Combustible per a riure: El fotedor fotut

Hi ha una dita que afirma alguna cosa així com que l’home (referint-se a l’ésser humà per extensió) és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra; doncs com li diria al meu company Vicent, “quanta raó maneges”.
Fa unes setmanes em vaig aturar en una de les gasolineres que es troben a l’entrada d’Alzira, era de nit, estava cansat i la meua cara no mostrava la millor de les seues expressions possibles. Entre dins la botigueta i espere a què l’encarregada tinga a bé cobrar-me els 30 euros de gasoil.
- Amb metàl·lic o amb targeta?
- Amb targeta per favor
- Val, em deixa el DNI...
Jo el deixe damunt del mostrador i observe com la dependenta mira repetides vegades la foto del meu carnet i tot seguit la meua cara com si tractara de corroborar que es tracta de la mateixa persona.
- Què hi ha algun problema?- se m’ocorre preguntar.
- Doncs, sí. Ha de mostrar-me el seu carnet i no el del seu fill.
A continuació em somriu ben satisfeta de la seua ocurrència i passa a carregar-me en la targeta el carburant.

Ahir l’atzar em tornà a portar a la mateixa benzinera. Vaig indicar a la xica que em ficara 30 euros de gasoil, vaig entrar a la botigueta i per evitar problemes anteriors vaig pagar en efectiu. Quan vaig eixir quedaven pocs segons per a què el sortidor acabarà de vessar el combustible. Així que vaig esperar dempeus al seu costat a què conclogués l’operació per tal de tancar el tap del dipòsit. La xica (la mateixa que l’última vegada) sense que jo ho propiciara (jo restava ben quiet i en silenci) em digué:
- Què, esperant a veure si plou?
Mentre m’indicava amb la mirada la quantitat de brutícia que com una homogènia capa cromàtica cobria per complet la xapa del meu cotxe.
Sembla que en adonar-se del gest d’incomprensió i de certa vergonya que les seues paraules m’havien suscitat, s’encoratjà i afegí un darrer comentari per tal d’arrodonir la faena:
- No patisques a mi em passa el mateix, a més ací plou quasi tots els dies i més ara que s’apropa l’estiu.

visèkimé