viernes, 5 de enero de 2007

LA SERIETAT (?) D'ALGUNS ESCRIPTORS




De manera casual, m’he fet amb la correspondència via e-mail entre dos suposats escriptors. Vade retro, Satanàs, i quanta barbaritat junta! Jutgeu vosaltres mateix. La història és, més o menys, aquesta:
A propòsit d’un text poètic comentat per un dels escriptors, l’altre assegura que més valdria que, en comptes de bramar-se el cervell amb un poema, telefone i el convide a sopar. Així ho fa el primer; però, el segon, en comptes d’esperar la telefonada, se’n va de farra amb un altre intel·lectual del cante jondo. Per la qual cosa, el primer envia aquest primer mail:
De: primer
A: segon.
Els infidels que perseguia el Capitan Trueno eren mongetes ursulines al teu costat. Ah! Em suggereixes que et convide a sopar, i quan telefone per a formalitzar la cita...., ja te n'havies anat amb un altre, so Sanguango! T'imagines com m'he quedat? Que em siga infidel una dona és comprensible, però que em siga infidel un tio.... No em diràs que no és per a suïcidar-se! Doncs no, no pense fer-ho, pero ara mateix vaig a parlar amb els RR MM perquè et porten no solament carbó, sino tota la hulla, antracita, coc i lignit de la Conca Asturiana. Mal amic! Infidel! Promiscu! Ai, quan Melcior se n'assabente!!!!!!!!
Davant d’aquest atac frontal, el segon respon al primer:
De: segon
A: primer
Melcior està malalt de les angines, col·lega. O siga, que niente de niente. En el seu lloc ve una mongeta ursulina barbuda que treballava en un circ que va tancar per falta de lleons. S'ho parlaren amb sis monjos peluts, però aquests es passaven el dia badallant i no treien cap bramit que resultara potable. Així que ja ho saps: no intentes parlar amb Melcior. I menys encara amb Garpar i Baltasar perquè, des que s'han assabentat de la malaltia del més veterà dels reis, han decidit eixir de l'armari i, des de fa dos dies, treballen en un cabaret. En resum: si has d'escriure alguna carta, posa en el sobre Para Sor Medallitas con mucho cariño. Ah! No t'oblides de posar això del "cariño", que la mongeta ursulina, tot i tenir barba, és molt sensible.

Ja ho veieu. Si aquesta és la seriositat dels nostres escriptors, com volem aconseguir una cultura fina i delicada?

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Voleu dir que la parella que vaig veure ahir al cabaret-a l'entrada posava que tenia procedència oriental-, eren els reis Gaspar i Baltasar? Ja deia jo que em sonaven les caretes...

Manolo dijo...

Aleshores, qui era el pelut blanc que em va donar anit un caramel des de dalt d’un tractor?

Simó dijo...

Ie valencianets (o valencianets són ells, els valencianitos de la capi?), m'agradaria saber com subscriure'm a les novetats i articles d'este blog -o bloc? L'he descober hui mateix. Ací en la Costera ja estem pegant garrotet eh? Va, que el futur és nostre i a per ell! A veure si algú m'ajuda. Salut i País.

Anónimo dijo...

El que passa als autors dels dos primers comentaris és que no creuen en els RRMM i tot és buscar excuses. Que si dos cabareters, que si l'alcalde del poble... Incrèduls, això és el que sou!!


Santa Claus.