lunes, 18 de diciembre de 2006

Impossible?

Doncs, no. Un escriptor nascut a un poble de Saragossa (el nom no el diré encara que em lliguen amb una corda de guitarra a la soca d'una figuera), signava els seus llibres amb el seu nom i cognoms reals. Un nom i uns cognoms tan casolans com pot tenir-los qualsevol personeta nascuda per aquelles contrades. Doncs bé. Un bon dia, a l'escriptor se li va ocórrer una idea: ulilitzaria un dels cognoms, alemany, de la seua àvia materna. I una vegada posat, es canviaria també el nom. Una cosa així com Wolfram Hütten-Bergen. I amb aquest pseudònim, més una remodelació biogràfica, allò de origen alemán, encetà un nou camí literari. L'índex de vendes augmentà d'una manera extraordinària. I una coseta més: des d'aquell canvi, quan el tal Wolfram Hütten-Bergen visità una escola, tothom començà a rebre'l com qui espera Nostresenyor.
No és cap conte, no. D'altra banda, tampoc és d'estranyar. Per aquestes contrades, qualsevol autor o autora amb nom estranger té mitja partida guanyada. Favades? Doneu una mirada als catàlegs editorials, als llibres recomanats i, després, en parlem. I no em digueu que més enllà de les fronteres la gent té quatre melics i onze orelles. No m'ho he de creure.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Quanta raó que tens! Jo crec que alguns editors, crítics i altra gent de la cultura si s'hi troben un escriptor d'un xicotet poble d'Irlanda que escriu narracions sobre els fons marí pensen que han descobert la imatge de nostresenyor en la creu. Ja ho diu la dita: Quan més lluny més miracles!. En realitat, jo crec que els intemediaris volen la glòria per ells i pensen que quan més amagat està l'autor més mèrit tenen ells.