La moguda del Toni
Mira per on que vull entendre el que diu Toni Cucarella. Anem a veure: ser un escriptor valencià que escriu en català resulta, en un País com el nostre, difícil, problemàtic i poc gratificant, per dir-ho de manera suau. Ser un escriptor valencià que escriu en català significa, per a la resta de l'àmbit lingüístic, un no-res, tot i que hi haja gent que ho vulga suavitzar. Sí, sí. Podem dir, des de la comoditat, des de la teoria, que un escriptor escriu perquè ho necessita, perquè no pot abandonar "la batalla", perquè...Pel que es vulga dir. Però, oblidem, crec, una cosa important: per damunt de la condició d'escriptor, hi ha la condició de persona. I arriba un punt en què allò del primum vivere deinde filosofare, les decepcions personals per la marxa dels esdeveniments, la sensació de guerriller cada vegada més solitari i abandonat a la seua sort, pesen com una muntanya de plom en l'ànima més ben plantada. No crec que l'amic Toni deixe d'escriure ni de lluitar pel que creu, no. Però, almenys, permeteu-li que expresse la sensació d'impotència que, sovint, envaeix les persones més trempades.
jueves, 21 de diciembre de 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
La sensació d'impotència davant d'aquesta situació no és nova. La sentim cada vegada que ens donen canya d'una banda o de l'altra, o el que és pitjor: ens ignoren dins i fora de casa. I això passa sovint. Fa a penes 3 o 4 setmanes, el suplement literari Babèlia, del diari El País, feia una revisió de la literatura actual. Doncs bé, després de cercar i recercar per les seues pàgines, mirar-les al dret i a l'inrevés, cap avant i cap enrere, vaig arribar a una terrible conclusió: no existim.
Exacte. I, per si en faltara alguna cosa, després d'avisar-nos i tornar-nos a avisar per tal que estiguérem a l'aguait amb l'aparició de l'AVUI de dijous, resulta que el llistat de llibres que s'hi recomana per a aquest Nadal està format, bàsicament, per traduccions de textos d'altres llengües. O siga, que en aquesta ocasió, les novetats escrites en versió original catalana són illes enmig del oceà. Si no apareixen ni els escriptors o escriptores del Principat, com van a aparéixer els valencians i les valencianes?
Publicar un comentario