Una nota d’agència informa que la foto que il·lustra aquestes línies ha acabat de donar la volta al món. Des que ens va arribar un dia per e-mail fins a hui, —que m’ha tornat a arribar—, haurà transcorregut quasi un any. O en són dos? Tant hi fa. Allò realment important és el trajecte, més que el temps invertit. La primera vegada no portava allò de “Reenvia aquesta imatge a deu contactes o en cas contrari…” . No va fer falta amenaces més o menys encobertes. Ho férem motu propio. Hi havia en ella alguna cosa simpàtica que ens invitava a la seua difusió: un crit de protesta, una rebel·lia, una denúncia… I, a més, hi havia el fet de la llengua: estava en valencià! Una circumstància que ara valorem moltíssim més, pel que suposa de document escrit. Com?! Encara no han caigut? Doncs és ben fàcil. Pot ser que d’ací a molts anys, l’ AVL del futur plusquamperfecte necessite fonts (no Font/s/ de…), i aleshores podrà agafar-lo com a testimoniatge de la presència del valencià a la premsa i, si fa al cas, com a model i referent del valencià pur, autèntic i autòcton, sense barbarismes ni intoxicacions tendencioses, sobre el qual justificar la norma que li passe pel cap en aquell moment. Vale.
1 comentario:
Només una observació, fonts ben informades m'han assegurat que agents especials de l'AVL s'han desplaçat fins el camp on està situat aquest cartell per tal de confirmar que efectivament porta allí des del segle XI. De confirmar-se aquest fet reforçaria les teories mossarabistes que sostenen una bona part dels acadèmics per tal de justificar el secessionisme lingüístic.
Publicar un comentario