martes, 8 de enero de 2008

VK a Roma (3a part)

Usos i costums II

Pose amb aquesta tercera entrada punt i final al relat detallat dels dubtes i inquietuds que m’ha suscitat la meua recent estada a Roma. M’imagine que el fet que no afegiu cap comentari es deu a què esteu una mica molestos per les opinions ací vessades sobre la Città, si és així, lamente haver desmitificat aquell viatge o escapadeta que féreu fa uns anys i que recordàveu de forma tan meravellosa, i si pensàveu anar-hi i us he sabotejat el viatge, us demane perdó, però què voleu que us diga? sóc de poble menut, prou inquiet i porte ulleres, així que tot em crida l’atenció.

I. Es pot qualificar d’autoodi que els italians en els seus quefers diaris no empren els nombres romans sinó (com també fem nosaltres) la numeració aràbiga?

II. Era pujar al tren o a l’autobús i venir-me al cap el genial autor Dario Fo. En veure com cap dels passatgers pagava l’import del bitllet només pensava: Ací no paga ni Déu!

III. Ah! Només un aclariment al comentari anterior, sí que hi havia un col·lectiu que pagava, portava i “ticava” el bitllet corresponent: els dels turistes ingenus com jo. Així que ja que nosaltres mantenim el sistema públic de transport italià almenys podrien agrair-nos-ho, què sé jo, imprimint alguna foto de grup al dors dels bitllets o que el conductor sacsejara una campaneta cada cop que algun passatger desprevingut abona l’import del passatge.

IV. Un dels llocs més bonics de Roma és la Piazza Navona, una de les places més famoses del món, de forma ovalada i farcida d’obres d’art (fontanes de Bernini, el Palazzo Doria-Pamphili i l’església de Sant’Agnese de Borromini). Doncs bé, en un entorn tan seré, plàcid i clàssic es troba l’Ambaixada de Brasil (fàcil de localitzar perquè del balcó hi penja una bandera verde-amarela més gran que la que col·locà Trillo a Madrid). Això si que és trencar l’estètica d’un lloc, i la resta bajanades.

V. Als arquitectes de la Roma clàssica cal reconéixer-los (i a més a més molt justament) una gran habilitat, destresa i gust. Convertiren Roma a més d’en la capital d’un Imperi en la ciutat amb més obres d’art per quilòmetre quadrat. Tanmateix cal adjudicar-los una lleugera errada. Hem de ser equitatius i afirmar que en la construcció dels Arcs (els de Septimio Severo, el de Tito...) fracassaren una mica. Potser només es tracte d’un error de càlcul, però que mira per on, ha passat a la posteritat: calcularen malament el pressupost, erraren en la previsió. Així que començaren a col·locar rajoles, a esculpir els relleus i sembla que es gastaren tots els diners en el marc i que no els quedaren denaris per a les portes. Així continuen molts segles després.

VI. Osti tu amb els carabinieri! molta fama, molt seriosos, molt ben vestits però a l’hora de la veritat pareixien figurants disfressats menys operatius que la policia local del meu poble. Vigilaven, caminaven com si foren els protagonistes d’algun spot i si algú els cridava l’atenció se li quedaven mirant amb menyspreu i li contestaven asprament: Això no és Cosa Nostra.

VII. Els italians malgrat la fama que arrosseguen juntament amb els espanyols i resta de pobles llatins, són un poble treballador. De fet vaig poder constatar que treballaven fins i tot els diumenges. Quan li vaig preguntar a un jove que currava a un supermercat si obrien el diumenge, ell em contestà que per descomptat. Jo, molt sorprés, vaig afegir: però vosté no és italià i el diumenge és el dia del Senyor i tot això? Ell em mirà fixament i em respongué: sí, jo sóc italià però els meus avis són catalans, i què vols que et diga, la pela és la pela.

VIII. Els italians són uns apassionats del calcio. A Roma malgrat coexistir dos bons equips la Roma i el Lazio, sembla que majoritàriament els romans es decanten pel primer. És més, moltíssima gent anava vestida amb jerseis, xandalls, bufandes... i qualsevol altra cosa que evidenciara la seua filiació romanista. Jo l´últim dia mentre dinàvem pasta en un baret prop del Colisseu quan vaig observar que el cambrer que ens atenia portava una jaqueta de la Roma, no ho vaig poder resistir més. Li vaig demanar que s’apropara i quan em preguntà si volia alguna cosa més, el vaig abraçar i li vaig contestar: Sí, que pel que més vulgueu, elimineu al Madrid de la Champions.
VK

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Que no, VK., que no. La teua visió és perfecta, almenys per a mi. La veritat és que, tot i la quantitat de monuments que n'hi ha, també jo em vaig quedar un poc despagat. Exacte! La Piazza Navona, el Colosseo, la fontana di Trevi i el Vaticà, estan bé; però, moltes de les coses que tenen tanta fama i més...I les pizzes, col·lega? Jo no sé tu, però a mi em semblaren rejoles redones amb cosetes per dalt.

ginjol dijo...

Jo no havia dit res encara perquè estava escalfant-me el cap pensant què són eixos edificis tan estranys que solen aparéixer darrere de VK.

Ricard dijo...

Una bona crònica del viatge a la ciutat eterna. No sé si vas tindre la sort d'agafar un taxi a Roma... Jo, afortunadament, una nit vaig decidir pujar a un per tornar a l'hotel. I el taxista va resultar ser un tipus molt simpàtic. Ja feia un quatre dies que estàvem allà i ja sabíem quin era el camí per recte per tornar a casa. Però el taxista va vore que érem turistes i va pensar que era el nostre primer dia a roma i va creure oportú fer-nos una ronda nocturna per la ciutat. Al descobrir que estava donat un poc de volta li vaig repetir el nom de l'hotel un parell de vegades. Però ell em va ignorar, els taxistes de roma són així de modestos: Et fan una visita a la ciutat sense demanar-ho. Tot era molt bonic fins que vam arribar a la porta de l'hotel i vam vore que el taximetre, evidentment, havia estat rodant a tota velocitat, i damunt ens va pujar un parell d'eurets més (per si ens oblidàvem de la propina ja se la posava ell). Aleshores vam creuar algunes males paraules, però clar com no ens acabàvem d'entendre jo l'insultava en valencià i supose que ell també a mi però en italià... i a la fi ens acomiadàrem ben desafogats. Recordeu, a Roma el taxi també inclou ronda turística per ciutat, a compte de la vostra butxaca clar.

Girbes dijo...

VK, tot encerts en la teua drescripció d´una ciutat que sabent-se molt Europea, per aixo del Tractat de Roma, cada vegada que vaig es pareix mes a Istanbul, o serâ al inreves ????

VK dijo...

Estimats amics, pel que sembla la meua impressió (una mica naturalista, aquosa i esperpèntica) de Roma no dista molt de la vostra. Me n'alegre.

L'altre dia un bon amic em preguntava que després d'haver tingut la sort (jo, que fins l'any passat a més del meu Petit País només coneixia Castella i Andorra, o ben pensat, només Castella)d'haver visitat Nova York, París I Roma, quina visió global podia fer-ne.

Jo li vaig contestar que, malgrat tots els prejudicis que hi tenia (ho reconec) triaria (si m'ho demanaren) Nova York per a viure, París per a les vacances i Roma per anar sols una volta i poder dir que ja hi estat. Ara que per a viure com la Ribera, enlloc.
No sé, vosaltres que en penseu?

Per cert, crec que després d'aquest lapsus romà em pertoca continuar la meua tasca amb l'anàlisi polièdric de l'actualitat (motiu fundacional, entre molts d'altres, d'aquest blog).

Home, si algú està disposat a subvencionar-me una nova escapada (o a compartir-la) li promet pensar-m'ho i obsequiar-lo amb nous comentaris sobre el meu periple. Riu-te tu de la Lonely Planet.

Demà més.