sábado, 16 de febrero de 2008

APLEC D’ESCRIPTORS I ESCRIPTORES DE LA RIBERA




PARACRÒNICA MITJANAMENT ENFOCADA

Alguna cosa ha fet impossible que l’aplec d’enguany es situara al voltant de sant Blai, i hem anat a caure en mans d’un tal sant Onèsim, bisbe també, però, què voleu que us diga?, sense el glamour ni la tradició que el sant del rotllos ha exercit entre nosaltres des que érem infants.
Coincidència o no, els anteriors aplecs —a Cullera, Benifaió-Alginet i l’Alcúdia—, havien caigut pels volts del 3 de febrer, celebració del sant, metge i bisbe, que segons conta la tradició va viure en la segona meitat del segle III i va destacar per la seua saviesa com a metge, allà lluny, en Armènia; una fama que ha arribat fins a nosaltres en forma de prec: “Sant Blai gloriós, deixa la xica i emporta’t la tos”. El seu final, com molts de la seua època, va ser el martiri a mans de l’emperador Licinio. Els emperadors d’aquella època no es caracteritzaven precisament pel seu “talante”, no permetien vel·leïtats de cap tipus en època preelectoral, ni tenien per costum anar a sopar a cal representant del Vaticà. I fent una transposició a l’època actual, no puc evitar un pensament pervers i una pregunta retòrica, que finalment no formularé per considerar-ho innecessari.
Bé, siga com siga, el ben cert és que, possiblement, com a represàlia per aquesta infidelitat, el sant ens ha negat la pluja en la convocatòria d’enguany. Una pluja que puntualment ens ha acompanyat en cada aplec. Perquè heu de saber que Llombai ens ha rebut amb un sol cordial i amigable, igual que l’actitud dels amfitrions, amb Vicent Climent al cap. Una represàlia greu i de conseqüències imprevisibles, la del sant, si tenim en compte l’època de sequera que travessem. Tanmateix, cal dir que per l’altra banda, aquest mateix sant ha obrat el miracle que tant havíem ansiejat des dels inicis d’aquesta república assembleària i efímera en què ens constituïm cada any. El miracle ja l’heu llegit a la crònica i fa innecessari que el consigne de nou, però des d’ara mateix tothom desitja que arribe a assolir rang de normalitat.
De la resta de la jornada ben poc queda a ressenyar perquè ja queda dit en el post anterior: visites interessants a llocs d’interés històric, cultural, antropològic, etc. Tot amenitzat amb informacions breus, documentades i assenyades. Els amfitrions aconsegueixen que et trobes a gust i gaudisques d’una visita que sempre ens satisfà i sobrepassa les expectatives inicials. I si, a més a més, passeges, dines i xarres amb amics i coneguts, doncs, què més podria demanar a un dissabte de febrer decorat amb un sol amb matisos primaverals? Poca cosa més, veritat? Sí, potser sí demanaríem alguna coseta més al sant Blai: que la pre-primavera no s’estroncara bruscament i continuara sense entrebancs després del 9 de març.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

En primer lloc, noblesa obliga, enhorabona per la crònica.

Estem malacostumant els nostres amables lectors, creant falses expectatives i ara pensaran que tot són flors i violes.

En segon lloc, allò de "paracrònica" em recorda a "crònica a la contra" i des d'aquest òptica ja imagine (tal com mostra la foto" a Enric, rotllo subcomandant Marcos, atalaiant l'horitzó per estudiar la situació de les posicions enemigues. Això o que com el Neosignes li ha furtat el semàfor no sap per on eixir de l'Alcúdia.

Per cert, ja posats, i com sé que ets un aficcionat als anàlisi i als paranàlisi hagiogràfics, que et sembla convocar tota la tropa a Alzira, dissabte 14 de febrer de 2008? No em digues que no t'ho he ficat fàcil.

Per cert hui 16 de febrer és Sant Honest, predicador cristià del segle III.
Llàstima que molts dels que ens exigeixen que hi confiem des de les tribunes amb els seus parlaments manquen, precisament, d'honestedat.

El xicon de l'àtic se'n va a pel diari

Anónimo dijo...

L'HOME DEL CARRER

Benvolgut XICON DE L'ÀTIC,
El teu paracomentari ratlla a l'alçada habitual dels teus posts: anàlisi, perspicàcia, coneixements previs... Vesses vitalitat a cabassos. Em recordes el VK de la millor època.
Jo de tu no m'acabaria de creure això del semàfor. És veritat que no hi és, però d'això se n'adonaren després de perdre's i, és clar, buscant una coartada li endossaren la culpa al mobiliari urbà. Un dia et contaré quan es pergueren per la marjal de Catarroja i aparegueren a la platja de Pinedo. En aquella ocasió, com que no podien culpar els semàfors decidiren responsabilitzar el MOPU, per haver decidit el canvi de mapes sense avisar-los-en.
Em deixes una mica inquiet amb la dada per a convocar la tropa. Hauré de consultar el calendari; la meua agenda deu estar equivocada: dissabte 14 febrer 2008?
Sí, exacte, el dia 16 també era sant Honest, però em va fer gràcia posar un bisbet, igual que sant Blai. El santoral complet és aquest:
Sant Onèsim, bisbe; santa Juliana, vg. i mr.; sant Honest; beat Joan de Sant Domènec, mr.; beat Simó de Càscia, prev. agustinià; sant Porfiri, mr. (309) a l’Àsia Menor.
No és que siga persona devota dels sants, però, mira, li donen color al full del calendari: queda tan fred amb el número sense res davall!
Pel que fa a l'honestedat dels que haurien de ser-ho, jo contribuiré a què ho siguen marcant la creueta contrària als seus interessos en l'imprés de la declaració de renda.
Salut, llarga vida i apanyat-ho com pugues però l'any que ve inscriu-te a l'aplec.

Unknown dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

En primer lloc disculpar-me perquè aquest comentari no té a veure amb l'article. Però no he trobat altra manera de fer-vos-ho arribar...

Com que sou un bloc que toca molts pals i entre ells també la temàtica cultural, local i del audiovisual, volíem fer-vos saber i animar-vos a que us sumeu a la Concentració per la TV3 a Algemesí el dijous 28 de febrer a les 19:00h en la Plaça Major.

Deixe enllaçats un article del Levante que parla del tema i una entrada d'un altre bloc algemesinenc


Levante-EMV
Algemesí 2007

18 de febrero de 2008 3:25:00 PST

Anónimo dijo...

M’ha agradat a mi això del santoral. Mira que arriben a haver noms estranys, no? Tela marinera el sant Porfiri eixe. Esteu segurs de que el seu martiri va ser per la fe? Per a renegar dels pares si, amb un atac de santedat, els pega per posar-te el nom del sant del dia del teu natalici.
L’Espectador.