viernes, 8 de febrero de 2008

Formulació inorgànica

El Consell declara de interés general la celebración del GP de Fórmula Uno en Valencia (Levante-EMV)

Fins només fa una estona considerava que els principals interessos de qualsevol societat de qualsevol indret del món giraven al voltant d’aquestos eixos: infraestructures, serveis, cultura i educació, sanitat, indústria, joventut... i consegüentment qualsevol govern de qualsevol indret del món havia de tenir com a principals prioritats aconseguir satisfer aquestes mateixes necessitats socials.

Doncs bé o el País Valencià no és una societat qualsevol o el nostre govern no és un govern qualsevol. O potser ambdues possibilitats alhora.

Anem a veure, ficats a analitzar per què el PP valencià declara una cursa de Fórmula 1 activitat d’interés general, se m’ocorre que perquè estan convençuts que els valencians (en la seua major part) així ho consideren. Així que aquesta possibilitat ni la contemple (perquè creure per un moment que per damunt de tot als valencians els preocupa una competició de bòlids que tindrà lloc en ple mes d’agost i a la qual només podran tenir accés directe uns milers d’espectadors a més de 150€ l’entrada, és per a ficar-se a plorar i per a fer les maletes i marxar-ne).

També potser que al govern valencià li interessen poc o gens els seus conciutadans perquè creu que són uns mesinfots o uns ingenus i actue sense tenir-los en compte. Encara que siga de bona fe.

La veritat, no sé quina de les dues hipòtesis de treball resulta més aterridora. Perquè a quants valencians els han preguntat si volen transformar la seua terra (amb tantes possibilitats econòmiques com afirmen els nostres gestors) en un nou Mònaco o en un emirat de l’Orient pròxim? No podem aspirar a res millor? No hi ha altres models de desenvolupament social que imitar?

Ara que han passat uns anys ens n’adonem que Terra Mítica no era un parc temàtic, sinó una mena de laboratori. A la serra alacantina s’experimentà un model econòmic que poc a poc s’ha anat implantant en la resta del territori. Un projecte de cartró-pedra, un miratge, que oferir a qui ens visite.

S’al·lega que aquests “eventos” proporcionen molts beneficis, però qui els guanya i amb els diners de qui? I aquests hipotètics guanys com redunden en la nostra societat?

El govern no és una promotora turística ni una empresa d’espectacles i els valencians no som extres de cap superproducció cinematogràfica.

Llàstima que enlluernats per aquest nou “star system”, anestesiats per tanta píndola mediàtica ens limitem (com aquells espectadors que assistien a canvi d’una almoina a una representació) a aplaudir i enaltir als creadors d’aquelles mediocres representacions.

El xicon de l'àtic prefereix les natilles als danones

El circuito de F1 llega al ecuador (Levante-EMV)
Ja posats, han aconseguit que l’eco mediàtic de la cursa arribe fins i tot a Centreamèrica.

3 comentarios:

Vent d Cabylia dijo...

Molt bé, molt bé, "eventos", així m'agrada...
Ja ho diu irònicament la cançó d'Ix: "no es pot fer res, no es pot fer res..."
I el següent pas és cridar "Diners debães!".
Com veieu, estic molt afectat...

Anónimo dijo...

I és que hi ha qui està en el món per omplir-lo.
Me mormolava un amic comú dient-me que feia temps que no me passejava pel blog, i això no és massa veritat. Sí que ho faig el problema és que quan llegeixo coses d’actualitat, m’entra un pesar... una opressió al pit... i sempre acabe esclatant en un plor, amb el consequent perill per a “l’ordenata”. I per què? Com no s’ha de posar u a plorar quan llig l’entrada “Amb raspall i aigua de taxes” si recorda cadascuna de les hòsties que, a més a més de les que entraven per la boca, hi havia unes altres que topaven amb la cara.
L’Espectador.

Ricard dijo...

Ja saps per a que aprofita declarar la F1 d'interès general: Ara no calen ni permisos d'obra, ni estudis d'impacte ambiental, ni sancions per massa soroll... Tot val per la F1, Carta Blanca.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3812_19_406269__COMUNITAT-VALENCIANA-Consell-carta-blanca-circuito-exime-licencias-medidas-ambientales