El Fossar de les Moreres
La meua intenció era, bàsicament, veure Garrick del Tricicle, redescobrir l'església de Santa Maria del Mar (ai, Falcones!), visitar el romànic de santa Anna, al Raval, i fer una volteta pel carrer Canuda (a la llibreria de vell on el senyor Millo i jo trobàrem Joan Perucho, a la plaça de Madrid i a la llibreria on està ambientada "L'ombra del vent", de Ruiz Zafón.) Però les coses, de vegades, em vénen rodades de manera distinta...
La bona qüestió és que, a l'eixida de Santa Maria del Mar, em vaig trobar una senyora de huitanta anys que em va contar, amb tots els ets i els uts, la raó per la qual hi havia un grup de persones encorbates a la plaça del Fossar de les Moreres. Se celebrava, em contà, la batalla que enfrontà els catalans, anglesos i austríacs contra les tropes borbòniques.
-També hi havia valencians soterrats, sap vostè?
Quasi de seguida, aterrà un dels homes encorbatats i, després d'assegurar-se que tenia pedigree valencià (d'Algemesí, exactament, li vaig aclarir), em preguntà si m'abellia portar una de les dues corones de llorer que anaven a oferir als caiguts i en aquell monuments (una mena d'escultura allargassada, pintada de roig i amb una torxa encesa a la part superior.) Després, em confirmà el que la dona gran ja m'havia contat:
-Hi havia valencians també.
En resum: a la impensada em vaig veure amb una corona de llorer al costat d'una anglesa i envoltat de banderes de Barcelona, de Catalunya, de la Unió Europea i unes quantes més que supose que representaven les distintes tropes derrotades o vés a saber què.
Al ritme d'un tambor, la comitiva es posà en marxa sota l'atenta mirada dels turistes, dels feligresos que eixien de la missa de dotze de santa Maria del Mar i d'un grapat de policies i mossos d'esquadra que procuraven la seguretat del Conseller d'Indústria de la Generalitat i d'algun altre personatge que no vaig saber identificar.
No sé quins ni quants valencians trobaren al Fossar de les Moreres. Tractaré de saber alguna cosa sobre aquests personatges anònims. Però almenys, per primera vegada, un valencià com ells es va afegir de bona gana a mantenir encesa la flama del seu record.
martes, 13 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Doncs si, company, participaren dos regiments valencians: Com no podia ser d'altra manera, el de Sant Vicent Ferrer i el de la Verge dels Desemparats, a banda dels generals Basset, Josep Vicent Torres i Francesc Maians, també valencians.
Potser t'ho comente massa tard però tots els anys es desplaça una delegació d'Acció Cultural del País Valencià a l'homenatge que es fa cada 11 de setembre al Fossar de les Moreres i ja fa dos anys que ho fem oficialment, amb autobús i banderoles incloses.
Per a la propera ja ho saps ;)
Això que acabes d'escriure és l'inici perfecte d'una bona novel·la. I no ho dic de conya. Jo m'ho miraria.
Gràcies, Xavi, però no ho sabia. Fet i fet, durant la desfilada n'érem quatre i el caporal. Això sí, turistes i gent que eixia de missa de dotze n'eren un fum. Gràcies per la informació. Tractaré d'aprofundir en el tema.
Ah, gràcies, amic Gínjol. No ho deixe de banda, tot i que considere que tu tens més taules en aquests menesters.
El fossar de les moreres? Algú em pot dir per on para això? Gràcies.
Hola, anònim,
La plaça del Fossar de les Moreres queda al costat mateix de l'església de Santa Maria del Mar. L'església té una eixida per la nau de la dreta que dóna a la plaça.
Com bé dius, tots els anys el día 11 de setembre es realitza l'ofrena als qui varen caure en la defensa de Barcelona el 1714. Ho fan nombroses entitats i asociacions de tot tipus i entre elles les cinc colles castelleres de la ciutat que realitzen pilars d'homenatge i dipositen corones de flors. Jo muixeranguer d'Algemesí i membre de la colla dels Castellers de Sants ja porte amb aquest tres anys participant en l'homenatge. Em consta que hi ha molts valencians exiliats al Principat que hi participen, alguns coneguts con la Isabel Clara Simó, el Vicent Partal, El Lopez Tena, etc i altres com jo, anònims, però que quedem impresionats pel sol fet de poder participar en actes d'aquest tipus honorant als nostres herois, cosa cada dia més difícil al nostre país.
Efectivament hi han quatrecents i escaig valencians soterrats al Fossar de les Moreres.
I efectivament també, mai deixaràs de impresionar-me gratament.
Un alumne teu de fa més de 30 anys.
Publicar un comentario