viernes, 21 de diciembre de 2007

Plançons populars i dèficit cultural

Disculpeu aquest breu lapsus temporal però aquests últims dies he estat una mica ocupat. Ja sabeu: últims exàmens, avaluacions, lliurament de notes...com li he dit hui mateix a un bon amic que es mostrava sorprés quan li he comentat que anava de cul, aquesta és una de les dos o tres úniques setmanes del curs en què els professors treballem...i és que hi ha tòpics que no se’n van ni amb un fregall d’espart.

Tanmateix al llarg de la setmana sí que he pogut anar compilant algunes notícies que m’han cridat l’atenció i que tot seguit us comentaré.

Possiblement l’actualitat informativa ha estat acaparada pràcticament per la neteja que s’ha produït al si del València CF (cada cop s'assembla més al Gran Hermano), com diria mon pare, Koeman (sembla que amb plens poders) s’ha emportat per davant cavall i picador... però no val la pena parlar-ne, el València ja fa temps que esdevingué una societat empresarial i ací qui paga mana i el sentit comú és el menys comuns dels sentits i així tot esdevé un sense sentit, i ja vorem com acaba aquest embolic perquè sembla que com a les telesèries americanes TO BE CONTINUED.

La setmana començava amb una notícia d’impacte: Valencianos poco cultos (Levante-EMV).
Es feia pública una enquesta de l’INE que concloïa que més de la meitat dels valencians al llarg de l’any que ara acaba no ha assistit a cap esdeveniment o lloc d’interés cultural. Ara, faltaria definir què s’entén per esdeveniment o activitat cultural (els dinars d’empresa o les partides de truc al bar, compten?)
És a dir, ni excursions, ni cinema, ni teatre, ni museus, ni concerts. Aquesta dada explica moltes coses, però no acaba d’aclarir si que València siga un solar cultural és una causa o una conseqüència. Possiblement als polítics que ens administren es va així la mar de bé, no siga que els valencians s’espavilen, comencen a tindre inquietuds i fomenten una visió crítica i reivindicativa de la societat. Podríamos llegar!

A mitjan setmana ens assabentàrem que dos Consellers havien fet fugina del Parlament justament el dia que els tocava explicar la lliçò, la de la gestió del Palau de les Arts i el tancament dels repetidors de TV3. Mira, com els mals estudiants, però per què? per desídia, apatia o mala conciència.
Dos vicepresidentes del Consell dan de nuevo plantón a las Cortes (Levante-EMV)
Per cert, sembla que les absències són més que habituals i de tants “plançons” populars, les Corts s’assemblen més a un hivernacle que a un Parlament autonòmic.

I hui mateix per cloure la setmana laboral :
La deuda de la C.Valenciana crece un 7% en un año y se sitúa en 11.031 millones (Levante-EMV)
O siga que arrodonint les xifres, cada valencià deu uns 1838 milions. Res, quincalla. El justetet per anar a pel pa. Qualsevol dia d’aquestos ens sorprenen Rita i Camps cridant al nostre porter automàtic amb una vidriola i demanant-nos almoina: “Es triste de pedir pero más triste aún es de robar, i Zapatero roba a los valencianos, que lo sepan ustedes...”

La AVL dice que el valenciano "se encuentra en una situación muy buena, aunque queda mucho camino por andar" (Levante-EMV)
Ai, Ascensión, què t’has pres, algun massapà indigest. Dona, anem a pams, tens raó, la situació del valencià no és que siga bona, és que és òptima...cada cop és més a prop d’esdevenir una llengua morta i d’estudiar-se als instituts juntament amb el llatí i el grec. I no és que reste camí per recórrer, és que allò que falla és el sistema triat per avançar. Fins ara hem optat per la “yenka” i així ens va, moure’ns per a restar al mateix lloc.
Possiblement si tothom triara el camí més recte, més curt i més pla aconseguiríem tirar endavant. Bon atletes hi ha, també gent disposada a col·laborar i fins i tot alguns mitjans, llàstima que l’estratègia triada per l’organització siga la de tirar pedres sobre la seua pròpia teulada perquè així és com millor els va.
VK

1 comentario:

Anónimo dijo...

Diu l’optimista al pessimista:
- L’any que ve, els valencians anem a menjar merda.
- Segur que no hi ha per a tots – Replica el pessimista.
L’any s’acaba i en aquestos moments està venint-me a la memòria que el proper 2008 elegirem president de l’Estat. Què la sort ens acompanye!
L’Espectador