Ken Follett i Un mundo sin fin.
Tenia ganeta de llegir-me'l i així ho he fet. De primeres, dir que m'ha semblat una obra impressionant. Es pot dir el que es vulga, fins i tot, traure la veneta de l'enveja i comentar el que a cadascú li passe pel pirri. Tot i això, considere que, amb temps, informació a punta pala, introducció d'uns personatges versemblants, un excel·lent esquema narratiu i la tranquil·litat econòmica necessària per a escriure una novel·la, la cosa resulta bastant més fàcil. Clar que això ho té Ken Follet i uns quants privilegiats més. La resta, ens hem de conformar-nos en intents de novel·letes tractant de buscar temps d'on no hi ha, limitant-nos a una quantitat de pàgines, etc. O siga, que mai no podrem fer una cosa com aquesta a no ser que ens isca la loteria i puguem dedicar-nos en cor i ànima a un projecte semblant. Què anem a fer-li? O això, o busquem un mecenes carregat de duros que crega en projectes similars, cosa més que dubtosa en un país on els interessos van per altres camins molt més pragmàtics.
La novel·la de Follet, ambientada també a Kingsbridge, arranca un parell de segles després de la construcció de la catedral (base argumental de Los pilares de la tierra.). Les reformes en la catedral, la construcció d'un pont de pedra i d'uns hospitals, les crisis econòmiques i socials, l'ambientació encertada del sistema feudal anglés, uns personatges ben construïts, seran la base de la narració. De bell nou, l'ambició, la dualitat amor-odi, la venjança, seran els elements amb què jugarà l'autor. A més, amb el rerefons de la pesta negra de 1348 i tot el va significar. Un retrat molt aconseguit de les darreries de l'Edat Mitja, clapejat d'assassinats, guerres, fams, injustícies, intrigues, etc. Una ficció històrica amb moltíssima documentació i sense massa errades. Recomanable i rabiosament envejable.
5 comentarios:
VK, duc un mes passant par la Samaruc i pensant ara entre, i despres pensant molta publicitat,segundas partes nunca fueron buenas, molt efecte mediatic, i no entrava fins que me he decidit, recorda de demanar la comisió´.
Estimat Girbés, la comissió (si la hi ha), ha d'emportar-se-la el gerent d'aquest blog Enric, amb qui sembla que comparteixes a més del cognom també gustos literaris.
No sé com has pogut atribuir-me aquesta entrada, el seu estil es inconfusible, però gràcies, aquesta errada d'autoria m'afalaga.
És fantàstic que hom reconega públicament que compra el llibre en castellà quan existeix edició en valencià.
Benvolgut Enric Gil:
No tinc cap inconvenient a dir que compre llibres en castellà i me'ls llig. I lamente, de bona veritat, no saber anglés o rus, posem per cas, per tal de poder llegir en altres llengües. Sí, clar. Supose que hi ha traducció, tot i que, quan el vaig comprar no en vaig trobar. Ho reconec en públic, senzillament, perquè no tinc cap inconvenient. També te'n diré una altra: si trobe la versió traduïda, a penes faça col·lecta i òmpliga la vidriola, possiblement me'l compre també. No seria la primera vegada. Ah! I dit al pas, l'últim de Pérez Reverte, "Un día de cólera", m'ha semblat pesat, carregat de noms i massa espés. Encara com que me'l deixaren...
Una abraçada.
Tranquils, companys, tranquils... Mentre vosaltres esteu passetjant-vos per la història, jo estic menjant-me-la a trossets. Us recomane els ASSAIGS (llibre I), de Montaigne, però a dosis raonables. Compagineu-lo, a Montaigne, entre capítol va i capítol ve d'una obra narrativa d'estructura clàssica. El xic, el Montaigne vull dir, té un coneixement absolut i profund de la saviesa i la filosofia del món clàssic. Per suposat, hi ha reflexions que s'han vistes superades pel temps, però donen una idea del pensament d'aquella època; d'altres són tan actuals que només caldria una mínima trasposició d'alguns aspectes per a veure reflexats els problemes i les dèries de la societat actual. Admirable el treball del traductor, V. Alonso. Edicions Proa.
Però, recordeu-ho, per favor. A dosis raonables. O, si voleu, sostenibles.
L'HOME DEL CARRER
Publicar un comentario