Des del bloc amic “Tirant al cap” del qual començàrem plagiant fins i tot nom, se’ns convida a participar en un “meme”. Sí, sí, com sona: “meme”. Quan veus la parauleta de marres, et quedes una miqueta paraet, i penses: “Ja m’han tornat a pillar en off-side”. Encara com, l’amic JC explica tot seguit que es tracta d’una mena de cadena literària en què s’hi reprodueix el segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre que estàs llegint en aquell moment. I ara ve allò de quin/s llibre/s estic jo llegint. Resposta facileta: dos. Un no el diré perquè em fa vergonya perquè… (que no, Cristo, que no vull parlar-ne!), i l’altre és Diumenge de Glòria, del meu paisà Vicent Ortega. Diu així:
"El segon, més tranquil i amb un somrís sorneguer a la cara, reposava una mà sobre un barret de vellut amb plomall, jugant amb les plomes, mentre amb l'altra premia amb força l'ansa del vas com si algú li'l poguera furtar. Bevia amb una ànsia que no era només set. Hi havia alguna cosa més en aquella manera de prémer i de veure del vas. Es percebia, es veia l'esgotament i el cansament de l'home, potser més esperitual que no físic. Potser fóra la primera parada que féien i, potser, amb la seguretat de trobar-se a recer, l'oficial deixava esvair-se la tensió del viatge... Així i tot, cap soldat en missió de vigilància gosaria emborratxar-se de servei."
I com la gràcia d'açò, si és que en té cap, és passar la pilota i continuar fent la bola gran, convide als amics de xativa-i-progres.blogspot.com/ a dir la seua. TAmbé podríem enviar la invitació a.... Teniu cap suggeriment? Recordeu que estem en campanya electoral.
5 comentarios:
Anem ampliant vocabulari.
Amb tot, confesse que seguir aquestes cadenes (ni que siguen literàries) em fan sentir un poc "memo". Però què voleu, la carn és dèbil...
També val “ Una Mortaja para el Arzobispo” ?
Vos conte: Una monja del segle VII es dedica a resoldre casos d’assassinat ...
Val? O no va?
Man***
A què esperes, MAN***? Confiem en què el paràgraf siga ben truculent. No ens defraudes!
Val, col·legues,però si hem de dir la veritat, la diem i en paus. Doncs resulta que vaig trobar un llibret que creia exhaurit i va resultar que no. La veritat és que els meus gustos són un poc estranys. Allà va el asegon paràgraf de la 139:
Pero afirma Artefio, rey que fue de los egipcios, en el tratado que él propio escribio del lápiz que por medio de esta divina medicina vivió 900 años y dicha virtud la aseguran muchos filósofos, y como la experiencia lo muestra en un hombre llamado Federico Gualde, pues por medio de lla vive de edad de 400 años, el cual se ausentó de Venecia en el mes de diciembre del año de 1686 y de él habla la Gaceta de Holanda de 3 de abril del año 1687, a la cual me remito y hay opiniones muy ciertas de que se conserva en vida y que está en Inglaterra.
Sorry. Però és el que porte entre mans. Ja ho sé! Encara queda alguna plaça al psiquiàtric...
Ah! El llibret és "El Hechizado" de Mar Rey. L'editorial, Corona Borealis. No el trobareu, col·legues. Vaig comprar l'últim. Per cert, un dels personatges (real, clar) és un veí d'Alzira, de nom Roque García de la Torre, alquimista, que es va pitorrear de tota la cort de Carles II. I és que la gent d'Alzira estava (i està) molt espavilada...
Publicar un comentario