Sembla que en la”guerra de l’aigua” no es pacta una tregua ni en l’estiu.O siga que l’executiu valencià fa una aposta clara pel consum d’aigua mineral embotellada. Sembla que la qüestió és desmarcar-se sempre el més possible de les iniciatives del govern central.
Així que no seria d’estranyar que en només unes setmanes Canal 9 inicie una campanya de promoció (una més) de les excel·lències de l’aigua de Bejís, de Bellús, de Cortes, de Benassal.... Fins i tot no es descarta arribar a acords amb les grans superfícies comercials per facilitar la seua distribució. Hui mateix el Diario de Valéncia ja regala un cupó descompte de 2€ per a les garrafes de 5 litres
El sector econòmic que té dipositades unes majors expectatives en aquesta proposta de la Conselleria d’Agricultura és la indústria citrícola que veu la possibilitat de llançar al mercat un nou producte que amplie i diversifique la seua oferta: suc de taronja mineral. Una mesura efectiva per eixir de la crisi de preus en què està submergida des de fa uns anys.
vk
8 comentarios:
Hola: us passe un article publicat per un tal J. V. Yago a Las Provincias. La veritat és que resulta difícil fer la rèplica.
LA CONTAMINACIÓN POLÍTICA DEL AGUA
[J. V. Yago]
La Exposición Universal de Zaragoza del 2008 pretende hacer del H2O un elemento de unión entre autonomías; evitar que se politice la cuestión hídrica y que cesen las llamadas ‘guerras del agua’. Un objetivo encomiable, desde luego, pero también ingenuo y algo desviado de la realidad. La inercia política, saturada de palabrería y de inoportunas interferencias ideológicas, «sobreparlamentariza» muchos problemas, y este de la circulación racional y solidaria del agua entre comunidades autónomas hace tiempo que libra sus batallas en un campo equivocado. El procedimiento para solucionar el dilema de la sequía se ha sacado de contexto; lo han llevado, a caballo de un debate político hipertrofiado, al complicado terreno del regateo entre intereses individualistas, cuando su verdadero escenario es el Plan Hidrológico Nacional, que fue derogado por el Gobierno socialista para facilitar al independentismo nuevos frentes de reivindicación. Es el precio que se paga por aliarse con partidos radicales: que todo acaba tiñéndose de ideología.
El tema del agua ya no es una simple cuestión de transvases entre territorios, de distribución de un recurso natural de propiedad común, sino que se ha convertido en una triste derivación del desastroso y consuetudinario antagonismo entre las dos españas. Y esto genera incongruencias de una estupidez monumental: como la de Xúquer Viu, por ejemplo, que profiere los más tristes augurios medioambientales, que denuncia la mortandad ictiológica y la plaga de «lenteja», y que clama desesperadamente por nuevas aportaciones de caudal, pero que no quiere ni hablar del agua del Ebro. Una postura cuya profunda ridiculez, en el fondo, no resulta nada sorprendente, sobre todo si tenemos en cuenta que buena parte del ejército de salvadores del Júcar no es más que un subproducto político de ERPV.
El nacionalismo excluyente sólo contempla el asunto del agua como pretexto para la confrontación ideológica, y parece que va consiguiendo imponer la falsa perspectiva de que todo es secundario mientras no se diriman sus eternos dilemas territoriales. Para ciertas patrioterías radicaloides, la sequía es más un arma para esgrimir en el ruedo político que un drama padecido por sus conciudadanos. Negarse a compartir el agua que sobra es el ejemplo perfecto; una rabieta infantil generada por la reactivación intencionada de antiguos rencores.
Aparte de la completa sumisión del Gobierno a los dictados del catalanismo extremo, la subsidiariedad ideológica que sufren muchos colectivos sociales y algunos partidos políticos valencianos es el principal obstáculo para situar la discusión sobre la sequía en el contexto adecuado. Mientras la cosa continúe así, el debate del agua permanecerá en vía muerta, y ni cumbres ni exposiciones universales podrán evitar el agostamiento del campo y la transformación de los ríos en cloacas.
Amb una simple lectura de l'article te n'adones que al Yago aquest li importa "tres pepinos" el tema de l'aigua.
Utilitza l'aigua, com podria utilitzar el de la llengua, el de les infraestructures, el del port o el de qualsevol altre que li vinga bé per a exemplificar la idea que realment li interessa explicitar: " la completa sumisión del Gobierno a los dictados del catalanismo extremo, la subsidiariedad ideológica que sufren muchos colectivos sociales y algunos partidos políticos valencianos".
Així que sembla una bajanada rebatre amb arguments (p.e. en la manifestació de Xúquer Viu a Sueca també assisitiren representants de Comunitats de regantsi alcaldes populars de la Ribera, gens sospitosos de militar en ERC)allò que només pretén ser pamflatari.
Només una recomanació, no es recomanable per a certes dolències l'automedicació ("Es el precio que se paga por aliarse con partidos radicales (o populares): que todo acaba tiñéndose de ideología")
Ei, amics. Es pot dir el que es vulga d'aquest article, però hi ha una veritat irrebatible: no voler compartir el que a un li sobra és la pura definició de l'egoïsme. Encara que Catalunya fóra una nació indpendent, res justificaria que es negara a que altres aprofitaren l'aigua que es perd al mar.
Totalment d'acord amb el teu comentari anterior.
Però no consideres que independentment de l'essència purament hidrogràfica del problema, aquest assumpte ha guanyat en trascedència per tractar-se de les Comunitats veïnes de què es tracta?
A la major part dels polítics (diguem-ho clar) no els importa en absolut ni l'aigua ni el medi ambient, només se n'ocupen quan poden utilitzar aquest tema com a arma electoralista i obtenir importants rèdits electorals.
O siga que l'aigua és prioritària (d'acord) però no ho és també la protecció del litoral que s'afanen a destruir amb l'aprovació d'un munt de PAIs?
El tema de l'aigua que l'arreglen especialistes en el tema, com també el de la llengua...però no, ara resulta que estem en un país d'entrenadors de futbol, filòlegs i enginyers mediambientals i tot el món n'opina o tal volta només d'oportunistes a qui interessa sacsejar l'arbre a vore que els cau.
Totalment d'acord. Tots eixos problemes s'han d'arreglar a part de la política. Sense interessos; només amb bona voluntat per totes les parts.
I si de cas, que parle també algú que entenga del tema, a més dels periodistes, per supost...
Però, Etoo, hi ha periodistes que no caben i n'hi ha que saben. Aquest article deixa bén palés que l'autor entén. Quan VK diu que li importa tres pepinos el tema de l'aigua, només pot ser per dues coses: o no entén el que llig, o no ho vol ententre, què encara es pitjor. Es veu de seguida que és un d'aqueixos pseudoprogres que tan de moda estan. ¡Ai, què mal és el gregarisme!
Bueno, lo de que els PAI's destruixen... Es més bé al contrari: fomenten el desenvolupament de la zona.
Publicar un comentario