9 d’Octubre a l’Alt de les Creus (1a part)

Hui, dimarts, festa i bon dia, m’he alçat ben prompte. Possiblement haguera estat millor quan encara estic restablint-me d’un constipat cundidoret haver prolongat les hores de son i després de desdejunar-me a consciència tirar-me en el sofà i delectar-me amb la visió (via Canal 9) del grapat d’actes institucionals (promonàrquics i promocionals) i processons cíniques que es celebren a València amb motiu del dia de la “Comunidad”; però mira, cadascú es mortifica com vol i és de justícia triar la penitència pròpia. Així que hui, carretera i manta, o millor dit, caminata i llarga.

Encara era fosc i una boira de catàleg de fenòmens atmosfèrics cobria de forma homogènia la plaça on es situa el meu pis. He repassat mentalment la llista d’objectes i de roba imprescindibles per a l’eixida de hui: pantalons llargs (sembla que una part del camí transitarà entre esbarzers i altres plantes punxants), entrepà, fruita, agua (temperada, això sí, que la meua gola no està per a moltes agressions), la càmera de fotos (m’ha assegurat el promotor de l’escapada que pagarà la pena), un gaiato (adquirit a la fira de Xàtiva que em serà útil per afrontar les costeres), un impermeable (que vaig comprar per a córrer i que encara no he estrenat) i un barret.

Perfectament equipat, els meus virus i jo hem baixat al carrer per esperar a l’amic que havia de passar a arreplegar-nos.

Semblava enmig de la boira i amb la meua caracterització un peregrí a punt d’acarar els últims quilòmetres del Camino. Puntual com les domiciliacions bancàries ha aparegut el Seat Ibiza blanc (cortesia d’un gran empresa energètica) que ens ha servit de transport.
- Bon dia
- Bon dia, què molta son, no?
- Sí, anit em vaig gitar tard i hui no anem precisament a dedicar-nos a la contemplació estàtica dels cossos celestials.

Silenci. S’escolta de fons la ràdio mentre ens dirigim cap al centre del poble a arreplegar al promotor, guia i “alma màter” de l’eixida. Aturem el cotxe en el carrer Muntanya, el nostre gurú muntanyenc iniciàtic aguaita pel portal i apareix amb samarreta taronja i pantalons militars (després ens explicarà que són una donació d’un exalumne). Ara només ens cal passar a per l’últim integrant de l’expedició i cap al nostre destí.

Creuem Alzira, la Barraca i quasi sense adonar-nos-en ens endinsem en la Valldigna, subcomarca que hui dimarts ens servirà d’amfitriona. Pocs metres després de passar el cartell que constata la identitat pròpia d’aquest tridu municipal, peguem la volta a una redona (per ací no, Simat; per ací tampoc, Benifairó; aquesta...crec que no; ara, per ahí, on fica “camí”).

Abandonem un asfalt ample i en bon estat, per un altre estret i mal pavimentat i sobretot que pica tota l’estona cap amunt. Cinc minuts després aparquem el cotxe a la vora d’un caminal, ens carreguem les motxilles a l’esquena, agafem els gaiatos (hi ha de més sofisticats de fibra de carboni i regulació telescòpica) i iniciem l’ascensió, molt tranquils i expectants.

A la primera cullerà, mosca!. Les rampes que ens donen la benvinguda farien riure a les de l’Angliru o del Tourmalet, quatre o cinc costeres llargues i pronunciadíssimes que van alternant trams pavimentats amb altres de terra i pedra. Quinze minuts més tard quan sembla que les corbes amb destinació celestial ja han acabat, apareix una darrera, recta i llarga com una rampa de salt de trampolí inversa , però mira, què anem a fer, cap amunt, ben geladets sense cap escalfament previ i sense cap piolet, arnés o corda que ens facilite l’ascensió. A punt de coronar aquesta primera dificultat orogràfica llegim sobre l’asfalt en sentit contrari a la nostra direcció “Bajada peligrosa”. Ja, adverteixen que la baixada és perillosa però de la pujada no diuen res, serà perquè és per a morir-se.

(continuarà)

VK

Fuster, Sanchis Guarner i...Maluenda

Dues notícies d'ahir dissabte publicades en el diari Levante cridaren la meua atenció una mica mermada pel primer constipat de la tardor:

Maluenda (PP): «Jaume I hablaba el bajo latín»
El rechazo del Consell a un múltiplex igual que el catalán impide el pacto para mantener TV3

Sembla que el govern valencià ha decidit eixir-se’n amb la seua i es mostra ben disposat a aplicar la resolució judicial que ell mateix ha auspiciat. Es posa fi als repetidors d’ACPV i de pas també a un dels pocs reductes de llibertat d’expressió audiovisual en la nostra llengua. Llàstima que catalans i balears no puguen gaudir de Bertín Osborne, de telenotícies amb rigor i d’un àmplia oferta de televisió en la llengua que compartim.

Llàstima que amb l’aplicació taxativa d’aquesta mesura se’ns prive als valencians de rebre una programació variada, de qualitat i ... en llatí.

Per favor, a qui corresponga, a què esperen a realitzar controls d’alcoholèmia en els plens de les Corts?, perquè o als diputats se’ls se n’ha anat la mà amb el carajillo o determinades declaracions no s’expliquen.

Ah! i ja posats que la Conselleria d'Educació col·loque el Llibre dels Fets com a lectura obligada per als estudiants que al Batxiller opten pel llatí i el grec.

VK

REAL MADRID RUBALCABA INTERCEDIÓ POR ÉL
Calderón, retenido en Nueva York al confundirle con un sospechoso (Diari Marca)

Segons sembla, els càrrecs que se li imputen són: robatori (de partits i trofeus al llarg de la història del club “merengue”), violació de domicili (encara no està massa clar l’assumpte de les polèmiques últimes eleccions que guanyà per un estret marge) i consum d’estupefaents (perquè si no els consumeix no s’explica com pot fer algunes de les declaracions que fa).

Fonts del govern de l’estat “gens sospitoses” de fanatisme blanc com el ministre Rubalcaba no han dubtat a tirar un cable (i tota una subestació elèctrica si haguera calgut) al president del realíssim. Possiblement a canvi d’aquesta ajuda desinteressada rebrà l’escut d’or i brillants del club, un passe a la llotja VIP del Bernabeu de caire vitalici i un grapat de samarretes signades per Guti.

Llàstima que Calderón no haja optat per demanar auxili a Zapatero, haguera estat graciós que un culé declarat haguera tingut que traure-li les castanyes del foc al mandatari blanc.
Farà Rubalcaba la treta d’honor en el proper partit del Madrid en casa?

VK

Literatura hagiogràfica

La vida de los santos inspirará Educación para la Ciudadanía en colegios católicos (El País)

No sé de què ens sorprenem. Molt més ràpid que Escrivà de Balaguer, molt més veloç que Joan Pau II, l’inefable Jiménez Losantos rebrà un complit i canònic homenatge per part de la seua patronal.

Currículum i mèrits li’n sobren a aquest il·luminat i adalid de la croada antiprogressista qui com el Cid féu de la seua última batalla, la seua millor victòria.

Tragàrem si hem de tragar, ha confessat un mandamàs de la Conferència, però nosaltres triarem la pena. Voleu Educació per a la Ciutadania, doncs l’església no serà qui cave una nova trinxera, però, estigueu ben tranquils, que del temari, ja ens n’ocupem nosaltres. Quina vida més modèlica, exemplar i exemplaritzant que la de l’escolanet Federico?. A més, a banda de la ajustada biografia del gurú de les ones, les classes comptaran amb recursos sonors (hores i hores enregistrades de la COPE) i escrits (un resum de les seues abrandades columnes periodístiques).

VK

Llar, dolça llar

Tirant a Fotre SI (Serveis Immobiliaris)

Oferta del mes:

Se alquila vivienda por dos euros
Un Ajuntament de Girona lloga la casa del guarda del cementeri. (El País, 6-IX)

Sembla que això de la bombolla immobiliària no deixa de ser una llegenda urbana i allò que realment passa és que la gent és molt tiquismiquis a l’hora de trobar un lloc per a viure. I és que per demanar, molt joves demanen la lluna: que si quatre parets, que si sostre, que si aigua potable, que si llum...hala! i què més?. Posats a exigir, que exigisquen també portes i tabics i alguna que altra finestra.

Per sort, encara hi ha molts joves que toquen de peus terra, i que ben conscients del seu veritable poder adquisitiu, s’afanen a la recerca del seu pis somniat sota un prisma més realista. I és que la perseverança sol obtenir recompensa i a la fi amb un poquet de sort ensopegues amb un “xollet” que s’adapta a la teua butxaca.

Si a més vols deixar de ser un abnegat urbanita i esdevenir un neorural de casta, no deixes passar aquesta oportunitat. Amb el preu d’un desdejuni popular, pots obtenir el teu desitjat pis. Nou de trinqui, dues habitacions (encara que amb una bona maça s’hi pot optar pel loft), saló-mejador-biblioteca-habitació de planxar, cuina totalment equipada (coberts i microones, la resta són elements superflus) i bany complet (safa ampla i aixetes).

A més podràs gaudir d’un contacte directe amb la natura (ampli ventall de xiprers) ja que l’habitatge en qüestió es troba enmig del camp (o “camposanto” per a ser exactes, que dirien els castellans) i si optes pel descans, no problem, la teua comunitat de veí serà una bassa d'oli i la acurada ubicació de l'immoble et garanteix un silenci sepulcral.

VK

La recerca de la dignitat

Indubtablement per a molts aquest matí no ha estat un matí qualsevol. Per a mi, tampoc. M’he alçat encara una mitja marejat i sense saber ben bé a qui havia d’odiar amb més intensitat: al poble nipó, perquè segur que foren ells qui inventaren el despertador, al cabronet del quad més sorollós del món que totes els dies pega tres o quatre passades pel meu carrer (possiblement fins que està ben segur d’haver despertat a tot el veïnat) o a Eva (no a la meua muller, des d’ací un bes, xata) sinó a la primera fèmina que habità sobre la faç de la terra i a la seua ancestral afició per la fruita fresca.I és que, encara que semble mentida, fins i tot, per a un col·lectiu amb tanta mala premsa en aquest assumpte com el meu, s’acabaren les vacances.

VK

Curs d'iniciació a l'astronomia

Las entidades públicas de la Generalitat acumulan un 'agujero' de 5.600 millones (Diari El País)

En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l'efecte túnel quàntic (radiació de Hawking). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".(wikipèdia)

VK

PS. Tenint en compte que la suma de diners que s’hi deu és d’uns 930.000 milions de les antigues pessetes, heu pensat a quant toquem cadascun dels valencians? No cal, però, buscar culpables, indubtablement, per al govern valencià, Zapatero i la seua ancestral i reiterada valencianofòbia en tenen la culpa, d’això i de tota la resta.