La Fe editarà llibres i Bromera trasplantarà renyons (continuació)

Benvolgut poble tirafotedor, no ens ho podeu negar, Tirant a Fotre, fidel al seu compromís amb la més rabiosa actualitat, us avançà ahir abans que cap altre mitjà una de les grans notícies de l’any.
Aquest terratrèmol informatiu (un 8 almenys en l’escala de L’Oratge a C9) tingué el seu epicentre a la capital de la Ribera i la seua ona expansiva ha afectat de ple la tan inabastable ciutat de València. Alguna cosa està canviant en l’univers sanitari valencià i de retruc en la plutonitzada galàxia literària valenciana.
Com era d’esperar, no hem hagut d’esperar ni vint-i-quatre hores per a comprovar les primeres reaccions a l’acord signat entre Edicions Bromera i l’Hospital de la Ribera i que ha ficat cap per avall la comatosa estabilitat sanitarioeditorial del nostre País.
Ens apunten des del Cap i casal que Rafael Blasco, Conseller de Sanitat, encara no s’ho creu, conspirant contra ell i damunt els seus propis conciutadans!, a partir d’ara ja pot fer ben seua la dita que ningú és profeta a la seua terra.
Fins i tot el periòdic valencià amb major difusió encapçalava la seua portada de hui amb el següent titular: "La Fe, Peset y Arnau se quedan sin camas de UCI y derivan los enfermos a la privada". A més en pàgines interiors s’aprofundia més encara en aquest assumpte i no es dubtava a afirmar “Los intensivistas no pueden dar a los enfermos de alta porque no hay más medios en los centros”.
A Edicions Bromera ja es freguen les mans i des d’ahir mateix ja es començaren a realitzar les primeres entrevistes al munt d’aspirants que feien cua a la porta de la seu des de primeres hores del matí. Es recorda als interessats que les vacants que cal cobrir amb caràcter més urgent són les de cirurgià, infermer, zelador i anestesista per tal d’afrontar amb total garantia les primeres operacions que degut a l’arribada dels primers pacients cal iniciar de manera immediata.

Per una altra banda, però també en la mateixa direcció, ens comenten que des de l’Ajuntament riberenc també s’espera amb impaciència el tret que marque l’eixida de la cursa electoral per tal d’anunciar a so de bombo i platerets la signatura de l’acord entre Edicions Bromera i la Universitat Catòlica que permetrà que els estudiants que cursen estudis d’Infermeria a la seu que la Universitat Catòlica té a Alzira puguen realitzar les pràctiques al quiròfan situat a l’editorial i així neutralitzar els problemes de desplaçament que els alumnes poden patir.

(adjuntem com a exclusiva mundial la primera fotografia del quiròfan situat a la planta baixa d'Edicions Bromera)

visèkimé

La Fe editarà llibres i Bromera trasplantarà renyons

En el diari del passat dilluns vaig llegir que, segons ha informat la Generalitat a través d'un comunicat, la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés de l'Hospital Infantil de La FE de València ha editat un còmic explicatiu destinat als més menuts.
Aquesta primícia segons m'ha assegurat un bon amic meu ha sigut rebuda a Edicions Bromera com un poal d'aigua freda. Lluny de provocar indiferència, el titular periodístic ha encés tots els llums d'alarma.
Fins i tot m'ha confessat que pels passadissos de l'editorial riberenca un dels seus màxims responsables cridava "Clar, es comença amb els còmics, es continua amb els llibres juvenils i s'acaba per enllestir diccionaris i adaptacions del Curial e Güelfa. Així que o plantem cara o en menys d'un any a fer la mà els encàrrecs i les subvencions. Segur que el Conseller està darrere d'aquesta traïció".
Per tal de neutralitzar aquesta invasió de competències, que a més sembla que compta amb el vistiplau del President del Consell, en Bromera ja s'han ficat mans a l'obra. El meu confident em jura que aquesta mateixa vesprada alguns dels escriptors de la casa s'afanyaven a habilitar un quiròfan convenientment esterilitzat al despatx de la Fundació per tal de començar a realitzar demà mateix els primers trasplantaments d'òrgans.
En aquesta mateixa direcció, demà a primera hora, i gràcies a la intervenció inestimable de l'alcaldesa d'Alzira, es signarà un acord entre Josep Gregori i el Cap d'intervencions quirúrgiques de l'Hospital de la Ribera per tal d'iniciar el desviament de malalts i així alleugerir la llarga llista d'espera que pateix el centre sanitari per un costat, i per l'altre començar a nodrir de pacients la nova sala d'operacions bromerenca.
Un representant de l'Ajuntament es felicitava ja hui mateix per l'acord aconseguit i insistia que la proximitat física entre la seu de l'editorial i l'hospital, el fet que les dues empreses siguen un emblema per a la localitat i l'aposta decidida que la corporació muninicipal ha fet per la sanitat i la cultura de la ciutat han sigut claus per tal de tancar l'acord de forma tan immediata.

visèkimé

SIL·LOGISME CAMPSIÀ

Proposició 1a: Si el passat divendres s'escenificà l'acord que ha donat lloc a la coalició Compromís pel País Valencià i poques hores després Paco Camps De Regates el saludà despatxant-se així:"con éstos y Pla, el diluvio universal".

Proposició 2a: Si el Diccionari Valencià defineix diluvi com a pluja molt intensa. I des del PP es porta anys fent bandera electoral i contundent ariet d'atac de l'assumpte de la sequera i de la necessitat vital que tenim d'aigua, fins i tot, castigant-nos amb l'arxiconegut eslògan "agua para todos" i "Sí, al trasvase"

Proposició 3a: Aleshores Paco Camps De Paddel no ha fet sinó explicitar amb les seues declaracions que acull amb força entusiasme i incontenible satisfacció el possible Pacte progressista i fins i tot que el considera una solució immillorable per als problemes d'aigua que pateix la nostra terra.

Moralitat: Que el llenguatge antictestamental emprat pel nostre President no ens impedisca aplaudir l'esportivitat i sensatesa amb què el seu partit i ell s'hi disposen a afrontar les properes eleccions autonàmiques.

visèkimé per a TAFSI

Pilar Rahola i la seua visió sobre l'estat de la llengua

Un article de Pilar Rahola que m'ha semblat interessant...

No sóc la primera que va llançant -segurament al vent- l'alarma sobre la llengua. A més de les preocupacions històriques, generalment sorgides dels àmbits universitaris, els darrers temps hi ha hagut veus diverses que han enviat un SOS preocupat respecte a la salut del català. M'afegeixo, amb trist convenciment, a aquesta veu coral que intenta generar alguna mena de reflexió i, no cal dir-ho, d'actuació intel·ligent. El català agonitza. Aquest titular estrident, que podria formar part de l'estètica grandiloqüent del periodisme actual, és fonamentada en un rotund seguit d'indicadors que, tots ells, situen la fletxa en davallada. És cert que el miratge d'una realitat amb televisions pròpies, escriptors d'anomenada, un teatre força dinàmic i reeixit, i una vida política majoritàriament en català -si més no al Principat-, podrien fer creure que no n'hi ha per tant, que el català va fent, amb tanta pena com glòria, i que els temps no poden donar més de si. Aquesta idea, que és força majoritària, parteix d'una deliberada -o inconscient- ignorància sobre la situació real de l'idioma, i no fa altra cosa que rubricar la pitjor de les conclusions: que si el català agonitza, no sembla que vulguem fer res per impedir-ho.Quins són aquests símptomes que permeten una afirmació tan pessimista? Totes les que determinen l'estat d'una llengua i la seva prospectiva. En resum, aquestes: ús social del català, en davallada permanent. Desaparició completa de l'idioma en algunes zones, com ara illes idiomàtiques senceres del País Valencià. Desprestigi en altres àrees, on encara es parla de manera cada vegada més residual, amb Ciutat de Mallorca com a paradigma. Davallada en l'ús que en fan les noves generacions, amb la foto del pati d'escola del Principat com a exemple d'escolarització en català, però jocs, relacions i complicitats en castellà. Desprestigi creatiu, fins al punt que cantar, escriure o fer qualsevol disciplina creativa en català esdevé un acte d'estranya resistència. Represtigi de tots els aspectes de la vida fets en castellà a les àrees catalanoparlants, on es practica un autoodi tan patològic que sovint es valora com a rellevant un autor pel sol fet d'haver escrit en l'idioma forà. Baixa autoestima dels discursos polítics favorables a l'enfortiment del català, en coincidència amb un desacomplexament arrogant dels discursos anticatalans. Incapacitat absoluta de penetrar en els fluxos migratoris, els quals, de manera aclaparadora, s'apunten al castellà. I, finalment, un enfortiment del castellà com a llengua d'estat democràtic, clarament confrontat amb un català que rep algunes almoines, però que pateix la manca de sobirania política, la tebior dels seus representants, la indiferència ciutadana i les lleis de l'estat que li són obertament contràries. I el panorama podria seguir. No hi ha, doncs, ni un sol indicador que permeti l'optimisme. Aleshores, per què aquesta indiferència? El català pot desaparèixer. O comencem a dir-ho, o ens lleparem les ferides quan hagi esdevingut un idioma exòtic.

FUTUR PLUSQUAMPERFECTE

Una nota d’agència informa que la foto que il·lustra aquestes línies ha acabat de donar la volta al món. Des que ens va arribar un dia per e-mail fins a hui, —que m’ha tornat a arribar—, haurà transcorregut quasi un any. O en són dos? Tant hi fa. Allò realment important és el trajecte, més que el temps invertit. La primera vegada no portava allò de “Reenvia aquesta imatge a deu contactes o en cas contrari…” . No va fer falta amenaces més o menys encobertes. Ho férem motu propio. Hi havia en ella alguna cosa simpàtica que ens invitava a la seua difusió: un crit de protesta, una rebel·lia, una denúncia… I, a més, hi havia el fet de la llengua: estava en valencià! Una circumstància que ara valorem moltíssim més, pel que suposa de document escrit. Com?! Encara no han caigut? Doncs és ben fàcil. Pot ser que d’ací a molts anys, l’ AVL del futur plusquamperfecte necessite fonts (no Font/s/ de…), i aleshores podrà agafar-lo com a testimoniatge de la presència del valencià a la premsa i, si fa al cas, com a model i referent del valencià pur, autèntic i autòcton, sense barbarismes ni intoxicacions tendencioses, sobre el qual justificar la norma que li passe pel cap en aquell moment. Vale.

Segueix la campanya electoral a TAFSI (Tirant A Fotre Serveis Informatius)

Segons el diari en la clandestinitat Levante EMV:
Un sondeo del PP le da mayoría absoluta
Los populares obtendrían el 50,2% de los votos y 55 escaños; el PSPV, el 34,9% y 36 diputados, y Compromís pel País Valencià (EU, Bloc y otros), el 10,6% y 8 representantes.

TAFSI ha tingut accés a les dades tècniques d'aquest mostreig demoscòpic i us les ofereix en exclusiva:

--> Universo: La Via Láctea, la Ciutat de les Arts i de les Ciències y Adyacentes.

--> Idioma: Castellano (¿qué a caso conocen los valencianos de bien algún otro?).

--> Financiación: Partida presupuestaria reservada a la Promoción y Difusión de la Graciosa, rústica y josefina Lengua Valenciana del Antiguo Reyno de Valencia dónde el colectivo mozárabe dispuso a bien mantener su habla durante la ocupación musulamana que...

--> Test previ que et capacitava a poder mostrar la teua intenció de vots si aconseguies obtenir una majoria de respostes afirmatives:

a) Cree en una España grande y libre: SÍ - NO

b) Considera que Zapatero es de la misma estirpe que Satanás-Belzebú: SÍ - NO

c) Siente miedo ante el inquietante avance de las tropas imperialistas pancatalanistas: SÍ - NO

d) Confia ciegamente en la capacidad política del Honorabilísimo Francisco Camps: Sí - Indudablemente - Sí,y sólo sí.

e) Ve necesario que junto al Palau se erija una gran estatua de bronze de nuestra alcaldesa Rita Barberá: Sí - Se admiten donaciones? - Sí, y que la diseñe Calatrava.

VK per a TAFSI

AVL, no m'estires de la llengua II

Publicat avui al Levante-EMV:
La AVL mantiene su estructura actual ante la división generada por la reforma
A. G., Valencia La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) optó ayer por el conservadurismo ante la incertidumbre que generaba la reforma de su estructura interna y acordó en sesión plenaria mantener...

Com era d'esperar, no ha hagut sorpresa, seguint el proverbi riberenc que "qui estiga bé que no es menege" tot ha canviat per a quedar igual, així que ens quedem amb les ganes de poder dir allò de "ladran, luego caminamos".

Res nou sota el sol, en primer lloc, podem llegir que l'AVL "optó por el conservadurismo" clar, la sorpresa haguera estat majúscula si haguera decidit triar el camí del progressisme.

En segon lloc l'AVL manté la seua estructura interna i per tant ja podem confirmar que han estat bandejades les tres propostes que es barallaven per al canvi:
a) Passar a denominar-se ALV (Afer Lamà el Valencià). Aquesta sí que és veritat, molt rupturista.
b) Optar per una nomenclatura més en sintonia amb la tasca que es porta a terme: LVA (Ludoteca VAlenciana)
c)Crear precedent amb un de caire omatopeic: LAV (ALAVÍ, ALAVÀ, ALAVIMVOMVA! PATRIMONIALS, GENUÏNS, HIPOCORÍSTICS I NINGUNA MÁS)

visèkimé