Segon avís i novetats

Segon avís i novetats

Com ja va avisar l'amic Millo, el proper dia 3 de febrer, dia de sant Blai, queda convocada la III Trobada d'Escriptors (ho pose en majúscules per a donar-li color al drap, clar.). Com podeu observar, la colla és ben nombrosa, les persones que la integren estan de bon any i..., no tenim cap persona del sexe femení! O siga que, per la meua banda estic fent les gestions oportunes per tal que s'incorporen dones a aquesta mena de conclave informal. Ah! La trobada serà a l'Alcúdia i ens veurem a la porta de la casa de la cultura, més o menys, a l'hora del café del matí. De tota manera, els veterans rebreu una convocatòria "oficial" del nostre guia espiritual. La resta, tot i que no rebreu convocatòria (el guia espiritual no té la vostra adreça electrònica), doneu-se per convidats.

Martí Domínguez (II)

Martí Domínguez (II)
Per a reflexionar.
Fa uns quants dies, parlava de Martí i del premi Josep Pla. I tractava de reproduir algunes de les seues manifestacions. Deia Martí:

A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit.

Al blog-o bloc- Tirantalcap, trobe una altra declaració vivencial de Martí:

... Barcelona és dura, exigent i insolidària, va molt a la seua i sovint oblida la necessitat de conservar la riquesa que prové del País Valencià i les Illes.

Uf! Ara mateix ( i tant de bo que puga canviar d'opinió) trobe el futur més negre que els atributs sexuals (m'he fet fi) d'un goril·la.

BIBLIOTECA I LECTURA ALS CENTRES DOCENTS

Ningú no posa en dubte la importància de comptar amb una biblioteca als centres educatius. A que no? És clar, sobretot, una biblioteca amb un fons important que resulte, a més a més, funcional i adequat i als seus usuaris. Doncs bé, imaginem que els RR MM, Santa Claus, Papa Noel o qui siga, va i obra el miracle i la porta a un centre. I no solament això, sinó que hi “crea” un espai amb il·luminació natural —cara a sol de migdia—, mobiliari de disseny i tota la pesca. Després de recuperar-se de la sorpresa i de donar les gràcies als anònims benefactors, el professorat es frega les mans, pensa que acaben de solucionar-se els problemes de lectura de l’alumnat i es prometen un futur feliç. Però passen les setmanes, els dies i els mesos i allò no funciona, no rula, o siga, que res de res. Per si faltava alguna cosa, va i un professor té la feliç idea de manar un llibre per a llegir (tots el mateix) al seus alumnes i fer-ne un examen. El lloc triat per a perpetrar-lo és (ai senyor!!) la biblioteca. Des d’aquell moment, és nomenar la paraula “biblioteca” i tothom fuig cridant “biblioteca,! " Sincerament, crec que hem d’ajudar-los. Algú té alguna recepta per a ells? Vinga, animeu-vos a suggerir-ne alguna de ben original. A veure si queda algun rostoll d’això que s’anomena “espiritu de la Navidad”.

Martí Domínguez

Martí Domínguez
L’amic, l’home amb cara de xiquet entremaliat, acaba de guanyar el Premi Josep Pla, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, encara que un dels menys ben dotats (6.000 euros), per la seua novel·la El retorn de Voltaire.
No parlaré gens ni miqueta de Martí. Sé que no li agraden les floretes. Però, no em resistisc a reproduir algunes de les seues manifestacions (privades i públiques) que, d’altra banda, poden ser il·lustratives sobre la seua manera de ser i de pensar:

Vaig nàixer a Madrid però jo sempre dic que sóc d’Algemesí, perquè de fet la meua cultura valenciana en ve d'allí.
La música de la muixeranga aglutina un gran sentiment de valencianisme i d’autenticitat.
A València ningú se interessa per mi. Diuen que escric en català i, per tant, em consideren un estrany en la meua terra. En realitat, hi ha una absoluta persecució, amagada, subtil, envers tots els que escrivim en la nostra llengua.
Sóc com un petit Voltaire al País Valencià, on escriure català està perseguit. A Catalunya ja és difícil, però a València ho és doblement. Els escriptors que escrivim en català vivim en una mena d'exili i les institucions ens fan el buit.
El problema és que encara que denunciem la situació trobem poc ressò i topem amb un gran conformisme per part de la societat.
Quan veig que personatges com Zaplana han passat per la facultat de Dret, em dic que alguna cosa va malament i que s'han de fer canvis profunds.

Enhorabona, Martí.

LA SERIETAT (?) D'ALGUNS ESCRIPTORS

De manera casual, m’he fet amb la correspondència via e-mail entre dos suposats escriptors. Vade retro, Satanàs, i quanta barbaritat junta! Jutgeu vosaltres mateix. La història és, més o menys, aquesta:
A propòsit d’un text poètic comentat per un dels escriptors, l’altre assegura que més valdria que, en comptes de bramar-se el cervell amb un poema, telefone i el convide a sopar. Així ho fa el primer; però, el segon, en comptes d’esperar la telefonada, se’n va de farra amb un altre intel·lectual del cante jondo. Per la qual cosa, el primer envia aquest primer mail:
De: primer
A: segon.
Els infidels que perseguia el Capitan Trueno eren mongetes ursulines al teu costat. Ah! Em suggereixes que et convide a sopar, i quan telefone per a formalitzar la cita...., ja te n'havies anat amb un altre, so Sanguango! T'imagines com m'he quedat? Que em siga infidel una dona és comprensible, però que em siga infidel un tio.... No em diràs que no és per a suïcidar-se! Doncs no, no pense fer-ho, pero ara mateix vaig a parlar amb els RR MM perquè et porten no solament carbó, sino tota la hulla, antracita, coc i lignit de la Conca Asturiana. Mal amic! Infidel! Promiscu! Ai, quan Melcior se n'assabente!!!!!!!!
Davant d’aquest atac frontal, el segon respon al primer:
De: segon
A: primer
Melcior està malalt de les angines, col·lega. O siga, que niente de niente. En el seu lloc ve una mongeta ursulina barbuda que treballava en un circ que va tancar per falta de lleons. S'ho parlaren amb sis monjos peluts, però aquests es passaven el dia badallant i no treien cap bramit que resultara potable. Així que ja ho saps: no intentes parlar amb Melcior. I menys encara amb Garpar i Baltasar perquè, des que s'han assabentat de la malaltia del més veterà dels reis, han decidit eixir de l'armari i, des de fa dos dies, treballen en un cabaret. En resum: si has d'escriure alguna carta, posa en el sobre Para Sor Medallitas con mucho cariño. Ah! No t'oblides de posar això del "cariño", que la mongeta ursulina, tot i tenir barba, és molt sensible.

Ja ho veieu. Si aquesta és la seriositat dels nostres escriptors, com volem aconseguir una cultura fina i delicada?

MÀSCARES

Dues màscares

es donaren la mà.

La mort com a fi

i la mort com a mitjà.

(Josep Lozano)

Tirant al cap

Tirant al cap

Cada vegada que entre a aquest blog m'entra un complex que no em cap dins de la pell. D'on traurà tanta informació J.C.? Tindrà espies repartits arreu del món? Tindrà connexió directa amb el Mossad, amb la CIA i amb algun membre de l'antiga KGB? Tindrà relacions amb la xarxa vaticana? Serà membre d'alguna organització secreta? Per si en faltara alguna cosa, presenta un nivellasso expressiu que ja el voldria tenir el més pintat, incloent-me jo mateix, clar. Ara que, personalment, em salva el fet d'haver nascut al costat de la marjal en l'època en què els taurons encara criaven pèl i d'haver estat educat, des que alçava un pam de terra, amb un cató de pedra amb inscripcions ibèriques, amb la qual cosa em puc permetre el luxe de dissimular, més o menys, les meues deficiències expressives. Però..., a veure quin jove té pilindongos suficients pot poder mullar en el blog- o bloc- de J. C. sense que li entre tota una col·lecció de complexos!