viernes, 21 de diciembre de 2007

Plançons populars i dèficit cultural

Disculpeu aquest breu lapsus temporal però aquests últims dies he estat una mica ocupat. Ja sabeu: últims exàmens, avaluacions, lliurament de notes...com li he dit hui mateix a un bon amic que es mostrava sorprés quan li he comentat que anava de cul, aquesta és una de les dos o tres úniques setmanes del curs en què els professors treballem...i és que hi ha tòpics que no se’n van ni amb un fregall d’espart.

Tanmateix al llarg de la setmana sí que he pogut anar compilant algunes notícies que m’han cridat l’atenció i que tot seguit us comentaré.

Possiblement l’actualitat informativa ha estat acaparada pràcticament per la neteja que s’ha produït al si del València CF (cada cop s'assembla més al Gran Hermano), com diria mon pare, Koeman (sembla que amb plens poders) s’ha emportat per davant cavall i picador... però no val la pena parlar-ne, el València ja fa temps que esdevingué una societat empresarial i ací qui paga mana i el sentit comú és el menys comuns dels sentits i així tot esdevé un sense sentit, i ja vorem com acaba aquest embolic perquè sembla que com a les telesèries americanes TO BE CONTINUED.

La setmana començava amb una notícia d’impacte: Valencianos poco cultos (Levante-EMV).
Es feia pública una enquesta de l’INE que concloïa que més de la meitat dels valencians al llarg de l’any que ara acaba no ha assistit a cap esdeveniment o lloc d’interés cultural. Ara, faltaria definir què s’entén per esdeveniment o activitat cultural (els dinars d’empresa o les partides de truc al bar, compten?)
És a dir, ni excursions, ni cinema, ni teatre, ni museus, ni concerts. Aquesta dada explica moltes coses, però no acaba d’aclarir si que València siga un solar cultural és una causa o una conseqüència. Possiblement als polítics que ens administren es va així la mar de bé, no siga que els valencians s’espavilen, comencen a tindre inquietuds i fomenten una visió crítica i reivindicativa de la societat. Podríamos llegar!

A mitjan setmana ens assabentàrem que dos Consellers havien fet fugina del Parlament justament el dia que els tocava explicar la lliçò, la de la gestió del Palau de les Arts i el tancament dels repetidors de TV3. Mira, com els mals estudiants, però per què? per desídia, apatia o mala conciència.
Dos vicepresidentes del Consell dan de nuevo plantón a las Cortes (Levante-EMV)
Per cert, sembla que les absències són més que habituals i de tants “plançons” populars, les Corts s’assemblen més a un hivernacle que a un Parlament autonòmic.

I hui mateix per cloure la setmana laboral :
La deuda de la C.Valenciana crece un 7% en un año y se sitúa en 11.031 millones (Levante-EMV)
O siga que arrodonint les xifres, cada valencià deu uns 1838 milions. Res, quincalla. El justetet per anar a pel pa. Qualsevol dia d’aquestos ens sorprenen Rita i Camps cridant al nostre porter automàtic amb una vidriola i demanant-nos almoina: “Es triste de pedir pero más triste aún es de robar, i Zapatero roba a los valencianos, que lo sepan ustedes...”

La AVL dice que el valenciano "se encuentra en una situación muy buena, aunque queda mucho camino por andar" (Levante-EMV)
Ai, Ascensión, què t’has pres, algun massapà indigest. Dona, anem a pams, tens raó, la situació del valencià no és que siga bona, és que és òptima...cada cop és més a prop d’esdevenir una llengua morta i d’estudiar-se als instituts juntament amb el llatí i el grec. I no és que reste camí per recórrer, és que allò que falla és el sistema triat per avançar. Fins ara hem optat per la “yenka” i així ens va, moure’ns per a restar al mateix lloc.
Possiblement si tothom triara el camí més recte, més curt i més pla aconseguiríem tirar endavant. Bon atletes hi ha, també gent disposada a col·laborar i fins i tot alguns mitjans, llàstima que l’estratègia triada per l’organització siga la de tirar pedres sobre la seua pròpia teulada perquè així és com millor els va.
VK

domingo, 16 de diciembre de 2007

Animació lectora

Jóvenes del GAV irrumpen en un acto del Casal Jaume I de Sueca y agreden a los asistentes (Levante-EMV)

El Casal Jaume I de Sueca programà la nit del passat divendres una interessant activitat d’animació lectora.

La presentació del llibre “Èric i l’exèrcit del Fènix” de l’escriptor i periodista Víctor Aleixandre anà acompanyada de la”performance” “Puta Catalunya” interpretada pel grup de teatre GAV (Grup d’Animació Valor, Enric).
La dramatització que sorprengué a tots els assistents comptà amb un ampli ventall de recursos teatrals: Crits de «puta Catalunya» , «som valencians, mai catalans» i «Èric a la foguera», bromes infantils com el llançament de bombes fètides i agressions amb casc inclòs (per a què porten casc aquesta gent, què han de protegir-se?).

Allò que no acaba de quedar clar és qui és l’autor intel·lectual d’aquests tipus de representacions esperpèntiques i sobretot, qui els atorga una plataforma legal per a què continuen “fent bolos” amb total impunitat.

Què haguera passat si en la presentació d’un llibre d’algun alt càrrec popular o d’algun dels seus acòlits haguera irromput per la força un grup de radicals nacionalistes? Quina projecció mediàtica i utilització política per tal de dimonitzar a tots els col·lectius nacionalistes se n’haguera fet?

Aquest tema recorda als dels grups “ultres” que actuen als estadis de futbol. Tothom sap qui són i com actuen. Però tots els toleren i molt a sovint gaudeixen de privilegis i de finançament per part del club. Ara quan n’armen alguna de ben grossa, les autoritats que els emparen, o els justifiquen, o xiulen i miren de forma demagògica cap a un altre costat.

VK

PS. Pedro García anuncia que RTVV producirá más series de ficción porque «fidelizan la audiencia» (Levante-EMV). I jo em pregunte, més ficció encara? Serà a les telesèries perquè als informatius sembla impossible?

jueves, 13 de diciembre de 2007

Penitència catòdica

'Barbaritat Valenciana' en TV3 (Levante-EMV)
La 'barbaritat' llega a TV3 (Las Provincias)

Ho siga que el vicepresident del Consell, Vicent Rambla, està que tira espurnes. I tot, perquè en un programa de TV3 que tractava sobre l’assumpte de la clausura del repetidor d’ACPV a Alacant per tal d’il·lustrar la notícia es mostrà un pancarta que portava imprés el lema “Barbaritat valenciana”.

Però abans de continuar, un dubte que m’intranquil·litza força: Com te n’has assabentat Vicent? No serà que tu o algun dels teus lausengiers sintonitzeu TV3 d’amagades. Ara resultarà que a la conselleria compteu amb un repetidor d’eixos d’anar per casa. Uiuiui! com s’entere l’alzireny Pedro García que li la pegueu amb un “altra”, ell que només té ulls i pressupost per a lloar els vostres actes. Va, vés i confessat al cap del Consell i no ho tornes a fer, i recorda, allò que faja la teua mà esquerre que no s’entere la dreta o tindràs problemes.

Però anem per feina, sembla que Vicent “el Conseller” ha exigit a TV3 que "pida disculpas a la sociedad valenciana por el uso vejatorio de las instituciones de la Comunitat Valenciana".

El vicepresident del Consell i conseller de Presidència, Vicente Rambla, ha exigit hui a la direcció de TV3 que "pida disculpas a la sociedad valenciana por el uso vejatorio de las instituciones de la Comunitat Valenciana".

I de què se’ls inculpa? doncs sembla que (com déiem abans) en un informatiu de la cadena pública de Catalunya, en una entrevista al conseller de Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserras, "utilizó el nombre y la imagen corporativa de la Generalitat modificada con el fin de ridiculizarla", en al·lusió a l’aparició d’ una pancarta amb la inscripció 'Barbaritat Valenciana'.

I ara que parlem de la virtut cristiana (i humana en general) del penediment, quan faran els populars valencians una expiació pública de les seues culpes, ells que tan l’ exigeixen als altres? A saber:

1. Per haver convertit un cadena pública en l’òrgan de propaganda ppolítica més descarat de tot l’Estat (i part de l’estranger)
2. Per balafiar ingents quantitats de diners de l’erari públic en subvencionar programes “basura”, telenotícies “tendenciosos” i altres activitats “elitistes” de capital privat.
3. Per haver arraconat l’ús del valencià o menysprear-lo de manera pública i notòria. Per haver oblidat la promoció del valencià, com consta en la carta fundacional de la cadena, objectiu indefugible i raó de ser de RTTV.
4. Per crear llistes negres de professionals no afins al règim i discriminar partits, activitats artístiques, institucions i personatges que no comparteixen la línia ideològica dels governants i de les institucions que li donen suport.
5. Perquè amb els diners de “tots” el valencians només se’n beneficien uns “pocs” (i gran part d’ells sense cap tipus de vincle amb el nostre territori (bo, alguns sí que en tenen un (i de ben clar) traure profit econòmic)

Per cert, m’imagine que a aquest “tancament” seguiran els d’altres cadenes com la CNN, Skynews i totes les televisions que atempten contra el “valencià que ara es parla” i les nostres tradicions, i en definitiva, contra la nostra peculiar idiosincràsia.

VK

miércoles, 12 de diciembre de 2007

L’estació d’Alacant es nega a atendre en castellà (Diari La Ribera)

Un usuari de l’estació de Renfe d’Alacant, gestionada per Adif, hagué de recórrer dues finestretes de venda de bitllets per aconseguir que algú l’atenguera, perquè parlava en castellà. Demanà bitllets de tren per a Múrcia i Madrid, i un empleat li contestà:”Parle’m en valencià, per a treballar en Adif no em cal entendre el castellà”. El client, F.I., canvià de finestreta, però amb la mateixa fortuna:”Té vosté un problema perquè si em parla en castellà no l’entendré”. Així que, finalment, hagué d’anar a la finestreta d’Atenció al Client:” "Al menos me dejaron hablar en mi lengua, aunque no me atendieron en castellano”, explicà ahir l’afectat, qui posà la corresponent queixa per escrit contra Adif. El client també ha remés escrits als Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo explicant el cas.

Com us ha quedat el cos? Sorprenent, kafkià, esperpèntic...doncs ara ja esteu en disposició de entretenir-se amb l’atenta lectura de la notícia en la seua “versió original”:
La estación de Alicante se niega a atender en valenciano (Diari El País)


VK

lunes, 10 de diciembre de 2007

Què volen aquesta gent que "clausuren" de matinada?

El Gobierno valenciano cierra de noche el repetidor de TV3 que emitía en Alacant (Levante-EMV)

Bé, i que conste que escric aquesta entrada únicament per subscriure plenament allò que contava Enric al text anterior (la nostra és una llarga història de subscripcions, eh Nellum!) i per pura solidaritat amb la llarga llista de damnificats per aquesta mesura facistoide del desgovern valencià. Què passa, que ací ningú treballa, tots veient TV3 a tot hora?

I és que a l’edifici on visc, ja fa mesos que arribà l’”apagada analògica”, així que això de veure TV3 ni per espitllera i aquest “problemeta” per a un filòleg i culé de “pro” com jo és una mica dur de solventar. Però mira, com el sant Job, You Tube i les televisions xineses per internet han obrat algun miracle i home, no és el mateix veure les jugades de Iniesta retransmeses en cantonés, però “la penas com pan son menos...”

Possiblement Camps estava experimentant al meu barri això del control dels mitjans de comunicació i l’enfosquiment de TV3 al meu barri estava ja en proves.

Per cert, m’imagine que els propers dies els “populars” procediran també al tancament d’altres cadenes que emeten sense cap permís i a més a més són més pirates que els DVD Filips que venen a l’Eroski...i de passada, que s’enteren si la cadena filonazi de Castelló (sí, la que emetia en proves discursos de Hitler) també compta amb tots els papers, perquè com resulte que són uns “sin papeles” que s’apliquen el seu propi xarop...

Per cert, el tancament s’ha produït de nit i d’amagades, “modus operandi” propi de lladres, tafurs i gentola de malviure que actua sense tenir la consciència massa neta, o simplement, d’una manera inconscient.

BÚSTIA DE SUGGERIMENTS “SALVEM TV3”
Tirant a Fotre (per cert, jo ja he contractat una alarma, que ja no em fie de ningú i ja he vist electricistes de la Generalitat pels voltants. A veure si quan m’alce s’han endut l’ordinador, la connexió a Internet, els pòsters del Barça i els apunts de la carrera, bo, aquests darrers es salavaran, dubte que aquesta gent sàpiga llegir) ben disposat a trobar el més aviat possible la llum a la fi del túnel ha obert una bústia de suggeriments. Animeu-se, es tracta d’aportar mesures que puguen convéncer el govern valencià de restablir l’emissió de TV3.

Ací van les tres primeres que ja ens han arribat:
1.Canviar la denominació de la cadena pública catalana o almenys allargar-la una mica més. Així TV3 al País Valencià passaria a anomenar-se TV3Provincias y una región, el PP es lo mejor!.
2. Subtitular els programes segons les normes del Puig.
3. Que la Corporació catalana de ràdio i televisió fóra absorbida pel grup mediàtic de Pedro J o per a jugar sobre segur, pel de Jiménez Losantos, que a més, passaria a presentar els telenotícies.
Tranquils, heu vist que com amb un poc d'imaginació no està tot perdut.
VK

PS. Collons, que cabrons! no ho havia pensat abans, estic que m'encenc en flames, la tanquen ara, tot just quan aquest dissabte fan en directe el València-Barça i l'altra setmana el Barça-Madrid, això sí que és mala llet...oblideu tot l'escrit abans, eixim al carrer, però ja...em ric per no plorar...només falta que Buenafuente torne a TV3 i que torne a ser el d'abans i jo que no puga veure-ho...per cert, a Polinyà (reducte nacionalista de la Ribera) també ha arribat el tancament?

Em preocupa el tema i molt. És un símptoma més del tarannà de la gent que ens governa; però, tot i això, em preocupa bastant més els comentaris d'alguna gent en assabentar-se del fet. En llegir-los, us ho promet, m'ha entrat un calfred i m'ha fet pensar en les conseqüències que pot comportar tot açò. Us en pose uns quants per tal que comproveu per on van els tirs:
1) Por fin, ya era hora de que se acabara esa vergüenza. Ahora los catalanistas podrán irse a Cataluña y ponerse morados de hablar como les gusta: digui, digui, robi, robi, trinqui, trinqui
2) ME PARECE MUY QUE CIERREN LA CONEXION DE TV3 ES UNA CADENA ANTI ESPAÑOLA, LA DEBERIAN CERRAR EN SU TOTALIDAD, NO HACE MAS QUE ALIMENTAR A LOS NACIONALISMOS, ADEMAS LO TIENEN MUY FACIL ESTOS GUARROS..SI NO QUIEREN ESPAÑA QUE SE VAYAN DE AQUI, PUEDEN HABLAR CON EL REY DE MARRUECOS Y QUE LES DEJEN UN BUEN PEDAZO DE DESIERTO..ESTOS SELLEVAN MUY BIEN CON LOS MOROS.. SALUDOS.
3) !Ya era hora hombre!. El imperio catalán ya tiene alguien que no se baja los pantalones como el rojerío vario y polloso que abunda por aquí.
4) Me pareix molt bè. Fora catalans!
Hauran pensat els polítics en les conseqüències? O tan sols els interessa provocar, crispar, enfrontar la gent per tal d'aconseguir un grapat més de vots? Lamentable.

domingo, 9 de diciembre de 2007

Tres pometes té el pomer.


A propòsit de la valenciania de la vice-presidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega.
María Teresa Fernández de la Vega Sanz (Xàtiva), PSPV-PSOE, sobre la qual la gent del PP comenta que ni tan sols és valenciana. O Xàtiva ja no queda per ací o els coneixements de geografia d'alguns integrants d'aquest partit són ben escassos.
Però, heus ací el pedigreee de presidents de la Generalitat Valenciana, incloent-hi els de l'època pre-autonòmica.
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València). PSPV-PSOE
Enrique Monsonís Domingo (
Burriana) UCD
Joan Lerma i Blasco (
València) PSPV-PSOE
Eduardo Zaplana Hernández-Soro (
Cartagena, Múrcia) PP
José Luis Olivas Martínez (
Motilla del Palancar, Conca) PP
Francisco Camps Ortiz (València) PP

O siga i en resum, per part dels presidents del PP, tan sols un, té pedigree valencià.
Tres pometes té el pomer, de tres una, de tres una... I ara resulta que es calfen el cap amb la Maria Teresa. I és que no tenen remei...

sábado, 8 de diciembre de 2007

Good morning Vietnam!

Valencia, el Vietnam de De la Vega (Levante-EMV)

Seguisc amb certa estupefacció l’operació d’”acoso y derribo” a què està sent sotmesa l’actual vicepresidenta del Govern per part del partit popular valencià.

I clar, encara li passa poc, com se li ocorre al partit socialista presentar una candidata per València sense demanar permís (pur formalisme) o tan sols consultar als “populars”?.


Sembla que en Madrid no saben que tot allò que es fa i des fa a la nostra Comunitat ha d’estar supeditat als designis de Camps, Fabra & cia.

I ara han d’acomplir penitència en forma d’assetjament mediàtic i menyspreu institucional. Atac i contraatac perpetrat pel mateix bàndol que utilitza les institucions que controla com a punta de llança i Canal 9 (òrgan de propaganda finançat per tots els valencians) com a contundent ariet d’hipnosi col·lectiva.

Ara, que ben mirat, que el PP munte amb còlera és un bon símptoma. Demostra que els socialistes han encertat al bell mig de la diana en la seua tria, ni que haja sigut de forma casual. Només cal recordar que a l’insigne Pla no es molestaven ni a criticar-lo, ja que pensaven que amb la política d’autoanul·lació que l’exdirigent del PSPV practicava ja hi havia de sobra.

És a dir, si ara els populars es troben com a formiguetes excitades quan oloren un perill imminent és que almenys intueixen algun tipus de perill.

De totes formes allò que resulta més cridaner de tot aquest assumpte que ha portat a perdre les formes al govern valencià en repetides ocasions en les últimes setmanes són els motius que esgrimeixen per a foragitar la candidata socialista:

En primer lloc argumentaren que no es tractava d’una candidata valenciana. Aquest fet importa “tres pepinos” i més tenint en compte que els dos darrers presidents de la Comunitat eren un manxego i l’altre murcià i que per a més “inri” més de la meitat dels diputat a la cambra autonòmica per part del PP han nascut fora del País Valencià.

En segon lloc se l’acusà d’haver sigut l’autora amb la seua signatura de la supressió del decret que anul·lava el transvasament de l’Ebre. Però si a hores d’ara ni el mateix PP sembla estar-hi d’acords en aquest tema, i el suport o no a aquest projecte hídric va a rotgles i segons cap on bufe el vent!
El PP también evita reclamar el trasvase del Ebro en el Senado (El País)

Ara per últim, la maquinaria popular aporta dues noves “causes” contra De la Vega.
Per un costat el seu recent empadronament a Beneixida que consideren il·legal. Doncs bé, no només ara reculen i afirmen que no importa ja que després d’haver realitzat les investigacions pertinents, resulta que és totalment legal.
Rambla dice que el empadronamiento de De la Vega no tiene trascendencia y rechaza ir al fiscal (Levante-EMV)

Llàstima!, com poden fallar en aquest assumpte tots uns especialistes en empadronaments ficticis! Cal recordar que el fiscal encara investiga un fum d’empadronaments sospitosos en poblacions de Castelló on guanyà el PP en les últimes eleccions locals.

Per una altra banda, i aquesta és la més grossa, han amollat el “globus sonda” d’un possible requalificació il·legal realitzada per la família de De la Vega al terme de Beneixida. Per a fer-se creus!, però no deien que la vicepresidenta no tenia cap vincle amb aquesta població riberenca! i ja posats, com gosen esmentar el tema dels “pelotazos” urbanístics els dirigents del PP quan en aquesta matèria han obtingut repetidament un “cum laude”. És com a cal penjat anomenar-hi les cordes...


VK

viernes, 7 de diciembre de 2007

Carnet de Valenciania (TAF ja us avançà aquesta primícia)


Los residentes en el exterior tendrán un carné de valencianía (Levante-EMV)

La Conselleria de Inmigración y Ciudadanía ha creado un carné de valencianía para los residentes en el exterior. La iniciativa fue acordada en la reunión celebrada por el Consejo de Centros Valencianos en el Exterior, que preside Rafael Blasco.
Según la Generalitat, el documento hace realidad los artículos 3 y 9 del Estatuto de Autonomía y acredita a sus poseedores como ciudadanos valencianos aunque residan en otra ciudad española u otro país.


Però poder accedir a aquest carnet acreditatiu no és tan fàcil. Com ja us anunciàvem a l’entrada “Test de valenciania” del passat 14 de novembre, abans de rebre aquest document acreditatiu hauràs de respondre amb èxit a un exhaustiu qüestionari.

El test, com ja us comentàrem, constava de sis ítems que es detallen tot seguit:

Marca amb una X la resposta correcta:

1. Simpatitza, milita, vota o forma part del PP: Sí NO
2. Es mostra favorable al transvasament de l’Ebre i considera que els aragonesos i catalans són pobles insolidaris i que és un càstig celestial compartir eternament veïnat territorial amb aquesta gentola: Sí NO
3. Creu que ZP i el govern socialista tenen un odi ancestral als valencians i per això ens marginen i agreugen contínuament: Sí NO
4. Considera que la possessió única de la veritat rau només en Déu, en el Papa quan parla excàtedra, en el govern valencià i en els informatius de Canal 9: Sí NO
5. Pensa que el futur dels valencians pren forma únicament de vaixells de competició i bòlids de Fórmula 1 i que, per tant, creu encertadament que l’educació, les infraestructures i la sanitat no són serveis prioritaris: Sí NO
6. Opina que redactar aquest fullet en valencià és un error, perquè, quin valencià de bona fe va a trobar cap problema en emplenar-lo si únicament està en “perfecto castellano”: Sí NO

Disposar d’aquest carnet et permetrà entre d’altres aconseguir uns bons descomptes en els nombrosos esdeveniments propagandístics que s’hi celebren al Cap i Casal i t’assegurarà seure en la tribuna posterior als mítings populars (sí, enmig de tota eixa tropa angelical de NNGG), sense cap dubte, una ocasió única que no pots balafiar.

Sembla que la primera interessada a rebre’l fou la candidata per València i vicepresidenta del govern Mª Teresa De la Vega. Es tractava d'una oportunitat única de contestar a tots els atacs que està reben i que l'acusen de candidata "paracaigudista".
Llàstima que no només no han aconseguit la nota mínima exigida sinó que a més a més, he obtingut un Zero (Zapatero) que ha obligat al Consell Valencià a actuar d’immediat, ja que segons pareix, es tracta d’un inetent fraudulent de suplantació d’idiosincràsia valenciana:
El PP y el Consell elaboran un dossier contra De la Vega para tratar de erosionar su imagen

VK

martes, 4 de diciembre de 2007

Llengua viperina (o els fruits de pecar d'una doble moral lingüística o, simplement, d'una moral inexistent)

Tres notícies aparegudes entre ahir i hui a la premsa escrita reflecteixen l’status quo de què “gaudeix” actualment el valencià a la nostra terra pel que fa al seu aprenentatge, ús i reconeixement públic.

A les comarques de nord:
El PP retira la propuesta de una calle a un secesionista (El País)
Al PP de Castellón le costó ayer horas rectificar su intención de rotular una calle con el nombre de un destacado defensor del secesionismo lingüístico. Durante la mañana, la comisión de Cultura del Ayuntamiento de Castellón debatió los nombres que se otorgarán a seis nuevas calles de la ciudad y, entre ellos, se encontraba el de José María Guinot Galán, "clérigo y lingüista", tal como figura en la documentación remitida por el propio consistorio. Horas después, fuentes municipales aseguraron que dicha nomenclatura no había "entrado en la comisión", pese a que los ediles del PSPV y del Bloc aseguraron que sí.

A les comarques del sud:
Ripoll gasta más en castellano para extranjeros que en valenciano (Levante)
La Diputación de Alicante incumple la Llei d'Ús y no la considera prioritaria
I ben a prop nostre:
Un panfleto del GAV señala a dos profesores y llama a «hacerles frente» (Levante)
Un grupo de personas repartió en la mañana de ayer un panfleto firmado por el Grup d'Acció Valencianista (GAV) en el que se señala a dos profesores del instituto de Educación Secundaria de Meliana y se les acusa de «pancatalanismo». El escrito, difundido por las viviendas y entre los viandantes que ayer disfrutaban de actividades lúdicas en Meliana, incluye las fotografías y los correos electrónicos de ambos profesores, y llama a los alumnos del centro a «no dejarse manipular» por ellos y a «hacerles frente» para «detener el catalanismo». El panfleto sorprendió ayer a muchos viandantes, sobre todo por la difusión de las fotografías y los datos personales de dos docentes con la clara intención de desacreditarlos entre sus alumnos y los padres de los mismos.

Només tres preguntes:
- Qui propicia aquesta situació de marginació-persecució del valencià i dels seus parlants i encoratjament públic i econòmic dels partidaris del secessionisme lingüístic?
- A qui beneficia aquesta política o apolítica lingüística?
- I sobretot, qui en resulta dammificat?

I és que com diria algun que altre funcionari de la Diputació d'Alacant, aquellos polvos traen estos lodos.

VK

domingo, 2 de diciembre de 2007

La Cubana i Cómeme el coco, negro.

La Cubana celebra els seus 25 anys amb aquest espectacle -estrenat allà pel juny de 1989 al Mercat de les Flors de Barcelona-, considerat un dels més emblemàtics, doncs és un homenatge a les companyies de teatre ambulants i fa referència a un gènere bastant maltractat i quasi desaparegut, el de la revista i el music-hall (fins ací la ressenya oficial.)
Sí. Hem anat a veure, una altra vegada, La Cubana i ja en van un bon grapat. En aquesta ocasió al nou Coliseum de Barcelona. I, almenys jo, he tornat a quedar-me bocabadat amb els recursos d'un grup de 13 actors i actrius que desenvolupen 30 papers distints, tots ells plens de gràcia i d'enginy, d'humor cru i, de vegades, dur; però, també, de tendresa (la interpretació de la nana de Benetússer, genial.). La Cubana sol provocar el públic i, en aquesta ocasió, ho fa abans de començar l'obra (programada per a les 10,30) presentant un rètol a l'entrada que diu: la funció comença a les 9,30. O siga, que la gent que no coneix La Cubana agafa, de primeres, un cabreig monumental que s'encarreguen d'atiar els mateixos integrants del grup. En un moment determinat de l'espectacle, tot el teatre se'n va a terra en el sentit literal de la paraula: les cortines cauen des de tots els costats, els decorats es desfan, l'atrezzo es desmunta i la sala es converteix en un maremàgnum d'escales de tisora, rajoles, algeps, parets nues, pots de pintura, cables solts, etc. Maremàgnum en què, a poc a poc, intervé el públic (jo mateix vaig ajudar a plegar una cortina de vellut) i acaba sent una festa total i absoluta. En aquesta ocasió, a més, el meu company de batalletes, després d'una ingestió bastant considerable de mongetes (no religioses, clar), va haver d'abandonar la butaca amb una ventolera reprimida, amb la qual cosa, la resta dels espectadors el consideraren un membre més de la colla d'actors i poc faltà perquè allò s'acabara com el ball de Torrent. Si a tot açò sumem que La Cubana portà entrepans de mortadel·la per als presents (i allò estava a caramull), es podeu imaginar, ni que siga un poc, l'ambient de la sala. Si teniu ocasió, aneu. Paga la pena. S'ho passareu d'allò més bé. Molt recomanable per desconnectar de la feina i conéixer els actors i actrius que veurem a la tele en poc de temps (cal recordar, per exemple, que bastant gent de la colla del Buenafuente han format part de La Cubana.)
Més informació: sr. Millo, els de les mongetes, el qual podrà contar-vos, també, les aventures i desventures de quatre faves enmig d'una manifestació pro-independència.

sábado, 1 de diciembre de 2007

Els valencians i els espanyols som germans però no "primos"

Tirant d’hemeroteca

ABC, 14 de desembre de 2004
«No pregunto a nadie por qué se invierte aquí o allá, porque es bueno para la riqueza de España. El problema es que la presión de ese grupo minoritario genera desconfianza ante la debilidad del Gobierno y puede abrir preguntas de por qué se invierte en algunos sitios», indicó Camps. La Comunidad Valenciana es «solidaria con el resto de España, porque la Comunidad Valenciana es España. Aportaremos estabilidad política porque queremos ser los interlocutores de la prosperidad».

Levante, 1 de desembre de 2007-12-01
El Consell cuestiona su discurso solidario al pedir "equilibrio" entre lo que paga y recibe

Sembla que la solidaritat a l'Estat espanyol va per barris o per Comunitats.
VK

La Ribera alça el vol

Doncs sembla que és de veres.

L’ajuntament de Guadassuar insisteix a tirar en davant amb el projecte de construcció del primer aeroport de la Ribera. Bo, si filem més prim, realment es tracta del segon, ja que con tothom sap, a Albalat ja fa temps que està en funcionament una pista d’ultralleugers.

No seré jo, qui qüestione tan ambiciós pla d’infraestructures, i més, sabent que al meu poble, situat a ben a prop, comptem amb una bona xarxa de transports. A saber, tren de rodalies i properament l’AVE; carreteres comarcals, accés a l’autovia i l’autopista ací al costat; i fins i tot, un port fluvial davall del pont del Xúquer on hi té la seu el club de piragüisme de la nostra localitat.
Però, pel que sembla, de la regulació de l’espai aeri municipal ningú se n’ha ocupat, ja que no hi ha massa artefactes que hi creuen el cel a dalt nostre amb relativa freqüència, només les milotxes per Pasqua, i a només una dotzena de metres d’altura.

Així que cal admetre que la corporació de Guadassuar ha sabut fer de la mancança d’oferta en aquest sector del transport de viatgers una oportunitat claríssima de fer negoci.

Només demane als nostres veïns que no facen de la nostra humil localitat una nova Barajas o Manises. Ens agrada la idea que sobrevolen els nostres camps de tarongers viatgers de tot arreu (París, Roma, Londres, Nova York...), però per favor, intenten elaborar un horari d’enlairament i d’aterratges coherent amb ja jornada laboral de la població. Per exemple, vols internacionals de 9 a 1 del matí, i vols internacionals de 3 a 7 de la vesprada, ah, i per descomptat, respecten els dies festius, els ponts i els mesos de vacances.

I ja posats a triar, res de grans aeronaus, Boeings i Airbus ni somniar-ho, només xicotets avionets d’aquestos d’hèlices i preferiblement d’aterratge vertical. Si els sobra espai, munten heliports, que amb aquestos aparells no hi ha cap problema.
VK

martes, 27 de noviembre de 2007

Pans i peixos

El presupuesto del Consell «parla poc en valencià» (Levante-EMV)

Una vegada s’han fets públics els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent podem constatar una vegada més que al govern popular la promoció del valencià li interessa entre molt poc i gens.

Com si es tractara d’un funcionari més a qui l’antiguitat els impedeix fer fora, la dotació assignada només augmentarà l’equivalent a l’IPC. Si fa no fa, el mínim per a evitar que la nostra llengua continue perdent valor adquisitiu.

Però si examinem aquesta partida pressupostària de manera global, observem que aquest ridícul augment és un 56% inferior al que experimenten la resta de comptes públics. És a dir, que ni la grossa de nadal (que ja sabem a què es destina) ni tan sols la “pedrea”. Només li tornen els diners i l’any que ve a tornar a provar sort.

Per allò més curiós és la forma com s’hi va a repartir aquesta subvenció. Una bon pessic per a les Universitats per a promocionar-lo a l’estranger, en imaginem que en forma de cursos de postgrau dins l’epígraf de “Llengües ibèriques mortes”.

Si continuem amb aquest repartiment dels pans i dels peixos (el marisc i els dolços se’ls emporten altres) observem que per a l’edició de llibres van a parar quatre duros (ens imaginem que arribarà a Bromera una cartereta del Vidal amb segell de la Generalitat i quatre euros a dintre i un paperet amb l’advertència “Qui guarda quan pot, gasta quan vol”).
Ara que els que ja poden anar muntant una associació de damnificats són els dobladors (de pel·lícules, sèries i documentals) i la gent del teatre valencià (que si damunt treballen com a dobladors, ja és per a morir-se).

I qui s’emporta la pasta, doncs? Molt senzill, els amics de l’”ecònomo”: entitats culturals i veïnals afins al règim, la Ciutat de les Arts i les Ciències (serà per anar tapant forats?), comissions de festes per als llibrets de falla i “altres publicacions que exalten la idiosincràsia festera del poble valencià” (o siga que tots els “xiringuitos” de la Malva-rosa rebran ajudes per retolar els cartells de “se sirve paella de verdura, pollo y conejo o marisco a elegir” en valencià)

Per cert, (i açò no és cap broma), un col·lectiu tan necessitat d’incentius econòmics com el dels notaris també s’emportarà duro per pesseta per a què escripturen i alcen acta en valencià.

Sí, ja ho estem veient, milers i milers de notaris fent cua a les llibreries del Cap i Casal esgotant totes les existències de diccionaris, vocabularis i flexions verbals.
Ara, una vegada és fiquen mans a l’obra, que comencen per alçar acta de tot aquest desficaci...
VK

sábado, 24 de noviembre de 2007

La quadratura del cercle


El xativí Alfons de Borja sembla que ens els seus (imaginem) freqüents atacs d’ira abandonava l’encorsetat llatí de la cúria pontificía pel més col·loquial i familiar català. Cal recordar que el català era llengua oficial a la Corona d’Aragó i que Calixt III abans d’ingressar en la Cancelleria Reial d’Alfons IV el Magnànim fou professor a l’Estudi General de Lleida.

A més tenint en compte que una vegada anomenat Papa no tardà a envoltar-se de servidors procedents de la Corona catalanoaragonesa pareix prou normal que el català fóra una de les llengües vehiculars a la Cort Papal.

Cinc-cents cinquanta anys després, una altre “valencià”, aquest d’adopció, s’incorpora a l’executiva catòlica. Benet XVI ha designat l’arquebisbe de València, García-Gasco, nou cardenal de l’església.
García-Gasco debuta en Roma en una reunión de cardenales con Benedicto XVI

En aquest cas dubtem que el nou cardenal permute el llatí pel castellà (la seua llengua materna), estiga seré o força enutjat. Del valencià ni somniar-ho.

Però allò que resulta més simptomàtic no és que no empre el valencià a Roma sinó que durant el grapat d’anys que ha encapçalat l’església valenciana tampoc ho haja fet (ni tan sols intentat).
El comandament episcopal al Cap i Casal no sols no ha permés cap incursió lingüística ni en la litúrgia ni en els textos, sinó que a més s’ha oposat amb força a què qualsevol iniciativa promoguda des de dintre dels mateix estament donarà algun fruit.I sí, n'ha donat algun: el de la poma de la discòrdia, ja que qualsevol proposta normalitzadora ha sigut tallada de soca-rel. Com a mostra, el tracte (per omissió) que atorgà al projecte de Bíblia valenciana elaborada per Saó.
VK

jueves, 22 de noviembre de 2007

Incompetència lingüística

Diagnóstico crítico del valenciano (Levante-EMV)
Ahir l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (Asolc) féu públic un estudi intitulat “La situació sociolingüística en els territoris de parla catalana en l’inici del segle XXI” (Caram!, quin títol més llarg per a un treball tan breu!)

Entre les conclusions que s’hi esmenten jo en destacaria tres:

a) La Comunitat Valenciana presenta la taxa d’ús més baixa d’entre els territoris que tenen la ”innombrable a casa nostra” com a llengua oficial. Ens precedeixen Andorra, Catalunya i les Illes.

b) La Comunitat Valenciana compta amb l’índex més baix de penetració de la llengua pròpia en els mitjans de comunicació. (Ja, cap sorpresa, no?)

c) Tanmateix, malgrat la situació real de la nostra llengua, els valencians no deixem de banda la idiosincràcia autòctona i som el poble que té una concepció més positiva de l’evolució del seu ús en els últims anys. Quasi la meitat els enquestats creu que s’empra més enfront de només una cinquena part que considera que està en retrocés.

Per cert, no deixa de ser sorprenent que comptem amb l’índex de competència lingüística més baixa, fins i tot, per sota del de l’Alguer. Només la meitat dels enquestats afirmen saber llegir en valencià i únicament un 27% saber escriure’l.

Possiblement si alguna publicació del Cap i Casal se’n fa ressò de la notícia no dubtarà a encapçalar l'article amb aquest titular: “En Valencia ya no se habla catalán. Sólo algunos irreductibles indaptados continuán hablándolo en la intimidad, pero sólo por joder
VK

miércoles, 21 de noviembre de 2007

Paradisos artificials


S’apropen les eleccions i arriba l’hora de tornar a agitar el fantasma pancatalanista. Tradicional, simple i efectiva operació demoscòpica. La nostra massa electoral confia cegament en nosaltres, fem allò que fem (i mira que en fem de ben grosses!) així que anem a intentar arrabassar uns quants vots més en els ja exigus caladors regionalistes que en les estatals això del vot útil pot obrar miracles.

La dreta ací a València mirant de cua d’ull el seu extrem més distant i els nuclis retenidors de l’essència pàtria mentre a la resta de l’Estat opta per recercar en l’armari propagandístic un vestit molt més modern i centrista.

Quin panorama! Vilipendiats, amenaçats, menyspreats...i damunt quina gran ofensa, col·loquen per València i Alacant com a caps de llista dos ministres valencians i socialment valorats, serà possible! Fins ací podríem arribar. Quina gentola, forasters vindran que de casa ens trauran...

El poder valencià, o és popular, o no és poder! (Ricardo Costa, Genetista valencià, crec que dixit).

Una isla artificial frente a Valencia (Levante-EMV)
ZP ens arracona, caldrà imaginar nous paradisos artificials mar enllà, inventarem un estat idíl·lic on poder-nos refugiar, somniar, balafiar sense mesura. Un oasi oligàrquic de llum i pirotècnia. Allí escoltarem el dolç xiuxiueig de milers de cavalls mecànics i esperarem asseguts a la balconada l’arribada d’un vaixell que no arriba...


VK

domingo, 18 de noviembre de 2007

Crònica ( a petició de V.K.)

Divendres passat se celebrà l'acte oficial de lliurament dels premis Ciutat d'Alzira.
En conec un que des de les set de la vesprada, amb un fred que talla el cutis, ja està col·locat al Rex Natura. Creia arribar el primer, però no. N'hi ha des de cambrers a tècnics de so i d'imatge (Info TV i Teleribera. No, no. Canal 9 no hi era.), passant pel personal de Bromera i de l'Ajuntament d'Alzira. Un formiguer de persones que tracten de preparar tot el que cal per acollir més de 900 persones. Després del primer assaig, quan la cosa sembla a punt, es presenta un amic (en forma de Tirantalcap) dient que cal fer unes remodelacions sobre el guió. O siga, a ratllar el guió i començar de nou; però bé, els amics i els collons són per a les ocasions. Més fred i escasses possibilitats de fumar-se un cigarret per trencar la tensió sense perill de quedar-te a la porta del carrer. De seguida, els components del grup Alcolp. Bona gent, de veritat. Primers dubtes tècnics: l'Anna i tu sou tan menuts que a penes us poden veure des de baix. Solucions: o cresqueu de seguida o us posen una banqueta als peus. Advertències: si puja alguna persona més alta, estireu del micro cap amunt. Val, perfecte. Comença a presentar-se la gent. Ascensió Figueres, de les més puntuals (ens fumem un cigarret? Val, però a tota pastilla que tinc les orelles congelades.) No em pot enxufar en l'AVL perquè no l'ha palmada ningú. Vaja! El Jordi Sierra i Fabra i la Dolors Garcia vénen junts. Com va? Uf, nerviosos. Què se sol dir en aquests casos? Home, que t'ho conte la Dolors que ja té experiència... Més gent que ve des dels aparcaments soterranis. Ah, però n'hi ha aparcaments soterranis? Més gent, moltíssima més gent. Amics i amigues, coneguts i conegudes. Gent que no havia vist en ma vida. Posa't bé la corbata i no faces gepa. Home, gràcies. Comença sonar la música d'Alcolp i comencen a veure's llumetes per tots els llocs. Atenció, Anna, que hi ha potes de ferro per tots els llocs i fils de la llum per terra. Si no anem en compte, ens pegarem una bescollada. A veure, que porten un ciri, que no veiem res. Vinga, menys històries i amunt. I comença la nit. Bé els primers tràngols. Puja la regidora de cultura i explica allò del premi desert de teatre i assegura que a l'any que ve la dotació serà doble. Bé. Seguim. Puja el jefe i Dolors. I el jefe clava les banderilles negres a qui vulga escoltar-lo. Tot seguit, Pep Catalunya (ens coneguem des de fa mil anys i continuem rient-nos cada vegada que ens veiem i això que no tinc ni un euro en Bancaixa) i el Jordi. Pep Catalunya explica que l'any que ve la dotació dels premis s'iguala a la de la Universitat i Jordi diu que el premi va íntegre a la Fundació que té a Colòmbia. Parada i fonda. A sopar! I una vegada a taula, a saludar els amics i les amigues. Pepito Franco, Manolo Baixauli (el cabrit que guanyà un pastó a les Illes), el campió del món de ciclomàster, Miquel Alandete, Voro, Lina, Àngels, Ferran, Amparo, Jose, Mercé Viana, Marçal, Verònica Cantó (que també es fuma damunt), Josep Lluís Doménech (acadèmic fumador i fluix de pròstata com jo), la meua xica Glòria Marcos (hem estudiat cinc anys junts i l'he vista de fallera major.), l'incombustible Isidre Crespo, Vicent Campos (hui no pixem o què?), Xelo, Carlets Cano, Pep (i la Maria Dolors? Allà està, tranquil·leta.), dom Giusseppe Millo (elegant i sense el cabell pentinat a l'estil neronià), Mari Carme, Isabel Clara-Simó (podré pujar les escales?. Sí, dona.), Llorenç Giménez (jo no em connecte al messenger, tio, és la meua dona.), Rafa, Mati, Joan Terenti and family (no pixem?, Au.), el Rector Francisco Tomàs (No t'havia vist. Home, que no sóc tan menut com tu.), Josep Ballester... Eh, no xarres tant que anem a seguir. Val. Ostris, i el café? Segona eixida i enganxada amb un dels ferros. La mare que va. Un poc més i me'n vaig contra l'escenari. Puja Salvador Bataller i Víctor Labrado (el vaig conéixer a Vilafranca, ja veus si la cosa té pelendengues, allà pel 1992. Ah! Ara ha perdut el Gómez pel camí.). Salva ens parla de poesia i Víctor d'algun aspecte de la seua obra. Puja el Rector i el premiat (ho sent, ara no me'n recorde del nom.). El Rector, sembla que la cosa de la Universitat no pirula massa bé, perquè pega fort i al bescoll. El premiat dóna les gràcies i capeja el temporal. Pausa i interpretació a fosques del grup Alcolp. Tan sols es veuen les baquetes blaves dels músics. La peça s'anomena Curtcuit i resulta al·lucinant, de debò. Toca la novel·la i puja l'alcaldessa i Isabel Clara-Simó. Tenia raó amb allò de les escales. Necessita Déu, ajuda i els braços de l'alcaldessa. Sense més problemes i s'acaba la sessió abans de la una. La gent sembla tenir ganes de xerrar mentre els premiats es fan les fotos de família, riuen contents i, de tant en tant, responen les preguntes d'algun periodista. Eixim de la sala faltant poc per a les dues. Don Giusseppe i jo concretem cosetes que tenim pendents amb La Cubana (i no és cap broma.) La meua dona, Mari Carme, Anna i el Jordi encara vénen rere de nosaltres. La noche es joven segons per a qui.

sábado, 17 de noviembre de 2007

Alzira no té cobertura

Mediàtica, és clar.
Hui mentre dinava en casa dels meus pares he pogut seguir el Telenotícies de Canal 9. No era una prova d’autoimmolació personal o de fília masoquista sinó tan sols per pura curiositat crematística.

Anit es lliuraven els guardons dels premis literaris ciutat d’Alzira i tenia interés per saber si aquest esdeveniment sociocultural tindria algun tipus de ressò en els butlletins informatius d’un canal que en el seu DNI tenia (i m'imagine que continua tenint) com a màxima prioritat la promoció i dignificació del valencià.

Així que mentre dinava he seguit a cua d’ull el noticiari.
Les notícies que han gaudit de major atenció durant la primera mitja hora han estat:
La clausura de la cimera sobre canvi climàtic, un reportatge sobre els parcs naturals valencians i la seua contribució a la lluita contra el canvi climàtic, la visita del màxim dirigent de les nacions unides al centre de comunicacions de l’onu a Quart de Poblet, les repercussions d’aquesta nit tan gèlida a la nostra terra(l’oratge, tot un clàssic de la casa), la declaració davant el jutge dels detinguts per l’assassinat d’un taxista a Aldaia i la detenció d’una banda que venia cotxes de luxe furtats
Després han vingut les seccions de nacional, internacional i economia. Pel moment, dels premis, ni rastre. Publicitat i "El Camp".

Els presentadors, tot seguit, han donat pas a una secció anomenada La Revista. Una mena de calaix de sastre informatiu abans d'Els Esports on hi cap des d’una desfilada de models amb vestits de xocolate a un concurs provincial d’arròs en fesols i naps celebrat a Castelló, passant per un festival internacional de milotxes a la Malva-rosa.

Avui però, han començat dedicant un ampli reportatge (i ja en van més de trenta) a la gran expectació que està generant l’exposició de Sorolla al centre cultural Bancaixa, han continuat amb una fira de celebracions festives que té lloc a la Vall d’Uxó, l’homenatge que la banda de música de Cullera ha lliurat als components de l’agrupació que fa 50 anys guanyaren el 1r premi en la Secció Especial del Certamen de Bandes i per cloure la secció, tantatatxan! El sopar dels premis ciutat d’Alzira.

No us feu il·lusions, només 20 segons (els Octubre gaudiren d’uns poc més). Una imatge de Víctor Labrado pujant a recollir el seu guardó, unes paraules de Isabel-Clara Simó i prou.

Ni mig minut d’atenció a un dels premis literaris amb major dotació econòmica i més nombre de modalitats a concurs de tot el País Valencià.

Allò que m’estranya però, no és els menyspreu de la cadena autonòmica cap a la literatura (i la cultura) en valencià i els esforços per la seua promoció, és a dir, res nou sota el sol; sinó també la desídia cap a les institucions amfitriones de l’acte, l’Ajuntament d’Alzira i la Mancomunitat de la Ribera Alta, totes dues en mans del PP.

Tal volta interessa poc difondre un acte de reivindicació del valencià, però sembla, que encara interessa menys, que es puga relacionar al Partit Popular amb l’organització d’un acte d’aquest tipus. Indubtablement, no és políticament correcte. Canal 9 es deu al PP i aquest, als seus votants.

Com comentava al principi, Alzira i La Ribera (malgrat ser “populars”) no tenen cobertura o com dirien els mafiosos "ho fem, però que semble un accident".

VK
PS. Aquest humil proletari espera, desitja, confia en què el gerent d'aquest blog ens delecte amb una crònica entre bambolines del Sopar de lliurament de premis, perquè segons tinc entés pogué seguir la cerimònia de ben a prop.

viernes, 16 de noviembre de 2007

Minuts d'or

Mentre navegue una mica desorientat per la xarxa entropesse amb les dades d’audiència televisiva d’ahir dijous. Sota l’epígraf “Minutos de oro” s’enumeren els programes televisius que comptaren amb una favor majoritari de l'audiència. També apareix la cadena a què pertanyen, el minut més vist i el nombre aproximat d’espectadors.
1.
Escenas de matrimonio (Tele 5) 22:14 h. Espectadores: 6.722.000
2.
Cuéntame como paso (TVE) 22:41 h. Espectadores: 5.350.000
3.
Gran hermano (Tele 5) 23:20 h. Espectadores: 5.220.000

Crec que no fa falta ser cap analista ni cap especialista en estudis sociològics per a extraure a simple vista uns titulars ben cridaners d’aquestes dades.

Desconec l’audiència que va obtenir l’entrevista que Buenafuente li féu anit a Zapatero, però m’imagine que la seguírem, tres o quatre més i jo. Independentment de la teua sintonia amb el President del govern sempre és un exercici d’higiene mental escoltar les seues respostes a les preguntes d’un periodista tan poc “convencional”.

Ho dic perquè aquestes preferències televisives també son conegudes i interpretades pels partits. Per tant no ens hauríem d’estranyar en contemplar determinades declaracions o actuacions polítiques aparentment excessivament histriòniques o sobreactuades. Els polítics com els actors es deuen al seu públic i bé que ho saben. Encara ens passa poc.
VK

jueves, 15 de noviembre de 2007

Entre dos aigües

Reproduïsc pel seu interés, el titular i un fragment d’una de les notícies aparegudes ahir al diari Levante:
El PP rechaza la ´Declaración de Ares´ para el uso del valenciano en la Administración
Sin embargo, el diputado del PP Fernando Giner no cree "necesario" aprobar una Declaración "de la que se hace una aplicación concienzuda", como tampoco alcanzar un "gran pacto" que "ponga fin a la discriminación de los valencianos en esta autonomía".
Giner aduce que, como valencianohablante, nunca se ha "sentido discriminado", y considera que "si no se ha avanzado más, es por los que, insistentemente contra el sentido mayoritario del pueblo, han pretendido imponernos una lengua extraña, una denominación falsa y una cultura que no es la nuestra".
Asegura que Compromís pretende defender con su iniciativa la "identidad" de los Països Catalans, quienes "nos quieren hacer desaparecer como pueblo" y, por ello, le advierte de que "por muchos subterfugios que busquen apoyando una Declaración que el Gobierno hace día a día, no vamos a caer en su trampa saducea".

El mateix dia i al mateix diari, una altre titular d’impacte:
Rita Barberá: "Valencia quiere ser el mar de Madrid" (levante-EMV)

Fernando, que no t’enteres. Ja no cal tenir por de l’imperi català i menys ara, que ja hem esdevingut el nou litoral de la Meseta.
Fora les carasses, més clar, aigua.
VK

miércoles, 14 de noviembre de 2007

Test de "valenciania"


Clar, el PP esgrimeix un motiu de pes per a desautoritzar a una candidata d’un altre partit a presentar-se per un territori que consideren ja poc més que un latifundi senyorial. Com podeu observar, tot molt lògic. Tractant-se a més d’una vicepresidenta del govern, que a més de ser repetidament la integrant del govern més valorada, presenta a més, com dirien els bascos, RH autòcton.


Quantes voltes pega la vida, els populars parafrasejant discursos d'enginyeria genètica del ja retirat Arzallus.
I és que el PP valencià fonamenta la seua opinió en motius força objectius: que la candidata no és “vertaderament valenciana”.


I és que efectivament, De la Vega ha obtingut un 0 (patetero!) en el test de valenciania al qual l’ha sotmés el govern valencià, i així, amb semblant qualificació, com gosa aguaitar per aquestes contrades?. Menuda ofensa per al poble valencià. I no, el qüestionari no era d'anar per casa, li agrada la paella?, en estiu beu orxata amb fartons?, acudeix a veure les mascletades a la Plaça de l'Ajuntament?...no, no, tot molt més complex i subliminal.

El test, com ja hem dit, constava de sis ítems que es detallen tot seguit:

Marca amb una X la resposta correcta:
1
. Simpatitza, milita, vota o forma part del PP: Sí NO
2. Es mostra favorable al transvasament de l’Ebre i considera que els aragonesos i catalans són pobles insolidaris i que és un càstig celestial compartir eternament veïnat territorial amb aquesta gentola: Sí NO
3. Creu que ZP i el govern socialista tenen un odi ancestral als valencians i per això ens marginen i agreugen contínuament: Sí NO
4. Considera que la possessió única de la veritat rau només en Déu, en el Papa quan parla excàtedra, en el govern valencià i en els informatius de Canal 9: Sí NO
5. Pensa que el futur dels valencians pren forma únicament de vaixells de competició i bòlids de Fórmula 1 i que, per tant, creu encertadament que l’educació, les infraestructures i la sanitat no són serveis prioritaris:
Sí NO
6. Opina que redactar aquest fullet en valencià és un error, perquè, quin valencià de bona fe va a trobar cap problema en emplenar-lo si únicament està en “perfecto castellano”: Sí NO

VK
PS. Per cert, més de la meitat de candidats autonòmics del PP han nascut fora de la Comunitat.
Però almenys hauran aprovat amb matrícula el test.

lunes, 12 de noviembre de 2007

De la Costa de Castelló a la Carlet catalana

El PP descalifica a Bernat Soria por "andaluz que habla catalán" (Levante-EMV)

Un dels cap dels populars valencians, el seu secretari regional, Ricardo Costa no dubtà a firmar en una acte del seu partit celebrat a Alacant que "Nadie se explica todavía por qué se ha nombrado candidato [del PSOE] por la provincia de Alicante a un andaluz que habla catalán".


Cal recordar que Bernat Sòria nasqué a Carlet (La Ribera) i parla valencià. I cal afegir que malgrat ser un científic de prestigi internacional i investigador capdavanter en el camp de les cèl·lules mare, hagué d’abandonar l’estiu de 2005 la Universitat Miguel Hernández d’Elx per culpa dels nombrosos entrebancs que el Consell li posà per a prosseguir amb els seus estudis.

Llavors acceptà l’oferta de la Junta d’Andalusia per a dirigir un centre d’investigació molecular i medicina regenerativa. A hores d’ara compatbilitza aquest càrrec amb en el de ministre de sanitat.

Aquestes declaracions però esdevenen tot un bumerang que retorna, i amb força, cap al dirigent popular.
Perquè, vol dir el Costa (del Azahar, m’imagine) que un andalús o d’altra regió de l’estat no pot optar a presidir la Comunitat Valenciana? Doncs que tire d’hemeroteca perquè els dos presidents populars anteriors nasqueren uno a Múrcia i l’altre a Castella la Manxa.

Vol dir que a Carlet i per extensió a totes les comarques valencianes es parlà català? Doncs molt bé, sembla que El PP valencià s’hi ratifica en la unitat de la llengua. Però arriba una mica tard. Fins i tot, més tard que Las Provincias, que ja fa mesos que ho admetia de manera implícita.

Per cert cal recordar que Costa (Cruceros) no sap parlar valencià (així que Manolete, si no saber torear pa que te metes!)

I per últim, com pot una persona que actua en un míting de teloner de Fabra atacar així l’oposició.
Ja que té ganes d’estirar de la manta perquè no comença per explicar, com ha suggerit hui un dirigent del PSPV, les seues connexions i de la seua família amb el president de la Diputació de Castelló imputat per nombrosos delictes contra l’Administració?

VK

viernes, 9 de noviembre de 2007

Nou rècord Guiness valencià

L’alacaiguda afició esportiva del Cap i Casal té un nou motiu per sortir de l’oceà de frustració en què l’ha submergida els dos equips de futbol de la ciutat.

Alegrem-nos i prenguem el carrer per festejar una nova fita de l’esport mundial aconseguida a terres valencianes.

I no, no estem parlant de confirmació de València com a sèu organitzadora d’una nova edició de la Copa de l’Amèrica ni del traçat del circuït urbà que avança a velocitat supersònica (per cert, contrasta la celeritat en la construcció d’aquest circuit urbà amb la parsimònia en què s’està portant a terme l’obra de la CV-35).

El nou motiu de joia prové de les terres de l’interior i en forma de disciplinat soldat de l’exèrcit de les infraestructures de l’Estat:
Una tuneladora del AVE logra el récord mundial de perforación en las obras del tramo de Buñol (Levante-EMV)

Ara que semblava que els catalans s’havien avançat en aquesta cursa frenètica per obrir clots XXL, els valencians hem respost superant, i de bon tros, la capacitat perforativa dels nostres veïns del nord.

Esperem que accepten la seua derrota amb esportivitat, reconeguen el mèrit valencià i no opten per retrucar-nos amb una nova reedició d’”El Carmel”, revisada i ampliada.
VK

miércoles, 7 de noviembre de 2007

Un,dos,tres, recalifica otra vez

Per tres-centes setanta-quatre pessetes, digueu-nos el nom de clubs esportius de la Comunitat Valenciana que seguint l’exemple del València CF i del Llevant, ja pensen en sanejar els seus comptes corrents acudint a la Generalitat a què els cuine un bon “pelotazo”. Un, dos, tres, responda otra vez?
El Pamesa exige una recalificación como el Valencia y el Levante (Levante-EMV)

El negoci és redó. Algun del milers d’especuladors que pul·lulen per les nostres terres compra un club esportiu. Si tot eix bé, es forra. Si tot eix malament i a més enfonsa l’equip, també. Com? Manipulant el sentiments dels aficionats que en matèria esportiva són molt passionals i adreçant-los no contra ell, vertader culpable de tot l’embolic, sinó contra les autoritats polítiques. Si aquesta maniobra és amanida amb un poc de greuge comparatiu amb l’equip rival o amb una mica de politització esportiva, ja ho tens. Terrenys per requalificar i la butxaca una altra volta plena per tornar a començar.
VK

lunes, 5 de noviembre de 2007

Guanyar-se el cel

Sembla que els terrenys edificables al País Valencià estan cada volta més disputats.
Però també sembla que està més que contrastat que en això de les adjudicacions dels espais hi ha classes i classes.
Així una institució amb tanta història com la Guàrdia Civil ha de patir estretors mentres s’amplia i força l’espai habilitat per al golf.
Denuncian que los efectivos de la Guardia Civil trabajan hacinados en el circuito de Cheste (Las Provincias)
El campo de golf más grande de España empezará a construirse en junio en Burriana (Levante-EMV)

Però el problema de la manca d’espai pareix que no és exclusiu d’aquest planeta. L’altre món sembla que també està de gom a gom. El seu portaveu, Sant Pere, s’fa ficat en contacte amb el Govern Valencià per a manifestar-los la necessitat d’una requalificació celestial urgent per tal de solucionar el problema. A l'hivern en pugen més i tenen els núvols plens a caramull, a més, amb la desaparició del purgatori s'han agilitzat els tràmits per a l'ascensió.

El govern popular els ha dit que ni pensar-ho, que el sòl només es regalarà en forma de PAI i que als promotors el cel no els interessa gaire. “Ni hi ha bones comunicacions, ni està l’aigua garantida” ha manifestat un dels empresaris del sector.

Així que el Totpoderós s’ha vist obligat a limitar els accessos als seus dominis. Les mesures restrictives s’aplicaran des de l’1 de gener. Entre les mesures destaca la implantació en el Paradís de “números clausus”. Els tests per puntuar als candidats correran a càrrec de l’Administració que ja ha començat a realitzar les primeres proves entre els candidats.
La Generalitat pregunta a enfermos crónicos por sus creencias religiosas en un cuestionario (Levante-EMV)
VK

jueves, 1 de noviembre de 2007

Llàgrimes de cocodril

Un vecino encuentra un cocodrilo del Nilo en un camino rural de l´Alcúdia (Levante-EMV)

Per facilitar la seua identificació s'adjunta la fotografia del rèptil trobat al terme de l'Alcúdia.

L'exemplar en qüestió té una longitud de tres centímetres escassos i les poblacions més properes es localitzen a bord de cotxes cars i als vestuaris de clubs de tennis.
Es prega al propietari de la bestioleta que no tarde en personar-se en el quarter de la Guàrdia Civil per tal de recollir-lo.
Francesc Signes exalcalde de l'esmentada ciutat i responsable de Medi Ambient del PSPV ha advertit del perill de submergir l'animalet en agua calenta perquè tendeix a encollir.

VK

lunes, 29 de octubre de 2007

Tirantalcap



Per a la gent que vulga saber com han anat les coses per Frankfurt (o Frànkfort o com cadascú vulga dir aquest poble que sona com una escopetada), haurà de passar-se pel bloc tirantalcap.blogspot.com
La perspectiva, opinions i vivències són en viu i en directe. No debades, el propietari del bloc ha estat present en aquell esdeveniment que, segons conten i no acaben, representarà un colp de timó en el futur editorial del país.
Enhorabona, JC, per la informació i pels comentaris.

domingo, 28 de octubre de 2007

Edició dominical


Cultura
Enric Lluch i Silvestre Vilaplana guanyadors del premi de Narrativa Juvenil i de Poesia de Torrent (millortorrent.blogspot.com)
Simplement enhorabona! A les prestatgeries de casa Enric ja hi ha més premis que a la Sala de Tofeus del Reial Madrid. I aquestos, a més, en color i ben merescuts.

Incultura
Censurar, vetar, corregir, convergir
El PP censura una exposición en Nules
Los populares vetan que la gerente de Fundar dé explicaciones en las Corts
La RACV crea un corrector para la normativa contraria a la unidad de la lengua
Vicente Simó Santonja: «Es difícil un acuerdo con la AVL mientras mantenga la convergencia con el catalán» (Levante-EMV)

Postcultura
El silenci heroic guanya per golejada a l’apoteosi popular. PP 15.000 – Héroes del Silencio 80.000.
Els valencians ho tenen ben clar, menys política i més roch&roll. Bunbury President!.
Rajoy reclama en Valencia los votos de la izquierda para evitar que España se rompa
Apoteósica despedida de los héroes (Levante-EMV)
VK

lunes, 22 de octubre de 2007

A la brasa i al caliu.


Paco Muñoz, des de València. (Un article de Joan Alcaraz.)
El mercat lingüístic i cultural dels Països Catalans -que hi és, tal com existeix efectivament aquesta àrea nacional, però només a determinats nivells- no ha funcionat de manera eficaç en el cas de Paco Muñoz. Tanmateix, una desena de discos -l'últim, La meua terra- constitueix el llegat remarcable d'aquest cantautor nascut a València en un llunyà i col·lectivament malaurat 1939.
He accedit a la seva producció massa tard, i encara a instàncies d'ell. Em contactà recentment per correu electrònic gràcies a Miquel Pujadó per tal de fer-me arribar La meua terra (2005), el seu darrer disc i qui sap si l'últim, tal com ha anunciat, ja que "hi ha molt de futur darrere nostre, bons músics joves que vénen amb molta força i s'ha de deixar lliure el camí".Tanta generositat, personal i col·lectiva -la d'un artista que també s'ha dedicat molt a recopilar i interpretar cançons per a infants-, bé es mereix un mínim d'atenció. I més quan Paco Muñoz, com explica el mateix Pujadó al seu indispensable Diccionari de la Cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català (Enciclopèdia Catalana, 2000), "és un exemple clar de la inexistència del tan necessari mercat lingüístic unificat: popularíssim i gran venedor de discos al País Valencià, és pràcticament un desconegut al Principat i a les Illes malgrat una obra important i de gran qualitat". De manera que el fet de no haver tastat la seva producció -tot i saber-ne la referència des de feia anys- té algun eximent...
Escoltades les cançons, he trobat en La meua terra -publicat per la pròpia productora del cantant, PM Produccions- un disc que té prou interès. Les seves lletres i melodies, els seus arranjaments, la seva inspiració -hi ha dos temes amb músiques de Mikis Theodorakis i Manos Handjithakis, respectivament-, m'han permès endinsar-me, un cop més, en la cadència dels ecos mediterranis, que tanta gent –promotors musicals òbviament inclosos- procura malmetre'ns. I m'ha impressionat molt especialment -és un tema que no pararia de sentir- Tot i esperant Ulisses, en lletra i música de l'inoblidable Ovidi, Ovidi Montllor.
Paco Muñoz, amb la seva singular veu aguda, sap dir les cançons des d'una estètica clàssica, que potser no depara sorpreses però que resulta ben agradable d'escoltar. I sap ser l'intèrpret -entre molts altres, de més joves o tan grans (Raimon és de la lleva del 40)- d' "una terra, una mar, una llengua, un amor i uns records que ens són comuns i que, massa vegades, han estat segrestats i manipulats per uns interessos que poc tenen a veure amb l'essència del que som i del que volem ser", tal com escriu Enric Lluch a la presentació d'un disc que ha comptat amb col·laboradors de luxe com Lluís Llach, Miquel Gil o Joan Bibiloni.
El meu desconeixement dels seus nou treballs anteriors m'impedeix, ara com ara, de saber si és prou apropiada la representació del Paco a l'esplèndida antologia La nova cançó. 1965-1982, que es difon en 18 llibres-CD a través de l' Avui. M'adono, si més no, que figura a la selecció del 1977 amb el tema Què vos passa, valencians?, i me n'alegro. En fi, jo mateix, que vaig fer una ràpida visita a la ciutat de València a finals de l'any passat -massa centrada preferentment en la Ciutat de les Arts i de les Ciències-, no sé si seria capaç de contestar prou bé la pregunta. El que sí que sé és que hi ha molts valencians, massa, que no dirien el que diu -i ha escrit- Muñoz a la cançó Jo vull un país: "Jo vull un país/ que parle la llengua/ que un dia ens negaren/ i feren malbé./ Que sobre la pena/escriga un poema:/ "nosaltres Al Vent"./ I et diuen que Espanya/ és una i t'ho creus./ I caus en la trampa/ i tens por de dir/ que això és tot mentida:/ que som d'un gran poble/ amb una cultura/ que es nega a morir."

Ha mort Paco Caldera.


Paco Caldera era una persona anònima, un desconegut, un senzill esporgador de Montserrat. Tan sols això. Però, de vegades, aquestes persones necessiten que algú, també amb senzillesa, els recorde ni que siga una vegada.

M'ho ha comunicat via e-mail l'amic de l'ànima, Paco Muñoz: La veritat, Enric, és que estic afectat perquè divendres- ja ha descansat-, es va morir el meu amic Paco Caldera.

I m'ha vingut al cap l'anècdota.

Anava a començar Lluís Llach un concert quan s'adonà que el piano quedava massa a la vora de l'escenari. Així que va demanar ajuda. Pujaren Paco Caldera i el tio Conrado i entre els tres, empentaren l'instrument. Uns anys després, tornà Llach i, en acabar el concert, Paco Caldera se li apropà i el saludà com si es tractara d'un amic de tota la vida. Lluís, tímid de naixement, se'l va mirar un tant estranyat. Aleshores, Paco Caldera li va dir:
- Que no em recorda? Si tocarem junts el piano!
Uns dies abans de morir-se, li va comentar a Paco Muñoz:
- Digues-li al teu amic que es va a quedar sense pianista...

Ja sé que tan sols és una simple anècdota. Però, què voleu? A mi aquestes coses em toquen la fibra.