POETES DE POBLE, POETES DEL POBLE

Viure en un poble menut té una caterva d’avantatges que vas descobrint amb el pas del temps. I quan el temps que has viscut és bastant dilatat, valores en la justa mesura l’espai, les coses i les persones que coneixes. Ara recorde que quan era un xiquet de 9 o 10 anys, és a dir, un poc abans del pleistocé, passava les vesprades dels diumenges assistint a les representacions que tres pallassos dedicaven als més menuts en un teatret de fantasia. Ens divertíem moltíssim! Un d’ells era l’autor dels diàlegs i de la lletra de les cançons —sempre en valencià—, que tant ens feien riure, alguna de les quals encara retinc a la memòria:

“En l’Alcúdia de Carlet,
quan no fa calor fa fred,
i en Madrid, per ser Madrid,
quan no és de dia és de nit!”

Anys després, quan em vaig enganxar amb açò de la literatura i em donà per llegir i escriure algun vers, em vaig assabentar que aquell home era l’autor d’un bon grapat de versos de temàtica diversa i que gaudia d’un notable èxit i acceptació popular. Però no seria fins l’eclosió dels concursos literaris en format jocfloralesc que me n’adonaria que Joan, aquest és el seu nom, escrivia alguna cosa més que versos ocurrents i graciosos. Una vesprada inoblidable em va recitar alguns dels seus poemes més estimats, entre els quals hi havia una elegia, on es vessava una emoció profunda i una tendresa tan humana i tan divina com només la poesia és capaç de transmetre. Em faria il·lusió veure la seua obra publicada algun dia, perquè la seua veu és, també, la veu del poble. Com la de tants altres poetes dels altres pobles.
Clar que, el seu caràcter jovial i optimista el traeix prou sovint i no pot evitar escriure sobre les coses més prosaiques, però que tenen una indubtable connexió amb la realitat quotidiana. I aquesta vegada, com no podia ser d’altra manera, ha escrit un poema sobre el tema de la grip que no puc resistir-me a publicar-lo en aquest bloc. Abans, però, he d’informar-vos que hui Joan és un jove de huitanta-i-tants anys, d’aquells que veuen sempre la botella mig plena, pare de set fills i filles, i avi de vint-i-un néts i nétes. De moment.
Ah! per cert, el poema diu així:

LA GRIP A

Un amic que el nom no dic
per no tirar de la manta,
no para de donar la llanda
perquè parle un poc del grip.
Jo que no sóc ni doctor
ni veterinari em crec ,
replegue el guant del seu prec
perquè el tema em fa por.
I exposaré en rima fina
uns clars i senzills consells,
que encara que són molt vells,
prevenen la pesta porcina.
Abriga’t bé , perquè el fred
ataca sense mesura,
el canvi de temperatura
molt brusc, té mala llet.
Frega’t amb aigua i sabó
les mans moltes vegades,
eliminen si et llaves
microbis si fas fricció.
A i C , són gran vitamina
que has de tindre en la memòria,
guaiaba i safanòria,
la taronja i mandarina,
pinya, papaia i la llima.
Barata la medicina!
I explicar-te amic no cal,
exprimir con l’esponja
llimó, llima i taronja
de forma molt natural.
Evita reunions de gent,
sobretot en llocs tancats,
el virus com els pecats
no tenen cap mirament.
No vull crear-te cansera
tingues clar el que jo he escrit,
i prompte, si tens la grip,
al metge de capçalera!

JOAN MARTÍN GALLUR. 2.009 L´Alcúdia