miércoles, 22 de agosto de 2007

Pla estiuenc

Sembla que el màxim dirigent del PSPV-PSOE ha decidit posar en pràctica la dita popular d’“al mal temps, bona cara” i ben convençut que les tronades d’estiu són famoses per la seua curta durada malgrat la intensitat pirotècnica que les acostuma a acompanyar, ha agafat el “montante” i a la platja!, que “ja escamparà” i les penes amb paella i xiringuito no semblem tantes.

Amb la tranquil·litat d’haver conclòs el curs polític amb nota, després d’haver executat durant els últims anys una oposició útil (utilíssima almenys per al PP), metòdica i eficaç (sobretot amb el tema de l’Estatut), i amb totes les assignatures aprovades amb folgança es disposa a gaudir d’unes més que merescudes vacances. Que setembre només és per als estudiants dolents o que no han sabut aprofitar el temps i ací tots estan convençuts d’haver tret un fum de “sobresalientes”.

Superà l’examen de les autonòmiques de maig passat en les quals tants valencians (encara que a la fi pareix que no n’eren gaire) tenien dipositades semblava que fonamentades esperances de canvi, aconseguí recuperar el control en les tres diputacions i reconquerir el poder local en les tres capitals valencianes.

La clau dels brillants resultats cal trobar-la en una aplicació exhaustiva de la triple C: carisma, credibilitat i claredat en l’exposició del seu programa que ha arribat de forma tan nítida i il·lusionadora als seus votants que s’han llançat irrefrenablement a les urnes.

Aquestos exitosos resultats li han permés refermar el seu càrrec al capdavant del partit, mantenir els socialistes (independentment de la seua adscripció “familiar”) ben cohesionats i sense albirar cap tipus de disputa interna.

Així que el futur és nostre (antiga dita dels partits progressistes que hui per hui sembla ciència-ficció) perquè amb un PSPV en estat de gràcia i amb un capità tan dotat per al comandament marítim de la nau, donarem gràcies si aquesta arriba a bon port i no s’enfonsa pel camí, i amb un Compromís pel Re-canvi que camina per la senda de l’autodestrucció i on sembla que no hi ha reunió que acabe a ganivetades, el futur és més taronja (color corporatiu adoptat pel PP valencià, Canal 9, alguns ajuntaments riberencs...) que les bombones de butano.

Per sort, sobra temps i la propera convocatòria electoral només és d’ací uns mesos, però malgrat tot cal ser positius, al ser unes eleccions general Joan-Ignasi no podrà perdre de nou i de la manera que està tot amb una buidor de poder manifesta, a pitjor no s’hi pot anar. Deia un savi que allò important no és quantes vegades et caus, sinó quantes vegades estàs disposat a alçar-te...la llàstima però, és que en aquest cas, el primer pas, és admetre que t’has pegat un bon bac.

VK

1 comentario:

Anónimo dijo...

A mi, açò dels canvis de líders polítics, de ministres, de presidents... em sembla al que fan en els programes del cor, que amb cinc o sis “convidats” fan tots els programes de l’any. Sempre veig als mateixos.
L’espectador.