domingo, 11 de febrero de 2007

Per si de cas...


...alguna ànima caritativa llig la notícia i la fa arribar a oïdes del director de RTVV, o siga, a oïdes de Pedro García, nascut a Alzira i, dit al pas, ex-alumne meu. La notícia diu:


Emili Manzano al Canal 33
Dirigirà i presentarà a partir de l'abril el programa literari 'L'hora del lector'
El director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribano, ha confirmat el fitxatge del periodista Emili Manzano per dirigir i presentar el nou programa literari del Canal 33. L'espai es dirà 'L'hora del lector', serà d'una hora de durada, i es basarà en l'entrevista a un personatge destacat del món de la cultura per parlar de llibres. També s'inclourà un espai de novetats literàries que comentarà un equip heterogeni d'especialistes. Començarà a l'abril.
Emili Manzano va dirigir l'Institut Ramon Llull de l'abril al desembre del 2006, quan el va substituir l'actual director, Josep Bargalló. Però abans del seu pas per la institució pública, Manzano havia dirigit i presentat durant cinc anys (2001-2006) el programa de llibres de Barcelona TV, 'Saló de lectura'. Aquest espai va obtenir el Premi Nacional de Cultura 2005; l'Òmnium Cultural de televisió 2004; l'Ondas 2004 al millor programa de televisió local; una menció especial dels llibreters de Barcelona dins el Premi Llibreter 2004; una menció especial dels Premis Ciutat de Barcelona 2003; i el Premi Atlàntida 2002 del Gremi d'Editors de Catalunya. 'L'hora del lector' substitueix el programa 'De llibres', que dirigia i presentava Vicens Villatoro i que va finalitzar el desembre passat.


Sóc tan simple que encara crec en els miracles. I si algun dels escassos lectors d'aquest blog-o bloc-, tenen línia directa amb Pedro García? I si resulta que el director de RTVV s'ho pensa bé i arriba a considerar que els llibres i la lectura tenen la "seua" importància? Home! Tampoc seria demanar massa que el programa Encontres tinguera una bona remodelació... O no? Per si de cas, encendré un ciri a santa Rita, advocada dels impossibles. O tampoc?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

visèkimé:
Una ona de misticisme sembla haver envaït aquest blog.La veritat és que aquest atac de devoció popular (no confondre amb "furor pepero") no és d'estranyar ja que els tres col·laboradors d'aquest butlletí d'opinió som nascuts a pobles que porten amb molt d'orgull allò d'estar sota l'auspici de maredéus trobades, encara que (ho lamente molt Josep) fins i tot en els assumptes marians (no confondre amb els afers de Rajoy) hi ha tot un escalafó.
És per açò que Enric reclama una utòpic espai a Canal 9 per al món de la lectura i no dubta en tirar mà dels miracles i fins i tot proposa la intercessió de Santa Rita (no confondre amb la masovera del Túria), advocada dels impossibles, via espelmatòria.
Que els escriptors valencians opten per la devoció hagiogràfica equival a què els caps de l'església fomenten entre els seus correligionaris l'hàbit de la lectura (fins i tot en llengua vernacla).
Per tant, Lletra endavant, comptes amb tot el meu suport en aquesta tasca, i si tu tires del clero jo dels borbons, ja que com diria Enric IV, Paris vaut bien une messe.

Anónimo dijo...

Llig el comentari de l'anònim Visèkimé i em pilla un poc tard per a re-comentar-lo. Ja en parlarem, de Maedéus! Tanmateix, i per reprendre el tema del llibre, no puc menys que estar ben orgullós del patró del meu poble: Sant Andreu. Mireu si era bon lector aquest apòstol que tot i que a la mà esquerra porta la creu del martiri, amb la mà dreta sosté un llibre obert del qual no aparta la mirada ni per saber morir. Jo de menut pensava: "-Què llegirà aquest sant home?", i només ansiejava a pujar allà dalt i passar-li la pàgina; encara que també pensava que d'això ja se n'encarregarien els acòlics. Fins que un dia que em vaig decidir a apuntar-me a la tasca d'acòlic. I sabeu què va passar? Doncs.... Osti! Es fa tard! Us promet continuar. Però que conste que Sant Andreu ja sabia allò de compaginar la tasca de sant i el foment lector. (Pásalo a RTVV)

L'HOME DEL CARRER

Anónimo dijo...

visèkimé (continuaràs llegint a sobre Anònimo però és que Enric i Josep es neguen a donar-me l'alta i a més portar el sobrenom de l'escriptor de El Lazarillo o el Romance de Fontefrida és tot un honor).
La veritat és que estic aclaparat després de llegir el comentari anterior.
Quin humor negre! deus ser anglés! Després de parlar del martiri de SAnt Andreu afiges que "amb la mà dreta sosté un llibre obert del qual no aparta la mirada ni per saber morir".Un obra mestra del sarcasme.
Després però incorres en un pleonasme: tasca d'acòlic, seria com dir hospital de metges, poliesportiu d'esportistes o corrupció política.
Per cert, Sant Andreu per a què collons volia una creu tan gran, sinó tenia un marcador de lectura a mà perquè no feia com tot el món i doblegava el cantonet del full.
Maedéudelasalut i cristolagonia!

Anónimo dijo...

Craso error, amic anónimo anterior:
Sóc del terreno. Si fóra anglés signaria amb el nom de MAN IN THE STREET, i no amb HOME DEL CARRER. Obvious, isn't it?

My goodness!


HOME DEL CARRER.

Anónimo dijo...

I ara em pregunte jo: per què no els fem uns suggeriments sobre com hauria de ser un programa de llibres?
Va, s'obri la veda. Propsem un concurs?

L'HOME DEL CARRER