Martí Domínguez

Martí Domínguez
L’amic, l’home amb cara de xiquet entremaliat, acaba de guanyar el Premi Josep Pla, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, encara que un dels menys ben dotats (6.000 euros), per la seua novel·la El retorn de Voltaire.
No parlaré gens ni miqueta de Martí. Sé que no li agraden les floretes. Però, no em resistisc a reproduir algunes de les seues manifestacions (privades i públiques) que, d’altra banda, poden ser il·lustratives sobre la seua manera de ser i de pensar:

Vaig nàixer a Madrid però jo sempre dic que sóc d’Algemesí, perquè de fet la meua cultura valenciana en ve d'allí.
La música de la muixeranga aglutina un gran sentiment de valencianisme i d’autenticitat.
A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.
Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit. A Catalunya ja és difícil, però a València ho és doblement. Els escriptors que escrivim en català vivim en una mena d'exili i les institucions ens fan el buit.
El problema és que encara que denunciem la situació trobem poc ressò i topem amb un gran conformisme per part de la societat.
Quan veig que personatges com Zaplana han passat per la facultat de Dret, em dic que alguna cosa va malament i que s'han de fer canvis profunds.

Enhorabona, Martí.