sábado, 30 de junio de 2007

Farer Major

Clar, tot ha estat una confusió, perquè si et diuen que Enric ha guanyat un nou premi de narrativa, no és cap novetat, però si et diuen que aquest es lliura el divendres 29, ací comença l’embolic. I més encara si acabes de llegir que a Ontinyent eixa mateixa nit es celebra el lliurament de la XIV edició del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida.

Que tu penses, clar, ja s’ha cansat d’escriure narracions per a un públic més jove i ara pretén abastar també un ventall de públic més adult.


Tot encaixa perquè si optes per “desencasellar-te” i captar l’atenció d’aquest segment de la població, o fixes el teu punt de vista en la panxa (Recull de receptes de cuina, anuari gastronòmic...) o bé en el sexe, i sembla que la tria havia estat clara.


A més, aquest blog continua a l’espera de rebre el dossier de premsa que l’editorial que patrocina aquest concurs acostuma a lliurar als mitjans de comunicació amb totes les dades referents tant al premiat com a l’obra guanyadora, aquest fet fa una vegada més bona la dita “En casa el herrero, cuchillo de palo”.


Gràcies als déus, l’únic mitja de comunicació que s’ha fet ressò ha estat “Las Provincias” (sorpreses, que et dóna la vida!): El escritor Enric Lluch se adjudica el ‘Far de Cullera’ i allí he acudit per tal que m’aportara llum sobre l'assumpte.


Una vegada aclarit tot, podem començar de nou.


En primer lloc, felicitem Enric (amic, company i cap) per haver aconseguit aquest premi (tenia ja la medalla de plata i ara per fi aconsegueix pujar a l’escaló més alt del pòdium) i després afirmen que els cabuts són els aragonesos.


En segon lloc, m’agradaria fer alguna consideració sobre la idiosincràsia del premi:
- Això de “FAR de Cullera” vol dir FAR (Federació d’Arrossers de la Ribera)?. I si és així, substituiran la dotació econòmica del premi per un bon àpat d’arròs melós al Salvador? Si es així, no patisques, jo sabré guardar el secret, però recorda que on en mengen cinc en mengen sis.


- L’epígraf “Novel·la històrica juvenil” no seràun eufemisme que serveix d’aixopluc per a tot un recull de “Batalletes d’un home més madur contades al més joves”?


- Amb tota la pressió urbanística que pateix la vila costanera no ens sorprendria gens ni mica que l’any vinent aquest premi passara a denominar-se Premi de Novel·la Històrica Juvenil “Manhattam de Cullera”.


Ah! I per últim, Enric guanya molts premis i per aquest motiu sembla que alguns companys del gremi d’escriptors han barrejat aquest fet amb l’afició que té pel tennis i han passat a anomenar-lo el Federer de les lletres, podeu fins i tot ja trobar la seua biografia a la pàgina web de l’ATP on ocupa ja la posició 14 del rànquing, llàstima que li arribà tard la invitació per a participar en el Wimbledon d’aquest any, però no li agafeu mania, sigueu comprensius, i més enguany que té una boca més amb qui compartir l’herència. Ara que ja que hi parlem, el seu net, ha vingut amb un pa sota el braç per als seus pares, però també amb un munt de premis literaris per a l’avi.


Felicitats i per molts anys


VK

miércoles, 27 de junio de 2007

PIQUEN?

Ahir dimarts, dues notícies alteraren la meua tranquil·litat preestival després d’haver superat uns dies d'un incòmode jet lag tèrmic (dels no més de 20º de què he gaudit durant una setmana a Santillana del Mar als quasi 40ºC que patirem el passat dilluns).

La primera la vaig trobar en les notícies del portal Terra:

El consumo de cocaína en España supera a la de EEUU
La tasa de consumo de cocaína en España entre los ciudadanos de 15 a 64 años supera, por primera vez en la historia, la de Estados Unidos y cuadruplica la media europea, informó hoy la ONU.


Si aquest indicador formara part de l’informe que tots els anys fa l’ONU per tal de comprovar quines són les societats del món amb un major índex de benestar i de desenvolupament, deixaríem els escandinaus que tradicionalment encapçalen aquests rànquings a l’altura del betum.

Però com des que els valencians estem governats pel Partit som els primers en tot, si Espanya ocupa el primer lloc del món en consum de cocaïna per càpita, els valencians, com no, havíem de ser la Comunitat Autònoma que comptara amb un major grau d’addicció.

I per corroborar-ho, ahir mateix al Levante-EMV (secció La Ribera) apareix un nou rècord del món perpetrat per tres joves alzirenys.

Tres jóvenes pescan en Cullera una raya de 45 kilos y 1,70 metros con una caña

Per a què tot no fora substància pura i dura en quantitats industrials, els tres nous recordmans de l'especialitat de volta pels pubs de la platja, acompanyaren la seua aspiració amb una cerveseta ben fresqueta.

Sembla que les campanyes de prevenció auspiciades per diferents institucions i organismes tan públics com privats no estan aconseguint els resultats esperats. Sembla que mentre esperem un augment de l'efectivitat, els joves valencians continuaran fent-ho tot pols.
VK

domingo, 17 de junio de 2007

PASSEJANT PEL TERME

Instantània d'un conductor gaudint dels paisatges que envolten el Xúquer a bord del seu flamant 2 cavalls descapotable.
VK

miércoles, 13 de junio de 2007

Publireportatge: "Llegir en valencià. Els nostres clàssics"

Poble Tirantafotedor, estimats camarades, benvolguts despressiuprogressitesquerrans del País Valencià, amants de la lectura tots:

Fent ben explícita la tasca de servei social que ha acompanyat aquest bloc des del seu començament (de política no parlarem en una temporadeta) ens fem ressò de l’imminent inici de la campanya “Llegir en valencià. Els nostres clàssics” que es posa en marxa aquest cap de setmana.

Què ??? Anem a pams. Es tracta de la tercera part (segones parts mai foren bones) de la campanya “Llegir en valencià” que s’encetà fa uns mesos.

Per què??? Bàsicament per dos objectius, primer per continuant promovent la lectura en valencià i per donar a conèixer alguns dels grans autors valencians (que Enric Valor no és l’amo d'una important fàbrica de xocolate, Joan Fuster no és un “paio” que té carrers en tots els pobles i Ausiàs March no és un davanter romanés que juga al Llevant)

Quan??? Del 17 de juny al 29 de juliol, a través de Levante-EMV i El Mundo, es posarà a l’abast del gran públic una col·lecció de 13 llibres. A més, de regal, 24 fitxes sobre la història de la nostra literatura, receptes d’animació a la lectura, altres articles per a donar a conéixer els clàssics i una subscripció anual per al diari La Razón (aquesta última és broma) .

Qui??? Aquesta iniciativa compta amb el suport de bona part de la societat: la Generalitat, el Ministeri de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Bancaixa, el Grup RTVV, el Consell Valencià de Cultura, Escola Valenciana, totes les universitats valencianes, entitats culturals, partits polítics, sindicats i empreses.

Per a qui??? Tant per als qui seguiren la primera edició com per a un públic nou que senta curiositat per veure com la llengua que hi parla des de menut també aprofita per a fer bona literatura.

A més, podeu veure els spots televisius de la Campanya a:
http://www.youtube.com/watch?v=7_pyF_P-bL4

http://www.youtube.com/watch?v=1li-tTc8A4k
I algú es preguntarà i per què contem açò ací, molt fàcil, perquè en l'email que he rebut he pogut llegir "També molts mitjans de comunicació col·laboraran fent-ne la màxima difusió"i he pensat, ostres, és un bon moment per a què comencen a considerar-nos premsa seriosa.
VK

domingo, 10 de junio de 2007

Museu Sorolla

Museu Sorolla
El dia 9 de març, en una crònica d'urgència des de Madrid, comentava que resultava ben curiós que el museu Sorolla estiguera a la capital del reino. Uns dies després, de manera casual, vaig tenir ocasió de parlar amb un parell de periodistes sobre el tema. Cadascuna d'elles treballava (i treballa) per a diaris diferents, dit al pas, els de més tirada. Fa uns dies, una d'elles em comentà que tenia un reportatge a punt i que, en pocs dies, veuria la llum. I hui, diumenge, l'he vist publicat (http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070610/cultura/deseado-museo-anora-valencia_20070610.html). No diu gran cosa, clar; però, almenys, comenta que és una autèntica llàstima que un dels màxims exponents de l'art valencià tinga el museu a Madrid. Ja ho veieu, tirantfotedors, alguna cosa anem fent. Ah! I gràcies, Carme.

martes, 5 de junio de 2007

CANÇÓ SENSE NOM


On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?
vk

lunes, 4 de junio de 2007

HIMNES I LLETRES

Sembla que la notícia de hui dilluns és la voluntat d’un “ampli sector de la població” de dotar a l’himne espanyol d’una lletra que cantar a tot pulmó en la major quantitat d’esdeveniments oficials i esportius possibles. Ni el terrorisme, ni el preu de l’habitatge, ni la corrupció... el que vertaderament preocupa els espanyols és que si els francesos, els anglesos i els catalans tenen un himne amb lletra, ells també, que a patriotes no els guanya ningú.

Així ho arrepleguem les versions digitals de diferents mitjans de comunicació:

Rajoy quiere que el himno nacional tenga letra (Terra)
Envíanos tu letra para el himno de España (Marca)
El COE ha encargado a la SGAE una letra para el himno español. Participa mandándonos tu letra para celebrar los éxitos de nuestro deporte. Marca trasladará las 10 mejores propuestas al COE.
Rajoy propone una comisión del Congreso para que ponga letra al himno (El Mundo)

Aquesta proposta celebrada amb entusiasme inusitat per organitzacions de tot tipus arreu de l’estat em suscita però alguns interrogants:

- En primer lloc i parafrasejant el gran Xavi Castillo (per cert, enhorabona, la victòria electoral del PP també és la teua), “una lletra d’himne...per a què?”

- En segon lloc, per què ha de ser una primícia, per què no repescar les versions anteriors, que encara que no han gaudit mai d’oficialitat feren fortuna en alguns indrets de l’Estat? N’hem rescatat tres, però ben segur que hi ha més:
a) Franco, Franco, tiene el culo blanco porques su mujer lo lava com Ariel...
b) Viva Espanya, mon pare té un canya pa pegar-me al cul perquè sóc un gandul..

c) I tot un clàssic d’ àmplia capacitat pnemotècnica: “xinta-xinta-ta-xinta-xinta-xinta...”

- També no cal oblidar el goig amb què aquesta idea ha estat rebuda pel líder popular; tindrà alguna cosa a veure amb els atacs de nostàlgia que pateix en escoltar altres himnes d’èpoques recents? Que algú pensarà per a què una nova lletra, tirem mà del “Cara el sol” rotllo remember que a més de comptar amb lletra és conegut per la major part del personal.

- Per últim, condirà l’exemple en altres administracions també governades pel PP ?, Si és així, no ens estranyarà llegir en les pròximes setmanes en el portal de l’Ajuntament d’Algemesí: “1r Premi de lletristes per a la Muixeranga”. Mentre arriba la convocatòria del certamen continuarem acompanyant el so de la dolçaina amb el ta-ta-tata ta-ta-ta-ta ta-ta-ta-ta-ta...
VK

sábado, 2 de junio de 2007

Tres i mig.


Tres i mig
No és que m'haja plantat jugant al set i mig, no. És que el meu nét acaba de fer els tres mesos i mig i la meua nora, que per a això de la fotografia és una number one, m'acaba d'enviar aquesta foto. I és que sap que em cauria la bava i em llevaria, almenys un poc, la migranya post-electoral. Això de veure el nét d'u amb un llibre entre mans és cosa seriosa, de veritat. I conste que no ha tret massa de la meua genètica personal. O siga, és preciós, li agrada l'aigua, no té por a les barques i es veu que "entén" de música perquè, quan plora, calla en sec en escoltar un burret que deixa caure tonadetes. Però, això sí, agafa els llibres de plàstic amb les dues manetes i es queda mirant les imatges com aquell que veu un miracle en viu i en directe. Em consta, a més, que escolta les cançons de Paco Muñoz, les de la seua iaia i les de sa mare, suporta amb paciència els pessics a les galtes del pare i alguna que altra barbaritat que li conta el seu iaio, és a dir, jo mateix. Us assegure que això de tenir un nét, de tenir l'ocasió d'acaronar-lo, li esborra a qualsevol les desfetes, els dolors de cap i els problemes que, de vegades, et porta la vida diària.
Ja sé que aquest bloc no està per a massa cursilades. Però, de tant en tant, alguna que altra pot servir per a desfogar el personal.

viernes, 1 de junio de 2007

Ara sí, anàlisi postelectoral seriosa, objectiva i rigorosa

Crec que us mereixeu una anàlisi amb un major fonament intel·lectual que complemente la meua anterior entrada on us oferia una opinió molt més casolana dels desastre electoral de l’esquerra valenciana.

Així que no dubteu a llegir l’article que sota l’epígraf de “Los expertos atribuyen el masivo apoyo al PP a un «cambio social»” publica hui el Levante, sense cap dubte crec que es tracta de la millor explicació/justificació dels resultats de diumenge passat que he llegit o escoltat al llarg d’aquesta setmana.
VK