El món dels bloggers (es diu així?) es troba un poc alterat pels comentaris, genials per cert, d'aquest individu, fins ara anònim, associat i, per mèrits propis, membre d'aquest corralot. Doncs bé. Per tal que la gent conega la vertadera i autèntica cara de Visèkimé, us propose un joc a partir de la foto. Dels dos personatges que hi apareixen, l'un no és Visèkimé. Evident, n0? Un d'ells sol escoltar amb deliri Joe Cocker i no és Visèkimé. Un d'ells, sol emprar mitjons ratllats. Aquest sí que és la persona buscada. Qui no és Visèkimé porta ulleres penjades al coll. Més pistes? Busqueu el burret. A dos pams, assegut, localitzareu la persona buscada. Dit al pas: es casa ben prompte i accepta tota mena de regals. Sorry, soci, però la gent volia saber qui era la persona que s'amagava rere d'un nom tan estrany. Ah! L'altre és de Polinyà, li diuen Paco i sol entretenir-se regant i fent numerets. I és que hi ha gent que té unes aficions que...
6 comentarios:
visèkimé:
bocabadat, corprés, esmaperdut, atabalat... o tirant de la saviesa popular "amb amics així no cal tenir enemics" o "si els cabronets volaren a tot hora estaria núvol".
O siga que sembla que no pot haver un temps de tregua i quietud en aquesta empresa.
Jo que estava convençut que amb la signatura la setmana passada de l'acord de revisió salarial ja tot anava a ser oli en un cresol i ara em surts per peteneres...
Doncc que sàpigues que açò no quedarà així, contacta amb l'altre copresident i aneu fixant dia i hora per a una nova reunió amb el comité d'empresa perquè pense ficar sobre el tapet la negociació a l'alça dels meus drets d'imatge.
Paco Rocher:
I què és de la meua imatge, jo que només em dedique a fer quatre números i a donar aigua els caps de setmana i mira per on, i acabe eixint en la tele.
Eh, i macho espavitla que jo no sóc de Cocker (que no tens ni puta idea) sinó de Clapton, Lynyrd Skynyrd, Steve Ray Vaugahm i Allman Brothers Band.
Que bé s'ho passeu!
Ja m'agradaria saber com pronuncia aquests noms tan estranys un indígena de Polinyà! No et seria més fàcil aficionar-te a la música de Pepe Pinto o d'Antonio Molina? Collons, tio: Lynyrd Skynyrd! No hi havia més difícils? Què toca aquest paio? Les maraques amb els queixals de l'enteniment?
Exactament! Si l'home és de Polinyà, la millor cosa que pot fer és comprar-se un parell de CDs de Rafael Farina.
esteu po pillats....xD
Publicar un comentario