Algun dia, quan tinga temps i em senta desficiós contaré algunes de les anècdotes que, al llarg dels anys d'anar fent allò que s'anomena "animació lectora", he viscut en carn (poca) i ossos (els normals, crec.). Per exemple, el que em passà fa un parell d'any a un col·legi de València on em confongueren amb el tècnic en rentaplats i pràcticament m'empentaren fins la cuina o la proessa d'aquella escola que, després de telefonar-me tres vegades per confirmar l'assistència, preparà un cartell que deia "Benvingut, Ernest Lluch" i, a mena de presentació, llegiren la biografia d' Ernest sense tenir en compte que el pobre havia estat assassinat feia més de dos anys...Hi ha moltes més, clar. Però la que m'ha passat hui és de les bones: resulta que he anat a un poble, posem a uns seixanta quilòmetres (no diré el nom encara que em pessiguen les orelles), per tal de fer una sessió d'animació lectora per als jubilats. Com us ho dic. I, en arribar, m'he trobat una bona colla de gent esperant a la porta del local. En veure tant de personal, el meu ego (sóc humà, què voleu que faça) s'ha unflat com una lloca. I vét ací que, en apropar-me, una dona m'ha preguntat on tenia la furgoneta. "He vingut amb el cotxe", li he contestat. I la senyora, després d'arrufar les celles i mirar la resta de la gent, m'ha tornat a preguntar: "I els danones? Que no ha portat els danones"? La meua cara, supose, els haurà fet entendre que poca cosa tenia jo a veure amb la coneguda marca danonera...Una estona després, he comprovat que, a la mateixa entrada de la llar, hi havia un cartell que anunciava:
Hoy, a las 4, charla sobre alimentación sana. En una segona línia,
A cargo del representante para la zona de Levante de los productos Danone. I, a la tercera línia:
Al final de la charla se obsequiará a los presentes con un producto de lo más natural: DANONE". No cal dir que el món m'ha caigut als peus i que, després de xarrar amb els escassos supervivents que s'han quedat amb mi en un salonet on hi havia dues taules jugant al truc (un home m'ha confessat que no s'empassava una cosa com aquella encara que tinguera més fam que el gos d'un enterrador), he tornat a casa amb el cap clot, l'ego arran de terra i una amargor en la gola que m'ha recordat...el maleït Danone.
4 comentarios:
Ja posats hagueres pogut fer de moderador de la xarrada del tio del DANONE.
Què sé jo, donar-li la benvinguda, presentar-lo i llegir una mena de biografia detallant les divereses empreses "del ram" en què ha treballat, passar les diapositives, explicar els nombrosos avantatges de la pasteurització, donar el to de paraula i a la fi repartir els productes lactis a la gent.
És que, com sou els escriptors!
T'aconselle per a la pròxima xarrada subscriure un acord amb la COPAL: tu arribes al local i si veus que la gent no té massa ganes d'escoltar rotllos literaris, apliques el PLA B: t'enfundes la granota blava, descarregues un parell de caixons de taronges, i amb bona cara, a promocionar els cítrics de la Ribera.
Que la cistella de la compra està pels núvols i la gent primer alimenta l'estòmac i si li resta algun cèntim, l'intel·lecte.
El xicon de l'àtic
Doncs, jo proposaria una solució més de caire ecològic-tradicional. Perquè, anem a veure: volem conservar el medi i les tradicions, o no? Qui va a transmetre a les noves generacions tota la saviesa atàvica que atresorem? Anem a permetre que es trenque la cadena? Doncs, siguem conseqüents i posem-nos mans a l'obra. Si veus que no hi ha "química" ni "bon rotllet" i que l'animació no els "mola", jo faria tallerets tal com:
-Recol·lecció de llicsons pels marges i camps del terme. Selecció i preparació de les receptes tradicionals: pastissets, fregidets amb alls tendres,....
-Procediments tradicionals per a enganyar caragols de qualsevol espècie: moros, cristians, avellanencs,jonetes...
-Estratègies de recol·lecció d'aspàrrecs punxosos per a no deixar-se les mans fetes un cristo.
I així fins que la gent entre en "matèria".
Al mateix temps, i mentre les activitats anteriors vagen desenvolupant-se, els assistents aniran llegint, per rigorós torn, el manifest dels bisbes en defensa de la família autèntica i de las jons. I ja t'assegure que, arribats en aquest punt, la gent implorarà un llibre dels teus per a passar-s'ho bé o, senzillament prendre's un café amb tu, encara que siga un café de "calcetí" per a continuar recuperant aspectes fonamentals de la dieta mediterrània.
L'HOME DEL CARRER
Ja sé que has dit que no diries el nom del lloc, però els de Danone van estar a les quatre de la vesprada en la casa de la cultura / llar dels jubilats del meu poble (Almoines) un dia d'aquesta mateixa setmana (ara no recorde si dimecres o dijous). Ho sé perquè eixe mateix matí van fer propaganda (bando) des del campanar del poble de la xerrada de Danone, però no de cap sessió d'animació lectora, si és que hi havia... T'ho dic perquè si de veres era en el meu poble, simplement has estat víctima de la contraprogramació de l'associació de mestresses de casa i la censura informativa i publicitària... Era per si de cas et quedaves més tranquil - no t'havien enviat a lluitar contra els elements...
No, Amic Emili Morant, no va ser al teu poble. Estigues tranquil. Això sí, es veu que la gent del Danone actua sempre a la mateixa hora. En el meu cas, els dos actes (per dir-ho d'alguna manera) estaven convocats a la mateixa hora i al mateix lloc. O siga, que m'enviaren a un salonet menut on hi havia un parell de taules de jugadors de truc, repetisc.
Ah! Prenc nota del que El xiquet de l'àtic i L'home del carrer m'aconsellen, tot i que m'agrada més, per exemple, allò dels llicsons i els caragols que descarregar caixons de taronja; però, si cal...Gràcies pels consells i ja sabeu: si us diuen alguna cosa sobre promoció lectora, assegure-vos que no és a la quatre de la vesprada. O això, o porteu una furgoneta plena de Danones.
Publicar un comentario