lunes, 12 de febrero de 2007

A propòsit de sant Andreu...

Un comentari de l'home del carrer em pica la veneta de la curiositat i em planteja alguns problemes que voldria compartir. Pel que diu el comentarista, al seu poble, sant Andreu porta la creu a l'esquerra i un llibre obert a la dreta, senyal indiscutible de la tendència lectora del sant. Doncs bé. O hi ha dos sants amb el mateix nom o el sant Andrés que he descobert no és lector o, cas que ho siga, ja s'ha llegit el llibre o, cosa més que problable, el totxo que porta davall del braç és infumable. D'una manera o d'una altra, el que queda bastant clar és, de primeres, que el text no sembla ser un best-sellers d'estiu (el vestuari del sant no és propi de temperatures altes), ni és una edició barata de cartoné. Si observeu la imatge ho podreu comprovar. Això ens podria portar a la possibilitat de tractar-se d'un "tapa dura", potser monogràfic, sobre algun tema de caràcter religiós, posem per cas, una mena de història, vida i miracles d'algun sant o santa, evidentment anterior cronològicament al propi sant Andreu. Tot plegat, ens delimita bastant el camp de les opcions, d'una banda perquè el text hauria d'estar escrit sobre papir o pergamí (el paper és invent dels socarrats i bastant posterior) i les tapes haurien de ser de pell de cabra, cabrit o de jònec. D'altra banda, si considerem que el sant porta la creu amb la mà dreta i no tenim cap constància que fóra esquerrà (en cap dels sentits)..., com podria llegir el llibrot el pobret de sant Andreu? Llegiríeu vosaltres una monografia d'un sant o santa de l'any de la picor, escrit sobre papir o pergamí, grandària din A-4 ( o més gran encara), presentat amb tapes de pell d'animal i amb una maneta, l'esquerra, per a més inri? Vinga, siguem seriosos i acceptem que sant Andreu ja fa bastant aguantant el llibre davall del braç; però, de ganeta de llegir, poca cosa. Jo, amb les mateixes circumstàncies, tampoc no en tindria.
Tan sols aclarir, per si de cas, que encara em dura l'efecte de l'anestèsia i això fa que algunes de les neurones que habiten dins del meu cervell no acaben de funcionar bé del tot. Potser per això, pel que acabe de dir tantes bajanades juntes.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ho sent de veritat,Lletra, però les teues fonts no són fiables. El sant Andreu que et gastes és més fals que un bitllet de tres euros. Una pura imitació martírica del Sant Antoni Abat vestida amb l'hàbit de San Benet. Una prova? La creu del sant era en ASPA!!
"O figa, fes de fes. No m'eftafa fa teua interfenfió fi, com fius, tenf el teuf cof fle de drofa dufa.
Difrufa el fofment!!""

L'HOFE DELF FAFFEF

Anónimo dijo...

VISÈKLIMÉ:
Quina carrera la d'aquest paio!
En només vint anys ha passat de retransmetre partits d'hoquei patins del Reus a encapçalar una de les productores amb més talent de l'estat,a presentar un dels magazins nocturns més brillants i a formar part d'un munt de projectes innovadors en el món dels mèdia.
Per si fóra poc mostra el seu compromís cívic renunciant a un premi i cantant-li les quaranta al talibà de les ones coperes.
Però açò ja em sobrepassa, sembla que molestat perquè el bufonet de cognom Jiménez ha envaït el seu espai natural (el món de l'humor)ell ha decidit iniciar el contratac proporcinant-li la mateixa medicina i sembla voler obrir-se camí en l'estament eclesiàstic.
Així que benvinguda siga la seua canonització (més ràpida que la d'Escrivá de Balaguer), visca Sant Andreu (Buenafuente)el més lúcid d'entre "todos Losantos"