencià! Una circumstància que ara valorem moltíssim més, pel que suposa de document escrit. Com?! Encara no han caigut? Doncs és ben fàcil. Pot ser que d’ací a molts anys, l’ AVL del futur plusquamperfecte necessite fonts (no Font/s/ de…), i aleshores podrà agafar-lo com a testimoniatge de la presència del valencià a la premsa i, si fa al cas, com a model i referent del valencià pur, autèntic i autòcton, sense barbarismes ni intoxicacions tendencioses, sobre el qual justificar la norma que li passe pel cap en aquell moment. Vale.

Segueix la campanya electoral a TAFSI (Tirant A Fotre Serveis Informatius)

Segons el diari en la clandestinitat Levante EMV:
Un sondeo del PP le da mayoría absoluta
Los populares obtendrían el 50,2% de los votos y 55 escaños; el PSPV, el 34,9% y 36 diputados, y Compromís pel País Valencià (EU, Bloc y otros), el 10,6% y 8 representantes.

TAFSI ha tingut accés a les dades tècniques d'aquest mostreig demoscòpic i us les ofereix en exclusiva:

--> Universo: La Via Láctea, la Ciutat de les Arts i de les Ciències y Adyacentes.

--> Idioma: Castellano (¿qué a caso conocen los valencianos de bien algún otro?).

--> Financiación: Partida presupuestaria reservada a la Promoción y Difusión de la Graciosa, rústica y josefina Lengua Valenciana del Antiguo Reyno de Valencia dónde el colectivo mozárabe dispuso a bien mantener su habla durante la ocupación musulamana que...

--> Test previ que et capacitava a poder mostrar la teua intenció de vots si aconseguies obtenir una majoria de respostes afirmatives:

a) Cree en una España grande y libre: SÍ - NO

b) Considera que Zapatero es de la misma estirpe que Satanás-Belzebú: SÍ - NO

c) Siente miedo ante el inquietante avance de las tropas imperialistas pancatalanistas: SÍ - NO

d) Confia ciegamente en la capacidad política del Honorabilísimo Francisco Camps: Sí - Indudablemente - Sí,y sólo sí.

e) Ve necesario que junto al Palau se erija una gran estatua de bronze de nuestra alcaldesa Rita Barberá: Sí - Se admiten donaciones? - Sí, y que la diseñe Calatrava.

VK per a TAFSI

AVL, no m'estires de la llengua II

Publicat avui al Levante-EMV:
La AVL mantiene su estructura actual ante la división generada por la reforma
A. G., Valencia La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) optó ayer por el conservadurismo ante la incertidumbre que generaba la reforma de su estructura interna y acordó en sesión plenaria mantener...

Com era d'esperar, no ha hagut sorpresa, seguint el proverbi riberenc que "qui estiga bé que no es menege" tot ha canviat per a quedar igual, així que ens quedem amb les ganes de poder dir allò de "ladran, luego caminamos".

Res nou sota el sol, en primer lloc, podem llegir que l'AVL "optó por el conservadurismo" clar, la sorpresa haguera estat majúscula si haguera decidit triar el camí del progressisme.

En segon lloc l'AVL manté la seua estructura interna i per tant ja podem confirmar que han estat bandejades les tres propostes que es barallaven per al canvi:
a) Passar a denominar-se ALV (Afer Lamà el Valencià). Aquesta sí que és veritat, molt rupturista.
b) Optar per una nomenclatura més en sintonia amb la tasca que es porta a terme: LVA (Ludoteca VAlenciana)
c)Crear precedent amb un de caire omatopeic: LAV (ALAVÍ, ALAVÀ, ALAVIMVOMVA! PATRIMONIALS, GENUÏNS, HIPOCORÍSTICS I NINGUNA MÁS)

visèkimé

AVL, no m'estires de la llengua

En la secció de Comunidad Valenciana del Levante-EMV de hui mateix trobem la següent notícia:
La reforma de la AVL esconde la lucha entre dos modelos de entidad
Las diferencias muestran que la fractura por las elecciones pervive

I clar, a continuació un anticicló de pensaments s'instal·la sobre la meua àrida zona cerebral:

- Quins dos models d'entitat es troben en lluita, els que volen convertir aquesta "acadèmia" en una caixa d'estalvis i el que defenen que continue funcionant com una Ludoteca per a gent més gran?; els que creuen que cobren poc contra els que creuen que haurien de cobrar més?; els que consideren que caldria canonitzar a FontdeMoraTodosalsuelo! i els que consideren que amb la condició de beato de les lletres valencianes ja en té prou?

- Per un altre costat, valore molt positivament que aquesta gent dedique el temps a discutir pel sistema electoral, ben mirat, preferisc que perden el temps amb açò que proposant noves directrius lingüístiques (sota el prisma de "divide y vencerás, al jefe contentarás y encima te forrarás).

- Per cert, altres dubtes que m'obnubilen: s'acceptarà el vot per correu com al Real Madrid?, Ascensió podrà assumir un descens electoral?; qui collons serà el secretari tècnic Vicente Ramírez, Lluís Motes, El Soro, Paco Nadal...?; S'haurà basat Albena en aquesta gent per a batejar així la seua nova sèrie.?...

Continuarà...

visèkimé

HUMOR NEGRE A CANAL 9

(Abans de començar promet solemnement que allò que passe a contar seguidament acaba de succeir realment només fa uns instants).
21:30 h. Notícies 9 (crec que es diu així)
El presentador encarregat dels Esports es disposa a donar per acabada la secció. Abans però i ja mirant a la presentadora que té situada a la seua dreta diu algo així:
- Abans de finalitzar una última hora. Ha faltat el pare de l'entrenador del Sevilla Juande Ramos afincat des de fa uns anys a Elx. El soterrament tindrà lloc demà en aquesta mateixa ciutat. (Tot seguit dóna la paraula a la presentadora, que un poc despistada, improvisa la següent resposta per tal d'acomidar al seu company) Aquesta sí que la cite tal qual:
- Molt bé, esperem que el pare de l'entrenador es trobe bé, dins de la gravetat.
(Promet per Tutatis que és cert per surrealista que parega).
O siga, que acaben de comunicar que un home acaba de morir, no ho oblidem en un telenotícies que encara que siga de Canal 9 hauria de dissimular un cert rigor i va i la presentadora es destapa amb un comentari digne del reporter més corrosiu de l CQC o del dibuixant més àcid d'El Jueves. Posats a continuar amb la broma jo haguera optat per cloure el diàleg així:
- Uff, has esperat a l'últim suspir per a donar-nos una exclusiva que te mors.

visèkimé

No puc deixar-vos de la mà...

O siga, que estic un parell de dies sense entrar i es desboqueu com els cavalls dels picadors... En fi, paciència i a intentar posar una miqueta d'ordre.

Ahir, mentre prenia café, una persona amb seny em va fer unes quantes preguntes que no vaig saber contestar. Però, li vaig prometre assessorar-me i tractar de donar-li alguna resposta. Allà en van uns quants, dels seus preguntats:

És veritat que la major part de l'executiva del PSOE parlen el mateix valencià que el Dalai Lama?

És veritat que Levante-EMV no té cap intenció de publicar en valencià?

És veritat que, quan a u el nomenen membre de la LAVL (perdó, sense L inicial), canvia de la nit al matí les conviccions unitàries de la llengua?

És veritat que hi ha patums dins de Conselleria que juguen amb dues baralles, la de la unitat de la llengua ( a càrrec de determinades editorials) i la del seccecionisme (a càrrec dels pressupostos generals del carrer Campanar) i tots tan contents?

És veritat que Ronaldo jugarà en el València? (aquesta no me la va fer, però, segurament, serà l'única que em sabreu contestar.)

FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFORT 2007

Babelia, el suplement cultural del diari EL PAÍS, aporta en la seua edició de dissabte 20 de gener informació diversa per a estar al dia durant aquest 2007. La finestra per la qual accedir-hi, com no podia estar d’altra manera, és Internet. Entre les adreces que m’han semblat més interessants hi ha:

http://sololiteratura.com/ggm/marquezarticulos.htm
En 2007 se multiplicarán los actos conmemorativos del 40º aniversario de la publicación de una de las novelas más memorables del siglo XX, Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. El portal Sólo Literatura reproduce varias decenas de artículos del novelista, entre ellos La odisea literaria de un manuscrito, en el que el premio Nobel revelaba en primera persona los secretos de las pruebas originales de la obra.

www.llull.cat/llull/estatic/f07/ESP/FIRA/que_es.shtm
La cultura catalana será la gran protagonista, del 10 al 14 de octubre, de la Feria del Libro de Francfort. La web del Instituto Ramón Llull recoge, en cuatro idiomas, el amplísimo programa de actividades previsto en toda Alemania para promover una cultura con tradición de siglos y proyección de futuro.

Pel que fa a l’última ressenya, altra vegada ens assalta el dubte. Tenint en compte la importància que representa ser l’invitat d’honor, caldria desitjar que la cultura catalana fóra presentada amb una concepció holística, tant pel que fa als territoris que va a representar, com per la producció editorial que en ells s’hi dóna.

Farà falta que també diguem allò de "No ens falleu"?

M'agraden els trios

M'agraden els trios
Des d'ara, sense avisar, m'he decidit per formar un trio. Ni tan sols he avisat la meua parella estable (literària, clar). I quan em pregunte, potser li conteste el que se sol contestar en qualsevol altre circumstància com aquesta: "Volia provar altres sensacions...", " no m'acabava de satisfer la teua "dedicació"...", "torna a estar de moda allò del carpe diem...". La veritat és que, des del dia en què ens proposàrem (ai, el vi!) iniciar aquest projecte, deixàrem la porta oberta a qualsevol iniciativa. I VISÉCLIMÉ té iniciatives per a parar un tren de mercaderies... O siga que, des d'ara, sense avisar la meua parella estable, tindré l'oportunitat de tastar això dels trios. Igual m'agrada i tot.

PINTOR-DECORADOR

Dijous 18:35 h.
Em trobe a la cua de les caixes del CONSUM que hi ha situat prop del meu pis disposat a pagar. Arriba el meu torn, per a variar m’he deixat la targeta de fidelitat de l’establiment, així mai aconseguiré la torradora!. Pague en efectiu i em dispose a introduir els productes que he adquirit en eixes bosses de plàstic impossibles d’obrir. Mentre realitze aquesta acció, escolte com la caixera que m’acaba d’atendre, una xica baixeta de no més de trenta anys, reprén la conversa amb la seua companya de la caixa del costat que sembla que la meua inoportuna presència acabava d’interrompre.
- Pos, xica com te dia, jo no tinc cap problema, perquè el meu nóvio és pintor-decorador.
“Pintor-decorador”, que jo ho pense i dic, clar!, quina visió comercial.
Si tu només t’autodefineixes com a pintor, en primer lloc et limites el ventall d’hipotètics clients, només ets un més dels milers de treballadors d’aquest gremi que apareixen sota aquest epígraf en les pàgines grogues, en segon lloc has de carregar amb els tòpics propis que han acompanyat aquesta professió des de l’inici dels temps i a més, faces el que faces, sempre et tiraran en cara l’alt preu de la factura i el deficient acabat.
En canvi si rebateges la teua tasca diària com a “pintor-decorador”, un nou món de possibilitats s’obrin davant teu. La gent quan et contracte podrà estar tranquil·la, està pagant per un servei exclusiu, innovador, complet, modern i d’absoluta garantia. I a més, per molt cara que siga la factura final, segur que li sembla un regal, barat, un “xollo” per a tractar-se d’un treball tan professional.
Jo he deixat les bosses del Consum al cotxe i de seguida he telefonat al meu amic Adrià. No m’ha costat molt convéncer-lo. A partir de demà al seu establiment l’antic rètol FONTANERIA serà substituït per un nou de disseny on amb lletres ben grans s’hi podrà llegir: TÈCNIC D’INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT I SUBSTITUCIÓ DE CONDUCTES HIDRÀULICS. Ara només li caldrà multiplicar per dos el preu de les tarifes i a esperar. L’èxit assegurat.

VISÈKIMÉ

Reinventar un univers entre quatre parets

Seure davant d’una pantalla, fer relliscar els dits entre un munt de botons, tant s’hi val que siguen d’un comandament a distància, del ratolí de l’ordinador o els minúsculs dels mòbils, i deixar que les hores passen mentre s’aboquen a un passeig virtual per altres èpoques, altres galàxies, altres ciutats...
Quan la natura esdevé només el paisatge de fons d’un joc d’ordinador, quan les converses eternes amb els amics es redueixen a missatges intel·ligibles transmesos amb un mòbil, quan l’esport resta com una activitat del passat, i ja no física sinó visual, quan la lectura és substituïda per pel·lícules d’acció baixades d’Internet, és quan hem d’advertir que l’adolescent no és submergeix en un ventall divers d’activitats d’oci sinó esdevé un captiu solitari en una presó amb els barrots d’or.
Amb un munt de companys de joc (tots ells electrònics), amb uns armaris farcits de multitud de roba, amb mòbils d’última generació, amb moderns equips de música, és complicat que s’hi valore l’esforç que s’ha de realitzar per aconseguir-los i molt més que es renuncie a la seua companyia. Ara l’adolescent en la seua recerca d’intimitat troba un lloc de recolliment perfecte on té ben a l’abast tot allò que li cal, fomenta sense adonar-se’n molt més el seu jo, però ho fa en detriment del seu nosaltres.
Per això, cada vegada més, s’hi nota entre l’alumnat unes majors dificultats en la seua relació dins l’aula, cada vegada augmenta el seu egoisme, la seua apatia, el seu materialisme i el seu localisme, indubtablement exigeixen més temps, però no per aprofitar-lo sinó per ofrenar-lo a activitats que absorbeixen la seua col·lectivitat.
Per tant, ha de ser una tasca prioritària en el nostre quefer diari a l’escola afavorir la seua interrelació amb la resta de companys, realitzar propostes que conjuguen allò lúdic i didàctic, reforçar els seu sentiment d’adscripció a un col·lectiu, fomentar hàbits que els formen i a l’hora bandejar aquells que els deformen, però per damunt de tot, educar el seu esperit crític que serà a curt, i sobretot a llarg termini, el que els permetrà des de la seua llibertat escollir allò que els siga més adient.Aquest objectiu però, serà inabastable, restarà del tot incomplet, si no comptem amb la col·laboració i el suport dels pares i mares, els seus primers i principals educadors, amb la complicitat dels fills, destinataris ineludibles, i amb un marc d’actuació, com és la societat dels nostres dies, a hores d’ara tampoc propícia, que prima l’hedonisme, la imatge i l’èxit, i que menysprea els mitjans i vanagloria els fins.

VISÉKIMÉ

Un article d'Isabel-Clara Simó

Un article d'Isabel-Clara Simó
Escriu la Isabel :

Tinc una insana enveja de la llengua espanyola, dels seus promotors i, sobretot, del seu pressupost. Quan escoltes no sols la prepotència, sinó l'entusiasme i l'autoconfiança amb què en parlen, em cau l'ànima als peus. Les ganes que té l'espanyol de conquerir el món estan a anys llum de distància de les ganes -per definició, modestíssimes- que té el català de ser parlat a casa seva mateix, mentre els fanàtics ens insulten per la nostra bel·ligerància (?) lingüística.El dinàmic director de l'Institut Cervantes és l'escriptor César Antonio Molina, que està fent una campanya d'expansió de la seva llengua digna de lloa. Jo tinc enveja perquè l'espanyol té objectius imperials i en canvi els catalans no tenim objectius ni tan sols casolans. I tinc enveja per la manca de complexos, per estar segurs d'estar assistits per la raó, perquè ningú no els discuteix el dret a la llengua, ni a ningú se li ocorre dir-los mai que "imposen" la seva llengua ni que és -ai, horror!- obligatòria a les escoles. Ara mateix, l'Instituto Cervantes està obrint un gavadal de seus al Brasil (!), i també està fent-ho a Alemanya, on és la llengua estrangera més sol·licitada, i tot just s'inicia una etapa d'expansió asiàtica. L'Institut Cervantes -¿cal que recordi que també el paguem els catalans?- té molt bona salut, la reialesa l'aplaudeix i els periodistes en diuen lloances. Esclar que en tinc enveja! Antonio Molina ha fet un símil que gairebé m'ha fet saltar del seient: "La llengua és el nostre petroli. Cal extraure'l, refinar-lo, transportar-lo i saber vendre'l". ¿Us imagineu qualsevol polític català dient això mateix del català?

Segon avís i novetats

Segon avís i novetats

Com ja va avisar l'amic Millo, el proper dia 3 de febrer, dia de sant Blai, queda convocada la III Trobada d'Escriptors (ho pose en majúscules per a donar-li color al drap, clar.). Com podeu observar, la colla és ben nombrosa, les persones que la integren estan de bon any i..., no tenim cap persona del sexe femení! O siga que, per la meua banda estic fent les gestions oportunes per tal que s'incorporen dones a aquesta mena de conclave informal. Ah! La trobada serà a l'Alcúdia i ens veurem a la porta de la casa de la cultura, més o menys, a l'hora del café del matí. De tota manera, els veterans rebreu una convocatòria "oficial" del nostre guia espiritual. La resta, tot i que no rebreu convocatòria (el guia espiritual no té la vostra adreça electrònica), doneu-se per convidats.

Martí Domínguez (II)

Martí Domínguez (II)
Per a reflexionar.
Fa uns quants dies, parlava de Martí i del premi Josep Pla. I tractava de reproduir algunes de les seues manifestacions. Deia Martí:

A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit.

Al blog-o bloc- Tirantalcap, trobe una altra declaració vivencial de Martí:

... Barcelona és dura, exigent i insolidària, va molt a la seua i sovint oblida la necessitat de conservar la riquesa que prové del País Valencià i les Illes.

Uf! Ara mateix ( i tant de bo que puga canviar d'opinió) trobe el futur més negre que els atributs sexuals (m'he fet fi) d'un goril·la.

BIBLIOTECA I LECTURA ALS CENTRES DOCENTS

Ningú no posa en dubte la importància de comptar amb una biblioteca als centres educatius. A que no? És clar, sobretot, una biblioteca amb un fons important que resulte, a més a més, funcional i adequat i als seus usuaris. Doncs bé, imaginem que els RR MM, Santa Claus, Papa Noel o qui siga, va i obra el miracle i la porta a un centre. I no solament això, sinó que hi “crea” un espai amb il·luminació natural —cara a sol de migdia—, mobiliari de disseny i tota la pesca. Després de recuperar-se de la sorpresa i de donar les gràcies als anònims benefactors, el professorat es frega les mans, pensa que acaben de solucionar-se els problemes de lectura de l’alumnat i es prometen un futur feliç. Però passen les setmanes, els dies i els mesos i allò no funciona, no rula, o siga, que res de res. Per si faltava alguna cosa, va i un professor té la feliç idea de manar un llibre per a llegir (tots el mateix) al seus alumnes i fer-ne un examen. El lloc triat per a perpetrar-lo és (ai senyor!!) la biblioteca. Des d’aquell moment, és nomenar la paraula “biblioteca” i tothom fuig cridant “biblioteca,! " Sincerament, crec que hem d’ajudar-los. Algú té alguna recepta per a ells? Vinga, animeu-vos a suggerir-ne alguna de ben original. A veure si queda algun rostoll d’això que s’anomena “espiritu de la Navidad”.

Martí Domínguez

Martí Domínguez
L’amic, l’home amb cara de xiquet entremaliat, acaba de guanyar el Premi Josep Pla, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, encara que un dels menys ben dotats (6.000 euros), per la seua novel·la El retorn de Voltaire.
No parlaré gens ni miqueta de Martí. Sé que no li agraden les floretes. Però, no em resistisc a reproduir algunes de les seues manifestacions (privades i públiques) que, d’altra banda, poden ser il·lustratives sobre la seua manera de ser i de pensar:

Vaig nàixer a Madrid però jo sempre dic que sóc d’Algemesí, perquè de fet la meua cultura valenciana en ve d'allí.
La música de la muixeranga aglutina un gran sentiment de valencianisme i d’autenticitat.
A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.
Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit. A Catalunya ja és difícil, però a València ho és doblement. Els escriptors que escrivim en català vivim en una mena d'exili i les institucions ens fan el buit.
El problema és que encara que denunciem la situació trobem poc ressò i topem amb un gran conformisme per part de la societat.
Quan veig que personatges com Zaplana han passat per la facultat de Dret, em dic que alguna cosa va malament i que s'han de fer canvis profunds.

Enhorabona, Martí.

LA SERIETAT (?) D'ALGUNS ESCRIPTORS

De manera casual, m’he fet amb la correspondència via e-mail entre dos suposats escriptors. Vade retro, Satanàs, i quanta barbaritat junta! Jutgeu vosaltres mateix. La història és, més o menys, aquesta:
A propòsit d’un text poètic comentat per un dels escriptors, l’altre assegura que més valdria que, en comptes de bramar-se el cervell amb un poema, telefone i el convide a sopar. Així ho fa el primer; però, el segon, en comptes d’esperar la telefonada, se’n va de farra amb un altre intel·lectual del cante jondo. Per la qual cosa, el primer envia aquest primer mail:
De: primer
A: segon.
Els infidels que perseguia el Capitan Trueno eren mongetes ursulines al teu costat. Ah! Em suggereixes que et convide a sopar, i quan telefone per a formalitzar la cita...., ja te n'havies anat amb un altre, so Sanguango! T'imagines com m'he quedat? Que em siga infidel una dona és comprensible, però que em siga infidel un tio.... No em diràs que no és per a suïcidar-se! Doncs no, no pense fer-ho, pero ara mateix vaig a parlar amb els RR MM perquè et porten no solament carbó, sino tota la hulla, antracita, coc i lignit de la Conca Asturiana. Mal amic! Infidel! Promiscu! Ai, quan Melcior se n'assabente!!!!!!!!
Davant d’aquest atac frontal, el segon respon al primer:
De: segon
A: primer
Melcior està malalt de les angines, col·lega. O siga, que niente de niente. En el seu lloc ve una mongeta ursulina barbuda que treballava en un circ que va tancar per falta de lleons. S'ho parlaren amb sis monjos peluts, però aquests es passaven el dia badallant i no treien cap bramit que resultara potable. Així que ja ho saps: no intentes parlar amb Melcior. I menys encara amb Garpar i Baltasar perquè, des que s'han assabentat de la malaltia del més veterà dels reis, han decidit eixir de l'armari i, des de fa dos dies, treballen en un cabaret. En resum: si has d'escriure alguna carta, posa en el sobre Para Sor Medallitas con mucho cariño. Ah! No t'oblides de posar això del "cariño", que la mongeta ursulina, tot i tenir barba, és molt sensible.

Ja ho veieu. Si aquesta és la seriositat dels nostres escriptors, com volem aconseguir una cultura fina i delicada?

MÀSCARES

Dues màscares

es donaren la mà.

La mort com a fi

i la mort com a mitjà.

(Josep Lozano)

Tirant al cap

Tirant al cap

Cada vegada que entre a aquest blog m'entra un complex que no em cap dins de la pell. D'on traurà tanta informació J.C.? Tindrà espies repartits arreu del món? Tindrà connexió directa amb el Mossad, amb la CIA i amb algun membre de l'antiga KGB? Tindrà relacions amb la xarxa vaticana? Serà membre d'alguna organització secreta? Per si en faltara alguna cosa, presenta un nivellasso expressiu que ja el voldria tenir el més pintat, incloent-me jo mateix, clar. Ara que, personalment, em salva el fet d'haver nascut al costat de la marjal en l'època en què els taurons encara criaven pèl i d'haver estat educat, des que alçava un pam de terra, amb un cató de pedra amb inscripcions ibèriques, amb la qual cosa em puc permetre el luxe de dissimular, més o menys, les meues deficiències expressives. Però..., a veure quin jove té pilindongos suficients pot poder mullar en el blog- o bloc- de J. C. sense que li entre tota una col·lecció de complexos!