domingo, 25 de febrero de 2007

L'AVL i l'alfabet dactilològic

Titular de la premsa seriosa del dissabte:
LA AVL PIDE RECONOCIMIENTO A LAS FIGURAS DE TODOS LOS SIGNOS PARA RESPALDAR UNA CALLE A CASP
La ciudad de Valencia no ha dedicado calles a Fuster o Estellés
L’AVL no s’acaba la feina. Sembla que no en té prou amb la dura tasca normativitzadora del valencià genuí que la Conselleria li encomana (hui sí, hui no, demà ja veurem) i ara es llança a dictaminar sobre altres codis comunicatius.
Després de mostrar la seua manca de perícia amb el valencià (no s’hi pot anar a missa i repicar les campanes) ara col·loca en el seu punt de mira el llenguatge de signes emprat pels sord-muts.
Ens felicitem amb la decisió (que imaginem de consens que es com funciona tot en l’Acadèmia) de deixar en pau els codis lingüístics almenys de moment, però per què els pega ara per dictaminar sobre l’alfabet dactilològic?. Que tal volta l’ONCE o algun altre col·lectiu els hi demanat ajuda? Potser creuen que amb aquesta nova tasca s’estalviaran escoltar les protestes dels seus usuaris sobre el sense sentit de les seues propostes?.
Per tal d’assolir aquest pacte de silenci i mentre desvien l’atenció de l’opinió pública amb aquest nou projecte normatiu s’afanen a retolar un carrer amb el nom del poeta carletí.
Segurament Casp mereix un carrer (ni que siga pel lloc destacat que ocupà en el valencianisme de postguerra), però també Estellés mereix un barri i Fuster tota una comarca (encara que dubte que l’acceptaren “Qui comprén no admira”).
Doncs fóra complexos, evitem les cortines de fum amb jocs de mans, agafem el bou per les banyes i agraïm el treball d’aquests escriptors amb menys rètols i més fets.
No hi ha millor homenatge que divulgar les seues obres i lliurar-los de l’ostracisme i persecució politicomediàtica a què han estat i continuen sotsmesos.
Arredoniríem l’acte de desgreuge si a més s’optara per perpetuar la seua llengua (la nostra), per ampliar el seus àmbits d’ús, per donar a conèixer la seua normativa (existent des de fa dècades), per reconèixer sense complexos la unitat lingüística i s’ evitara llastar-la nadant contra corrent i perdent el temps amb focs d’artifici.
visèkimé

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Amb una dotzena d'acadèmics com tu, solucionànem el conflicte lingüístic en un cap de setmana. Clar que, la primera cosa que hauries de fer és apuntar-te a una de les opcions polítiques, ensabonar els capitots, passar una temporadeta a l'ombra de l'arquebisbe, assajar les cabotades d'assentiment, pintar un centenar de cartells amb el text "agua para todos", aprendre de memòria els textos dels poetes àrabs que miraculosament escrivien en valencià...Uf! Massa coses. Crec que mai no seràs acadèmic.

Anónimo dijo...

I l’Ànsar ( no l’ànec ) una nació.
Quan el “Saplana” beneí l’acadèmia, vaig tremolar. Vaig recordar al meu amic Andreu ( de dretes per cert). “No se por que, pero estos nos van a joder”
Man***

Anónimo dijo...

Però estos de l'Acadèmia cobren?