Un article d'Isabel-Clara Simó

Un article d'Isabel-Clara Simó
Escriu la Isabel :

Tinc una insana enveja de la llengua espanyola, dels seus promotors i, sobretot, del seu pressupost. Quan escoltes no sols la prepotència, sinó l'entusiasme i l'autoconfiança amb què en parlen, em cau l'ànima als peus. Les ganes que té l'espanyol de conquerir el món estan a anys llum de distància de les ganes -per definició, modestíssimes- que té el català de ser parlat a casa seva mateix, mentre els fanàtics ens insulten per la nostra bel·ligerància (?) lingüística.El dinàmic director de l'Institut Cervantes és l'escriptor César Antonio Molina, que està fent una campanya d'expansió de la seva llengua digna de lloa. Jo tinc enveja perquè l'espanyol té objectius imperials i en canvi els catalans no tenim objectius ni tan sols casolans. I tinc enveja per la manca de complexos, per estar segurs d'estar assistits per la raó, perquè ningú no els discuteix el dret a la llengua, ni a ningú se li ocorre dir-los mai que "imposen" la seva llengua ni que és -ai, horror!- obligatòria a les escoles. Ara mateix, l'Instituto Cervantes està obrint un gavadal de seus al Brasil (!), i també està fent-ho a Alemanya, on és la llengua estrangera més sol·licitada, i tot just s'inicia una etapa d'expansió asiàtica. L'Institut Cervantes -¿cal que recordi que també el paguem els catalans?- té molt bona salut, la reialesa l'aplaudeix i els periodistes en diuen lloances. Esclar que en tinc enveja! Antonio Molina ha fet un símil que gairebé m'ha fet saltar del seient: "La llengua és el nostre petroli. Cal extraure'l, refinar-lo, transportar-lo i saber vendre'l". ¿Us imagineu qualsevol polític català dient això mateix del català?