lunes, 21 de enero de 2008

Diumenge i bon dia

González Pons compara el canon digital con la Ley de vagos y maleantes
El cabeza de lista del PP por Valencia aprovechó este acto para pedirle a De la Vega que diferencia el valenciano del catalán en la web de Vicepresidencia
(El Mundo)
"Si el PSOE gana De la Vega volverá al Gobierno pero si gana el PP puede que esté yo" (Levante-EMV)
El PP insiste en que el empadronamiento de la vicepresidenta es ilegal y lo lleva al fiscal (Las Provincias)

Sembla que al flamant número per València se li han pujat el fums i a hores d’ara ja encapçala el llistat de gasos causants de l’efecte hivernacle.

Anem a pams, el vice-president del Consell compara el cànon digital amb un Llei força restrictiva i esperpèntica del franquisme. Llei que segons pareix coneix prou bé.

Per una altra banda, les seues fantasies demoscòpiques li dibuixen un panorama ben prometedor, ja s’imagina fent “los Madriles” i ocupant algun ministeri. Quina obsessió la dels polítics valencians en pegar a fugir cap a la “Vila y Corte”. Què serà cert allò que diuen que “quan més lluny més miracles”? Arribes, t’estableixes i en dos dies ja tan posat un piset de dos-cents metres quadrats a la Castellana. Ah! i tots els matins l’esmorzar pagat en alguna tertúlia radiofònica. Però compte, que la seu del PP al carrer Gènova ja és "popularment" coneguda com a Sllepy Hollow.

Però allò que realment em crida l’atenció i que, per tant, passaré a analitzar més exhaustivament, és el temeta del presumpte empadronament il·legal de De la Vega i el ja clàssic de la llengua.

Començaré pel primer. Arribats a aquestes altures del partit crec que importa un rave que De la Vega estiga o no empadronada a Beneixida. Si aquest i el que veurem tot seguit són els únics arguments amb què compta el PP, “apaga i vámonos”.
Si De la Vega no pot presentar-se per València, Zapatero (nascut a Lleó) i Rajoy (gallec fins el dit gros del peu) tampoc podrien fer-ho per Madrid. Però per què es reincideix una i altra volta en aquest fet? Doncs perquè el PP creu que aquesta anècdota biogràfica convenientment publicitada li pot ajudar a guanyar vots.
I és arribats a aquest punt on jo m’encenc perquè el populars prenen als ciutadans per faves. O siga, que els valencians no han de tolerar que una vice-presidenta del govern (nascuda o no a València) es presente per aquesta província, però a aquestos mateixos ciutadans no els ha d’haver importat gens ni mica estar governats per un murcià (Zaplana) i per un manxec (Olivas) uns quants anys.

I què us diré del tema de la llengua? De la Vega (i per extensió el govern d’Espanya) apliquen els criteris científics (dins de l’àmbit acadèmic la unanimitat és del 100%) i jurídics (veure entrada anterior) i et donen l’opció de navegar per la web de presidència en castellà, català, basc i gallec. Fins ací tot normal. Però estem en temps d’eleccions i ací tot val. Així que González Pons per tal de captar un grapat de vots del sector més ranci de la societat valenciana (ell, que fou Conseller d’Educació i mantingué contactes amb la Generalitat Catalana!) trau a passejar el fantasma del pancatalanisme. Una ideologia, la secesionista, que no compta amb cap suport acadèmic i que només persegueix la reducció i posterior desaparició de la nostra llengua (alguna cosa així com “antes lengua muerta o castellana que catalana!).
Evidentment València no és terra de polítics i per aquest motiu la campanya electoral més que un període de propostes i arguments esdevé un temps de atacs furibunds, mentides i manipulació. Per cert, ahir gaudírem d’un diumenge suau i lluminós. Que, malgrat tot, el sol no renuncie a continuar eixint cada matí.
VK

3 comentarios:

Anónimo dijo...

El tal González Pons té un morro que se'l xafa, el tio. És més fals que les pessetes de Negrín. Fins la gent que ha treballat amb ell ho diu...I això ja és gros.

Anónimo dijo...

Una llàstima de xic, veritablement. I en aquest cas no podem dir allò de "de casta le viene al galgo". Perquè el "paio" de marres descendeix d'una família d'il·lustres metges que sempre s'han distingit per l'ús i estima de la llengua i, concretament el seu avi, el Dr Miquel Gonzàlez Gramatge -un dels millors pediatres- atenia les seues consultes al carrer Colón de Valencia sempre en valencià.I això, per no parlar dels seus anteriors i lleials avantpassats, originaris de Torís i de Font de la Figuera, que es tirarien les mans al cap si escoltaren els "destarifos" i veieren la manipulació permanent que fa de la llengua que sempre han parlat.
Mare meua! Quina peça!

Anónimo dijo...

Ai,ai,ai... Sembla que hi ha gent que sap més del que diu.