Els escriptors de la Ribera acudiren fidels a la convocatòria del 3 de febrer, a l’Alcúdia. Sant Blai, també. No, no m’oblide de la pluja, un clàssic. Tots plegats ens trobàrem a la Casa de la Cultura, com estava previst. Allí ens esperava una representació de l’ajuntament, encapçalada per l’alcalde, i un suculent refrigeri. Ja ho deia el refrany original —“Las letras con pan sí entran”—, encara que, anys després, algun sàdic s’encarregà de manipular-lo. La visita a la Casa de la Cultura, una passada: les pintures al·legòriques de la volta i el conjunt escultòric del Boix, els quadres dels pintors locals, com Pina, Arocas, Solbes, Armengol, etc. (aquests dos últims els considerem de casa).
Després, paradeta a la Sénia i viatge a la Masia dels Frares, una construcció del segle XVII, íntimament lligada a la família de l’escriptor Samuel Ros. El masover, Emilio, hi guià el passeig per les diferents dependències. Mentrestant, Francesc Martínez Gallego —regidor de Cultura— no parà d’informar-nos sobre la figura de l’escriptor i de la història de la casa i dels seus habitants. Al final, no estàvem segurs quina cosa ens havia meravellat més, si conèixer la figura de l’escriptor, o escoltar el pou de saviesa que és el Francesc. Els moments quedaren immortalitzats en les fotografies de Francesc Vera, que per això l'home no hi apareix.
Faltava la visita a l’Hort de Manus, tot un símbol a l’Alcúdia, rehabilitat amb un criteri modern i funcional. Allà, Francesc, després de desconnectar els micròfons ocults, destapà el pot de les essències i, off the record, acabà de meravellar a propis i estranys. Algú va murmurar: “Amb raó és el regidor de Cultura”. Finalment, arribaria allò del dinar, els llibres obsequi de l’ajuntament, la xarradeta, el brindis (per cert, per quina cosa brindàrem?), l’inventari d’obres publicades pels presents —no, no patisques Enric, no diré qui va batre tots els rècords—, la besadeta (és un dir), i l’anunci de la seu per a l’encontre del 2008, al Marquesat. Tothom hi quedà convocat. Les escriptores, Sant Blai i la pluja, també.
Després, paradeta a la Sénia i viatge a la Masia dels Frares, una construcció del segle XVII, íntimament lligada a la família de l’escriptor Samuel Ros. El masover, Emilio, hi guià el passeig per les diferents dependències. Mentrestant, Francesc Martínez Gallego —regidor de Cultura— no parà d’informar-nos sobre la figura de l’escriptor i de la història de la casa i dels seus habitants. Al final, no estàvem segurs quina cosa ens havia meravellat més, si conèixer la figura de l’escriptor, o escoltar el pou de saviesa que és el Francesc. Els moments quedaren immortalitzats en les fotografies de Francesc Vera, que per això l'home no hi apareix.
Faltava la visita a l’Hort de Manus, tot un símbol a l’Alcúdia, rehabilitat amb un criteri modern i funcional. Allà, Francesc, després de desconnectar els micròfons ocults, destapà el pot de les essències i, off the record, acabà de meravellar a propis i estranys. Algú va murmurar: “Amb raó és el regidor de Cultura”. Finalment, arribaria allò del dinar, els llibres obsequi de l’ajuntament, la xarradeta, el brindis (per cert, per quina cosa brindàrem?), l’inventari d’obres publicades pels presents —no, no patisques Enric, no diré qui va batre tots els rècords—, la besadeta (és un dir), i l’anunci de la seu per a l’encontre del 2008, al Marquesat. Tothom hi quedà convocat. Les escriptores, Sant Blai i la pluja, també.
4 comentarios:
Collons!, quina crònica més «pofessional». Sembla que hi ha gent que s'ha equivocat de professió. Això sí, a Sequiol 9 no tindríeu cabuda.
Un tomaquero.
Con dos cojones! Molt bé, Josep! Des d'ara, si Lozano no té cap inconvenient, et propose com a cronista oficial dels encontres. Mira que tens coneixement que ho parlaré amb el Piera i, quan ell vaja de farra, omplis tu la pagineta del diari. Un deu, col·lega.
Es va brindar pel IV Encontre, Josep. Es va parlar d'uns quants projectes, però Vicent Simbor, Lozano i tu mateix féreu un rotgle i no concretàreu res a banda d'intentar crear una revista. Per cert, el primer número aniria a càrrec de l'Ajuntament de l'Alcúdia (així ho ha assegurar el Regidor) i el segon, si aconseguim traure-li la llengua a Fluixà, potser el pague la Fundació Bromera.
Maria no Gratacels
I a veure quan se'n fa una a Carcaixent! Propose visitar les botigues de l'Eroski acompanyats per les autoritats locals i dinar en el Burguer King: si fem la trobada un dia entre setmana, les creïlles fregides ens eixiran debades, i amb salsa barbacoa!!!
Enhorabona als organitzadors per no fer cas d'aquestes bajanades!
Publicar un comentario