A qui se burla l'heliport li furga

Fa alguns dies en aquest mateix blog ens fèiem ressò del projecte de construcció d’un nou aeroport a Alzira (veure: Tot per l'aire), i ens referíem amb aquestes paraules:
Si a aquest projecte aeri afegim el de l’aeroport de Guadassuar (dedicat a avionetes, helicòpters i aviació de missatgeria) i el d’Albalat en funcionament des de fa alguns anys (ultralleugers), en un futur no molt llunyà la nostra comarca podria comptar amb tres aeroports i situar-se al capdavant del rànquing mundial de l’aviació civil i comercial.

Tot seguit em preguntava si el meu poble anava a deixar passar aquest tren (o millor dit aquest reactor) cap al progrés:
I què passa amb el meu poble, Algemesí, situat al bell mig d’aquestes tres poblacions riberenques? Anem a quedar-nos amb un pam de nassos i pensem assistir sense immutar-nos a l’enlairament econòmic i industrial dels nostres veïns?

Doncs bé, sembla que el Consistori Local sempre atent a les peticions dels seus conciutadans ha decidit ficar-se mans a l’obra i sumar-se a aquesta aposta riberoaèria. Seria molt fàcil que aquest blog s'apuntara el mèrit d'haver despertat consciències municipals i haver contribuït de forma decisiva al progrés economicosocial de la nostra vila, però som un blog humil i no ho anem a fer, dedicant-nos un carrer (de volta, això sí) creiem que en serà suficient.

Tanamateix l'Ajuntament no ha decidit seguir els nostres consells a peus junts i apostar pels globus aerostàtics: silenciosos, no contaminants i sense problemes d’aterratge (veure: Llegaste tarde, forastero. ), ni tampoc pensar-ne un de propi (massa car i massa feina), sinó que ha triat el camí més curt: apropiar-se d’un projecte guadassuarenc. Així aconsegueixes penjar-te tu les medalles i a més a més, fotre al teu veí (per cert, no sé que és més reconfortant)

Algemesí da luz verde a la construcción de un gran helipuerto con escuela de pilotos (Levante-EMV).
Hala, para el cabàs Tomàs! Això si que és pensar amb el cap i decidir en funció de les necessitats dels teus veïns prioritzant aquelles actuacions que van a satisfer millor les seues necessitats quotidianes.

Perquè, qui no té un helicòpter al garatge? Bo, sí algun “alternatiu” d’aquestos que s’ompli la boca diguent que va a tot els llocs en bicicleta. Però llevat de quatre “raros” tot el món compta amb el seu helicòpter: esportiu, familiar,de luxe... De fet el poble ja compta amb tres concessionaris, dos tallers de xapa, hèlixs i pintura i està a punt d'obrir una botiga de recanvis i accessoris per a aquests aparells.

El que no m’explique és com aquesta mesura no s’havia pres abans. I és que la circulació aèria per Algemesí era tot un caos:embotellaments, helicòpters aparcats en doble fila, problemes per avançar en núvol continu, cues per a fer la ITH...

Si fa un mes quan el Reis Mags arribaren al meu poble en helicòpter tothom ha xiuxiuejava: què poc originals, mira, com tots els anys...veges tu si no hagueren pogut calfar-se el cap i vindre amb una carrossa o amb uns camells... la gent s'acomoda i tots els anys fan el mateix.

A més de l’heliport sembla que també es construirà una escola de pilots. Aquest fet farà variar també moltes de les expressions populars; així com a mostra, l’expressió paternal: o estudies o a collir taronja, serà substituïda per una altra de més esnob: o estudies o et fas pilot (o en la versió més lírica: Qui val, val, i qui no a pilotar"

Ja ho estic veient: passar llargues estones des del meu balcó gaudint dels enlairaments i harmoniosos aterratges d’aquestes naus. Evocaré amb nostàlgia aquelles vesprades quan només era un xiquet i esperava amb gran emoció l’hora de veure MASH a la tele, eixa gran sèrie americana de metges i infermeres on no paraven d’eixir helicòpters plens de ferits.

Ah! Per cert, hui un bon amic meu em comentava que esperava que una volta construïdes les pistes, triaren adientment els operaris encarregats de retolar-la (almenys que tinguen el graduat), no siga que des de l'aire als pilots els cree un gran desconcert veure una gran E pintada en terra.

VK

PS. Per a Enric i Josep, pels seus amables comentaris en l'entrada anterior. També per a Pau, vertader autor intel·lectual d'aquest text.