Martí Domínguez (II)

Martí Domínguez (II)
Per a reflexionar.
Fa uns quants dies, parlava de Martí i del premi Josep Pla. I tractava de reproduir algunes de les seues manifestacions. Deia Martí:

A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit.

Al blog-o bloc- Tirantalcap, trobe una altra declaració vivencial de Martí:

... Barcelona és dura, exigent i insolidària, va molt a la seua i sovint oblida la necessitat de conservar la riquesa que prové del País Valencià i les Illes.

Uf! Ara mateix ( i tant de bo que puga canviar d'opinió) trobe el futur més negre que els atributs sexuals (m'he fet fi) d'un goril·la.