Impossible?

Doncs, no. Un escriptor nascut a un poble de Saragossa (el nom no el diré encara que em lliguen amb una corda de guitarra a la soca d'una figuera), signava els seus llibres amb el seu nom i cognoms reals. Un nom i uns cognoms tan casolans com pot tenir-los qualsevol personeta nascuda per aquelles contrades. Doncs bé. Un bon dia, a l'escriptor se li va ocórrer una idea: ulilitzaria un dels cognoms, alemany, de la seua àvia materna. I una vegada posat, es canviaria també el nom. Una cosa així com Wolfram Hütten-Bergen. I amb aquest pseudònim, més una remodelació biogràfica, allò de origen alemán, encetà un nou camí literari. L'índex de vendes augmentà d'una manera extraordinària. I una coseta més: des d'aquell canvi, quan el tal Wolfram Hütten-Bergen visità una escola, tothom començà a rebre'l com qui espera Nostresenyor.
No és cap conte, no. D'altra banda, tampoc és d'estranyar. Per aquestes contrades, qualsevol autor o autora amb nom estranger té mitja partida guanyada. Favades? Doneu una mirada als catàlegs editorials, als llibres recomanats i, després, en parlem. I no em digueu que més enllà de les fronteres la gent té quatre melics i onze orelles. No m'ho he de creure.