LLIBRES I FAHRENHEIT

Intuint que la nòmina de parroquians fidels d’aquest blog —o bloc?—, és encara reduïda, aprofitaré l’avinentesa per a fer una confessió pública: hui he fet de Guy Montag amb els meus propis llibres. Recordeu el personatge? El tal Guy era el protagonista de la novel·la Fahrenheit 451, escrita i publicada per Ray Bradbury el 1953, i portada a les pantalles per François Truffaut el 1966. Guy Montag era un bomber que no se dedicava a apagar focs, sinó a provocar-los, a cremar llibres, perquè segons el seu govern llegir entrebancava la felicitat i creava angoixa: llegir fa que les persones siguen diferents, quan en realitat el que interessa és que tothom siga igual. En el meu cas, i supose que en el d’alguns de vosaltres, el problema se presenta quan hi ha una prestatgeria de llibres que fa més de trenta anys que no visites, el temps els ha cobert de pols i les pàgines han esdevingut l’aliment ideal per als peixets de plata que les habiten. I a més a més, hi ha nous candidats repartits per allà on pots, davall del televisor, l’ampit d’una finestra o el rebost i que reclamen, amb tota justícia, un lloc digne. Què fas, aleshores? Quin procediment d’eliminació causarà menys problemes de consciència? Un expurgo? Un regal? L’hospital del llibre vell? O el fred i recurrent contenidor? No ho sabria precisar amb exactitud. Però del que sí estic segur és que no empraré el mètode inquisitorial del foc 451, temperatura a la qual crema el paper.