Reinventar un univers entre quatre parets

Seure davant d’una pantalla, fer relliscar els dits entre un munt de botons, tant s’hi val que siguen d’un comandament a distància, del ratolí de l’ordinador o els minúsculs dels mòbils, i deixar que les hores passen mentre s’aboquen a un passeig virtual per altres èpoques, altres galàxies, altres ciutats...
Quan la natura esdevé només el paisatge de fons d’un joc d’ordinador, quan les converses eternes amb els amics es redueixen a missatges intel·ligibles transmesos amb un mòbil, quan l’esport resta com una activitat del passat, i ja no física sinó visual, quan la lectura és substituïda per pel·lícules d’acció baixades d’Internet, és quan hem d’advertir que l’adolescent no és submergeix en un ventall divers d’activitats d’oci sinó esdevé un captiu solitari en una presó amb els barrots d’or.
Amb un munt de companys de joc (tots ells electrònics), amb uns armaris farcits de multitud de roba, amb mòbils d’última generació, amb moderns equips de música, és complicat que s’hi valore l’esforç que s’ha de realitzar per aconseguir-los i molt més que es renuncie a la seua companyia. Ara l’adolescent en la seua recerca d’intimitat troba un lloc de recolliment perfecte on té ben a l’abast tot allò que li cal, fomenta sense adonar-se’n molt més el seu jo, però ho fa en detriment del seu nosaltres.
Per això, cada vegada més, s’hi nota entre l’alumnat unes majors dificultats en la seua relació dins l’aula, cada vegada augmenta el seu egoisme, la seua apatia, el seu materialisme i el seu localisme, indubtablement exigeixen més temps, però no per aprofitar-lo sinó per ofrenar-lo a activitats que absorbeixen la seua col·lectivitat.
Per tant, ha de ser una tasca prioritària en el nostre quefer diari a l’escola afavorir la seua interrelació amb la resta de companys, realitzar propostes que conjuguen allò lúdic i didàctic, reforçar els seu sentiment d’adscripció a un col·lectiu, fomentar hàbits que els formen i a l’hora bandejar aquells que els deformen, però per damunt de tot, educar el seu esperit crític que serà a curt, i sobretot a llarg termini, el que els permetrà des de la seua llibertat escollir allò que els siga més adient.Aquest objectiu però, serà inabastable, restarà del tot incomplet, si no comptem amb la col·laboració i el suport dels pares i mares, els seus primers i principals educadors, amb la complicitat dels fills, destinataris ineludibles, i amb un marc d’actuació, com és la societat dels nostres dies, a hores d’ara tampoc propícia, que prima l’hedonisme, la imatge i l’èxit, i que menysprea els mitjans i vanagloria els fins.

VISÉKIMÉ