La moguda del ToniMira per on que vull entendre el que diu Toni Cucarella. Anem a veure: ser un escriptor valencià que escriu en català resulta, en un País com el nostre, difícil, problemàtic i poc gratificant, per dir-ho de manera suau. Ser un escriptor valencià que escriu en català significa, per a la resta de l'àmbit lingüístic, un no-res, tot i que hi haja gent que ho vulga suavitzar. Sí, sí. Podem dir, des de la comoditat, des de la teoria, que un escriptor escriu perquè ho necessita, perquè no pot abandonar "la batalla", perquè...Pel que es vulga dir. Però, oblidem, crec, una cosa important: per damunt de la condició d'escriptor, hi ha la condició de persona. I arriba un punt en què allò del primum vivere deinde filosofare, les decepcions personals per la marxa dels esdeveniments, la sensació de guerriller cada vegada més solitari i abandonat a la seua sort, pesen com una muntanya de plom en l'ànima més ben plantada. No crec que l'amic Toni deixe d'escriure ni de lluitar pel que creu, no. Però, almenys, permeteu-li que expresse la sensació d'impotència que, sovint, envaeix les persones més trempades.


