Literatura rupestre valentina

Com sempre, Tirant a Fotre ben pendent de l’actualitat:

Desvelan que la Cova dels Museguellos tiene una antigüedad de 11.030 años
Estudios científicos han conseguido certificar que la Cova dels Moseguellos, que se encuentra en el término municipal de Vallada (Valencia), tiene una antigüedad de 11.030 años.
Aparicio explicó que «no se han encontrado restos humanos porque en la época de ocupación del yacimiento, el Magdaleniense, había ya cierta consideración hacia los muertos, y aunque no eran enterrados sí los alejaban del poblado y los dejaban expuestos al aire libre hasta su desintegración total».
La Cova dels Moseguellos, que es Patrimonio de la Humanidad por sus restos arqueológicos que prometen «grandes y futuras sorpresas» , recalcaron estas fuentes, se convierte así en uno de los yacimientos arqueológicos más importantes de la Comunitat Valenciana.

La notícia evidentment té un gran interés arqueològic, però a aquest també s’ha afegida hui mateix una gran expectació lingüística. Que què?.

Veureu (encara que més d’un intrèpid lector s’haurà adonat ja fa estona de per quin motiu he triat aquest titular), la màxima autoritat de la població de Vallada és la mateixa que la de la Diputació de València, l'inefable Fernando Giner.

Aquest polític (autoproclamat des de fa anys Tinent General de l’Exèrcit de les Essències Pàtries) porta unes quantes setmanes mosca ja que dos companys de partit, Alfonso Rus i Rita Barberá, sembla que prestenen usurpar-li aquest important càrrec. Només cal recordar les consignes anticatalanistes amb què l’edil xativí edulcora els seus encesos panegírics o més recentment l’aportació valuosa de Rita als estudis de Gramàtica Històrica.

Doncs bé, la important troballa arqueològica l’ha fet embogir d’alegria, avui mateix s’ha presentat al jaciment acompanyat per representants de la RACV, Lo rat penat, la falla Antiga de Campanar i l’Agrupació de Penyes Valencianistes. Envoltat per periodistes s’ha endinsat en la cova i s’ha aturat a uns dos-cents metres. Visiblement emocionat ha assenyalat una roca que sortia lleument ben a prop del sostre on semblaven distingir-se una sèrie de taques vermelles, s’ha aclarit la gola i no ha dubtat a afirmar (mal que li pese a D. Fernando oferisc la versió normalitzada de la transcripció de les seues paraules):
- Molt més antigues que el melodiós parlar mossàrab que la meua companya Rita enaltí l’altre dia, ací trobem a la nostra terra proves irrefutables de la nostra estimada llengua valenciana. Abans dels grecs, dels romans i dels àrabs, ací visqueren valencians primitius que avançant-se als temps presents ja denunciaren els atacs a la seua llengua. Fixeu-se, llegiu amb mi allò que sobre aquesta roca fou escrit: “València is not Catalonia i No mos fareu catalans”.

visèkimé