Arrivederchi a Roma

Si descomptem els dos xinesos malalts de les angines, algun despistat i set o huit japonesos que galopaven per les Rambles de Barcelona, la resta de la humanitat tenia una cita amb Roma. Experiència? Com ci, com ça, diria jo. La monumentalitat, en general, és cosa sabuda; la Sixtina, també; el Colosseo, ídem. Coses per al record: l'hotel Gladiatori, enfront mateix del Colosseo i als peus del Ludus Maximus. Perfecte. El menjar? Crec que es mengen pizzes més ben fetes per aquestes contrades. El vi? Intratactable en tots els aspectes. La birra, bona. Notes per al record: pollastre amb gust de conill fossilitat, un sopar meravellós sota la pluja amb música en directe; un passeig, també sota la pluja, amb el 110; el concert a la Plaça d'Espanya; una conversa amb un guàrdia civil carregat de medalles a l'ambaixada d'Espanya; el manso a la brasa; sobretot, la companyia i les fotos amb la nova Fuji...Conec un amic que es morirà d'enveja a penes les puga veure...Potser, torne a Roma, però mai de la vida en aquestes dates. Uf! Realmente, la ciutat ha acomplit la dita: Roma cità aberta. I tan aberta com estava!