Que tu penses, clar, ja s’ha cansat d’escriure narracions per a un públic més jove i ara pretén abastar també un ventall de públic més adult.
Tot encaixa perquè si optes per “desencasellar-te” i captar l’atenció d’aquest segment de la població, o fixes el teu punt de vista en la panxa (Recull de receptes de cuina, anuari gastronòmic...) o bé en el sexe, i sembla que la tria havia estat clara.
A més, aquest blog continua a l’espera de rebre el dossier de premsa que l’editorial que patrocina aquest concurs acostuma a lliurar als mitjans de comunicació amb totes les dades referents tant al premiat com a l’obra guanyadora, aquest fet fa una vegada més bona la dita “En casa el herrero, cuchillo de palo”.
Gràcies als déus, l’únic mitja de comunicació que s’ha fet ressò ha estat “Las Provincias” (sorpreses, que et dóna la vida!): El escritor Enric Lluch se adjudica el ‘Far de Cullera’ i allí he acudit per tal que m’aportara llum sobre l'assumpte.
Una vegada aclarit tot, podem començar de nou.
En primer lloc, felicitem Enric (amic, company i cap) per haver aconseguit aquest premi (tenia ja la medalla de plata i ara per fi aconsegueix pujar a l’escaló més alt del pòdium) i després afirmen que els cabuts són els aragonesos.
En segon lloc, m’agradaria fer alguna consideració sobre la idiosincràsia del premi:
- Això de “FAR de Cullera” vol dir FAR (Federació d’Arrossers de la Ribera)?. I si és així, substituiran la dotació econòmica del premi per un bon àpat d’arròs melós al Salvador? Si es així, no patisques, jo sabré guardar el secret, però recorda que on en mengen cinc en mengen sis.
- L’epígraf “Novel·la històrica juvenil” no seràun eufemisme que serveix d’aixopluc per a tot un recull de “Batalletes d’un home més madur contades al més joves”?
- Amb tota la pressió urbanística que pateix la vila costanera no ens sorprendria gens ni mica que l’any vinent aquest premi passara a denominar-se Premi de Novel·la Històrica Juvenil “Manhattam de Cullera”.
Ah! I per últim, Enric guanya molts premis i per aquest motiu sembla que alguns companys del gremi d’escriptors han barrejat aquest fet amb l’afició que té pel tennis i han passat a anomenar-lo el Federer de les lletres, podeu fins i tot ja trobar la seua biografia a la pàgina web de l’ATP on ocupa ja la posició 14 del rànquing, llàstima que li arribà tard la invitació per a participar en el Wimbledon d’aquest any, però no li agafeu mania, sigueu comprensius, i més enguany que té una boca més amb qui compartir l’herència. Ara que ja que hi parlem, el seu net, ha vingut amb un pa sota el braç per als seus pares, però també amb un munt de premis literaris per a l’avi.
Felicitats i per molts anys
VK