Crònica

Crònica des de Madrid
Com que les meues possibilitats econòmiques no es poden comparar amb les de V.K., us envie una crònica des de la capital del imperio, que queda bastant més apropada que New York:

Després d'una sessió de tres hores amb el Tintoretto (pregunteu-me i sabreu si he aprés o no) i una revisió al Greco, Velázquez i Goya, se'ns creuaren els cables i anàrem a veure, sense parar a fumar ni a fer un cafenet, una obra de teatre d'aquelles que els tècnics classifiquen com a "experimental". Exacte. Així és deia la cosa: Me acordaré de todos vosotros. I tant que me'n recordaré! Me acordaré de todos vosotros i de la mare que vos...No he vist en tota ma vida una cosa tan estranya, tan llarga i sense tan poc entrellat. I, damunt, no repartírem plànols per tal d'entendre ni una sola frase de les poques que digueren. Recomanable per als enemics més rancuniosos que pugueu tenir. Teatre de la Abadía (sic). Encara com que l'endemà rematàrem amb un cafenet com Déu mana al Gijón, una passejadeta per la fira del llibre vell i d'ocasió (em vaig gastar 7 euros, col·legues, que la cosa està xunga) i una visita al museu Sorolla que, curiosament, està en la capital del reino. Molt aconsellable. Madrid segueix dinamitat de dalt a baix i tots els peixos grossos continuen pul·lulant por aquellos andurriales. Ja ho veieu: de tant en tant, donem informació cultural. No massa, perquè ubi non habet matam, non habet patatam.