HISTÒRIA D'UNA PANCARTA

Mentre llegia el diumenge passat el periòdic vaig parar esment en una xicoteta fotografia que acompanyava la notícia sobre la manifestació que organitzada pel Foro d’Èrmua i patrocinada pel PP es celebrà el dissabte a Madrid. En aquesta instantània apareixia escrit en una pancarta un dels eslògans que sembla feren més fortuna en aquesta concentració: ”A ETA se la vence, no se la convence”.
Aquest fet no seria massa important si no fóra per la història que s’amaga darrere d'aquesta frase ja que (encara que l’anònim portador de la pancarta ni ho sospitara) la gènesi de la consigna que al cartell es mostrava es remunta com un boomerang cap al passat i cap al present alhora, fins i tot tornant-se en contra d’aquells que pretenien utilitzar-la com a dard enverinat.
“A ETA se la vence, no se la convence” parafraseja sense cap dubte la cita històrica que Miguel de Unamuno pronuncià com a rèplica contra el “muera la inteligencia” del fundador de la Legió, el mutilat general Millán Astray. Aquesta fou la seua resposta sencera:
"Éste es templo de la inteligencia. Y yo soy su sumo sacerdote. Vosotros estáis profanando su sagrado recinto. Yo siempre he sido, diga lo que diga el proverbio, un profeta en mi propio país. Venceréis pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: la razón y derecho en la lucha. Me parece inútil que penséis en España. He dicho".
Els fets ocorregueren a Salamanca el 12 d’octubre de 1936, als pocs mesos d’iniciar-se la Guerra Civil. Al filòsof que havia donat suport al colp militar en un primer moment, aquesta dura crítica contra el militar li costà el lloc com a rector de la universitat. Fou destituït i morí poc després.
La història no acaba ací ja que amb motiu del 70é aniversari de la seua mort els regidors de l’oposició de l’ajuntament “charro” proposaren el mes passat que l’escriptor fóra rehabilitat simbòlicament com a regidor. El PP que ocupa l’alcaldia votà en contra d’aquesta moció del PSOE que pretenia anular la moció municipal del 13 d’octubre de 1936 per la qual es destituí a Unamuno en els seu càrrec de regidor del Consistori.
En un sentit homenatge al disbarat recentment el mateix govern local (PP) ha fet seua aquesta cita –un clàssic de l’esquerra- i l’ha utilitzat en un díptic (un pamflet pagat amb diners públics) en contra del criticat trasllat de part dels arxius de la guerra que s’emmagatzemaven a la ciutat.
De las nieblas salí, vuelvo a las nieblas, que diria el filòsof.

Visèkimé