Carta oberta a Josep i a Enric: ENS CAL UN ESPÒNSOR

Il·lms. senyors:

Com a representant del Comité d’empresa i sobretot amb l’autoritat moral que m’atorga ser l’únic empleat (encara que siga a temps parcial) d’aquesta societat (Tirant a Fotre S(Il·)L) m’he permés la gosadia d’adreçar-me a vostés estimats gerents, alma maters i eficients gestors d’aquest que és el nostre blog.

El motiu de la present és comunicar-los una idea que ja fa setmanes que deambula pel meu atrafegat cervell. Tot començà quan satisfeia la meua curiositat meteorològica en la xarxa (ho reconec sóc un amant dels anticiclons, les borrasques, els graus centígrads, les isòbares i sobretot de l’art (o habilitat) de pronosticar quin oratge farà amb antelació). Visitava com tots els matins la web d’Oratgenet.com quan ho vaig veure-ho clar. Aquests tios que deurien començar com a simples aficionats a l’esdevenir atmosfèric i amb temps i perseverança s’han muntat un portal més que decent, complet, en valencià i de molt bona factura. Però clar, només bategen a qui té padrí i aquestos paios han tirat mà d’una sèrie de patrocinadors que han afluixat la mosca per tal de llançar una web d’amiguets de les isotermes i els cumulonimbos a la galàxia cibernètica.

Com podeu observar jo de seguida ho vaig veure clar. Per a aconseguir una major projecció universal i fotre com cal a tot el planeta (no com fa Bush, que en això ja ens porta anys d’experiència) ens cal comptar amb un matalaf econòmic.

És per això que us adjunte un dossier amb les possibles opcions que podríeu barallar per tirar endavant el projecte:

a) Patrocini rotllo Wikipèdia. Ells demanen un esforç econòmic per a crear una enciclopèdia gratis, lliure i accessible per a tots. Nosaltres ben mirat fem el mateix, expliquem les notícies de forma objectiva, fidel, discreta i respectuosa.

b) Esponsorització tipus orde mendicant (ex. franciscans). Els lectors de la web ens telefonen, ens donen la seua adreça i nosaltres acudim a sa casa amb una vidriola amb forma de porquet o amb un cartell d’eixos de “És dur demanar, però més dur és furtar” per rebre el donatiu.

c) Dividir el capital social del blog en accions, fer una ampliació del capital nominal de l’empresa acompanyada d’una oferta pública, llançar una OPA hostil sobre altres blogs més poderosos i repartir-nos stock options. (Bo, crec que el mecanisme és aquest i sinó directament al despatx del Regidor d’Urbanisme de València, li proposem recalificar com a solar urbanitzable l’espai on es troba la Conselleria d’Educació i Cultura i publicitem un PAI amb urbanitzacions per a la tercera edat a 100 metres de La Fe).

d) El més sapastrer, vendre els nostres cossos. No els cossos nus sinó la perxa. És a dir com els pilots de motos o de F1. Omplir les nostres camises de retalls amb reclams publicitaris, fins i tot podem retolar els nostres cotxes o la façana dels centres educatius on treballem.

e) Reservar un espai del nostre blog per a què s’anuncien establiments locals, com Ca Imma, Ca Perfecto, Ca Mercedes, Ca Lutgada, Ka-rrana obres, Ca-sino Liberal o ja posats Caixa Rural o Ca-ixa, La. (crec que aquests últims podrien funcionar)

Bé, com poden observar he realitzat un exhaustiu treball de camp, ara només els toca optar per la proposta que consideren més adient a la idiosincràsia del nostre blog. Crec que l’objectiu és noble i el fi justifica més que de sobra els mitjans.

Sense cap altre particular m’acomiade de vostés, espere rebre notícies ben aviat. Aprofite l’avinentesa per a enviar-los una salutació cordial.

VISÈKIMÉ

PS. Confie cegament en el seu assenyat criteri però vagen amb cura que a Pelé (que buscava promoció per rellançar la seua carrera) els seus assessors li jugaren una mala passada i acabà anunciant per tot el món pastilles per a les disfuncions erèctils