jueves 15 de mayo de 2008

11 contra 11

Compromís pregunta a Blasco si firmarán los futbolistas el contrato de integración (El Mundo)

Crec que Compromís erra en aquesta ocasió, doncs el problema en la major part dels clubs radica més en un excés d’integració que en una manca d’adaptació a la societat del club que els acull.

Abans fins i tot de vindre ja coneixen perfectament tots els ets i uts del sistema econòmico-financer del país al qual emigren i fins i tot han pactat un horari de treball força flexiu i còmode, molt en simtonia amb els costums laborals autòctons.

I un cop ací, comencen per assaborir els rics plats de la seua gastronomia, continuen coneixent els indrets més atractius del territori i acaben fins a altes hores de la nit congeniant amb tota la jovenalla que es creua al seu pas als garitos i clubs de marxa.
Fins i tot sovint el procés d’incorporació és tan exitós que provoca que molts esportistes siguen homenejats amb pasdobles de la terra i acaben muntant negocis i aconseguint la doble-nacionalitat.

La AVL edita un 'Vocabulari de futbol' (Levante-EMV)

El pamflet es subtitula el balonpeu segons Canal 9 i inclou un vocabulari futbol-C9-valencià. On per exemple trobem mots com: delanter, centrecampiste, autopase, paradó, palco, orsai, camillers... i expressions com patà i amunt, el baló fa un ciri, remat al pal, la grada s’ompli de mocaors o s’ha endut per davant cavall i picaor.

Per cert, ens informen que l’AVL ja té ha començat ha treballar en un nou projecte lexicogràfic: Vocabulari dels bous. Aquest treball estarà coordinat pel Soro que a més ha sigut l’encarregat d’escriure el pròleg titulat: Xe, berenem?

VK

domingo 11 de mayo de 2008

Això em passa per llegir el diari

Rita Barberá: "los valencianos van a pelear hasta la última gota de agua" (Levante)

Altra volta pum!. Que una persona amb un càrrec polític important utilitze els mitjans per fer soflames de tipus bel·licista: pelear, hasta la última gota... està malament, és immoral i diu ben poca cosa del tarannà de qui les profereix. Però allò que vertaderament em molesta és la tendència de molta gentola a la generalització, o parlant en plata, eixe ús i abús del “los valencianos”.

Quins “valencians”? Tots? Potser ens ho han preguntat? O només és una intuïció?
Val, d’acord, no anem a ser malpensats, m’ho crec. Anem per feina. Sóc valencià, així que almenys que ens ho fiquen fàcil. De quin tipus de conflicte bèl·lic estem parlant? Guerra de guerrilles, de trinxeres o només fent harca? On cal allistar-se? Estem tots obligats o hi ha un mínim per família? I un cop aconseguim l’última gota de l’aigua catalana i ens quedem sense arguments polítics, què fem? Ens n’inventem uns altres? “Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres” (Groucho Marx dixit)

Llàstima (ho he pensat més d’una vegada) que l’Ebre no passe per València i que els catalans no siguen els qui ens reclamen els transvasaments, perquè més d’un ensenyaria l’orella. Ja m’imagine quin seria el sentiment majoritari d’aquesta gent: “Primer me la bec jo tota fins que m’ofegue o els renyons em suren que els done a eixos una gota. Que comencen per l’aigua, continuen per la llengua i d’ací dos dies penetren per l’Albufera per tal de conquerir-nos”.


Des que es féu pública la notícia tres carros d’aques ja porten hores descarregant llenyaa a la plaça de bous de València. La foguera inquisidora estarà enllestida demà al matí. Només cal que la policia valenciana atrape al tal Tresserras i després d’un juí sumaríssim li siga aplicada la pena capital. Unes declaracions tan irreverents, un atac tan furibund a la idiosincràsia valenciana, mereixen un càstig públic i exemplaritzant. O no li serví d’escarment el tancament dels repetidors de TV3. Hi ha pecadors que no escarmenten.


O siga que fins fa quatre dies els caps de la rajola es forraven i repartien solidàriament tots els seus guanys entre tota la societat prioritzant els sectors socials més desfavorits. I ara és clar, com que ja no bufen bons vents i els beneficis han minvat i no els eixen els comptes pretenen que en contraprestació per tot allò que han aportat a la societat de forma altruista se’ls retorne en forma de lleis, ajudes, contractes, etc. Doncs, encara els passa poc!
Rajoy dice que tendrá colaboradores del PP valenciano "muy cerca" de él, como González Pons (Levante)

Si tot el procés de refundació popular consisteix a substituir les velles joies del govern Aznar per personatges com González Pons serà (m’imagine) per alguna oculta raó. Però pensant-ho bé se me n’ocorren algunes:

1. Considera que tot l’estat espanyol és tan mesinfot com País Valencià que ho acceptem tot i permetem any rere any continuar governats per la matixa troppa. Perquè no ens enganyem, el mèrit del PP valencià és relatiu, és molt fàcil esdevenir un davanter sensacional si tot l’equip juga per a tu, i el rival, a més, opta per jugar amb les cames nugades i prescindir del porter.

2. Rajoy està ben enfadat amb el PP i les seues plataformes mediàtiques pel tracte que li han dispensat en el tema successori i ha decidit rotllo kamikaze destruir tot l’aparell amb ell a dintre.

3. Rajoy cobra de PRISA o bé ZP li ha promés una ambaixada en algun país del Carib.

4. Per tal d’augmentar el seu carisma ha decidit posar en pràctica la dita “en el país dels cecs el borni és el rei” i ha optat per envoltar-se de tipus més grisos que ell per així destacar ni que siga una mica.

DE totes formes advertim a Rajoy que la fórmula González-Pons no li garanteix l’èxit: perquè RTVE no és Canal 9, l’”agua para todos” no li permetrà recuperar vots a Catalunya, País Basc, Aragó, Andalucía i en altres territoris on els resultats no li han estat favorables i , per sort, tot l’Estat no pateix la síndrome del “Vestit nou de l’emperador” que tan arrelat està a València.

Així i tot, gràcies per emportar-te algunes “penyores” cap a la Vila y Corte (podria fer un pack: per cada 2 adquisicions li regalem un tercer assessor) perquè ens estalvia haver de patir-los només ací i perquè així s’evidencia ben a les clares les ànsies boges que molts d’ells tenen per abandonar la seua estimada terra valenciana i fer les amèriques prop de la Castellana.

VK

viernes 9 de mayo de 2008

LA BONA SORT

Eren les 9: 45 h del matí, des de les 9 del matí realitzava un examen en una classe de 2n d’ESO. Quedaven pocs minuts per a què la sirena donara per acabada l’hora. Alguns alumnes, a mesura que acabaven, anaven lliurant-me l’examen. Tot seguit s’asseien i treien llibretes, es repassaven l’agenda, i fins i tot, algun agosarat s’atrevia a exhibir públicament algun llibre que semblava estar llegint-se. La major part d’aquest últims optaven pel llibre de lectura recomanada (visca l’eufemisme!) corresponent a aquesta tercera avaluació.

Força encuriosit m’he apropat a un alumne que llegia amb força interés un llibre que sorprenentment no coincidia amb la lectura recomanada, amb cap de la sèrie de Harry Potter, ni amb cap obra de terror. Amb un moviment de celles li he demanat permís per conéixer el títol del text que tantes expectatives li pareixia haver despertat (a més, un punt de lectura situat més enllà de la meitat del llibre mostrava ben a les clares que ja li havia dedicat unes quantes hores)

Ell, ben orgullós, m’ha mostrat el títol que hi figurava en la portada: LA BUENA SUERTE. Las claves de la prosperidad.

No sé per què, però en tot el dia no he pogut desfer-me d’un rostre d’evident perplexitat.
VK

lunes 28 de abril de 2008

Metàfora rosàcia


romeu m. Pelegrí que va en romiatge a un santuari.
pelegrí m. Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d'altres.
Ara només caldrà definir quina serà la millor ruta fins el santuari i si pagarà la pena acarar la travessia sol o en segons quina comapanyia.
VK

jueves 24 de abril de 2008

Una inesgotable Font de surrealisme

Abandone el meu retir momentani ( hui camine per l'Alcalatén, demà per l'Alcoià, diumenge qui sabrà...) per arreplegar, rotllo Picú, una petició d’un bon amic.

Abans però, ja que m’hi fique, no puc si no fer-me ressò de dues notícies també apareudes avui a la premsa:

Per un costat, El Levante encapçala una notícia amb aquest titular La discapacidad en primera persona i tot seguit la il·lustra amb una fotografia de Rita Barberà amb els ulls embenats. Sense comentaris. O tal volta, sí, un guardó al redactor per la seua subtilitat.

La Acadèmia aprueba una definición de valenciano que avala la unidad de la lengua
Una definició a prova, a prova de què? A prova de bomba, a prova de secessionistes o a prova fins que se’ls ocórrega una altra de més ambigua i més farcida de subterfugis. Però aquesta gent que utilitza, criteris científics, assemblearis o de rendibilitat econòmica?

I ara sí. Anem amb la NOTICIOTA d'aquesta primavera:
Us reproduïsc pel seu ingent valor documental una notícia apareguda al Levante. La història va així: un meteoròleg compareix davant la premsa per tal d’anunciar el pronòstic de l’oratge per a la pròxima setmana. Però l’especialista en solets i núvols comença la seua comparecència afirmant que la paella que fa sa mare no està gens malament però que per a bons plats, la fideuà que feia la seua àvia. Tot seguit un periodista, una mica estranyat, li demana que què hi ha de l’oratge?. El metereòleg li contesta que com prendre’s un all i pebre a l’Albufera no hi ha res. Un altre periodista, visiblement mosquejat, li amolla si no pensa dir ni pruna de l’oratge. Molt sorprés l’home del temps, li tira en cara que com gosa menysprear així la gastronomia valenciana, per tot seguit, abandonar força enutjat la sala de premsa, abans, però, encara té un segons per acomiadar-se de tots els presents amb un lacònic: BON PROFIT!

Doncs això és, si fa no fa, el resum de la intervenció del conseller d’Educació avui a la sessió de control. Però no us avance més, llegiu, llegiu...

Font de Mora pide el trasvase como solución para el fracaso escolar o las Trobades
El conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, comenzó ayer todas sus intervenciones en la sesión de control al Consell reclamando el trasvase del Ebro, que "mejoraría la situación socioeconómica para mejorar todas las políticas" reclamadas por la oposición en materia de fracaso escolar, adscripción de centros de primaria a los de secundaria y el apoyo a las Trobades d'Escoles en Valencià.
A la pregunta del socialista Sanmartín sobre la adscripción de colegios de primaria en centros de secundaria, el conseller destacó la "importancia que el trasvase del Ebro tiene en un tema como el que nos ocupa, porque de producirse ese trasvase tendríamos un mejor estatus socioeconómico y por tanto, tendríamos más centros públicos y concertados y podríamos distribuir mejor nuestros recursos". Y lo mismo hizo cuando le preguntó sobre el fracaso escolar. Eso, y sostener que el fracaso escolar en la Comunitat "no se incrementa, sino que disminuye".
La misma receta del Ebro dio a la pregunta de Enric Morera (Compromís) sobre la colaboración con las Trobades. Font de Mora dijo: "Si la fuente de mi apellido pudiera paliar la carencia de agua de la Comunitat, ya me daría por satisfecho, pero hace falta el trasvase, porque con ese trasvase, mejoraría nuestra posición socioeconómica y tendríamos más dinero" para estas políticas. Sanmartín criticó el deterioro de la educación y Morera las "irrisorias" ayudas a las Trobades.
VK

martes 15 de abril de 2008

Entrenadors i filòlegs, o a l'inrevés

Avui dimarts 60 ciutadans interrogaran al plató de “Tengo una pregunta para usted” el seleccionador nacional de futbol Luis Aragonés.

El programa de TVE en qüestió ha despertat un gran interés en la societat i per aquest motiu tots els mitjans li vaticinen una audiència milionària.

Sembla que l’èxit d’aquest espai, la figura de l’entrenador més polèmic dels últims anys ( i mira que el llistó estava alt: Clemente, Camacho...) i el fet que diuen que cada ciutadà de l’Estat amaga en el seu interior un seleccionador frustrat, tot plegat, provoca que tot el món espere amb força expectació l’inici del qüestionari públic.

Però, si de cada espanyol, s’afirma amb rotunditat que amaga ben a dintre un seleccionador de futbol, o expressat a l’inrevés, que a Espanya hi ha més de quaranta milions d’onzes possibles, en el cas valencià s’afig una particularitat més.

I és que el País Valencià és el territori no només que compta amb més entrenadors de futbol per metre quadrat sinó que, a més a més, disposa del major nombre de filòlegs per càpita del món (amb o sense titulació).
Tothom, amb o sense coneixement de causa, parla, opina o fins i tot pontifica sobre aspectes relacionats amb la nostra llengua. Bé siga sobre el seu nom, sobre la seua adscripció dialectal o sobre allò que sense cap dubte no és encara que s’ignore allò que realment siga. A més per tal del corroborar-ho, cada valencià assegura tenir a casa llibres, documents, incunables o un veí mossàrab que avalen la seua tesi lingüística.

Per aquest motiu, i també per intentar ajudar Canal 9 a recuperar una mica d’audiència, jo propose que oferisca en viu i en directe un debat rotllo el que emet TVE al voltant del tema de la llengua. Ben segur que els audímetres explotarien. Les famílies es reunireien a la vora del televisor per assistir a un moment històric per a la nostra societat. I és clar, la convidada no seria Ascensión Figueres, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per cert, manda huevos, que diria Trillo, que la cap del cotarro lingüístic valencià es diga Ascensión i que la nova aposta de ficció de Canal 9 (a banda dels Notícies 9) s’anomene Evolució. Visca el sarcasme!.

Bé, com deia, el convidat, qui s’asseuria el centre del plató ben disposat a respondre totes les preguntes del públic, seria com no, el Valencià. Sí, sí, la nostra llengua, a pèl.
Ja m’ho imagine. Ell amb els lèxics creuats, un mig somriure a la gramàtica i l’ortografia perfectament acomodat sobre el respatller de la cadira ben disposat a cantar a la fi, sense intermediaris, les seues veritats. Com te diuen? Quina edat tens? Quins records tens de la teua infantesa? Com et trobes de salut? El mallorquí que és: un germà, un cosí o un company d’escola amb qui fa any que trencares palletes? Què opinies de qui et defén emprant una altra llengua? Què seràs de major?

Ah, i son pare el llatí ben orgullós de la seua criatura a la grada, assegut entre Llull i March. I ben a prop, Josep Pla que intenta consolar Jaume I, ben trist en veure quin ús sectari i partidista està fent el govern valencià del seu llegat polític, cultural i literari.
VK

Notes de premsa


El PSPV tilda a Camps de 'chiquilicuatre' (El Mundo)
Y el Paco Eventi se baila así:
Uno, no hay trasvase
Dos, la American Cups
Tres, la Fórmula 1
Cuatro, el Congreso del Partido


Educación instala barracones para 170 alumnos en un parque público de Sedaví (Levante-EMV)
Mesura pedagògica capdavantera, sense dubte. Amb aquesta nova ubicació, els escolars de Paterna, augmentaran força el seu rendiment en assignatures com Biologia o Coneixement del Medi.


Camps advierte a sus diputados de que en el PP no hay disidencia (El País)
"Los disidentes están en Cuba, Corea y China", avisa el presidente del Consell
- El camarada Camps tiene toda la razón del mundo- no ha dubtat a afirmar la líder popular anteriorment coneguda com a Esperança Aguirre, Chi-e-pera De-che-pera, poc abans de recollir la seu nova documentació a l’ambaixada xinesa a Madrid.


El PSPV pide una guardería en las Cortes (El Mundo)
Home, el comportament d’alguns dels diputats és molt infantil, però d’ahí a institucionalitzar-lo…

Una región rumana adopta el modelo hídrico valenciano (El Mundo)
Quina, Transilvània?



VK