II Comunicat Institucional de l'ARTE

Estimats companys acadèmics,

En primer lloc agrair la bona acollida que ha tingut la constitució de l’Acadèmia entre les capes més eixelebrades de la societat riberenca.

En segon lloc, us comunique que el projecte d’elaboració de l’Acapèdia tira endavant. Hui mateix he tingut una cerveseta de treball amb el cap de la secció lexicogràfica, l’Home del Carreró, que m’ha ficat al corrent de l’evolució d’aquesta magna obra. Per favor, continueu col·laborant-hi.

En tercer lloc, com ja ha arribat l’hora de saber qui som, un dia d’aquest ja delimitarem el per a què, al llarg d’aquest cap de setmana procedirem al lliurament del llocs reservats per a cada acadèmic en l’assemblea constituent. Després de pegar-li moltes voltes, no moltes per cert, crec que el sistema utilitzat per la RAE per ubicar els seus components és massa simple, inert i insípid, així que tantatatxan!, he d’anunciar-vos que l’ARTE, en lloc de sillons va a repartir cadires de boga, molt més artesà i sostenible, i en lloc designar-les amb el poc original sistema de lletres de l’abecedari, procediré a la seua denominació emprant el molt cítric i riberenc sistema de les diferents varietats de taronges.

Així que tot seguit us passe el llistat, i em comuniqueu quina varietat heu triat i a quina de les múltiples seccions de l’Arte us agradaria adscriure-vos. Una vegada estiga tot clar faré públic el llista complet amb el nom dels acadèmics, la cadira de boga triada i la secció a què pertany.

Cadires de boga disponibles: Blanca-Cadenera-Castellana-Clementina-Sanguina-Hamlins- Lane Late-Maltesa-Nàvel-Navelate-Nàvel Late-Navelina-New Hall-Ovalis-Roja-Salustiana-Shamoutis- SAnguinelli-Tardana-Trovita-Valencia Late-Verna-Washinton Nàvel

Jo, com a mostra de la meua immensa estima cap a vosaltres i de l’apreci sincer que us professe, triaré l’últim.

Una abraçada, i recordeu, contra l'apatia i la resignació: Pau, Salut, Festa i Lletres!

VK

I Comunicat institucional de l'ARTE

Primer comunicat institucional de la (Irreal) Acadèmia Riberenca de Tirantafotedors Eixelebrats (ARTE, mi arma!).

Estimats acadèmics, benvolguts seguidors irreductibles, apreciats lectors desorientats a qui l’atzar i el vostre desfici us han conduït fins aquest temple de saviesa rural que és aquest blog, sigueu benvinguts tots.

Abans de començar amb la meua locució, us he d’advertir, que en aquestes dates tan assenyalades no és la meua intenció fer servir les meues paraules per orientar el vostre vot (encara que entre vosaltres i jo: tots tenim clar a qui no s’ha de votar).

I ja que hi faig esment al 9M vull tindre un record molt especial a tots aquells seguidors i simpatitzants del blog que quan ens trobàvem pel carrer m’animaven a què muntàrem a corre-cuita una agrupació política i ens presentàrem, ben segurs del nostre triomf, a la propera contesa electoral.

Fins i tot, el meu veí tots els matins m’encoratja amb un : Visente, dáles caña! No patiu, el nostre regne no és d’aquest món, i com bé sabeu amics meus, el poder desgasta, i hi ha acadèmics que ja estan prou erosionats. Per tant, continuarem perseverant en la nostra tasca de far, guia i talaia ideològica (rotllo FAES, però de forma altruista i casolana)de la nostra societat contemporània.

Em plau comunicar-vos que han estat milers les peticions arribades a les diferents plataformes mediàtiques amb què compta aquest blog per tal de sumar-se a la proposta de l’Home del Carreró de formar una acadèmia. Així que si tenim el suport incondicional d’un gran nombre de persones amb trellat i forrellat, les ganes i la infraestructura mental necessària, per què no intentar-ho!

Així que sense més dilació (que em toca fer el dinar i ja sabeu com són les dones) us convoque a la I Assemblea constituent de l’ARTE.

Per anar fent boca ja us puc informar dels punts de l’ordre del dia:
- Rebuda, salutacions, besos i abraçades.
- Repartiment del material i de les acreditacions.
- Discurs d’inauguració a càrrec del President d’Honor.
- Elaboració i concreció de la llista d’acadèmics.
- Proposta, debat i posterior aprovació d’un nom per a l’acadèmia
- Esmorzar
- Proposta de creació de l’ACApèdia. Començarem per un Diccionari; la Flexió Acal i l’Acamàtica, la deixarem per a més endavant(de fet ja estan proposant-se nombroses entrades per enllestir aquesta obra.).
- Elecció de càrrecs, si cal, i si no funcionarem de manera assembleària.
- Comunicacions i propostes
- Acomiadament a càrrec de l’Home del Carreró.
- Vi d’honor

Bo, com podeu veure, ja està tot pràcticament enllestit a falta que el comité de preparació format pels dos homes de les vies públiques ens comuniquen el lloc i l’hora d’aquest important esdeveniment sociocultural de la Ribera.

Fins aleshores, estimats companys, una abraçada, i recordeu, contra l'apatia i la resignació: Pau, Salut, Festa i Lletres!

VK

Com a mostra del meu afecte us deixe unes pindoletes d’actualitat perquè aneu rosegant fins que arribe l’assemblea:

PS1. González Pons: 'A Camps todavía le quedan muchas páginas por escribir' (El Mundo)
De fet, mentre espera la imminent públicació de la seua primera obra, Transvases de dolors i events multicolors, ha demanat el seu ingrés en l’Associació d’escriptors en llengua catalana.

PS2. El técnico del Alcoyano critica a Zapatero tras un altercado en Gramanet (Levante-EMV)
A partir d’aquest moment la dita popular canvia: Tener más inmoral que el (entrenador del ) Alcoyano.

PS3. Barberá: "Si el AVE llega en 2010 habrá que tirarse por la ventanilla" (Levante)
Va, no sigueu així, deixeu de cridar tots junts: Que arribe!, que arribe!

Diccionari

Diccionari de l'ACA (o de l'HACA)
L'home del carrer, que té més moral que l'Alcoiano, ens convida a una tertùlia sobre l'obra de Montaigne i ens posa l'esquer del wiski. La pregunta seria: abans de participar o després? Perquè si és abans, igual algú (mentre dure l'efecte) entra al percal. Home, per l'amor de Déu! Sense plànols, com anem a participar d'una tertúlia de tant de nivell? A nosaltres, a banda del Pulgarcito i el DDT, la resta ens sona a xinés variant oriental... Però, la idea del diccionari... què vols que et diga? Potser per la mateixa denominació ja m'atrau. Haca! Mira, a penes ho he llegit que, sense voler, he renillat d'alegria. A més, proposes la primera paraula: Caguentot. Pel que a mi respecta, acceptada. I com que em va la marxa, en propose unes altres: Putamisèria, Lalletenrodes, Osticana, Vicenclimentada, Ferlamà, Alaremanguillé, Zaplanada, Pollaenvinagre...Ara, que el President (de facto) i el President d'Honor, proposen significats correctes. En aquest nivell, encara ens podem moure, però allò del Montaigne...Niputaidea!

GRUP DE LECTORES I LECTORS

El grup de lectura és una activitat interessant fonamentada sobre el gust per la lectura i l’interés dels membres a compartir les seues impressions o, simplement, a escoltar el que n’opinen els altres. No vol dir això que tots els participants són “experts” o lectors habituals. Ni de lluny! Simplement són gent que troben en aquest grup allò que haurien de proporcionar els mitjans de comunicació audiovisual: una tertúlia per a contrastar i compartir opinions, en un ambient relaxat i amigable.
A l’Alcúdia, crec que ho hem comentat alguna vegada, funciona des de fa alguns mesos un d’aquests grups auspiciat pel Bloc Jaume I, en la seu del qual es celebren les sessions. Per ell han passat autors riberencs com V. Ortega, J. Lozano, U. Lozano i M. Baixauli, i tots ells han vingut a “explicar” i a “defensar” la seua obra davant una audiència "avesada", formada per un públic que fluctua al voltant de 15 personetes.
La propera sessió serà el pròxim dijous, 28 de febrer, a les 10 de la nit. En aquesta ocasió comentarem els pensaments i les reflexions recollides en el llibre Assaigs, de Montaigne. És clar que per a l’ocasió no comptarem amb l’amic Michel ja que ens va deixar allà pel mes de setembre del 1592. Tanmateix, hem tingut la sort que Vicent Alonso, poeta, assagista, professor universitari i traductor d’aquesta obra, haja acceptat la invitació de compartir una estona de tertúlia amb nosaltres.
Aquest post és, abans que cap altra cosa, una invitació perquè assistisques, tant si t’has llegit el llibre, com si n’has sentit parlar o no en tens NPI.
Així, doncs, vine. Queda poc de whisky i ens agradaria compartir amb tu les últimes gotetes. Que no en prens, de whisky? Perfecte! No saps com me n’alegre. Per agrair-t’ho, digues on vius i passaré amb el cotxe a recollir-te.

Què fem?

De los pájaros que vuelan, el que más me gusta es el cerdo.

Anit, després d'un bon sopar a l'estil germànic (amb companyia sana), vaig arribar a casa a l'hora exacta per veure allò que diuen "espacios electorales gratuitos", o siga, publicitat dels distints partits polítics que es presenten a les generals del dia 9. No els vaig comptabilitzar, però, de segur que n'hi havia més d'una vintena. Curiosament, abans d'anar-me'n a sopar, havia comprovat la quantitat d'acadèmies i similars dedicades a tractar la nostra llengua. I també en vaig trobar una bona quantitat. Entre una cosa i l'altra (amb la col·laboració de l'embotit alemany i una ampolleta de vi de les terres bàvares), vaig considerar la possibilitat de fundar:

a) Un partit polític.

b) Una acadèmia de la llengua.

I pensareu: o aquest paio se'n va de la trona o els productes alemanys tenen algun ingredient al·lucinògen. La segona cosa, no. I la primera...? Crec que tampoc o, almenys, no massa.

Personalment, crec que hi ha més possibilitats amb allò de l'acadèmia perquè, he comprovat alguns dels llistat dels acadèmics i tenen de filòlegs la mateixa proporció que jo puga tenir d'especialista en balls de saló. A més, pel fet de muntar una barraqueta així, tenen una subvenció que "caga el basto", dret a anomenar-se Il·lustríssim i entrades de gorra a qualsevol esdeveniment esportiu o cultural.

I, per què no una agrupació política? Doncs, perquè cal una quantitat de signatures, inventar unes sigles (i ja estan totes inventades, crec), tenir un cap de llista fotogènic i atractiu, i bastant mala llet. O siga, que a la segona opció no li trobe massa possibilitats.

Emperò, allò de l'acadèmica em fa goig. Fins i tot, havia pensat en el lema que envoltaria l'escut: De los pájaros que vuelan, el que más me gusta es el cerdo. En castellà i amb tan poc d'entrellat? Exacte. Les acamèmies subvencionades editen les publicacions en castellà, presenten lemes tan incongruents com el que us popose i els "caretos" són igual de lletjos que nosaltres..., o més encara.

L'organitzem? Interessats: contactar amb V.K. (el proposaríem com a President) o amb L'Home del Carrer (el proposaríem com a President d'Honor.)

Va, col·legues, que no és cap broma. Us imagineu que, a més d'un bon sou sense pegar ni brot, us presentaren a "los fastos" amb allò d'Il·lustríssim? La mare que va! M'esborrone només de pensar-ho!

Una de l'oest

En territorio comanche con ZP (El País)

Amb aquest titular ressenyava el diari El País la notícia sobre el míting del partit socialista celebrat aquest migdia a València.

Però una volta posats, amb el símil del western ja damunt la taula, jo us pregunte:

A quina pel·lícula de l’oest cregueu se sembla més aquest període preelectoral que tot just acabem d'encetar:

a) Toro asentado: El 7é de cavalleria no té res a fer davant el domini aclaparador que el famós cap indi i la resta de la seu tribu exerceixen sobre aquell territori tan inhòspit.

b) Centauros del desierto: Obra mestra del 7é art que presenta la desaforada lluita d’indis i vaquers per aconseguir portar aigua fins aquelles terres tan àrides.

c) El bueno, el feo i el malo: No seré jo, òbviament, qui s’encarregue d’atorgar els papers protagonistes d’aquesta pel·lícula.

d) El jinéte pálido: El nostre protagonista pot amb tot: domina, malgrat el seu caràcter pusil·lànime, amb mà ferma el seu territori, ha fet fora l’altre cap indi que pretenia discutir-li la seua hegemonia dins la tribu, menysté contínuament la capacitat operativa de què els vaquers disposen al llunyà est i, fins i tot, va per lliure i no accepta les consignes de Gallego hipnotizado el cap de l’assemblea americana de caps de tribu.

e) Al este del oeste/Aquí llega Condemor: Dos espanyolades protagonitzades, respectivament, per Pajares i Esteso i Chiquito de la Calzada.

VK

PS1. El Divina Aurora, en barracones
Auri, per a les amigues, estudia Secundària a un institut de l’àrea metropolitana de València.

PS2. Díaz Alperi quitará el título de hijo predilecto a Franco sielPSPVreúnemás de 25.000 firmas
Si no les aconsegueixen, fet que provaria el gran nombre de partidaris que encara coserva, no només se li mantindria el títol de fill predilecte, sinó que a més a més, se li concedirien les claus de la Ciutat i una plaça d’estacionament de franc perpètua en la zona blava del centre del municipi.

PS3. Cotino dice que gastará en familia 46.000 millones (El País)
Olé tio esplèndid, això és un dinar de família i la resta bajanades

PS4. El Consell fracasa en el intento de parar la desaladora de Torrevieja (EL País)
Un portaveu del PP no ha dubtat a afirmar: “Quillos, que resalaos nos han salío estos sosialistas”

PS5. Estalla una bomba en un repetidor de televisión en Bilbao (El País)
Després de llegir aquesta notícia podem agrair al Consell Valencià que haja optat per tal de tancar els repetidors d’ACPV per la via judicial i no haja pres mesures tan dràstiques com al País Basc.

PS6. Per cert, us comunique que L'home del carreró, que com sabeu sempre compta amb informació de primer mà i un sac de prímicies fruit dels seus múltiples contactes, a hores d'ara ja coneix al 100% dels vots escrutats, el resultat de les eleccions generals del proper 9 de març, per tant, a ell pertoca si li ve de gust compartir-lo amb vosaltres. Bon cap de setmana.

Agudesa popular

Telecinco anuncia l’emissió de la semifinal entre el Barça i el València amb imatges que mostren les sigles del PP en l’escut de l’equip valencià.

Copa del Rey: partido... popular (El Mundo)
En aquesta adreça podreu trobar tant la notícia com el vídeo de promoció on pareix l’esmentada imatge subliminal. Fixeu-s'hi i ja em conteu.
Com serà de descarat, que fins i tot El Mundo no ha dubtat ha fer-se’n ressò.

El xicon de l'àtic encara no s'ho acaba de creure

9 manifest

Por una televisión valenciana plural y democrática (El País)

Una trentena d’intel·lectuals han impulsat un manifest contra la manipulació informativa de Canal 9.
Podeu llegir el manifest a què fa referència a l’article i signar-lo (si us ve de gust) en aquesta adreça: www.rtvpublicaplural.org

Un alt càrrec del PP valencià i directiu de la cadena autonòmica s’ha oferit a signar també el manifest: “Estoy totalmente de acuerdo, Canal 9 debe continuar siendo una televisión plural, cadena de televisión y gabinete de prensa del partido al mismo tiempo, y democrática, es decir, que la continúen sufragando todos los valencianos sin excepción”

Per un altre costat, justetament hui que es feia públic el manifest abans esmentat i que s’hi presentava una denúncia dels sindicats contra ell mateix, el director de RTTV, Pedro García, prenia possessió com a nou president de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA).
Pedro García asume la presidencia de la FORTA (El País)
Los sindicatos también denuncian al director de RTVV por manipular (Levante)

Segons ha declarat hui mateix: “Presidir la FORTA serà per a mi bufar i fer ampolles, i més encara, després de dirigir Canal 9, que és sense cap dubte, la cadena MÉS FORTA”

El xicon de l'àtic puja al terrat a arreglar l'antena

Negre sobre blanc

Moltes promeses estem escoltant aquests dies: arbres i més arbres, infraestructures, seguretat, economia...però de la promoció de la cultura en general i de la lectura en paticular, com diria un bon amic, una o ninguna, i això que pel que sembla, ja ens aniria bé: El índice de lectura en valenciano, bajo mínimos (El País)

Entre les dades més destacades que hi explicita aquesta enquesta realitzada pel Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros 2007 elaborat per la Federación de Gremios de Editores de Espanya destaquen:

- El nombre de persones que lligen en valencià de forma ocasional o habitual se situa sota mínims
- L’índex de lectura en valencià que es xifrava en un 5’7% en 2006 cau en 2007 fins el 3’6%. El basc és l’única llengua vernacla que es situa per davall nostre.
- La Comunitat Valenciana és l’única de tot l’Estat en la qual descendeix el nombre de lectors en llengua autòctona.
- Els índexs de lectura en català a Catalunya i Ses Illen arriben al 15’6% i pugen per tercer anys consecutiu. Fins i tot el gallec suma un 0’4% durant l’últim any i supera el valencià amb un 3’9%.
- Es lligen molts més llibres editats en anglés o en francés que en cap llengua cooficial, si exceptuem, clar està, el castellà.
- A la Comunitat Valenciana cau també l’índex general de lectura, mentre a la resta de l’Estat aquest indicador percentual puja un punt i mig.
- L’índex general de lectors de llibre al nostre territori es situa en desè lloc i per sota de la mitja espanyola.

VK

PS1. Per terra, mar i aire. Primer fou la Copa de l’Amèrica, poc després la Fòrmula 1 i ara, per acabar-ho d’adobar: Valencia pagará tres millones por la Fórmula Uno del Aire que le salió gratis a Barcelona (Levante-EMV)
Per cert, Barcelona rebutjà una nova edició d’aquest concurs d’acrobàcies aèries per no poder garantir la seguretat dels assistents.

PS2. Monumento al Júcar (las provincias)
El monument, aixecat en un xicotet parc d’Alzira, es subtitula: Monumento al río desconocido

PS3. Camps: "Zapatero es un drama y una tragedia de presidente" (LEvante-EMV)
Eixe Camps, tot un apassionat del teatre clàssic
Calatrava cerrará en verano el Palau de les Arts para más obras (El Mundo)
Efectivament per a l’estiu ja hi ha programat un cicle de teatre clàssic, es representaran una dotzena d’obres, entres aquestes, drames i tragèdies escrites per Zapatero.

Al xicon de l'àtic ningú li pregunta si llig en valencià

APLEC D’ESCRIPTORS I ESCRIPTORES DE LA RIBERA

PARACRÒNICA MITJANAMENT ENFOCADA

Alguna cosa ha fet impossible que l’aplec d’enguany es situara al voltant de sant Blai, i hem anat a caure en mans d’un tal sant Onèsim, bisbe també, però, què voleu que us diga?, sense el glamour ni la tradició que el sant del rotllos ha exercit entre nosaltres des que érem infants.
Coincidència o no, els anteriors aplecs —a Cullera, Benifaió-Alginet i l’Alcúdia—, havien caigut pels volts del 3 de febrer, celebració del sant, metge i bisbe, que segons conta la tradició va viure en la segona meitat del segle III i va destacar per la seua saviesa com a metge, allà lluny, en Armènia; una fama que ha arribat fins a nosaltres en forma de prec: “Sant Blai gloriós, deixa la xica i emporta’t la tos”. El seu final, com molts de la seua època, va ser el martiri a mans de l’emperador Licinio. Els emperadors d’aquella època no es caracteritzaven precisament pel seu “talante”, no permetien vel·leïtats de cap tipus en època preelectoral, ni tenien per costum anar a sopar a cal representant del Vaticà. I fent una transposició a l’època actual, no puc evitar un pensament pervers i una pregunta retòrica, que finalment no formularé per considerar-ho innecessari.
Bé, siga com siga, el ben cert és que, possiblement, com a represàlia per aquesta infidelitat, el sant ens ha negat la pluja en la convocatòria d’enguany. Una pluja que puntualment ens ha acompanyat en cada aplec. Perquè heu de saber que Llombai ens ha rebut amb un sol cordial i amigable, igual que l’actitud dels amfitrions, amb Vicent Climent al cap. Una represàlia greu i de conseqüències imprevisibles, la del sant, si tenim en compte l’època de sequera que travessem. Tanmateix, cal dir que per l’altra banda, aquest mateix sant ha obrat el miracle que tant havíem ansiejat des dels inicis d’aquesta república assembleària i efímera en què ens constituïm cada any. El miracle ja l’heu llegit a la crònica i fa innecessari que el consigne de nou, però des d’ara mateix tothom desitja que arribe a assolir rang de normalitat.
De la resta de la jornada ben poc queda a ressenyar perquè ja queda dit en el post anterior: visites interessants a llocs d’interés històric, cultural, antropològic, etc. Tot amenitzat amb informacions breus, documentades i assenyades. Els amfitrions aconsegueixen que et trobes a gust i gaudisques d’una visita que sempre ens satisfà i sobrepassa les expectatives inicials. I si, a més a més, passeges, dines i xarres amb amics i coneguts, doncs, què més podria demanar a un dissabte de febrer decorat amb un sol amb matisos primaverals? Poca cosa més, veritat? Sí, potser sí demanaríem alguna coseta més al sant Blai: que la pre-primavera no s’estroncara bruscament i continuara sense entrebancs després del 9 de març.

IV Encontre

Crònica del IV Encontre (crònica d'urgència)
Primera cullerada, una mosca. Fluixà i jo ens perdem entre els carrers de l'Alcúdia. Pel que sembla, l'ajuntament ha decidit emportar-se el semàfor que ens servia de referència i Millo no ens ha avisat. Arribem a Llombai, a la plaça de l'esglèsia i ens trobem...DONES! La mare que va i quanta raó tenien els ajatollahs d'Alginet ("Nosaltres aconseguirem que vinguen dones escriptores"). I són de veritat, o siga, que no són paios disfressats. Café i paga Tobies, que sembla tenir més duros que pesa. Quan aterra la resta dels integrants de la tribu, passem llista. Cupó negre: Enric Ramiro, Vicent Borràs, Pepito Franco i Isidre Crespo. Els dos primers, enfeinats; Pepito perdut pel món, supose, i Isidre que telefona i s'excusa dient que no l'havien avisat...Ai, Isidre, l'edat que no perdona! Primera visita: l'església. Vicent Climent-no V.K. (que té més feines que la Xata), l'altre Vicent Climent-, en pla homilia, ens explica allò dels Borja i el rector obri unes portetes, rere de les quals, hi ha el document papal de fundació de la parròquia. Hi ha tres mòmies (o són tres escriptors congelats?). Passem al claustre. Quina llàstima! Preciós, però fet pols de la vida. Paco Muñoz em comenta que no es queda a dinar perquè el metge el té castigat a menjar verd, com els conills. Després, seguim amb el celler ( o és bodega?) I Emili Piera, amb tota la seua sapiència, m'explica la diferència, que no repetiré perquè, entre llatinades i etimologies aconsegueix escalfar-me les neurones. Arinyó em fa un escoltet i m'explica alguna cosa referida a les dones que tampoc puc reproduir perquè..., perquè Arinyó és cullerot i els cullerots, potser per la humitat de la mar, tenen grills enmig del cervell. Al cotxe que ens porta a despoblat d'Alèdua descobrisc una cosa que no sabia: Millo té energia positiva repartida pel cos. I si no és energia, és alguna cosa semblant perquè li he tocat la cuixa i la té més calenta que un titot. Ara arriba Joan Carles! De segur que havia fet bola! Ens porten a una casa-molí o molí-casa i comprove, una altra vegada, allò de l'energia de Millo. Ah! I Vicent Simbor, mentre, en cos de camisa. Ié, tio, és que jo sóc jove-diu. Descobrisc-i descobrim-, que Piera no s'ho sap tot, perquè no tenia ni idea d'un tal Noséquèespert que havia pegat a fugir durant la guerra i s'havia casat amb una gavatxa( d'açò no em féu massa cas, perquè no ho he escoltat massa bé.) Josep Lozano es trau un ull intentant fer una foto amb la meua càmera. On he de posar el dit?-pregunta. No li conteste, però ho pense. Baixem al poble, a cal Ladio i comprovem que en som un exèrcit i, a més, tots i totes amb bona gana. Lozano fa el repàs general, ens reparteixen els llibres (set o huit) i un calendari (això del calendari no sé si es repartia o no, però jo en tinc un a casa.) L'arròs al forn, bo, però encara no sé si la marca era bomba o explosiu, perquè els dos Josep (Lozano i Millo) no m'ho deixen clar. Remember. Ostris, mira que són vells! Comencen a parlar del que feien quan jo encara no havia nascut...Critiquem la gent que no està present (a l'altra, que vinguen.) Àlan, Santi i Vicent Nàcher xarren allà al fons, on a penes els puc veure i, pel que sembla, sobre coses metafísiques (són joves, què anem a fer-li?). En territori neutral, Piera, Fluixà i Voro porten la batuta. Al racó del fons, Lozano i Millo continuen amb les batalletes... (Fins i tot, comenten no sé què d'un company d'estudis anomenat Publius Cornelius Scipio.) Ens acomiadem a la porta del restaurant i observe, de cua d'ull, que en el mateix cotxe van Voro Vendrell i Arinyó. Només falta una metxa perquè allò pegue un esclafit. Simbor ja s'ha posat la jaqueteta. Fluixà torna amb Joan Carles, i Millo i jo- Abdón i Senén-, tornem cap a casa cantant guajires i alguna balalaika. L'any que ve, a Alzira. El següent, a Algemesí. I el següent, a Antella...O siga, tenim plans per a tres anys més.
I, ara, a esperar la contracrònica.

Va, repetiu amb mi cent vegades: Canal 9 no manipula, només dissimula

El PSOE llevará al Constitucional la manipulación de Canal 9 (El País)

Va, per favor, quin jutge seriós va a considerar manipulació un tractament de la informació tan objectiu, tan raonat, i sobretot, tan veraç com aquest?

Punxeu ací, i valoreu vosaltres mateixos

Ja l’heu vist, no? Què us deia? No es tracta d’un homenatge de canal 9 al codi deontològic en tota regla?

VK

PS1. Per cert, TaF ha decidit tirar el burro per la finestra (no, per ara no hem defenestrat cap component de l'equip) i demà, amb motiu del IV Encontre d'Escriptors de la Ribera, realitzarà la major cobertura mediàtica de la seua història. Hem enviat per tal d'infiltrar-se entre tant de lletraferit els nostres dos millors reporters (no en tenim més), esperem que estiguen ben atents a tot allò que es coga i acaben la jornada sans i estalvis.

Així que prometem (que bonic és planificar la feina dels altres!) per a l'edició dominical d'aquest blog tindre enllestides una crònica i una contrònica de tan important esdeveniment literarioriberenc.

Cañas y atraco

Asaltan el mercado de Sueca y sólo se llevan embutido ibérico tras tomarse allí unas cañas (Levante-EMV)

Sembla que la seqüència del misteriós atracament fou així:
- Una parella de jubilats acudeixen al mercat de Sueca per tal de comprar un poc de fruita, peix i verdura.
- Amb el carro ja ple a caramull de viandes, i cansats de patejar durant més d’un hora d'aparador en aparador, decideixen entrar en un dels bars del mercat a prendre’s un piscolabis.
- Com és dijous i un dia és un dia, demanen dues canyes.

- El cambrer els porta les dues cerveses i una tapa, un platet amb salsitxó.
- Quan acaben avisen el cambrer perquè els porte el compte.
- El cambrer s’apropa a la tauleta on estan asseguts els jubilats i els deixa la nota.
- Maria li pregunta al seu home, mentre es disposa a obrir la cartera: A cuánto sube?
- Pepe, estupefacte, li contesta: “Son 12 euros”
- Maria, incrèdula, crida: ”Ésto es un atraco!”
- El cambrer i el cuiner esglaiats s’amaguen darrere la barra.
- La parella de jubilats aprofita la conjuntura: Pepe carrega el carro i Maria pega l’últim glop de cervesa, ràpidament peguen a fugir per cames del local.

VK

PS1. Junta Central Fallera investiga la selección de la Fallera Mayor (El Mundo)
Home, està clar que la xica no té massa gust, però tampoc és per a investigar-la

PS2. Font de Mora niega haber llamado al catalán lengua extranjera (Levante-EMV)
Efectivament el Conseller no ha tardat massa i ja ha esmenat els seus polèmics comentaris d’ahir. Per tal d’arrodonir l’aclariment, tot seguit ha puntualitzat, “yo lo que realmente quería decir era que el cat..., bueno éso que hablan los que nos niegan el trasvase, es como mucho, un dialecto del castellano con aires de grandeza”.

Jo vinc d'un silenci...

El catalán, una lengua "extranjera" para Font de Mora (Levante-EMV)

El conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, ha afirmado hoy que desde la Generalitat valenciana se prefiere "potenciar el inglés, en lugar de cualquier otra lengua extranjera", en referencia a la propuesta de la presidenta del Gobierno madrileño, Esperanza Aguirre, de crear una escuela pública en catalán en su autonomía.

Pons pide al Gobierno 22 millones más para las universidades por los 3.500 estudiantes foráneos (Levante-EMV)
Clar, 3500 estudiants foranis, justetet el nombre d’alumnes que estudien Filologia Catalana a les universitats valencianes!

González Pons dice que De la Vega se parece cada día más a Franco ... (Las Provincias)
Valencia, el Vietnam de De la Vega · ELPAÍS.com "Detrás de cada palmera habrá un vietcong dispuesto a dispararle".
Gonzáles Pons s’identifica amb els guerrillers vietnamites (majoritàriament comunistes) i qualifica a De la Vega com a franquista, ací què està passant?

Doncs res, que la vida és una vall de llàgrimes i com adverteix Benedicto XVI: "El infierno existe" (El País)

VK

Fonts dignes de tot crèdit han comunicat que González Pons anunciarà el cost de la visita papal durant el debat televisiu amb Teresa Fdez. de la Vega.

Formulació inorgànica

El Consell declara de interés general la celebración del GP de Fórmula Uno en Valencia (Levante-EMV)

Fins només fa una estona considerava que els principals interessos de qualsevol societat de qualsevol indret del món giraven al voltant d’aquestos eixos: infraestructures, serveis, cultura i educació, sanitat, indústria, joventut... i consegüentment qualsevol govern de qualsevol indret del món havia de tenir com a principals prioritats aconseguir satisfer aquestes mateixes necessitats socials.

Doncs bé o el País Valencià no és una societat qualsevol o el nostre govern no és un govern qualsevol. O potser ambdues possibilitats alhora.

Anem a veure, ficats a analitzar per què el PP valencià declara una cursa de Fórmula 1 activitat d’interés general, se m’ocorre que perquè estan convençuts que els valencians (en la seua major part) així ho consideren. Així que aquesta possibilitat ni la contemple (perquè creure per un moment que per damunt de tot als valencians els preocupa una competició de bòlids que tindrà lloc en ple mes d’agost i a la qual només podran tenir accés directe uns milers d’espectadors a més de 150€ l’entrada, és per a ficar-se a plorar i per a fer les maletes i marxar-ne).

També potser que al govern valencià li interessen poc o gens els seus conciutadans perquè creu que són uns mesinfots o uns ingenus i actue sense tenir-los en compte. Encara que siga de bona fe.

La veritat, no sé quina de les dues hipòtesis de treball resulta més aterridora. Perquè a quants valencians els han preguntat si volen transformar la seua terra (amb tantes possibilitats econòmiques com afirmen els nostres gestors) en un nou Mònaco o en un emirat de l’Orient pròxim? No podem aspirar a res millor? No hi ha altres models de desenvolupament social que imitar?

Ara que han passat uns anys ens n’adonem que Terra Mítica no era un parc temàtic, sinó una mena de laboratori. A la serra alacantina s’experimentà un model econòmic que poc a poc s’ha anat implantant en la resta del territori. Un projecte de cartró-pedra, un miratge, que oferir a qui ens visite.

S’al·lega que aquests “eventos” proporcionen molts beneficis, però qui els guanya i amb els diners de qui? I aquests hipotètics guanys com redunden en la nostra societat?

El govern no és una promotora turística ni una empresa d’espectacles i els valencians no som extres de cap superproducció cinematogràfica.

Llàstima que enlluernats per aquest nou “star system”, anestesiats per tanta píndola mediàtica ens limitem (com aquells espectadors que assistien a canvi d’una almoina a una representació) a aplaudir i enaltir als creadors d’aquelles mediocres representacions.

El xicon de l'àtic prefereix les natilles als danones

El circuito de F1 llega al ecuador (Levante-EMV)
Ja posats, han aconseguit que l’eco mediàtic de la cursa arribe fins i tot a Centreamèrica.

Literatura danoniana

Algun dia, quan tinga temps i em senta desficiós contaré algunes de les anècdotes que, al llarg dels anys d'anar fent allò que s'anomena "animació lectora", he viscut en carn (poca) i ossos (els normals, crec.). Per exemple, el que em passà fa un parell d'any a un col·legi de València on em confongueren amb el tècnic en rentaplats i pràcticament m'empentaren fins la cuina o la proessa d'aquella escola que, després de telefonar-me tres vegades per confirmar l'assistència, preparà un cartell que deia "Benvingut, Ernest Lluch" i, a mena de presentació, llegiren la biografia d' Ernest sense tenir en compte que el pobre havia estat assassinat feia més de dos anys...Hi ha moltes més, clar. Però la que m'ha passat hui és de les bones: resulta que he anat a un poble, posem a uns seixanta quilòmetres (no diré el nom encara que em pessiguen les orelles), per tal de fer una sessió d'animació lectora per als jubilats. Com us ho dic. I, en arribar, m'he trobat una bona colla de gent esperant a la porta del local. En veure tant de personal, el meu ego (sóc humà, què voleu que faça) s'ha unflat com una lloca. I vét ací que, en apropar-me, una dona m'ha preguntat on tenia la furgoneta. "He vingut amb el cotxe", li he contestat. I la senyora, després d'arrufar les celles i mirar la resta de la gent, m'ha tornat a preguntar: "I els danones? Que no ha portat els danones"? La meua cara, supose, els haurà fet entendre que poca cosa tenia jo a veure amb la coneguda marca danonera...Una estona després, he comprovat que, a la mateixa entrada de la llar, hi havia un cartell que anunciava: Hoy, a las 4, charla sobre alimentación sana. En una segona línia, A cargo del representante para la zona de Levante de los productos Danone. I, a la tercera línia: Al final de la charla se obsequiará a los presentes con un producto de lo más natural: DANONE". No cal dir que el món m'ha caigut als peus i que, després de xarrar amb els escassos supervivents que s'han quedat amb mi en un salonet on hi havia dues taules jugant al truc (un home m'ha confessat que no s'empassava una cosa com aquella encara que tinguera més fam que el gos d'un enterrador), he tornat a casa amb el cap clot, l'ego arran de terra i una amargor en la gola que m'ha recordat...el maleït Danone.

Se’n foten de la música i (d)els tocadors

Ahir llegia en el Levante la següent notícia: El Bloc quiere que suene la música en valenciano durante las "mascletaes" de las fiestas falleras

Doncs bé, només 24 hores després, a l’edició de hui dijous he ensopegat amb el següent titular: La JCF pondrá música en valenciano.

Segons informa el diari, sembla que l’Ajuntament de València ha decidit fer cas de la recomanació i “ pondrá más música en valenciano salida de las manos de artistas de las diferentes comarcas antes y durante las mascletaes de las fiestas falleras, según manifestó ayer el concejal de Fiestas y presidente de la Junta Central Fallera, Félix Crespo”

I què voleu que us diga, aquesta celeritat, aquesta bona acollida, aquest "donar-li bola" al Bloc, em té una mica mosca. No ho sé, però arribar a pensar que la música d’Obrint Pas, La gossa sorda, Al Tall, Paco Muñoz, Pep “El Botifarra”, Feliu Ventura, sone a la Plaça Major de València en Falles (a Canal 9 o en qualsevol acte institucional), hui per hui, em sembla poc o gens factible.

Però posats a malpensar i rememorant la polèmica a Frankfurt, què haurà entés vertaderament l’Ajuntament? Que el Bloc li exigeix més música valenciana o més música en valencià?

Possiblement no ha dubtat gens ni mica que allò que el Bloc li demandava (lògicament) era més música valenciana, i per aquest motiu, no només a donat el seu vist-i-plau, sinó que fins i tot ja té enllestit el programa musical per a aquesta setmana. Aquest blog ja hi ha tingut accés al llistat dels artistes seleccionats i com a mostra de cortesia amb els nostres amables lectors, us l’oferim en exclusiva:
Dia 13: Salomé ; Dia 14 : Rosita Amores ; Dia 15: Vicente Ramírez ; Dia 16: homenatge al Titi; Dia 17: Juan Ramon cantant l’himne del València ; Dia 18: Maria Abradelo ; Dia 19: Francisco cantant l’himne regional

Com continuen amb aquesta línia, ha afirmat el Regidor de festes, de simpatia i bona sintonia amb el govern municipal no dubtem a arribar a pactes amb aquests xicots algun dia.
A gaudir-ne bona cosa i música mestre!

VK

IV Encontre

El proper dia 16 de febrer (dissabte) i a Llombai, tracterem de reunir-nos la gent que es dedica, d'una manera o d'una altra, a posar parauletes una al costat de l'altra. Des de l'organització m'han demanat que faça una crida a les dones que escriuen. Tenen tota la raó del món: fins ara, tots són tios i, e més, lletjos com el cul d'una paella cuita amb llenya. Va, dones, animeu-se i veniu. Ah! I no tingueu massa perspectives sobre la intel·lectualitat dels assistents. Què va! Qui més qui menys és més senzill i simple que el mecanisme d'un sonall. Us ho passareu rebé (així ho diuen al meu poble) i tindreu ocasió de visitar el despoblat morisc d'Alèdua, intercanviar acudits, escoltar les paraules dels ajatollahs i visitar les botigues de pell de la contornada. De comprar no dic res, perquè estic més pelat que la matrícula d'una mona...Un secret: dient açò, recorde la pel·li (es deia Amarcord) en què un homenet, dalt d'una figuera, cridava com si li anara l'ànima: Jo volo una dona!!!! Però, el ben cert és que sí, que ja caldria que les dones es feren endavant i participaren en els encontres.

Sí, clar, i els elements mascles que encara no s'han arriscat cap vegada, que ho facen. Dissabte, dia 16 de febrer, a Llombai, entre les 10,30 i les 11 (hora del cafenet). On? Ni idea, però supose que a la plaça. En tot cas, pegueu un crit que allò no és Nova York...

PREOCUPAT

Preocupat perquè els tres signants habituals del bloc s'entesten a anomenar-se L'home del carrer, L'home del carreró i El xiquet de l'àtic, tres denominacions relaciones amb el món de la construcció i de la rajola. Després de meditar una estona (no massa, perquè ja sabeu que les meues neurones juguen privades com els braços del Genovés), he arribat a una conclusió que em té preocupat i, alhora, intrigat. No seran aquestes tres persones una mena d'espies al servei dels grans constructors i organitzadors de PAIs. Home, carrer, carreró, àtic...No s'hauran batejat amb aquests noms sense adonar-se que estan declarant involuntàriament les seues intencions? Considere que, si no fóra el cas, s'haurien posat altres noms menys simptomàtics, jo què sé, per exemple, L'home de l'albergínia, L'home de la fullaraca o El xiquet de la rosella... Doncs, no. Carrer, carreró i àtic. Ui, ui, ui!

AMB RASPALL I AIGUA DE TATXES

He conversat amb un amic de la infantesa que, com jo i la resta de la colla, fórem educats sota el nacional-catolicismo, por el imperio-hacia-Dios i el silenci i la por col·lectiva. Érem xiquets que combregàvem per purificar (?) les nostres ànimes i enfortir el nostres cossos, bastant desnodrits, per cert, pel racionament i l’escassesa de productes bàsics. Fins que anàrem creixent, obrírem els ulls i vàrem comprovar que allò que se’ns oferia com “la hostieta” eren en realitat rodes de molí, impossibles d’engolir. I férem preguntes que ningú contestà, i vérem fets contraris a allò que es predicava. No cal posar exemples: els que ho visqueren se’n recorden; els que no, no ho entendrien i caldria una informació que trobaran als llibres i les hemeroteques.
D’aquesta forma començàrem a separar-nos d’allò amb què havíem cregut, fins a situar-nos-en a anys-llum. Lògicament, aparegueren altres valors ètics i humans que substituïren a aquell “diktat” eclesiàstic. No obstant això, sempre havia quedat, en el fons, el respecte per una institució que, segons declara, persegueix el bé i és secundada per una gran part de la ciutadania.
Tanmateix, després de les darreres iniciatives ocupant els espais públics i els mitjans de comunicació (manifestacions, publicacions de notes partidistes, sacralització de temples en memòria dels “caiguts”, etc.) i “orientació” el vot, el meu amic assegura que la seua proverbial continència i mesura verbal ha deixat pas a una explosió d’adrenalina, després de la qual ha hagut de fregar-se la llengua amb un raspall i de glopejar-se amb aigua de tatxes per a recuperar l’estat incial.
Què li podia dir jo, que compartisc la seua indignació i la de tanta gent? Calia fer d’home bo? Pensant en la seua salut, la salut física vull dir, li he dit que no tothom pensa igual, dins d’aquell món, i que tot i ser minoritàries, hi ha veus que no segueixen el mateix camí. I, per si de cas, busca un text, o un pretext, per encalmar-se, li he suggerit aquesta adreça, ja de per si ben eloqüent del contingut que hi trobarà.
http://www.abadiamontserrat.net/Homilies/catala/03.02.08.pdf

Ell ha promés que ho intentarà durant els propers dies, però de moment ja ha decidit votar en les eleccions del 9-M aquella opció política que tinga com a objectiu rellevant revisar el Concordat i aconseguir un estat laic, sense matisos ni equívocs. Amb dia i hora d’entrada en vigor.

L'HOME DEL CARRER

Jaume I d’Aragó i III de la Policia Autonòmica

Seguint les indicacions de Ricard, passe tot seguit, a analitzar d'una manera seriosa, fonamentada i objectiva (són les normes de la "casa") una de les notícies de l'actualitat de hui dimarts que destaca per la denúncia que explicita:

El helicóptero «Jaume I» de la policía autonómica y su tripulación son alquilados (Levante-EMV)

La premsa continua molt desorientada i en el seu afany de treure-li punta a qualsevol assumpte, fins i tot, han demostrat no tenir massa escrúpols alhora d’intoxicar l’opinió pública amb notícies tretes de context.

I en aquest titular en tenim un bon exemple. Sembla que al President Camps se li acudí (digues-li atzar, digues-li intució) per tal d’arrodonir els actes commemoratius del 800é aniversari del rei Jaume I (campanes, bandes, correfocs...) innovar una mica i així tapar la boca als malintencionats que l’han acusat de copiar fil per randa el llistat de festejos que s’organitzaren al Cap i casal fa 50 anys per tal de celebrar el 750 aniversari (Aniversario de Jaume I Clonación de festejos 20 años después Levante-EMV)

Així que fa unes setmanes contactà amb Xarxa Teatre i els proposà preparar una performance (ell ho anomenà un teatrillo). La companyia del teatre al carrer castellonenca li contestà que li podien suggerir una bona idea però que per problemes d’agenda els era impossible portar-la a terme personalment.

Per tant, Camps amb el projecte sota els braços convocà els seus assessors per donar-li forma:

Acordaren que l’obra es titularia “La figura de Jaume I sobrevola lo regne de nou” (sintètic i original). Es tracta d’una proposta força agosarada, una actualització del mite de Jaume I que presenta a aquest a cavall d’un poderós helicòpter solcant el cel valencià. L’espectacle comença amb l’arribada de l’aparell des de un territori innombrable als Ports i finalitza amb l’aterratge de l’helicòpter a l’heliport d’Algemesí per recordar la seua mort a un parell de quilòmetres d'Alzira. Una al·legoria postmoderna dels últims anys de vida del rei catalanoaragonés.

El paper protagonista se’l reservà el mateix president, per tal de fer de Sancho s’oferí González-Pons que una volta tret de la seua confusió literària hi renuncià ja que al·legà que no coneixia al tal Jaume I, i per al seguici reial es tirà mà del gladiadors del circ romà de Terra Mítica, que estan en temporada baixa i així s'embutxacaven un bon sobresou. L’helicòpter per cert, es llogà a la DGT amb l’excusa que serviria per agilitzar el caos circulatori dels voltants de València. Ja estava tot clar i lligat.

Però l’estrena de l’espectacle ha coincidit a més amb el XV aniversari de la Policia Autonòmica (de malnom “les meigues”) i açò ha portat a gran part dels mitjans de comunicació a malinterpretar la vertadera intenció de l’acte.

Cal doncs esmenar a corre-cuita l’errada periodística (una nova errada deontològica d'aquest diari en el seu afany per desacreditar el govern popular): L’helicòpter no forma part de la dotació de la policia, ni s’adquirit per millorar els recursos del cos de seguretat autonòmic, només és una part més de l’atrezzo del muntatge jaumí auspiciat per la Generalitat.

Un vicepresident ha confirmat hui mateix a aquest blog que el President es troba força contrariat perquè per a una volta que col·labora amb el teatre valencià va i només aconsegueix que li ploguen un munt de crítiques injustificades.

VK

PS. Per cert, després d'aquest fet, qui ens demostra ara que el Palau de les Arts i les Ciències no és un holograma en 3D o que el circuit de F1 no és un mirage producte de la nostra imaginació?

València, tan prop, tan lluny

Un valenciano participa en el proyecto de una ciudad flotante para 19.000 personas (Levante-EMV)
No haguera estat possible trobar millor metàfora: València, ciutat flotant.
Una urbs allunyada ja fa un grapat d’anys de la resta del país. Una ciutat que gaudeix del seu edulcorat embolcall de pompa i circumstància. Illa deserta amb cofre del tresor immobiliari. Palau d’ivori amb salconduit. Un gran parc temàtic on els extres actuen de franc. Cap i casal d’un cos desmembrat, esquarterat per polítiques esteticistes de focs artificials. Una gran falla de secció especial amb estructura de formigó i ànima de cartró pedra. Una vila històrica on la dissidència és ofegada per música de banda i cridaners focs d’artifici. Un capital més a prop de Getafe que de Xàtiva, Elx o Morella. Plaça pública on ser valencià i parla-hi desperta animadversió i un niu de suspicàcies. Cova alicatada d’Ali Babà i “los 40 promotores”. Un territori cada cop més irreal, una nova franquícia de Terra Mítica aixecada al bell mig de l’Horta.

VK